L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814. Un segle abans ja trobem uns precedents d'aquest bisbat en la creació del bisbat de Pallars-Ribagorça pel bisbe Adolf (o Adulf).
La diòcesi de Roda pervisqué poc més de dos-cents anys, en ser afegida el 1101 al bisbat de Barbastre, malgrat que aquests bisbes conservaren el títol de bisbe de Roda. Ara bé, no acaba aquí la història d'aquest bisbat: en ser conquerida la ciutat de Lleida als àrabs, la importància d'aquesta ciutat feu necessària l'existència d'un bisbat en aquell lloc, i hi fou transferit el bisbat de Roda-Barbastre a Lleida el 1149, si bé l'església de Roda d'Isàvena va conservar el títol de seu catedralícia, i va conservar un capítol catedralici de vuit membres, sota la direcció d'un prior.
Fou al que Roda va perdre ja definitivament el caràcter de seu episcopal, i el que hi romania de l'antiga seu fou dut a Lleida, quedant-hi només un priorat amb domini sobre una part de les terres i parròquies del voltant. Convertit en canònica, a mitjan perdé la comunitat i passà a ser una parròquia més del bisbat de Lleida.
El seu territori inicial coincidia amb el del comtat de Pallars i Ribagorça, que comprenia la part no sotmesa als sarraïns de les comarques de l'Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, i es va arribar a estendre fins al Sobrarb. Ara bé, les constants disputes al llarg dels anys anaren retallant la seva, en principi, extensa regió. Així, el bisbat d'Urgell aviat s'emparà de la quasi totalitat dels dos Pallars, i més tard de la Vall de Boí i la vall de Barravés, i el 1040 una part del Sobrarb, amb la vall del Gistau, fou unida a Osca. El 1203, arran del trasllat a Lleida, la zona de Barbastre, la Barbatània, també fou afegida a Osca.
El 1573 en fou separat l'ardiaconat de Benasc, que fou unit a la diòcesi de nova creació de Barbastre, de manera que la part del bisbat de Lleida que procedia de l'antic bisbat de Roda va anar quedant aprimat a una franja que resseguia cap al nord la Noguera Ribagorçana. Finalment, la quasi totalitat d'aquest antic bisbat va ser traspassada al bisbat de Barbastre-Montsó actual, quedant com a única romanalla d'aquest bisbat una sèrie de parròquies (avui dia la majoria tancades i en desús) que pertanyen al bisbat de Lleida, però queden tan lluny del seu cap de bisbat, que són administrades des de l'arxiprestat aragonès al qual pertanyien, arxiprestat que pertany actualment al bisbat de Barbastre-Montsó.
Bisbes de Roda-Barbastre Bisbes de Roda (fins a 1100) Període Nom Ressenya biogràfica 887 - 922 Adolf de Pallars 923 - 955 Ató de Bigorra 955 - 975 Odesind de Ribagorça 988 - 991 Aimeric I 996 Jaume 1006 - 1015 Aimeric II 1017 - 1019 Borrell 1023 - 1067 Arnulf I 1068 - 1075 Salomó 1075 - 1076 Arnulf II 1076 - 1094 Pere Ramon Dalmau 1094 - 1096 Llop 1097 - 1100 Ponç de Roda
Bisbes de Barbastre-Roda (1101-1149) Període Nom Ressenya biogràfica 1100 - 1104 Sant Ponç o Ebonci 1104 - 1126 Sant Ramon de Roda 1126 - 1130 Esteve 1130 - 1134 Pere Guillem 1134 Ramir el Monjo 1135 - 1143 Gaufred 1143 - 1149 Guillem Peris
Referències
Categoria:Bisbats de l'Aragó Categoria:Bisbats dels Països Catalans Bisbat De Roda De Ribagorca Categoria:Bisbats erigits al segle X Categoria:Bisbats suprimits