La fractura digital, també dita bretxa digital o divisió digital és la divisió entre diferents sectors socials pel que fa al seu accés i domini de la tecnologia relacionada amb els ordinadors, Internet i dispositius digitals afins. És una qüestió d'abast polític i social que es relaciona amb l'accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquest concepte ha anat evolucionant al llarg dels anys, degut a al constant desenvolupament de la tecnologia, i per això s'identifiquem dues vessants diferenciades: la primera, de caràcter tecnològic i econòmic, es relaciona amb els primers moments de la implantació de les TIC i es reprodueix en l'àmbit geogràfic degut a les diferències a nivell d'infraestructures entre regions. D'altra banda, la segona es relaciona amb el moment actual en el qual l'accés a les TIC és més universal i les diferències s'estableixen en relació al tipus i la capacitat d'ús d'aquestes tecnologies en els diferents grups socials, normalment en funció de l'edat.
Aquest article està basat en gran part en l'informe La bretxa è mobile. La fractura digital generacional a Catalunya de l'IEC i està estructurat de la següent manera: en primer lloc, el concepte de les TIC com a element d'exclusió; en segon lloc, es parlarà de l'evolució del significat del terme fractura digital; en tercer lloc, es posarà en valor en el fet generacional de la fractura digital i a continuació es donaran dades de l'estat actual d'aquesta fractura a Catalunya i per acabar, es parlarà de diferents formes de combatre aquesta desigualtat.
Les TIC i la seva relació amb l'exclusió social Es pot establir que, generalment, la revolució digital ha comportat diversos avantatges per a la societat: segons Monge i Hewitt; “entre els guanys d'indole social s'assenyalen les millores en les condicions de vida de les persones gràcies a les millores en els nivells d'educació i salut, així com una major habilitat per a participar en la presa de decisions democràtiques”. Tot i això, també ha comportat una greu bretxa entre grups socials pel que fa al ús efectiu de les TIC, la fractura digital. Es pot connectar el concepte fractura digital amb el d'exclusió, ja que, segons l'informe La bretxa è mobile. La fractura digital generacional a Catalunya de l'IEC aquest segon terme “no rau únicament en les disparitats que hi ha entre els més afavorits i els més desfavorits de l'escala social, sinó també en la distància que hi ha entre aquells que tenen un lloc en la societat i aquells que d'alguna manera n'estan exclosos”.
Aquesta exclusió social es relaciona amb la fractura digital i les TIC perquè tot i poder ésser eines efectives per a la integració i la cohesió social, la ràpida evolució d'aquestes ha fet que sectors importants de la població no s'hi hagin adaptat i no tinguin la capacitat d'utilitzar-les de forma eficient. Per tant, aquestes persones queden excloses de la gran quantitat de beneficis que els poden aportar les TIC, els quals, a més dels mencionats a principi de l'apartat, poden relacionar-se amb la recerca de feina, la sociabilitat i l'accés a continguts culturals. A més a més, l'informe afegeix que “ paradoxalment, aquests nous analfabets no se senten exclosos de la societat, atès que no veuen la necessitat d'utilitzar les TIC (...), es tracta, en certa manera, d'un sistema d'autoexclusió respecte a un món del qual se senten cada dia més distants”.
Evolució del concepte "fractura digital" Alguns autors estatunidencs de la decàda dels 70, com Tichenor, Donohue i Olien ja parlaven d'una fractura del coneixement (knowledge divide) segons la qual l'aparició cada nou mitjà informatiu augmentava la divisió en el si del sistema social perquè creava “rics” i “pobres” en informació. A mesura que la revolució digital es va anar desenvolupant, va aparèixer un primer concepte de fractura o bretxa digital que tenia a veure amb les possibilitats d'accés a les TIC a nivell d'infraestructures. L'OCDE va definir en 2001 la fractura digital com a “el desfasament o divisió entre individus, llars, àrees econòmiques i geogràfiques amb diferents nivells socioeconòmics amb relació tant a les seves oportunitats d'accés a les TIC, com a l'ús d'Internet per a una àmplia varietat d'activitats”.
Així mateix, tot i donar preferència a l'aspecte tècnic de la bretxa, també se’n destaca que les persones usuàries han de tenir les competències necessàries per saber-les utilitzar. La segona (i més actual) concepció de la fractura o bretxa digital es relaciona amb aquest accés efectiu i/o útil, ja que ens trobem, generalment, en un escenari en el cual la disponibilitat de les TIC es cada cop més comuna i per tant, cal potenciar que aquells grups socials menys avesats a les noves tecnologies obtinguin el coneixement i les competències digitals necessàries per utilitzar-les. També cal afegir que aquest concepte d'accés efectiu també inclou la capacitat de poder gestionar la gran quantitat d'informació que ens trobem a la xarxa i tal, com diu l'informe La bretxa è mobile saber gestionar-la per a convertir-la en coneixement”.
La fractura digital com a fet generacional Aquest concepte més actual de la fractura digital es relaciona directament amb la qüestió generacional. Les persones nascudes després del 1990 (mil·lenials) són anomenades nadiues digitals i “formen part de la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat”; “estan plenament familiaritzats amb l'ús de les eines i demostren un bon domini, sovint intuïtiu, de les tecnologies pròpies de la societat de la informació”. Per contra, l'immigrant digital és “una persona nascuda abans de la popularització de les tecnologies i que, malgrat la bona voluntat i la disposició activa per a aprendre a fer-les servir, experimenta una certa incomoditat o dificultat a la hora d'usar-la”.
Tapscott desenvolupa aquesta diferència en la seva obra Creciendo en un entorno digital. La generación internet (1998): “ per primera vegada en la història, en saben más (les noves generacions) que els seus pares, d'una innovació essencial per a la societat, i s'hi senten més a gust que els seus progenitors” i a més, afegeix que “es poden considerar com una força de transformació social, atès a que estan aprenent, jugant, comunicant-se, treballant i creant comunitats de maneres molt diferent a com ho van fer els seus pares”. Tal com s'ha dit anteriorment, quan es parla de la fractura digital no només cal tractar l'accés a les noves tecnologies sinó quins usos se li dona. Pel que fa a aquests usos en relació amb la qüestió generacional, es pot determinar que els adolescents les utilitzen principalment per oci, en el qual s'inclou la socialització. En l'informe Jóvenes y ocio digital: Informe sobre el uso de herramientas digitales por parte de adolescentes en España, els seus autors D. Aranda, J. Sánchez-Navarro i C. Tabernero, defensen que “la tecnologia els permet generar espais de suport, sociabilitat i reconeixement que són també espais d'aprenentatge col·laboratiu de caràcter no formal, sustentats en cercles socials quotidians on existeixen àmplies possibilitats de desenvolupar competències socials, culturals, professionals o tècniques”. En aquest sentit, el pensador estatunidenc Howard Rheingold escriu en el seu llibre “Multitudes inteligentes: La próxima revolución social” que quan els adolescents utilitzen les xarxes socials, obtenen “capital de xarxa social”, concepte que es relaciona amb la gran quantitat de coneixement i oportunitats de socialització que s'obté a canvi que l'individu dipositi part dels seus coneixements i els seus estats d'ànim a la Xarxa.
L'estat actual de la fractura digital a Catalunya En aquest apartat s'analitzaran diverses dades referents a l'accés i ús de les TIC a Catalunya durant l'any 2017 entre persones de 16 i 74 anys, les dades més recents disponibles a l'Idescat, l'Institut d'Estadística de Catalunya. Durant aquest anàlisi es farà èmfasi principalment en la qüestió generacional, ja que és un element principal en la concepció actual de la fractura digital, la separació que hi ha entre diferents grups socials tot el que fa referència a l'ús de les noves tecnologies. En primer lloc es tractarà l'ús dels diferents elements actuals de les TIC, en segon lloc les competències digitals de les persones usuàries, en tercer lloc els serveis online dels quals es beneficien, en tercer lloc la seva interacció digital amb l'Administració i el grau de confiança que mantenen amb Internet.
Ús de l'ordinador, el telèfon mòbil i Internet En primer lloc, tractarem les dades de l'ús de l'ordinador, telèfon mòbil i Internet. Les dades següents al·ludeixen a persones que van utilitzar els dispositius esmentats o van accedir a Internet almenys un cop en els mesos de setembre, octubre i novembre de 2017.
Primerament, pel que fa a l'ús de l'ordinador, podem observar com els percentatges són molt alts en les persones de 16 a 24 anys amb un 97,2% i no baixen del 80 % entre les persones de 25 a 54 anys. En les persones entre 55-64 el percentatge disminueix fins al 64,4% i molt més baix és l'ús de l'ordinador entre les persones de 65 a 74 anys, amb un 37,4%.
En segon lloc, respecte de l'ús del telèfon mòbil, aquest és l'element dels tres que està més estès. Se situa per sobre 90 % entre les persones de 16 a 64 anys. Així mateix, el percentatge d'ús del telèfon mòbil entre les persones de 65 a 74 també és molt alt, un 85,3 %. Sobre l'ús del telèfon mòbil per accedir a Internet fora de l'habitatge i/o el centre de treball en parlarem en el següent punt a analitzar, l'ús de l'Internet.
En tercer lloc, de la mateixa manera que l'ús del telèfon mòbil, l'ús de l'Internet se situa per sobre del 90% en la majoria dels rangs d'edat a analitzar, de 16 a 54 anys. Hi destaquen de nou les franges d'edat de 16 a 24, amb un 97.2% i de 35 a 44, amb un 96,3 %. Pel que fa a les persones d'entre 55 i 64 anys, mantenen un percentatge d'ús del telèfon mòbil també molt alt, un 79,7%. Finalment, les persones entre 65 i 74 anys obtenen un percentatge d'un 45,9%. Amb relació a l'ús del telèfon mòbil per accedir a Internet fora de l'habitatge i/o el centre de treball mencionat anteriorment, aquest fet és igualment generalitzat. Un 98,3% de les persones enquestades entre 16-24 han accedit a Internet mitjançant el seu telèfon mòbil fora del seu habitatge o centre de treball, mentre que la xifra descendeix a un 94,4 % en les persones entre 35 i 44 i finalment a un 83,9 % de les persones enquestades d'entre 65 i 74 anys, que segueix sent un percentatge molt elevat.
Per tant, segons les dades recollides anteriorment, es pot determinar que la primera etapa de la fractura o a la bretxa digital referida a la disponibilitat física d'accés a les TIC està en gran part superada. No obstant això, persisteix un sector de la població que se situa en els perfils d'edats més avançades que encara no s'ha integrat del tot en l'ús de l'ordinador i l'Internet.
Competències digitals En segon lloc, es tractaran les dades disponibles a l'Idescat pel que fa a les competències digitals de cada rang d'edat, és a dir la capacitat per fer un ús efectiu de les diferents eines que aporten les TIC. Aquestes dades seran analitzades en dues parts: la primera tindrà relació amb aquelles funcions més pròpiament informàtiques i la segona les ampliarà incloent aquelles que poden estar relacionades amb els telèfons mòbils. Al seu torn, les funcions tractades en la primera part han estat dividides en tres nivells segons el seu nivell de dificultat o complexitat. També cal remarcar que aquest cop la mostra s'amplia temporalment, incloent així el mes de desembre de 2016 i la resta de mesos del 2017 fins al desembre.