El setge de Barcelona del 827 fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs al comtat de Barcelona durant el .

Antecedents L'ocupació àrab de Catalunya fou efímera i els musulmans, dependents de Còrdova, estaven governats per valís o representants emirals. Els visigots legitimistes del poder de Toledo foren expulsats i els prosarraïns ocuparen el poder, però al , amb la conquesta carolíngia de Catalunya, els francs dugueren els seus propis comtes i marquesos, que eren els visigòtics expulsats, i reaparegueren els conflictes entre els profrancs, que volen constituir un poder superior, i els proàrabs i els autòctons que s'hi negaren.Joan Adell, El monestir de les dames Els francs establiren una sèrie de comtats que constituïen una marca: una franja de seguretat limitada per l'eix del Llobregat, que amb diverses fluctuacions, quedà definida amb la Conquesta de Barcelona la primavera del 801. Aquest territori fou l'escenari continuat de ràtzies i conflictes.

La fidelitat dels magnats locals gots per conquesta de Barcelona fou recompensada per Lluís el Pietós amb el nomenament com a comte de Barcelona de Berà, un autòcton proper a les intencions de pau i manteniment de lstatu quo amb els veïns musulmans, però la seva tolerància contraposada als barons francs, significà la seva caiguda i l'arribada de comtes estrangers. Al franc Rampó el succeí Bernat de Septimània que confirmava la línia dura i forana al capdavant dels comtats de Barcelona, Girona i Osona i significà l'inici de l'alçament d'Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-ArabíTeresa-Maria Vinyoles, Història medieval de Catalunya, p.32 (Aissó) i Guillemó.

Fidels a Berà i encapçalades per Aissó, fill de Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí,Ramon d'Abadal i de Vinyals l'assimila a un magnat got es revoltaren diverses guarnicions del Comtat d'Osona, tret del castell de Roda de Ter,Segons Francisco Codera i Zaidín a Estudios Criticos de Historia Arabe Española l'atac és a Roda de Ribagorça situat a l'actual l'Esquerda, controlada per Galindo Belascotenes (Abenbelascot), un cap indígena Francesc Codera, Límites probables de la conquista árabe, p.309 i Aissó va destruir-la.

El setge Aprofitant els primers èxits, els revoltats, a través dels valís de Saragossa i Lleida reberen l'ajut militar d'Abd al-Rahman II amb forces comandades per Ubayd Allah Abu Marwan que surt de Saragossa el maig, que afegides a les tropes comtals de Guillemó i als contingents locals permeten emprendre el Setge de Barcelona.

Els assetjants s'establiren a les muntanyes que envolten la ciutat, havent pres Cerdanyola del Vallès, Valldoreix, Sant Cugat del Vallès, Valldaura, Sant Iscle de les Feixes, Sant Medir, Montcada i Ripollet.Jeroni Pujades, Crónica universal del Principado de Cataluña, escrita a principios del siglo XVII, vol. VI p.166-170

La limitada paciència en l'intent de conquesta de Barcelona significa que s'esperava establir complicitat amb els seus ciutadans, que no es produí i l'estiu del 827, seixanta dies després d'establir-se, s'alçà el setge per dirigir-se a establir el setge de Girona (827).

Referències

Categoria:Batalles del Regne franc Setge De Barcelona (827) Categoria:Setges de Barcelona Categoria:Setges del segle IX