El psitacosaure (Psittacosaurus) és un gènere de dinosaure ceratop psitacosàurid que va viure al Cretaci inferior en el que avui en dia és Àsia, fa entre 130 i 100 milions d'anys. És el gènere de dinosaure amb més espècies conegudes. Se'n reconeixen almenys deu espècies diferents a partir de fòssils trobats a diferents regions de la Xina, Mongòlia i Rússia, amb una possible espècie addicional de Tailàndia.
Totes les espècies de psitacosaure eren de la mida d'una gasela, bípedes i herbívores, caracteritzades per un bec elevat i potent a la mandíbula superior. Almenys una de les espècies tenia estructures allargades similars a plomes sobre la cua i la part posterior de l'esquena, que probablement servien per exhibir-se. Els psitacosaures són ceratops extremadament primitius i, mentre que desenvoluparen adaptacions noves pròpies, també compartien molts caràcters amb ceratops posteriors, com el protoceratop i el triceratop, de la mida d'un elefant.
El psitacosaure no és tan familiar per al públic general com el seu parent llunyà, el triceratop, però és un dels gèneres de dinosaure més ben coneguts. Se n'han trobat més de 400 individus fòssils, incloent-hi molts esquelets complets. La majoria d'estadis d'edat estan representats, des de nounats fins a adults, cosa que ha permès nombrosos estudis detallats de les taxes de creixement i de la biologia reproductiva del psitacosaure. L'abundància d'aquest dinosaure en el registre fòssil ha conduït al seu ús com a fòssil guia pels sediments del Cretaci inferior de l'Àsia central.
Descripció miniatura|esquerra|Comparació de la mida entre un psitacosaure i un humà. Cada quadrat representa un metre quadrat. miniatura|esquerra|Psittacosaurus mongoliensis. Les diferents espècies de psitacosaure varien en la mida i les característiques específiques del crani i l'esquelet, però comparteixen la mateixa forma global del cos. L'espècie més ben coneguda, P. mongoliensis, arribava als 2 metres de longitud.Sereno, Paul C. (1997). "Psittacosauridae". A: Currie, Philip J. & Padian, Kevin P. (Eds.). The Encyclopedia of Dinosaurs. San Diego: Academic Press. Pàg. 611-613. El pes màxim d'un adult rondava els 20 kilograms en P. mongoliensis.Erickson, Gregory M. & Tumanova, Tatyana A. (2000). "Growth curve of Psittacosaurus mongoliensis Osborn (Ceratopsia: Psittacosauridae) inferred from long bone histology". Zoological Journal of the Linnean Society 130: 551–566. Moltes espècies s'apropaven a P. mongoliensis pel que fa a la mida (P. major, P. neimongoliensis, P. xinjiangensis),Sereno, Paul C, Zhao Xijin, Brown, Loren & Tan Lin (2007). "New psittacosaurid highlights skull enlargement in horned dinosaurs".Acta Palaeontologica Polonica 52(2): 275-284.Russell, Dale A. & Zhao Xijin (1996). "New psittacosaur occurrences in Inner Mongolia". Canadian Journal of Earth Sciences 33: 637–648.Brinkman, Donald B., Eberth, David A., Ryan, M.J. & Chen Peiji (2001). "The occurrence of Psittacosaurus xinjiangensis Sereno and Chao, 1988 in the Urho area, Junggar basin, Xinjiang. Canadian Journal of Earth Sciences 38: 1781-1786. mentre d'altres eren més petites (P. sinensis, P. meileyingensis).Sereno, Paul C.; Zhao Xijin; Chang Zhengwu; Rao Chenggang (1988). "Psittacosaurus meileyingensis (Ornithischia: Ceratopsia), a new psittacosaur from the Lower Cretaceous of northeastern China". Journal of Vertebrate Paleontology 8: 366–377. P. ordosensis és l'espècie més petita coneguda, un 30% més petita que P. mongoliensis. Les més grans eren P. lujitunensis i P. sibiricus, tot i que cap de les dues no era significativament més gran que P. mongoliensis.Zhou Changfu; Gao Keqin; Fox, Richard C.; Chen Shuihua (2006). "A new species of Psittacosaurus (Dinosauria: Ceratopsia) from the Early Cretaceous Yixian Formation, Liaoning, China". Palaeoworld 15: 100–114.Averiànov, Aleksandr O.; Voronkevich, Alexei V.; Leshchinskiy, Sergei V.; Fayngertz, Alexei V. (2006). "A ceratopsian dinosaur Psittacosaurus sibiricus from the Early Cretaceous of West Siberia, Russia and its phylogenetic relationships". Journal of Systematic Paleontology 4(4): 359–395.
El crani del psitacosaure estava molt modificat en comparació amb el d'altres dinosaures ornitisquis del mateix període. El crani era extremadament alt i curt, amb un perfil gairebé arrodonit en algunes espècies. La porció situada davant l'òrbita ocular representava només el 40% del total de la longitud del crani, més curta que la de qualsevol altre ornitisqui conegut. Tant la mandíbula superior com la inferior suportaven un bec pronunciat, format a partir dels ossos rostral i el predentari, respectivament. El nucli ossi del bec podria haver estat recobert de queratina per proporcionar una superfície tallant i afilada per arrancar material vegetal. Tal com ho suggereix el nom genèric, el crani curt i el bec del psitacosaure el feien assemblar superficialment a un lloro modern. Els cranis de psitacosaure comparteixen moltes adaptacions amb ceratops més derivats, com passa amb l'únic os rostral a la punta de la mandíbula superior i els ossos jugals sobresortints. De totes maneres, encara no hi havia cap indici del collar ossi del coll o de les banyes facials prominents que es desenvoluparen en ceratops posteriors.*You Hailu & Dodson, Peter (2004). "Basal Ceratopsia". A: Weishampel, David B.; Dodson, Peter; Osmolska, Halszka (Eds.). The Dinosauria (2a edició). Berkeley: University of California Press. Pàg. 478–493. Del crani de P. sibiricus en sobresortien banyes, però es creu que aquest és un exemple d'evolució convergent.
Els esquelets postcranials de psitacosaure eren més típics dels ornitisquis bípedes "genèrics". En el cas de P. mongoliensis, i de forma similar a les altres espècies, les potes anteriors mesuraven només un 58% de la longitud total de les potes posteriors, indicant que aquests animals eren gairebé totalment bípedes en vida. Presentaven només quatre dits a la mà, a diferència dels cinc dits presents en la majoria dels altres ornitisquis (incloent-hi tots els altres ceratops). Tanmateix, els peus amb quatre dits eren molt similars als de molts dels altres petits ornitisquis.
Descobriment i taxonomia Les primeres restes fòssils de psitacosaure foren descobertes l'any 1922, durant la tercera expedició del Museu Americà d'Història Natural (AMNH) al desert de Gobi. Un dels conductors de l'expedició trobà l'espècimen tipus (AMNH 6254), un Psittacosaurus mongoliensis.
El paleontòleg Henry Fairfield Osborn, director de l'AMNH, va descriure i anomenar el gènere Psittacosaurus en un article científic publicat el 19 d'octubre de l'any 1923.Osborn, Henry F. (1923). "Two Lower Cretaceous dinosaurs of Mongolia". American Museum Novitates 95: 1-10. A l'article, Osborn, també describia un altre gènere, Protiguanodon, que en realitat era el mateix psitacosaure. Tanmateix, Osborn va determinar que ambdós dinosaures eren membres primitius d'ornitòpodes i ancilosaures.
Les paleontòlogues poloneses Teresa Maryańska i Halszka Osmólska van revisar les restes fòssils trobades per les expedicions americanes juntament amb restes fòssils trobades durant les expedicions polaco-mongoles, en les que havien participat. D'aquesta manera van concloure que en realitat es tractava de dinosaures del grup dels ceratops. L'any 1990 Paul Sereno va determinar que Psittacosaurus i Protiguanodon eren, en realitat, la mateixa espècie.Sanz, José L. (2000). Dinosaurios. Los señores del pasado. Ediciones Martínez Roca. Pàg. 217.
El nom genèric suggereix la similitud superficial entre el bec d'aquest animal i el dels lloros i la seva naturalesa reptiliana.
Espècies de psitacosaure
miniatura|Il·lustracions de vuit de les espècies de psitacosaure, dibuixades a escala. S'han assignat més de dotze espècies al gènere Psittacosaurus, tot i que només entre nou i onze es consideren com a vàlides.Xu Xing & Zhao Xijin (1999). "Psittacosaur fossils and their stratigraphical implications". A: Wang Y. & Deng T. (Eds.). Proceedings of the Seventh Annual Meeting of the Chinese Society of Vertebrate Paleontology. Beijing: China Ocean Press. Pàg. 75–80.Sereno, Paul C. (2000). "The fossil record, systematics and evolution of pachycephalosaurs and ceratopsians from Asia". A: Benton, Michael J.; Shishkin, Mikhail A.; Unwin, David M.; Kurochkin, Evgeny N. (Eds.). The Age of Dinosaurs in Russia and Mongolia. Cambridge: Cambridge University Press. Pàg. 480-516.Sereno, Paul C. (2010). Taxonomy, cranial morphology, and relationships of parrot-beaked dinosaurs (Ceratopsia:Psittacosaurus). In: Ryan, Michael J., Chinnery-Allgeier, Brenda J. & Eberth, David A. (Eds.). New Perspectives on Horned Dinosaurs: The Royal Tyrrell Museum Ceratopsian Symposium. Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press. Pàg. 21–58. Aquest és el nombre més elevat d'espècies actualment assignades a un únic gènere de dinosaure (sense incloure als ocells).El gènere Passer, per exemple, en conté més. De fet, la majoria dels altres gèneres de dinosaure només contenen una espècie coneguda. La diferència és deguda principalment a les peculiaritats del registre fòssil.
Mentre que el psitacosaure es coneix gràcies a la troballa de centenars d'espècimens fòssils, la majoria de les altres espècies de dinosaure són conegudes per molts menys fòssils, i moltes estan representades per un únic espècimen. Amb un nombre de mostres tan elevat, la diversitat del psitacosaure es pot analitzar amb major completesa que la majoria dels altres gèneres de dinosaure, resultant en el reconeixement de més espècies. La majoria de gèneres d'animals actuals estan representats per múltiples espècies, suggerint que aquest també pot ser el cas pels gèneres de dinosaures extints, encara que la majoria d'aquestes espècies poden no haver-se preservat. Tanmateix, la majoria de dinosaures són coneguts únicament a partir d'ossos i només poden ser avaluades des d'un punt de vista morfològic, mentre que les espècies existents sovint presenten una morfologia esquelètica molt similar però difereixen en altres aspectes que normalment no es preservaven en el registre fòssil, com el comportament o la coloració. Per tant, la diversitat d'espècies podria ser molt superior a la reconeguda actualment en els psitacosaures i en altres gèneres de dinosaure.Archibald, J. David. (1997). "Species". A: Currie, Philip J. & Padian, Kevin. The Encyclopedia of Dinosaurs. San Diego: Academic Press. Pàg. 695–699.
Espècies vàlides de Psittacosaurus Psittacosaurus mongoliensisSereno, Paul C. (1990). "New data on parrot-beaked dinosaurs (Psittacosaurus)". A: Carpenter, Ken & Currie, Philip J. (Eds.). Dinosaur Systematics: Perspectives and Approaches. Cambridge: Cambridge University Press. Pàg. 203–210. — Mongòlia i nord de la Xina Psittacosaurus sinensisYoung, C.C. (1958). "The dinosaur remains of Laiyang, Shantung". Palaeontologia Sinica Series C 16: 53–159. — nord-est de la Xina Psittacosaurus meileyingensis — nord-centre de la Xina Psittacosaurus xinjiangensisSereno, Paul C. & Zhao Xijin (1988). "Psittacosaurus xinjiangensis (Ornithischia: Ceratopsia), a new psittacosaur from the Lower Cretaceous of northwestern China". Journal of Vertebrate Paleontology 8: 353-365. — nord-oest de la Xina Psittacosaurus neimongoliensis — nord-centre de la Xina Psittacosaurus ordosensis — nord-centre de la Xina Psittacosaurus mazongshanensisXu Xing (1997). "A new psittacosaur (Psittacosaurus mazongshanensis sp. nov.) from Mazongshan area, Gansu Province, China". A: Dong Z. (Ed.). Sino-Japanese Silk Road Dinosaur Expedition. Beijing: China Ocean Press. Pàg. 48–67. — nord-oest de la Xina