miniatura|Allau Un desastre, calamitat o catàstrofe natural és un esdeveniment produït per fenòmens d'elevada energia, propis de la dinàmica natural del planeta Terra, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una determinada àrea geogràfica i en un moment donat. Fa referència a enormes pèrdues humanes i materials ocasionades per esdeveniments o fenòmens com els terratrèmols, inundacions, esllavissades de terra, desforestació, contaminació ambiental i altres.
Fenòmens naturals, com la pluja o el vent, es converteixen en desastre natural quan superen un límit o llindar de normalitat, i són mesurats habitualment a través d'uns determinats paràmetres, que varien en funció del tipus de fenomen. Per exemple, existeix l'escala de Richter per als moviments sísmics o l'escala Saffir-Simpson per als huracans.
No obstant això, molts dels fenòmens que coneixem com a catàstrofes o desastres naturals són causats per l'acció humana, o bé les seves conseqüències s'agreugen a causa d'aquesta acció de l'ésser humà. Aquests fenòmens causats per les activitats humanes s'anomenen antròpics i en aquest grup s'inclouen els incendis forestals i els accidents industrials i tecnològics. Els danys provocats per un desastre natural es poden amplificar a causa d'una mala planificació dels assentaments humans, la manca o poca adequació de mesures de seguretat, de plans d'emergència i de sistemes d'alerta; aquests altres factors també intervenen d'una manera, a vegades, difícil d'avaluar.
Sense una bona planificació i organització institucional que es preocupi de reduir el risc col·lectiu de desastres, aquests poden desencadenar altres esdeveniments. Un exemple clàssic són els terratrèmols, que poden esfondrar edificis i altres tipus d'infraestructures, deixant atrapades a persones entre la runa i trencant canonades de gas que poden incendiar i cremar els ferits sota les ruïnes. miniatura|esquerra|Tsunami de l'oceà Índic del 2004 L'activitat humana en àrees amb alta probabilitat de desastres naturals està classificada catalogada amb la denominació d'alt risc. Zones d'alt risc sense els recursos necessaris ni amb mesures apropiades per respondre al desastre natural o reduir els seus efectes negatius, es denominen zones d'alta vulnerabilitat.
Alguns dels principals instituts que especialitzats en catàstrofes naturals són l'International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA) d'Àustria, el ProVention Consortium, l'Earth Institute de la Universitat de Colúmbia, el Centre Nacional de Prevenció de Desastres (CENAPRED) a Mèxic, i la Universitat de Kobe al Japó, així com organismes de l'ONU com el OCHA (Cooperació per Ajut Humanitari), l'ISDR (Estratègia Internacional per la Reducció de Desastres), així com oficines especials en el Banc Mundial, la CEPAL i el BID. El Dia Internacional per a la reducció dels desastres naturals és el 8 d'octubre.
Tipus de desastres naturals miniatura|Esllavissada de terra miniatura|Virus de la grip miniatura|Tempesta de calamarsa miniatura|Huracà Ivan miniatura|Asteroide 243 Ida miniatura|Incendi forestal miniatura|Desbordament del riu Skawa, a Polònia (2001) miniatura|Mànega d'aigua prop de les Bahames miniatura|Tempesta elèctrica miniatura|Terratrèmol de San Francisco de 1906 miniatura|Tornado A continuació es descriuen diversos tipus de desastres naturals:
Allau. Una allau és un lliscament brusc de material, barreja de gel, roca, sòl i vegetació vessant avall. Les allaus poden ser de pedres o de pols. Les allaus són el major perill durant l'hivern a les muntanyes, poden recórrer quilòmetres, i provocar la destrucció total del vessant i tot el que trobi al seu pas. Algunes allaus que han provocat danys importants han estat: la del 1910 a Wellington, Washington (96 morts); la del 1954 a Blons, Àustria (57 morts); la del 1970 a la regió peruana d'Ancash, va ser provocada per un terratrèmol, el total de morts entre el terratrèmol i l'allau va superar els 74.000; la del 1999 a Galtür, Àustria (31 morts); la del 2002 a Ossètia del Nord - Alània (125 morts).
Onada de calor. És un desastre que es caracteritza per unes temperatures elevades, extremes, persistents i inusuals. Les onades de calor necessiten combinacions especials de fenòmens atmosfèrics per tenir lloc, i poden incloure inversions de vents catabàtics, i altres fenòmens.
Esllavissada de terra. Un esllavissament de terra és un desastre estretament relacionat amb les allaus, però en comptes d'arrossegar neu, arrosseguen materials com poden ser terra, roques, arbres o, per exemple, fragments de cases. Els esllavissaments de terra poden ser provocats per terratrèmols, erupcions volcàniques o inestabilitat a la zona circumdant.
Esllavissada de fang. Un esllavissament de fang és el lliscament de fang a causa de la pluja caiguda sobre sòls amb un pobre o mal drenatge. Els corriments de fang són un tipus especial de corriments, el causant és l'aigua que penetra en el terreny per pluges fortes, modificant el terreny i provocant el lliscament. Les causes poden ser la desforestació, la manca de vegetació o les colades de fang originades en els pendents dels volcans anomenats lahars. Alguns esllavissaments de fang són massius i poden causar danys a grans àrees. Això passa amb certa regularitat a Califòrnia durant els períodes de pluges.
Erupció límnica. Una erupció límnica és una sobtada alliberament de gas asfixiant o inflamable a un llac. Tres llacs tenen aquesta característica: el llac Nyos, al Camerun, el llac Mono, a Califòrnia i el llac Kivu, entre Ruanda i la República Democràtica del Congo. El 1986 una erupció límnica d'1,6 milions de tones de diòxid de carboni del llac Nyos mataren 1.800 persones en un radi de 32 quilòmetres. El 1984, una fuita de gas diòxid de carboni va tenir lloc al llac Mono, matant 37 persones que hi havia als voltants. No es té constància d'erupcions al llac Kivu, amb concentracions de metà i diòxid de carboni, però es creu que tenen lloc cada 1.000 anys.
Erupció volcànica. Els volcans són obertures o esquerdes en l'escorça terrestre a través de la qual es pot produir la sortida de lava, gasos, o poden explotar llançant a l'aire grans blocs de terra i roques. Aquest desastre natural és produït per l'erupció d'un volcà, i aquestes es pot donar de diferents formes. Des de petites erupcions diàries com les de Kilauea, a Hawaii, o les extremadament infreqüents erupcions de supervolcans en llocs com el llac Toba. Algunes de les grans erupcions dels darrers segles són la del Saint Helens (Estats Units), del 1980, i la del Krakatau (Indonèsia) del 1883.
Fred. Els fronts freds es mouen ràpidament. Són forts i poden causar pertorbacions atmosfèriques tals com tempestes de llamps, xàfecs, tornados, vents forts i curtes tempestes de neu abans del pas del front fred, acompanyades de condicions seques a mesura que el front avança. Depenent de l'època de l'any i de la seva localització geogràfica, els fronts freds poden venir en una successió de 5 a 7 dies. En mapes de temps, els fronts freds estan marcats amb el símbol d'una línia blava de triangles que assenyalen la direcció del seu moviment.
Calamarsa. Una tempesta de calamarsa és un desastre natural on la tempesta produeix grans quantitats de calamarsa que danyen la zona on cauen. La calamarsa són trossos de gel, les tempestes de calamarsa són especialment devastadores en granges i camps de conreu; poden matar bestiar, arruïnar collites i fer malbé equips sensibles. Una tempesta d'aquestes característiques va descarregar sobre la zona de Múnic (Baviera, Alemanya) el 31 d'agost de 1986, destrossant arbres i causant danys per milions d'euros. El llac Roopkund, a l'estat indi de Uttarakhand, és conegut com "el llac dels esquelets" a causa de l'acumulació d'esquelets humans, més de 600, trobats al seu voltant, la mort d'aquelles persones va ser causada per una tempesta sobtada de calamarsa.
Fam. La fam és una situació que es dona quan un país o zona geogràfica no té prou aliments i recursos per proveir aliments a la població, elevant la taxa de mortalitat a causa de la fam i la malnutrició.
Enfonsament de terra. Un enfonsament de terra és una depressió localitzada a la superfície terrestre produïda per l'esfondrament d'alguna estructura interna, com una cova. Succeeixen sense previ avís i afecten els edificis situats a sobre i confrontants. Un exemple és l'enfonsament que va fer desaparèixer la ciutat de Yungay (Perú) sepultant 25.000 persones el 31 de maig del 1970.
Huracà. Un huracà és un sistema tempestuós ciclònic a baixa pressió que es forma sobre els oceans. És causat per l'evaporació de l'aigua que puja del mar convertint-se en tempesta. L'efecte de Coriolis fa que la tempesta giri, convertint-se en huracà si supera els 110 km/h. En diferents parts del món dels huracans són coneguts com a ciclons o tifons. L'huracà més destructiu va ser l'huracà Andrew, que va colpejar el sud de Florida el 1992.
Impacte astronòmic. Els impactes astronòmics són causats per la col·lisió de grans meteors, asteroides o cometes amb la Terra, de vegades van seguits d'extincions massives. La magnitud del desastre és inversament proporcional a la freqüència amb què succeeixen, perquè els impactes petits són molt més nombrosos que els grans.
Incendi. Un incendi és un desastre natural que destrueix prats, boscos, causant grans pèrdues en vida salvatge (animal i vegetal) i de vegades humanes. Els incendis forestals solen produir per un llamp, negligència, o fins i tot provocats i cremen milers d'hectàrees. Un exemple d'incendi forestal és l'ocorregut a Oakland Hills (Oakland, Califòrnia i alguns incendis en ciutats són el Gran Incendi de Chicago (8 d'octubre del 1871), el Gran Incendi de Londres (5 de setembre del 1666) o el Gran incendi que va succeir després del terratrèmol de San Francisco de 1906.
Inundació. Una inundació és un desastre natural causat per l'acumulació de pluges i aigua en un lloc concret. Pot produir per pluja contínua, una fosa ràpida de grans quantitats de gel, o rius que reben un excés de precipitació i es desborden, i en menys ocasions per la destrucció d'una presa. Un riu que provoca inundacions sovint és el Huang He a la Xina, i una inundació particularment forta va ser la Gran Inundació de 1993.
Malaltia. La malaltia es converteix en desastre quan l'agent infecciós adquireix una difusió a nivell d'epidèmia o pandèmia. La malaltia és el més perillós de tots els desastres naturals. Entre la diferents epidèmies que ha patit la humanitat estan la pesta negra, la verola i la SIDA. La grip espanyola del 1918 va ser terrible, i es calcula que va arribar a matar de 25 a 40 milions de persones. La pesta negra, ocorreguda al llarg del , va matar al voltant de 20 milions de persones, un terç de la població europea. La vida vegetal i animal també pot ser afectada per les epidèmies i pandèmies.
Mànega d'aigua. Una mànega d'aigua, també anomenada tromba d'aigua, tromba marina o cap de fibló, és un fenomen que ocorre en aigües tropicals en condicions de pluja. Es formen a la base de núvols tipus cúmul i s'estenen fins a la superfície del mar on recullen el rosada de l'aigua. Les mànegues d'aigua són perilloses per als vaixells, els avions i estructures terrestres. A la zona de l'anomenat Triangle de les Bermudes es produeixen sovint i se sospita de la seva relació amb la desaparició misteriosa de vaixells i avions.
Ràfega. Les ràfegues es produeixen generalment en zones d'alta muntanya o en altes latituds, on les temperatures són bastant inferiors a 0 °C. Són molt perilloses, ja que dificulten la visibilitat i augmenten el risc de mort per les baixes temperatures que es produeixen. La sensació tèrmica durant un fenomen com aquest arriba a fer descendir les temperatures per sota dels -20 °C i la visibilitat es veu seriosament afectada.