miniatura|Monument commemoratiu de la ciutat de Wrocław La massacre de Katin (en polonès: zbrodnia katyńska, 'crim de Katin') fou la matança que les tropes soviètiques de l'NKVD van perpetrar entre el 3 i el 19 d'abril de 1940 en un bosc prop dels pobles de Katin i Gnezdovo (uns 19 km a l'oest de Smolensk, Rússia), en què assassinaren uns 10.000 oficials i civils polonesos provinents, sobretot, dels camps de presos de guerra de Kosselsk.
No obstant això, sovint també s'entén per massacre de Katin el total d'assassinats en sèrie perpetrats als camps de presoners de guerra de Starobelsk i Ostaixkov, juntament amb les execucions per ordre de Stalin dels presoners polítics de l'oest de Belarús i l'oest d'Ucraïna perpetrades al bosc de Katin, a les casernes de l'NKVD de Smolensk i finalment en presons de Kalinin (Tver), Khàrkiv, Moscou i altres ciutats soviètiques. La xifra de víctimes ascendeix a un total d'aproximadament 22.000 -i la xifra habitualment citada és de 21.768.Kisielewski, Tadeusz: Katyń. Zbrodnia i kłamstwo, Poznań 2008, pàg. 223.
La descoberta de les fosses comunes per la Wehrmacht alemanya el 1943 va provocar la total ruptura de les relacions entre el govern de Polònia exiliat a Londres i la Unió Soviètica. La massacre va ser inicialment instrumentalitzada per l'aparell de propaganda nazi, mentre que sota el règim de Stalin va ser la Unió Soviètica qui va intentar desentendre's de la massacre atribuint-la a la Wehrmacht alemanya. No va ser fins al 1990 que Mikhaïl Gorbatxov va reconèixer la Unió Soviètica com a autora de l'assassinat en massa. El crim de Katin encara avui dia enterboleix les relacions entre Rússia i Polònia.
Contextualització històrica Després d'haver estat repartida entre Prússia, Àustria i Rússia el 1795, Polònia va desaparèixer literalment del mapa polític durant 123 anys. Sota l'ocupació dels seus tres veïns el poble polonès va resistir i, fins i tot, va protagonitzar revoltes importants els anys 1830 i 1863 contra l'opressió russa, unes fracassades revoltes que van ser durament reprimides. No va ser fins al 1919, a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, que Polònia va recuperar finalment la seva independència. No obstant això, el 1920 l'Exèrcit Roig es va llançar a la conquesta de Varsòvia i s'inicia així la Guerra polonesosoviètica en la qual Lenin pretenia guanyar influència sobre l'Alemanya prerevolucionària agitada pel luxemburguisme. A causa de la resistència polonesa, així com als errors soviètics, la Unió Soviètica es va haver de fer enrere en la seva temptativa i amb la signatura de la pau de Riga el 1921 les dues parts van posar fi al conflicte. Stalin no oblidaria mai aquesta ofensa i guardaria un profund rancor contra les elits poloneses.Les repressions soviètiques vers els polonesos, p.424 a Le Livre noir du communisme (en francès) Tampoc Alemanya i el seu creixent nacionalsocialisme veien amb bons ulls el renaixement de la nació veïna, i amb el pacte secret del 23 d'agost de 1939 amb la Unió Soviètica van acordar a Moscou un nou repartiment de Polònia.
Polònia va ser envaïda per l'exèrcit alemany l'u de setembre de 1939 i per l'Exèrcit Roig el dia 17 del mateix mes. Per tal de justificar la invasió, la Unió Soviètica va posar com a pretext la protecció de la població belarussa i ucraïnesa, majoritàries als territoris polonesos en qüestió.Ordre del 14 setembre de 1939 d'alliberar els territoris de «Belarús de l'Oest» i de «l'Ucraïna de l'Oest» de «l'ocupació feixista polonesa».
La massacre miniatura|Memoràndum del 5 de març de 1940 de Lavrenti Béria a Ióssif Stalin, proposant l'execució dels oficials polonesos
Un cop signat el pacte de no-agressió entre Hitler i Stalin, amb la subsegüent ocupació soviètica de la part oriental de Polònia a la tardor de 1939, aproximadament 14.700 soldats i oficials de l'exèrcit i policia polonesa en territori soviètic van ser fets presoners de guerra.
El 5 de març de 1940 Stalin, Mólotov, Kaganòvitx, Voroixílov, Mikojan, Béria i Kalinin -membres del Politburó del PCUS- van signar l'ordre d'execució dels "nacionalistes i activistes contrarevolucionaris" dels territoris ocupats. Aquesta àmplia i vaga definició va posar directament sota el punt de mira uns 27.700 polonesos -presoners de guerra inclosos. Aproximadament 10.000 intel·lectuals i policies polonesos van ser assassinats.
Entre el 3 i el 19 d'abril de 1940 l'NKVD va assassinar uns 10.000 presos a Katin, sent la immensa majoria d'ells assassinats pel botxí principal de l'NKVD, Vasili Blokhin. Dels quals, 4.421 provenien del camp de presoners de guerra de Kosselsk (óblast de Kaluga) i 3.982 del camp de Starobilsk (óblast de Luhansk, Ucraïna). Així mateix, els cadàvers dels presos assassinats al camp de Kosselsk també van ser sepultats al bosc de Katin.
Aproximadament 6.500 oficials de l'exèrcit, policia i guàrdia civil, i també alguns civils van ser conduïts al camp de presoners de guerra d'Ostaixkov, emplaçat al monestir de Nilov, a l'illa Stolobny del llac Seliger. A principis d'abril de 1940, els reclusos van ser transportats al poble de Miednoje, allunyat uns 30 quilòmetres de Kalinin. Un cop allà, empresonats en cel·les, les víctimes van ser assassinades a sang freda.Kisielewski, Tadeusz: Katyń. Zbrodnia i kłamstwo, Poznań 2008, Pàg. 74-90. Només 124 persones van sobreviure a la matança.Més informació: Article a la revista alemanya die Welt del 6 de febrer de 2008; Ponència de la conferència d'arqueològics de Berlin el 2005; Article al diari alemany Hamburger Abendblatt de 20 de juny de 1990 (informació en alemany)
El juny de 2006, l'arqueòleg polonès Andrzej Koła va descobrir al bosc de Bykownia (avui, regió pertanyent a Kíev) una altra fossa comuna amb encara més víctimes de l'NKVD. La fossa es calcula que conté unes 3.435 víctimes.Kisielewski, Tadeusz: Katyń. Zbrodnia i kłamstwo, Poznań 2008, Pàg. 95-97. A la mateixa regió, s'hi troben sepultades un gran nombre de víctimes de les purgues de Stalin, disperses en més de cent diferents fosses comunes.Kisielewski, Tadeusz: Katyń. Zbrodnia i kłamstwo, Poznań 2008, Pàg. 105-113.
Entre els molts intel·lectuals polonesos que l'NKVD va liquidar durant la massacre de Katin s'hi troben els coneguts matemàtics Stanisław Ruziewicz, Józef Marcinkiewicz i Stefan Kaczmarz; tot i que sobre aquests darrers hi ha dubtes raonables, ja que sembla que Marcinkiewicz va ser assassinat a Kharkiv i Kaczmarz va morir mesos abans, el setembre de 1939, a prop de Varsòvia. Una altra de les víctimes va ser el pare del popular director de cinema Andrzej Wajda, el qual el 2007 va portar a la pantalla els fets de la massacre amb la seva pel·lícula Katyń. Això no obstant, a diferència del que s'havia suposat durant molt de temps, el pare de Wajda no va ser executat al bosc de Katin, sinó al camp de presoners de Starobielsk, a Charkow.Entrevista amb Andrzej Wajda sobre l'ocupació de Polònia 1939 i la massacre de Katy a la revista alemanya www.welt.de 31 d'agost de 2009 (en alemany) Janina Lewandowska fou l'única dona executada.
Descobriment de la massacre miniatura|Una de les fosses comunes de Katin Ja l'any 1942 treballadors polonesos del ferrocarril van descobrir la fossa comuna a Katin i van informar-ne l'Estat Polonès Clandestí (Polskie Państwo Podziemne). No obstant això, la notícia va ser ignorada, ja que la gent es negava a creure que les fosses continguessin tants morts. El tràgic destí dels presoners desapareguts va restar ignorat fins a l'abril de 1943, quan soldats de la Wehrmacht sota les ordres de Rudolph-Christoph Freiherr von Gersdorff van descobrir les fosses comunes del bosc de Kosji Gory, prop de Katin, les quals albergaven les restes de milers d'oficials polonesos. Segons declaracions de la població local, les víctimes havien estat assassinades al llarg de la primavera de 1940.
Joseph Goebbels va veure en la descoberta una excel·lent oportunitat per enterbolir les relacions entre Polònia, els aliats occidentals i la Unió Soviètica. El 13 d'abril, Berlín Ràdio va donar la notícia sobre la descoberta per les forces militars alemanyes de les fosses comunes del bosc de Katin, prop de Smolensk. L'emissió radiofònica culpava la Unió Soviètica d'haver portat a terme la massacre el 1940. El govern polonès a l'exili va ordenar immediatament una investigació del fets, encarregada al comitè internacional de la Creu Roja a Ginebra. La Unió Soviètica des de bon principi es va oposar frontalment a l'obertura d'una investigació i va tallar tot contacte amb el govern polonès a l'exili, acusant-lo de complicitat amb Hitler. Els fets havien enterbolit la coalició anti-Hitler i els alemanys havien triomfat en el seu objectiu de debilitar la coalició aliada, tot mostrant al món la cara més fosca del règim soviètic.En una conversa oficial mantinguda el 3 de desembre de 1941 entre president polonès Sikorski i Stalin, el líder soviètic va afirmar que "tots els presos polonesos s'han escapat i han fugit a la Manxúria." No obstant, dos dies després de la descoberta de Katin pels russos s'afirmava de cop que, "els obrers polonesos a la ciutat d'Smolensk han caigut a les mans dels botxins feixistes." Font: Militärgeschichtliches Forschungsamt: Das Deutsche Reich und der 2. Weltkrieg, Band IV – Der Angriff auf die Sowjetunion, , Deutsche Verlags-Anstalt 1983, S. 803 (en alemany)
Investigació de 1943 i propaganda nazi miniatura|Desenterrament de les fosses (març/abril de 1943), imatge de l'aparell de propaganda nazi miniatura|esquerra|Investigació d'objectes trobats a les fosses comunes (març/abril de 1943) miniatura|esquerra|Katin, destapament de les fosses comunes, fossa de generals polonesos miniatura|esquerra|Destapament de les fosses comunes dels oficials polonesos assassinats a principis de 1940 en territori de guerra soviètic El procés d'exhumació dels cadàvers de Katin va ser portat a terme per una comissió dirigida pel forense alemany Gerhard Buhtz. La comissió d'investigació internacional responsable de l'exhumació dels cadàvers estava formada per 12 forenses d'alta reputació pertanyents a 11 països europeus diferents: Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Finlàndia, França, Itàlia, Croàcia, Països Baixos, Romania, Suècia, Eslovàquia i Hongria. A més, hi havia també representants de la comunitat polonesa a l'exili i de la Creu Roja polonesa. Entre el 28 i 30 d'abril de 1943, la comissió va examinar les fosses comunes, aleshores ja destapades, i va extreure més cadàvers del subsòl tot determinant escrupolosament la data de mort de les víctimes.
El comitè internacional de la Creu Roja va rebutjar la seva participació en l'exhumació per la protesta de la Unió Soviètica.
La comissió va emetre un dictamen unànime sobre els treballs d'exhumació dels cadàvers en el qual es concloïa que les víctimes havien estat assassinades a la primavera de 1940. El dictamen, que s'havia servit de la diagnosi dels forenses i també dels papers i cartes trobades als cadàvers, era concloent i irrefutable, i no deixava dubtes sobre l'exactitud de la data del crim.
El diari alemany Deutscher Verlag va publicar el 1943 els resultats de l'informe pericial: "Els cadàvers presenten tots un tir al clatell, causant únic de la mort. Segons les declaracions de testimonis, i també segons cartes, diaris personals, diaris, etc., es conclou que l'afusellament de les víctimes es va produir entre els mesos de març i abril de 1940...". Ja que les fosses comunes estaven ubicades en un territori ocupat per la Unió Soviètica entre la primavera de 1940 i fins al juny de 1941, la responsabilitat del crim va ser evident per tots els membres participants en la investigació.