Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (; ) (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina. En grec fou anomenat Abitianós () i en llatí , traduït per Abicià i, més sovint, per Avicenna o Avicena.
miniatura|esquerra|Dibuix d'Avicena en un manuscrit del segle XIII. És considerat la personalitat més important de la medicina àrab i el metge més rellevant de l'edat mitjana. La seva enciclopèdia mèdica, en la seva traducció llatina realitzada a Toledo per Gerard de Cremona, amb el nom de Cànon, fou el text bàsic per a l'ensenyament de la medicina a Europa fins al . Els seus deixebles l'anomenaven «príncep dels savis» o «príncep dels metges» o aix-xaykh ar-raís, és a dir ‘el mestre per excel·lència’.
Context cultural Avicenna va crear un extens corpus de literatura durant el període conegut, en general, com l'Edat d'Or de l'Islam, en què les traduccions de textos grecoromans, perses i hindús van ser molt estudiats. Textos grecollatins de l'escola neoplatònica i aristotèlica i de l'escola Kindi van ser comentats, novament editats i, de manera substancial, desenvolupats pels intel·lectuals islàmics, que també van evolucionar a partir de sistemes matemàtics, astronòmics, àlgebra, trigonometria i medicina hindús i perses. La dinastia samànida a la part oriental de Pèrsia, anomenada el Gran Khorasan i a l'Àsia central, així com la dinastia buwàyhida a la part occidental de Pèrsia i l'Iraq, va fomentar un clima propici per al desenvolupament cultural i acadèmic. Sota els samànides, Bukharà rivalitzava amb Bagdad com a capital cultural del món islàmic.
L'estudi de l'Alcorà i l'hadit va prosperar en aquest ambient. La filosofia (fiqh) i la teologia (kalam) també es van desenvolupar principalment a les mans d'Avicenna i els seus opositors. Ar-Razí i al-Farabí van proporcionar la metodologia i el coneixement necessari sobre la medicina i la filosofia. Avicenna va tenir accés a grans biblioteques de Balkh, Coràsmia, Gorgan, Rayy, Esfahan i Hamadan. Diversos textos com lAhd with Bahmanyar, mostren el debat dels punts filosòfics dels grans erudits del seu temps. Nizami Aruzi descriu com Avicenna, abans de sortir de Coràsmia, va conèixer Abu-Rayhan al-Biruni (un famós científic i astrònom), Abu-Nasr al-Iraqí (un famós matemàtic), Abu-Sahl al-Massihí (un respectat filòsof) i Ibn al-Khammar (un important metge).
Biografia Avicenna va néixer al Khorasan, prop de Bukharà, a l'actual Uzbekistan. El seu pare era musulmà ismaïlita i la seva mare probablement d'origen jueu, tot i que existeix controvèrsia al respecte. Durant la seva infantesa, va ser enviat amb un mercader, al-Natilí, per estudiar càlcul. Com que tenia bona memòria, el jove va acabar superant el seu mestre en càlcul i en matemàtiques. Quan el seu pare va ser nomenat funcionari, el va acompanyar a Bukharà, aleshores capital dels samànides, i allà va estudiar els sabers de l'època, com per exemple física, matemàtiques, filosofia, l'Alcorà o lògica. Se sabia de memòria tot l'Alcorà a l'edat de 10 anys. Als 14 anys estudiava tot sol ciències naturals i medicina. Es va veure influït per un tractat d'al-Farabí que li va permetre superar les dificultats que va trobar en l'estudi de la Metafísica (Tα Μετα Tα φυσικά) d'Aristòtil. Aquesta precocitat en els estudis també es va reflectir en una precocitat en la carrera.
miniatura|Vista interior de la tomba d'Avicenna a Hamadan (Iran) Quan només comptava 16 anys, no solament havia après teoria mèdica sinó també practicava l'assistència gratuïta a malalts -segons el seu propi relat-, als quals tractava amb les seves descobertes de nous mètodes de tractament, i als 17 anys va obtenir fama per haver salvat la vida de l'emir Nuh II ibn Mansur. A canvi, tan sols va demanar permís per accedir a la biblioteca reial, gràcies a la qual va ampliar els seus coneixements en matemàtiques, música i astronomia. La seva set de coneixement va fer que, amb 18 anys, ja posseís grans coneixements de totes les ciències conegudes. A més, va esdevenir metge de la cort i conseller en temes científics fins a la caiguda del Regne samànida l'any 999.
A Hamadan, l'emir buwàyhida Xams-ad-Dawla el va triar com a ministre. Es va imposar llavors un programa de treball esgotador: de dia, es dedicava a la cosa pública, de nit a la ciència. A més de viure dues carreres, treballava doblement: dirigia la composició del Llibre de la guarició (Kitab al-xifà) i la del Cànon de la medicina (Al-qanun fi al-tibb).
Als 20 anys, i per mediació d'Abu Bakr al-Barjuy, va escriure deu volums anomenats El tractat del resultant i del resultat i un estudi dels costums de l'època conegut com La innocència i el pecat. Amb aquests llibres, la seva fama com a escriptor, filòsof, metge i astrònom es va estendre per tota Pèrsia, per on es va dedicar a viatjar.
El 1021, la mort del príncep Xams-ad-Dawla i el començament del regnat del seu fill Sama al-Dawla, varen cristal·litzar les ambicions i els rancors: víctima d'intrigues polítiques, Avicenna va anar a la presó. Va aconseguir evadir-se disfressat de dervix i va fugir a Esfahan, al costat de l'emir kakwàyhida Ala al-Dawla Muhammed.
miniatura|esquerra|Mausoleu i Museu Avicenna a Hamadan. Quan només comptava amb 32 anys, Avicenna va iniciar la seva obra mestra, el celebèrrim Cànon de medicina, que conté la col·lecció organitzada dels coneixements mèdics i farmacèutics de la seva època, en 5 volums.
Durant una expedició a Hamadan, Avicenna va patir una crisi intestinal greu, que sofria des de feia temps i, que va contreure, segons es diu, per excés de treball i de plaers. Avicenna va intentar curar-se ell mateix, però el seu remei li va ser fatal. Va morir als cinquanta-set anys el mes d'agost de 1037. En el seu llit de mort, va atorgar els seus béns als pobres, va alliberar els seus esclaus i llegia l'Alcorà cada tres dies fins a la seva defunció, va ser enterrat a Hamadan, l'Iran.
Obra D'una amplitud variable segons les fonts –276 títols per a G. C. Anawati, 242 per a Yahya Mahdavi–, l'obra d'Avicenna és nombrosa i variada. Avicenna ha escrit principalment en la «llengua sàvia» del seu temps, l'àrab clàssic, però de vegades també en la llengua vernacla, el persa. Del conjunt de la seva obra, han arribat als nostres dies 105 volums, alguns de marcat caràcter enciclopèdic, com la seva gran obra coneguda: el Llibre del guariment (Kitab al-xifà).
És autor de grans obres, d'altres de més modestes, però també de textos curts. La seva obra cobreix tota l'extensió del saber de la seva època: miniatura|Il·lustració del Cànon de la medicina Lògica, lingüística i poesia. Física, psicologia, medicina i química. Matemàtiques, música i astronomia. Moral i ciències econòmiques. Metafísica. Mística i comentaris de l'Alcorà.
La finalitat personal del filòsof va trobar el seu objectiu en la filosofia oriental (hikmat mashriqiya), que va prendre la forma de la compilació de vint-i-vuit mil temes. Aquesta obra va desaparèixer d'Ispahan el 1034, i no en queden més que alguns fragments.
Durant alguns segles, fins al , el seu Qanûn (Cànon de la medicina) va ser la base de l'ensenyament a Europa, on va destronar Galè, com a l'Àsia.
A ell es deu l'ús del senet de l'Índia, del ruibarbre, del tamarinde, etc.
Publicacions antigues
Les obres d'Avicenna han estat publicades en àrab, a Roma, el 1593, in foli. S'han traduït en llatí i publicat els seus Cànons o Preceptes de medicina, Venècia, 1483, 1564 i 1683; les seves Obres filosòfiques, Venècia, 1495; la seva Metafísica o filosofia primera, Venècia, 1495.
Pierre Vattier havia traduït totes les seves obres en francès; solament es va publicar La Logique de Sina, París, 1658.
Un dels estudiosos més atents d'Avicenna va ser el psiquiatre tunisià Sleim Ammar.
Aportacions en medicina miniatura|Primera plana del primer llibre del Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb (Cànon de la medicina) d'Avicenna
El Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb (Cànon de la medicina), compost per cinc llibres, és l'obra mèdica més gran d'Avicenna. Es va iniciar a Gorgan, va seguir a Rayy i va ser acabada a Hamadan; és el treball major d'Avicenna i té prop d'un milió de paraules. Aquesta obra està dividida en cinc parts: Generalitats Matèria mèdica Malalties de cap a peus Malalties no específiques d'òrgans Drogues compostes, amb descripció de 760 tractaments mèdics.
Avicenna es desmarca dels àmbits de l'oftalmologia, la ginecologia-obstetrícia i de la psicologia. Es deté molt en la descripció dels símptomes, descrivint totes les malalties catalogades de l'època, també aquelles que concerneixen la psiquiatria. És el primer de distingir la pleuresia, la mediastinitis i l'abscés subfrènic. Descriu les dues formes de paràlisis facials (central i perifèrica). Panorama de tots els òrgans coneguts en el seu temps, amb les principals patologies associades. Farmacologia: llista de tots els medicaments coneguts per ordre alfabètic amb les seves propietats principals. Importància de l'ètica dins el desenvolupament de la professió mèdica: s'ha creat un premi amb el seu nom que reconeix les personalitats que segueixen aquesta línia.Premi Avicenna d'ètica científica, atorgat per la UNESCO miniatura|Còpia en llatí del Cànon de la Medicina, de 1484, actualment conservada al PI Nixon Medical Historical Library de la Universitat de Texas Health Science Center a San Antonio, Estats Units Va ser el primer a descriure adequadament la diabetis. Apunta a les rates com a transmissores de la pesta negra. Descriu el funcionament del cor amb el seu doble circuit de la sang (del cor als pulmons i del cor a la resta del cos). Avicenna va ser el primer d'utilitzar una cànula inserida en la gola per ajudar un pacient d'asfíxia. Tallar la tràquea només ho va suggerir com el darrer fi. Recomana l'esport per conservar la salut.
Aquesta obra va tenir molt d'èxit, eclipsant els treballs anteriors d'Ar-Razí, Haly-Abbas, Abulcasis i també els posteriors d'Ibn an-Nafís. Les croades del al van portar novament a Europa el Cànon de la medicina, que en va influir sobre la pràctica i va servir «de referències per a la formació dels metges en totes les escoles de medicina durant diversos segles».
L'obra va ser traduïda en llatí per Gerard de Cremona entre 1150 i 1187, i imprès en hebreu a Milà el 1473, després a Venècia el 1527 i a Roma el 1593. La seva influència va ser duradora i el Cànon només va ser posat en dubte a partir del Renaixement: Leonardo da Vinci va rebutjar l'anatomia i Paracels el va cremar públicament el 24 de juny de 1527. Va ser el desenvolupament de la ciència europea el que provocaria la seva obsolescència, per exemple la descripció de la circulació de la sang per William Harvey el 1628.
Va escriure el tractat anomenat De Urinis que és part del segon volum de Physici et Medici Graeci Minores, amb el títol .
Doctrina filosòfica miniatura|Miniatura amb la imatge d'Avicenna Avicenna pertany a l'escola de Bagdad. La seva línia principal d'actuació es basa en la conciliació entre el discurs racional i la religió. En part, adapta els treballs d'Al-Farabí per tal de fer-los compatibles amb l'Alcorà, i també incorpora elements tradicionalment teològics a la filosofia, com els àngels, als quals atorga un paper clau en la seva relació amb els éssers humans, sobretot amb els profetes. A nivell general, reconeix l'Orient com a font de llum, i intenta revalorar la filosofia oriental i transmetre-la a Occident; malgrat tot, moltes obres sobre aquest tema s'han perdut.