Isaccea

Isaccea (en turc İshakçı o Isakça) és una ciutat del comtat de Tulcea a Dobrudja a la riba dreta del Danubi. És una ciutat agrícola i ramadera amb granges i piscifactories. És port del Danubi. Destaquen les ruïnes romanes de la fortalesa de Noviodúnum, la mesquita del (turca) amb minaret de 25 metres, l'església ortodoxa de Sant Jordi del , la tomba d'Isaac Baba, un musulmà suposat fundador de la ciutat pels musulmans i el monestir de Cocoş a 6 km al sud. Té una població de 5.374 habitants. L'àrea de la ciutat és de 103,97 km² i l'àrea urbana residencial de 3,69 km². Està dividida en tres establiments: Isaccea (4.789 habitants), Revărsarea (563 habitants, fundada el 1877 per veterans de la guerra) i Tichileşti (22 habitants, un monestir). Correspondria a la dàcia Genucla, nom derivat del protoindoeuropeu genu, ganivet. Sota els indoeuropeus i l'Imperi Romà es deia Noviodunum o Νοβιόδοῦνος, Noviodounos, un antic nom celta que vol dir Nou Fort.Dáithí Ó hÓgáin, The Celts: A History, Boydell Press, 2002, , p. 153

A De Administrando Imperio (vers 950) en temps de Constantí Porfirogènit es parla d'una ciutat deserta de nom Saka katai (katai seria la transcripció de la paraula ciutat en petxeneg) i Saka derivaria del romanès sacă/seacă, que vol dire "estèril", encara que no es pot assegurar que es tracti de Isaccea.Stelian Brezeanu Toponymy and ethnic Realities at the Lower Danube in the 10th Century, in "Annuario. Istituto Romeno di Cultura e Ricerca Umanistica, Venezia", 2002, (), p. 41–50 Al apareix un senyor local de Vicina de nom Σακτζας (Saktzas, probablement Saccea / Sakça), esmentat per Anna Comnena en lAlexíada.Alexiad, llibre VI Nicolae Iorga assegura que el senyor era romanès,Nicolae Iorga, Les premières cristallisations d'état des Roumains, Acadèmie Roumaine, Bulletin de la Section Historique (), V-VIII (1920), p. 33-46 però també podria haver sigut turc (petxeneg). Vicina era el nom que els genovesos havien donat a un assentament comercial de situació desconeguda que podria ser proper a Isaccea. Al , l'àrab Abu al-Fida l'esmenta com "Saecdji". La "i" inicial fou inclosa en època otomana. A l'edat mitjana apareix també com a Obluciţa (en búlgar Облучица, Oblutxitsa, derivat de "oblutxak", que vol dir roca arrodonida per l'aigua.

Història miniatura|la ciutat com "Novioduni xli", a la Taula de Peutinger

Antiguitat S'ha localitzat proper (al nord-oest) un establiment neolític de la cultura Boia-Giuleşti (4100–3700 aC) al lloc anomenat Suhat.Integratio: Dobrogea de Nord: Isaccea: History , a project of the Centro Universitario Europeo per i Beni Culturali, accés desembre 2006.Constantin Haită. "Studiu sedimentologic preliminar pe situl neolitic Isaccea-Suhat. Campania 1998", Peuce (), 2003, 14, p.447-452.

La cultura neolítica fou substituïda per la dels getes amb influències hel·lenístiques. El 514 aC Darios I de Pèrsia va lliurar aquí una batalla decisiva contra els escites europeus. Els grecs hi van tenir una factoria comercial esmentada com una polis per Ptolemeu, Hierocles i altres. Els celtes van expandir el seu territori des d'Europa central, i van arribar a la zona al i la van anomenar "Noviodunum". A l'altre costat del riu hi havia Aliobrix i més al sud Durostorum.D.M. Pippidi et al., (1976) Dicţionar de istorie veche a României, Editura Ştiinţifică şi Enciclopedică (), p 149; entrada: CelţiAlexandru Barnea, "Noviodunum, azi Isaccea (I)", Ziarul Financiar, August 17, 2007 Els romans la van conquerir l'any 46 i fou inclosa la província de Mèsia; fou una ciutat fortificada i la principal de la zona i va esdevenir aviat municipalitatBărbulescu et al., p. 73 Les seves ruïnes estan a 2 km a l'est de la ciutat moderna a un turó anomenat Eski-Kale (paraula turca que vol dir "Fortalesa Vella"). A Noviodunum hi havia la principal base de la flota romana al baix Danubi, la Classis Flavia Moesica, i temporalment fou quarter de la Legio V Macedonica (106-167), la Legio I Italica (167-) i la Legio I Iovia.J. J. Wilkes, "The Roman Danube: An Archaeological Survey", The Journal of Roman Studies, , Vol. 95, 2005, p.217 Vers el 170 els dacis costoboci van atacar la zona de Dobrudja; l'atac es constata a les restes arqueològiques.Bărbulescu et al., p. 57 Els atacs van seguir al , aliats els dacis amb els carps i els gots, amb una decisiva batalla probablement el 247. Les invasions dels carps (carpi) van assolar les ciutats i esclavitzar als seus habitants i van deixar rastres arqueològics com monedes enterrades o signes de destrucció.Bărbulescu et al., p. 60 Noviodunum fou probablement destruïda durant els atacs dels gots i hèruls en temps de Gal·liè (267); objectes amagats (incloent-hi un tresor amb 1071 monedes romanes.D.M. Pippidi et al., (1976) Dicţionar de istorie veche a României, Editura Ştiinţifică şi Enciclopedică (), p 431-432; entrada: Noviodunum Noviodunum, igual que altres centres urbans, va quedar despoblada fins al final del segle

Sota Constantí el Gran (306-337), la fortalesa de Noviodúnum fou reconstruïda dins el projecte de refermar les fronteres de l'imperi al Danubi.D.M. Pippidi et al., (1976) Dicţionar de istorie veche a României, Editura Ştiinţifică şi Enciclopedică (), p 185; entrada: Constantinus Al va esdevenir un centre cristià. La tomba de quatre màrtirs cristians es va descobrir el setembre de 1971 prop de Niculiţel (els màrtirs eren Zotikos, Attalos, Kamasis i Philippos i foren morts probablement a Noviodunum durant les persecucions de Dioclecià (303-304) i Licini I (319-324),Mircea Păcurariu, "Sfinţi daco-romani şi români", Editura Mitropoliei Moldovei şi Bucovinei, Iaşi, 1994, , p.25 portats fora de la ciutat i enterrats com a màrtirs pels cristians del poble.

El 369 s'hi va lliurar una gran batalla Tony Jaques, Dictionary of Battles and Sieges entre els romans de l'emperador Valent i els teruings dirigits per Atanaric. L'exèrcit de Valent va travessar el riu a Noviodunum (Isaccea) amb un pont de barques, i va trobar als gots a l'altre costat; Valent va aconseguir la victòria però segurament per ser avançat l'any es va retirar;Michael Kulikowski, Rome's Gothic Wars, Cambridge University Press, . p.116 els gots van demanar un tractat de pau que fou signat al mig del Danubi i van jurar no trepitjar més territori romà.Ammià Marcel·lí, The Later Roman Empire, AD 354-378, traduït per Walter Hamilton (Penguin ), llibre 15

Al 395 va quedar a la part oriental de l'imperi, després Imperi Romà d'Orient, i fou base de l'armada fluvial Classis Flavia Moesica, Paul Stephenson, Byzantium's Balkan frontier: a political study of the Northern Balkans, 900-1204 romana d'Orient destacada al Danubi. Valips, cap dels germànics rugis, aliat dels huns, va conquerir Noviodunum algunes vegades entre 434 i 441, i va passar a formar part dels dominis huns,E. A. Thompson, The Huns, Blackwell Publishing, 1999, , p.269-270 i després de la mort d'Àtila fou dominada en feu pel capitost dels huns Hernac i després va retornar als romans d'Orient.Bărbulescu et al., p. 103

Els eslaus es van establir a la zona en començar el , potser abans, ja que Jordanes en el seu llibre escrit el 551 esmenta Noviodunum com situada al límit amb la regió on viuen els "sclaveni".Jordanes, The Origins and Deeds of the Goths , traduït per Charles C. Mierow, V. 35 La ciutat va romandre sota domini romà d'Orient però subjecte als atacs d'altres pobles nòmades com els cotrigurs (559) i els àvars (561-562). A la meitat del Justinià I hi va construir fortificacions i la va erigir en seu d'un bisbe.

Durant el regnat de Flavi Focas (602-610), els àvars i eslaus van travessar la frontera i van dominar de fet la zona que jurídicament restava romana d'Orient fins que el 681 l'imperi va reconèixer el primer estat búlgar renunciant a la província d'Escítia Menor. Durant tres-cents anys no hi ha cap prova històrica d'ocupació a la zona d'Isaccea.Kiel, p. 288

Edat mitjana Vers 950 apareixen esmentades sis ciutats desertes anomenades Saka-katai i el 971 la zona va retornar a l'Imperi Romà d'Orient; un segell de Leo Nicerotes, governador de Parístrion de finals del segle, fou trobat a IsacceaStephenson, p.103 vers 1100, una doble muralla fou construïda a la ciutat.Curta, p.302 El 1036 foren expulsats pels cumans que es van establir a Escítia Menor, segons demostra l'arqueologia amb troballes diverses d'objectes cumans."Observaţii asupra revoltei din Paradunavon din 1072-1091", in Istorie şi ideologie. Editura Universității din Bucureşti, 2002, , p.34-46. Els petxenegs van comerciar amb els romans d'Orient com acrediten les nombroses monedes trobades a la regió, unes 700 pel període 1025-1055.Paul Stephenson, Byzantium's Balkan Frontier: A Political Study of the Northern Balkans, 900-1204, Cambridge University Press, 2005, , p. 86 Finalment els petxenegs van desaparèixer.

miniatura|Segell d'Isaac II Àngel

Al la ciutat, que havia estat devastada pels cumans, fou reconstruïda i a la segona meitat del segle va esdevenir la base militar romana d'Orient principal de la regió, segons suggereixen els dos segells imperials trobats al lloc: un d'Isaac II Àngel (1185–1195) i un de Joan Vatatzes, cap de la guàrdia imperial sota Manuel I Comnè (1143–1180).Curta, p.319-320

Segons les referències musulmanes els tàtars nogais s'hi van establir al .Stănciugel et al. p. 45 Entre 1280 i 1299 la ciutat fou base d'operacions de Nogai Noyan contra la ciutat búlgara de Tirnovo. En aquest temps la ciutat ja era un centre musulmà i residència del famós dervix turc Sarı Saltuk, associat a la conversió de Nogai Noyan a l'islam.Kiel, p. 289 El geògraf Abulfeda esmenta la ciutat al territori d'"Al-Ualak" (Valàquia) amb població turca però governada pels romans d'Orient.Stănciugel et al. p. 55 Era el centre d'un despotat romà d'Orient que existia a la Dobrudja del nord amb Isaccea com a centre; per un temps, entre 1332 i 1337 el despotat fou vassall de l'Horda d'Or amb el nom de "Saqčï".Vasary, p.90

Els tàtars van tenir una fàbrica de moneda a Isaccea, que va encunyar monedes de plata i coure amb lletres gregues i aràbigues entre 1286 i 1351; algunes monedes porten la marca de l'Horda d'Or i els noms d'alguns kans; també hi apareix el nom de Nogai Noyan i el seu fill Chaka (Chagha) o Čeke (encunyació entre 1296-1301).Vasary, p.89-90

Al fou governada per Mircea cel Bătrân (el Vell) de Valàquia (1383-1394 i 1397-1418) que la va conservar fins un any abans de morir; el 1417 fou conquerida, junt amb altres fortaleses del Danubi, pels otomansColin Imber, The Crusade of Varna, 1443-45, 2006, Ashgate Publishing, p. 4-5 que hi van construir un fortí com a part de la línia defensiva del Danubi establerta per Mehmet I.David Turnock, The Making of Eastern Europe, Taylor & Francis, 1988, , p. 138

Vlad Tepes la va recuperar el 1462 en la seva campanya contra els otomans, i va massacrar a la població local de búlgars musulmans i turcs, matant 1350 persones a la ciutat d'Isaccea i Novoselo,Kurt W. Treptow, Dracula: Essays on the Life and Times of Vlad Tepes, Columbia University Press, 1991, i més de 23000 persones a tot Bulgària. En una carta a Maties Corví de data 11 de febrer de 1462, deia:

El 1484 els otomans la van reconquerir i fou inclosa a l'Eyalat d'Özi o Silista que incloïa Dobrudja, part de Bulgària i més tard també Budjak i Yedisan. Les matances de Vlad Tepes van canviar la composició ètnica de la població i al Isaccea era una ciutat petita però majoritàriament cristiana. La conquesta de Kilia i Akkerman per Baiazet II va eliminar el perill des del nord, i les victòries de Mehmet II des de l'oest; així no hi havia raó per reconstruir la fortalesa ni establir una guarnició.Kiel, p. 289-290

El 1574 el voivoda Ioan Vodă cel Cumplit de Moldàvia va enviar al pârcălab Ieremia Golia amb un exèrcit contra Obluciţa (Isaccea) per impedir als otomans passar el riu; però Golia va trair al voivoda a canvi de diners i l'exèrcit moldau fou derrotat. Ioan fou finalment executat.<ref>Bogdan Petriceicu Hasdeu, Ioan Vodă cel Cumplit, 1865</ref>