El Congo és el riu més llarg de l'Àfrica central. Amb una llargada de 4.380 km és el segon riu més llarg del continent africà (rere el Nil). Si hom pren el riu Chambeshi com a font, la seva llargada total creix fins als 4.700 km. El seu cabal mitjà, amb aproximadament 41.000 metres cúbics per segon (1976) a la desembocadura també és el segon del món rere l'Amazones. La seva conca constitueix també una immensa selva tropical que abasta una extensió de 4.014.500 km², el que suposa més de la desena part de la superfície africana, essent també la segona del món després de la de l'Amazones.
Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dona nom. La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex; té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l'elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis.
El riu dona nom als actuals estats de la República del Congo i la República Democràtica del Congo, així com a l'antic Regne del Congo. El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, on llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola. Després del naixement, en el seu curs alt, rep el nom de riu Lualaba; després segueix una trajectòria constant cap al nord, fins a arribar a les cascades Boyoma, a l'altura de la ciutat de Kisangani, moment en el qual gira cap a l'oest, formant una àmplia corba. El Congo travessa en dues ocasions l'equador i és fàcilment navegable en seccions de gran distància, en particular entre Kisangani i el llac Malebo, en els que durant 1.685 km el riu és ampli i profund. En aquest llac que suposa un eixamplament del riu, es troben les capitals Kinshasa i Brazzaville. Una mica més a l'oest de Kinshasa el corrent s'estreny i cau per una cadena de cascades creades per una sèrie de canons profunds, conegudes com les «cascades Livingstone», on flueix de manera violenta, al Congo només es calma cap a Matadi (a 116 km de l'oceà Atlàntic) i Boma (a uns 70 km en línia recta). Finalment desemboca en una estreta plana d'inundació a través d'un estuari (un sol llit) que té gairebé 5 km d'amplada a prop de la petita ciutat de Muanda.
Encara que les cascades de Livingstone impedeixin l'accés a la zona navegable del Congo des del mar, hi ha un tren que salva la distància. Gran part del comerç de l'Àfrica Central passa per aquesta via fèrria, portant mercaderies des del port de Boma a la part navegable del Congo.
Denominació Abans de la colonització portuguesa de la zona, els nadius denominaven al riu, Nzere o Nzadi, que en la llengua de l'ètnia bakongo, vol dir "el riu que s'empassa els altres rius». L'explorador portuguès Diogo Cão, que va ser el primer europeu que va recórrer la seva desembocadura, el va anomenar riu Zaire, per deformació del nom donat pels indígenes. Aquesta denominació va persistir fins al , en què va començar a ser nomenat com riu Congo, per l'ètnia Congo o bankongo, que dominava gairebé tota la conca del riu.
Història La desembocadura del Congo era coneguda pels europeus des que el portuguès Diogo Cão va assolir les seves aigües el 1484.
Al ningú podia imaginar que el riu Lualaba, que avança implacablement cap al nord i el riu Congo que corre cap a la part sud-occidental per desembocar a l'Atlàntic, després de travessar la meitat del continent, fossin el mateix riu, es pensava que el primer podia formar part del corrent principal del Nil, aquesta tesi era defensada entre altres per l'explorador David Livingstone, que va recórrer el Lualaba en la seva expedició de 1866, mentre que el segon va ser confós amb la desembocadura del riu Níger per l'explorador i naturalista Mungo Park que entre finals del i principis del XIX, va recórrer el riu Níger.
L'exploració europea va continuar amb l'intent britànic de James Kingston Tuckey que el 1816, va tractar de remuntar el riu Congo des de la seva desembocadura, aconseguint avançar 480 km riu endins però no va arribar a superar les Cascades Livingstone que van frenar el seu avanç. Fins al 1877 no es completaria l'exploració del riu, quan Henry Morton Stanley el va recórrer de forma completa, partint del Lualuba fins a arribar a Boma, a la costa atlàntica.]
Durant l'època colonial grans vapors de rodes van ser transportats peça a peça a coll de portadors des de la costa fins a la part navegable del Congo per salvar les temibles cascades de Livingstone.
Geografia El riu Congo té el seu origen a les muntanyes de la vall del Gran Rift, a l'Àfrica oriental, com els llacs Tanganyika i Moer, que alimenten el riu Lualaba, que es converteix en el Congo per sota de les cascades Boyoma. El riu Chambeshi, a Zàmbia, és generalment considerat com la font del Congo, segons el criteri freqüent de la font més allunyada de la boca, com és el cas del Nil
El Congo discorre en general, en direcció oest a partir de Kisangani, just a sota de les cascades, després a poc a poc gira cap al sud-oest, passant per Mbandaka, unint-se amb el riu Ubangi, i precipitant-se al llac Malebo (Pool Malebo, abans Stanley Pool). Kinshasa (anteriorment Leopoldville) i Brazzaville estan en els costats oposats del riu al llac Malebo, on el Congo es contreu i baixa a través d'una sèrie de cascades creades per profunds canons i conegudes col·lectivament com cascades Livingstone. A continuació, corre en direcció a Matadi i Boma, i després desemboca a l'oceà Atlàntic en el petit poble de Muanda.
Principals illes Esumba Sumba M'Bamou
Principals ciutats Boma Bumba Brazzaville Kinshasa Kisangani Matadi Mbandaka
Hidrometria El cabal del rius ha estat observat durant 81 anys (1903-83) a Kinshasa, capital de República Democràtica del Congo, a 3.937 km de la seva font i a 480 km de la seva desembocadura a l'oceà.GRDC - Le Congo à Kinshasa
A Kinshasa, la mitjana anual del cabal observat durant aquest període va ser de 39.536 m³/s per una conca aproximada d'uns 3.475.000 km², gairebé 95% del total de l'àrea de captació del riu.
La làmina d'aigua recollida a la conca és de 359 mm per any.
El Congo és, sens dubte, un dels rius més regulars d'Àfrica i el món, abundant i ben alimentat durant tot l'any. El cabal mitjà mensual a l'agost (el mínim d'estiatge) arriba a 31.086 m³/s, més de la meitat de la mitjana del mes de desembre en què el cabal mitjà és més gran, el que és notable. En el període d'observació de 81 anys, el cabal mínim mensual va ser de 22.351 m³/s i el màxim mensual va ser de 80.832 m³/s. Les raons que provoquen la gran regularitat del cabal de riu es troben en el fet que la conca hidrogràfica del riu Congo abasta zones tant en l'hemisferi nord com al sud, el que significa que una part del riu amb la seva xarxa d'afluents sempre es troba a l'estació de les pluges. La crescuda per les pluges d'una banda de l'equador sempre es compensa per la sequera que provoca l'estació seca a l'altre costat.
<center>
Cabal mitjà del Congo mesurat a l'estació hidromètrica de Kinshasa (en m³ / s) </ u> Dades calculades en el període de 81 anys, 1903-83)
</center>
Afluents Els principals afluents i llacs del Riu Congo, són els següents:
Curs superior Riu Lualaba — de la font a Kisangani: considerat com el curs superior. El Riu és sovint estret, tortuós i tallat per cascades i ràpids a causa de les muntanyes i altiplans que travessa. Riu Lubudi és una riu de la província del Katanga, prenent font al territori de Mutshatsha i desemboca al riu Congo a Kamina, on és anomenat Lualaba. Encara que portant el mateix nom, el riu no passe per Lubudi ni el seu territori. Riu Lufira és forma al sud de Likasi, s'escola cap al Nord Est, alimenta el llac Tshangalele a 25 km de Likasi, travessa el Parc nacional de Kundelungu cap al Nord Oest, travessa el seu Congost cavat en els cursos dels segles al massís dels Mitumba, i reeixit en el parc nacional de l'Upemba en la depressió de Kamalondo on aboca les seves aigües en el llac Kisale ajuntant-se així al riu Lualaba (riu Congo). El Lufira posseeix algunes cascades, del qual sobretot les cascades de Kiubo d'una alçada de 60 m.
miniatura|Detall del sistema fluvial Luapula-llac Bangwelo-Chambeshi.
riu Chambeshi (també conegut com el riu Chambezi) és un riu localitzat al nord-est de Zàmbia. És la font més allunyada del riu Congo i forma part del sistema Luvua-Luapula-Chambeshi, format pel riu Luvua (350 km), el llac Mweru, el riu Luapula (480 km), el llac Bangwelo i el mateix riu Chambeshi. Tanmateix, en termes de volum d'aigua, el riu Lualaba és la font més important del Congo. El riu Chambeshi sorgeix com un rierol a les muntanyes del nord-est de Zàmbia, a prop del llac Tanganica, a una elevació de 1.760 metres sobre el nivell del mar. Flueix durant 480 km en els pantans de Bangwelo, que formen part del llac Bangwelo, i al final de l'estació de pluges al maig, reparteix una crescuda que recarrega els pantans i inunda una vasta plana al·luvial al sud-est, sostenint l'ecosistema pantanós de Bangwelo. L'aigua aleshores flueix fora dels pantans com riu Luapula.Brian Leith (Director): «Congo», documental televisiu emès per la British Broadcasting Corporation, Londres, 2001. Durant més de 100 km de la seva longitud, mentre flueix a l'est de Kasama, el riu consisteix d'un laberint de canals d'uns 2 km d'ample a pantans, en una planura al·luvial de fins a 25 km d'ample. Riu avall, on el travessa el pont de la carretera Kasama-Mpika i el ferrocarril Tazara, la principal llera permanent té uns 100 m d'ample, i fins a 400 m d'ample durant la crescuda.Google Earth consultat el 28 d'octubre de 2008 llac Bangweulu és un llac d'aigua dolça situat a Zàmbia. El seu nom significa «lloc on l'aigua i el cel s'uneixen». El llac és la font del riu Luapula i és alimentat per 17 rius. Està situada a 1.140 m d'altitud, té aproximadament 75 km de llarg i cobreix una àrea de 9.840 km². La seva profunditat mitjana és de 4 metres. La seva superfície és variable segons la temporada. El llac i els pantans són alimentats al nord pel riu Chambeshi i flueix cap al sud pel riu Luapula, que alimenta al llac Moero i al riu Congo. El llac es divideix en 3 zones paral·leles: Al nord-oest, el llac Chifunabuli (50 km per 5 km, que s'uneix amb la resta del llac per un passatge (península Lifunge) de 250 metres d'amplada; Al sud-est, el llac Walipupe (30 km per 13 km); en el centre, llac Bangwelo que és el llac principal. Al nord, l'est i al sud del llac es troben els pantans Bangweulu que tenen al voltant de 120 km de llarg per 75 km d'ample. En temps de crescudes, les zones humides poden assolir una àrea de 15.000 km². Google Earth (http://earth.google.com) 31 de gener de 2007. Al sud del llac, hi ha una plana d'inundació durant la temporada de pluges. L'àrea està habitada pel poble Bemba. El llac té una temporada de pesca i la població augmenta durant aquest període. El llac també està poblat per cocodrils potencialment perillosos per als pescadors.Informació de Zàmbia, del 31 de gener 2007 La ciutat de Samfya es troba al sud-oest del llac i és el centre regional per al transport i el turisme en el llac. Els principals centres de població es troben a les illes de Chiluba, Mbabala i Chishi. La ciutat principal al nord del llac és Nsombo. David Livingstone, va ser el primer europeu a veure el llac durant les seves exploracions, on hi va morir el 1873 explorant el llac. David Livingstone i Horace Waller (Ed.): "Els últims diaris de David Livingstone en l'Àfrica central des de 1865 a la seva mort". (Dos volums). John Murray, 1874.