Els badocs o conillets (Antirrhinum majus) és una espècie de planta amb flor. Avui dia es troba dins la família de les plantaginàcies, però abans havia estat dins la família de les escrofulariàcies. Als Països catalans viu de manera silvestre però ha estat conreada en jardineria i n'existeixen un munt de varietats comercials.

Altres noms que rep en català són brams d'ase, gatets, gossets, gossos, llops, sabatetes, entre d'altres.

Descripció És una planta herbàcia i perenne força robusta, pot arribar a superar el metre d'alçada, amb la corol·la força gran de 35 a 45 mm, fulles més llargues que amples, lanceolades oposades o en verticils de 3, si bé de vegades les superiors són alternes. Els pètals soldats formen una flor zigomorfa que pot ser purpúria, o totalment o parcial groga, segons les varietats. Les flors s'agrupen en un raïm de 10 a 30 peces. El fruit és una càpsula oblonga de 10 a 14 mm amb nombroses llavors petites. Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. Són plantes pol·linitzades per borinots.

Dintre del gènere Antirrhinum hi ha varies espècies de mates perennes més o menys robustes, amb la base més o menys llenyosa, amb fulles oposades més llargues que amples i les flors agrupades en raïms terminals. Les flors tenen els pètals soldats formant un tub i la corol.la està tancada, en una mena de boca de conillet o gatet, que s'obre només quan l'insecte pol·linitzador s'atura al lloc previst que sol estar marcat amb venes i punts d'un color diferent.

Hàbitat i distribució L'espècie A.majus tradicionalment estava dividida en vàries subespècies que amb el temps han passat a ser considerades espècies separades per la majoria d'autors. Segons el criteri de la Flora dels Països Catalans, la subespècie majus podria ser considerada autòctona de la conca mediterrània occidental (Catalunya, Aragó i Occitània) i viu des de la terra baixa fins a l'estatge subalpí en parets i roquissars, de 0 a 1.800 m. Seria subespontània a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Als Països Catalans, en estat silvestre, hi haurien dues varietats o taxons diferents: la que ells anomenen var pseudomajus (que seria el tàxon normal) amb corol·la purpúria i tiges poc ramificades, i la varietat striatum amb corol·la totalment o parcialment groga i que és una planta més ramificada que hom anomena Antirhinum huetii. i que segons Flora Iberica seria sinònim també dA.latifolia.

Aquest segon tàxon té una conmplicada atribució taxonòmica, ja que existeixen criteris dispars, i contradictoris entre ells, en la bibliografia de referència a la península ibèrica: el que semblaria definitiu afirmar és que dintre del grup dA.majus en el sentit ampli que segueix habitualment la Flora dels Països Catalans hi ha tot un seguit de formes més ramificades que A.majus normal, amb la corol.la més aviat groga que ells anomenen A.majus ssp majus var. striatum (DC.) Rothm. Aquestes formes són més o menys comunes en indrets pedregosos de l'estatge montà i subalpí dels Pirineus (Pallars Sobirà, Andorra, Alt Urgell, Cerdanya, Conflet Vallespir, Rosselló i Ripollès) i surten registrades al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya sota el nom de Antirrhinum huetii Reuter. Corresponen a cites que els mateixos autors van determinar com a Antirrhinum latifolium Mill. (criteri que comparteix Flora Iberica). En aquesta obra també es comenta que prefereixen incloure aquesta la varietat striatum dintre dA.latifolium var striatum DC in Lam. I admeten que segurament aquest tàxon tingui l'origen en formes híbrides entre A.latifolium (que Bolòs i Vigo consideraven que no vivia als PPCC) i A.majus.

Per acabar d'embolicar la troca, Plants of the World Online considera que aquesta varietat striatum que certament existeix, cal incloure-la dintre d'un altre tàxon: Antirrhinum majus var. fallax Loret que en cap cas seria sinònim dAntirrhinum huetii que aqui se la considera una altra varietat dA.majus: Antirrhinum majus var. pseudomajus (Rouy) Rouy.

miniatura|esquerra|Antirrhinum majus subsp. linkianum o A.linkianum viu a l'oest de la p.Ibèrica

Taxonomia Antirrhinum majus va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.

A partir d'aqui, tenint present que s'han fet servir molt en horticultura i existeixen nombroses races de jardineria, que a més es poden hibridar amb exemplars d'altres espècies silvestres, és bastant complicat poder interpretar totes les poblacions que es troben.

D'entrada, les cinc subespècies clàssiques que proposava "Flora europaea" avui en dia, tenen majoritàriament un enfocament diferent i es consideren espècies diferents segons el criteri de Plants of the World Online:Flora Europaea: Antirrhinum majusGermplasm Resources Information Network: Antirrhinum majus

Antirrhinum majus subsp. majus. (=A.majus L.) Antirrhinum majus subsp. cirrhigerum (=A.cirrhigerum) Antirrhinum majus subsp. linkianum (=A.linkianum) Antirrhinum majus subsp. litigiosum (=A.litigiosum) Antirrhinum majus subsp. tortuosum''' (=A.tortuosum'')

Aquesta planta és un organisme model en la recerca científica.

Referències

Categoria:Plantaginàcies