miniatura|Mapa geopolític de la Regió del Caucas miniatura|Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra. Però la història d'Armènia en queda en gran part fora i la de l'Azerbaidjan: per diversos motius, entre els quals el religiós, està molt lligada a la història de la Ciscaucàsia. Aquí segueix una cronologia enfocada principalment al Caucas del Nord, amb les referències imprescindibles per a Geòrgia i la Transcaucàsia:
En l'edat antiga, la regió va estar dominada per grecs (a la costa) i perses (només al sud, al nord de l'Iran): Regne de la Còlquida. Regne d'Ibèria, Regne d'Armènia, Regne d'Albània. Romans i parts arsàcides (i després sassànides) se'n disputen l'hegemonia. Establiment de pobles indoeuropeus, finougrians i turcs, entre els quals els as (alans, indoeuropeus) establerts a Ossètia, els sevordiq (magiars) establerts a Shamkur al nord de Gandja, i àvars i húnnics establerts al Daguestan al . Durant els segles IV i , restà sota la protecció de Pèrsia i de l'Imperi Romà d'Orient. Regnes d'Ibèria (Geòrgia), Aghuània (Albània del Caucas, després Xirvan, modern Azerbaidjan) i part d'Armènia (disputada entre sassànides i romans d'Orient): Regne de la Làzica. Defensa dels passos del Caucas (Daryal o Porta dels Alans, i Derbent o Porta de la Càspia) pels perses contra les invasions dels bàrbars del Nord, àvars, huns i turcs occidentals (segles V-VII) i més tard khàzars. Fortificació de Derbent i altres punts estratègics (560). Governs locals (prínceps = shaikka) vers el 560, establerts o confirmats per Còsroes I: Khakan al-Djabal (o Sahib al-Sarir, posseïdor del Sarir o Tron), de nom Wahrazan Shah Filanshah (Xa de Filan) Tabarsaranshah (Xa de Tabarsaran) Senyor dels Laks, Khursanshah (Xa de Khursan) Principat de Maskat (a Xirvan el o VIII) Layzanshah (Xa de Layzan) Xirvanxah (Xa de Xirvan) Príncep de Bakh (Minorski llegeix Balkh), no identificat (podria ser al nord de Baku o al nord-oest de Layzan): hauria estat absorbit per Xirvan al segle VIII Príncep de Zirikaran o Zirihkaran (Kubači) Invasió de Pèrsia per Heracli a partir del 624 i fins al 628. Els khàzars aprofiten per a desplaçar-se al sud fins a Derbent, defensada pel persa Sarbar. Arribada dels àrabs (642). Sarbar es rendeix a Suraka ibn Amr i es converteix a l'islam. Habib ibn Maslama conquesta Tblisi. Conquesta àrab de l'Arran (vers 644) i la ciutat de Bardaa. Des d'aquí, Salman ibn Rabia sotmet les principals ciutats de la zona: Baylakan, Kabala i Shamkor (prop de Gandja). Xirvan paga tribut al califat vers 645. Guerres arabokhàzars: Abd al-Rahman ibn Rabia al-Bahili arriba fins a Balandjar (al nord de Sarir, potser a la riba de l'Andi Koy Su) i és derrotat, i 4.000 soldats de Kufa moren en la batalla (652-653). En temps de Yazid I ibn Muàwiya (680–683), els khàzars ataquen Kartli (Geòrgia), Arran i Armènia. Els khàzars tornen a atacar territoris musulmans; van envair Kartli i van entrar a Armènia pel nord. Gregori Mamiconi va marxar contra ells, però va morir en combat (685). Ja hi regnava el califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705). Vers el 690, els khàzars ataquen Derbent i l'ocupen, i hi instal·len una guarnició. Atac khàzar a Armènia vers el 720. Vers 722-723, al-Djarrah ibn Abd al-Hakam al-Madhhidji fou nomenat governador del nord-est amb la tasca de defensar la frontera del Caucas. Va derrotar els ghumiks (després kazi khumiks) del Sarir, vassalls dels khàzars, i va arribar a Balandjar, notable centre khàzar al nord del Sarir. Va retornar en triomf a Kabala, segurament al país anomenat Shakki (que es pensa que era l'antic nom de Kabala), que devia ser part de l'Arran, tot i estar al nord del Kura (Geòrgia). Segona campanya contra els khàzars d'al-Djarrah ibn Abd al-Hakam al-Madhhidji (723-724). Els alans són subjectes de tribut. Tercera campanya contra els khàzars d'al-Djarrah ibn Abd al-Hakam al-Madhhidji (724-725). El 727, Maslama ibn Abd al-Malik ibn Marwan n'és nomenat governador i comença algunes expedicions. Vers 730, Maslama ibn Abd al-Malik ibn Marwan conquereix Bab al-Abwad (Derbent, àrab Darband); va reconstruir la ciutat i hi va instal·lar una guarnició. Contraatac khàzar vers 730, creuen Derbent i arriben a l'Azerbaidjan, Armènia, i fins al Diyar Bakr i la Djazira. Maslama tona a atacar abans del 732 i sotmet a tribut els sobirans de Xirvan, Layzan, Tabarsaran, Filan, Khursan i Maskat. El 737, el futur califa Marwan II va ocupar Daryal i va cobrar tribut als alans (736). L'any 737, va dirigir una expedició contra els khàzars amb el suport de la cavalleria armènia. Van arribar fins a la capital Balandjar al nord-oest de Derbent i van fer molt de botí, que fou transportat a Bardaa. Entre els pobles sotmesos, hi havia els didos (àrab Dudaniyya o Diduwaniyya), vassalls khàzars pagans (els didos van restar pagans fins al ), que vivien a l'oest de Sarir. El governador d'Armènia Yazid ibn Ussayd as-Sulamí (753-755 i 774-778) va prendre possessió del Xirvan i posà fi a l'antiga dinastia. El califa projecta el seu enllaç amb la filla del rei dels khàzars, buscant una aliança amb aquests, però el pla no va tenir continuïtat. El 762, turcs occidentals i khàzars ataquen Derbent i entren a Armènia. El 764, turcs occidentals i khàzars ataquen Derbent i entren a Arran, Kakhètia, Kartli i Armènia, dirigits per As Tarkhan, suposat cap àvar de Sarir. El 799, els khàzars, cridats per la noblesa de Derbent, descontenta, envaeixen Arran. El príncep armeni o aghuan de Shakki, Sahl, fill de Sumbat, captura Babak, el cap dels rebels khurramites de l'Azerbaidjan, que tenien centre a Badhdh, segurament al Mughan (nord-oest de Lenkoran). Babak és lliurat als abbàssides (837). Bugha al-Kabir, governador de l'Azerbaidjan i Armènia (852-855), rep la missió de fer tornar a l'obediència els emirs musulmans i els prínceps armenis. En una de les seves campanyes, va saquejar Tblisi, governada per un emir àrab (Ishak ibn Ismail). Entre els pobles sotmesos, hi va haver els sanar (sanariyya, georgià tsanar), cristians que vivien a l'oest dels didos, al nord-oest de Kakhètia i al sud-est dels alans, potser emparentats amb els txetxens. Grups d'alans i khàzars van ser establerts en llocs diferents, entre els quals l'antiga Shamkor (o Shamkur), ara anomenada al-Mutawakkiliyya (en honor del califa al-Mutawàkkil (abbàssida) (847-861). A la meitat del , potser sota Muhammad ibn Yazid, Xirvan havia annexionat els principats de Layzan i de Mukan, aquest darrer situat al sud de Layzan però al nord del Kura (Geòrgia), i posteriorment els de Khursan i de Filan (potser arrabassat a Sarir). Haixim ibn Suraka de Derbent es proclama independent el 869 i hi funda l'emirat dels Banu Hashim o haiximites de Bab al-Abwad. L'emir yazidita o Banu Yazid de Xirvan es declara independent vers el final del . Abu Talib Yazid ibn Muhammad unifica Xirvan i funda la capital Şamaxı (918). La família Kangari s'apodera del castell de Shamiran al Tarum, districte de Kazwin i funda la dinastia kangàrida (també sallàrida), més coneguda com a dinastia musafírida o dels musafírides. El fundador en fou Musafir (en realitat Aswar), el fill del qual, Muhammad ben Musafir, es va casar amb Kharatsuya, filla del príncep djustànida de Rudhbar. Governava a començaments del i dominava Arran. Expedició de les bandes de russos (barreja d'eslaus i normands) el 943-944. Després de remuntar el Kur, es van presentar a Bardaa (a l'Arran) i la van saquejar i ocupar durant uns mesos. Els atacs dels russos es van centrar principalment contra els khàzars i van destruir l'estat khàzar o el van afeblir considerablement i el van empènyer cap a la part sud de les seves antigues possessions, l'estepa de Kuban. El musafírida Mazurban ibn Muhammad, des de la seva base d'Ardabil, fa una expedició a Xirvan (vers 945-948) i el sobirà Abu Tahir Yazid ibn Muhammad va pagar-li tribut. A la meitat del , el príncep armeni de Shakki o Kabala, Ixqaniq, reconeix la sobirania musafírida. També ho fa un príncep anomenat Abu l-Kasim al-Khayzani (potser al-Layzani), que seria príncep de Layzan (la identificació n'és incerta). El 965, Sviatoslav de Kíev va derrotar els khàzars i els va conquerir Biela Vieza (Tenda o Torre Blanca), identificada com Sarkel al baix Don, i va sotmetre els yas (alans) i kasogs (circassians). Els khàzars van demanar i obtenir l'aliança del xirvanxah Muhammad ibn Ahmad o, més probablement, Ahmad ibn Muhammad (956-981).El primer nom és una probable confusió d'Ibn Hàwqal que hauria confós pare i fill, amb els noms invertits; com que Muhammad va regnar després del 981, l'aliança aleshores no tindria el mateix interès que entre 865 i 869
El 969, els russos van destruir Bulghar, Khazaran, Samandar (a la part final del Terek?) i Atil o Itil, però amb l'ajut del xirvanxah els khàzars van poder recuperar Atil i Khazaran. El musafírida Ibrahim ibn Mazurban fa una segona expedició el 968 a Xirvan, que reconeix la sobirania musafírida. Vers el 969, els shaddàdides es van apoderar de Dvin i, el 971, de Gandja i, més tard, es van estendre a Shamkor, Coltene i Bardaa, suplantant els musafírides. Entre 969 i 984, els musafírides perden Arran (davant els shaddàdides) i l'Azerbaidjan (davant els rawwàdides). Durant el regnat d'Ahmad ibn Muhammad de Xirvan (956-981), hi ha conflicte entre Xirvan i Derbent sobre Maskat i Shabaran (al sud de Maskat, a la zona prop de la costa al nord-oest de Baku). Derbent utilitza com a mercenaris els àvars de Sarir. El 971, els àvars de Sarir, enfrontats a Derbent, ataquen la ciutat i en una batalla a les portes de la ciutat van matar un miler de soldats musulmans lleials als haiximites. En revenja, es van fer expedicions a l'interior contra Sarir i altres llocs, i en destaquen les expedicions dirigides per Muhammad ibn Ahmad (fill i successor d'Ahmad el 981); Muhammad va conquerir Kabala el 982 a Abd al-Barr ibn Anbasa (probable fill i successor d'Anbasa al-Awar), qualificat de protector de lladres, bandits i malfactors.la dinastia local de Shake o Shakki, que tindria capital a Kabala, musulmana o cristiana, s'esmenta el 1021 quan va caure sota influència de Geòrgia El 987, l'emir de Derbent, Maymun ibn Ahmad (976-997), va intentar contractar com a mercenaris una banda de russos amb 18 vaixells que operaven a la mar Càspia. Els russos eren pagans i saquejaven el país i la mesura fou molt impopular fins al punt que Maymun fou deposat temporalment (989/990). Els russos accedien a la mar Càspia perquè els khàzars no els podien barrar l'accés al baix Volga. Els kaytaks romanen al sota vassallatge dels khàzars i el seu rei era musulmà; els alans, els ghumik i els àvars de Sarir són independents i els seus sobirans (i el poble en general) cristians. Els alans tenien capital a Maghas o Magas. Els sanars, cristians, eren probablement independents i cristians. Els didos eren independents i pagans. Al nord-oest, els circassians, anomenats aleshores kashaks o kasaks (rus: kasog) eren zoroastrians i cristians. El 988, un príncep rus de Kíev, Mstislav de Txernígov, funda el principat de Tmutorokan o Tmutarakan i governa fins al 1036. El 999, el xirvanxah Yazid ibn Ahmed va derrotar Abd al-Barr ibn Anbasa i va arrabassar la fortalesa de Gurzul, al riu Gok Say, posició estratègica que formava un sortint als pendents meridionals del Caucas i que va conservar, almenys durant una part del . L'emir de Derbent Mansur ibn Maymun (1002-1034) es va casar amb la filla cristiana del sobirà de Sarir, Bukht Yishu.