Réthimno (, Réthimno) és una ciutat de la costa nord de Creta, Grècia, capital de la unitat perifèrica de Réthimno i seu del municipi homònim. Es troba entre Khanià i Iràklio i constitueix un dels principals centres urbans de l'illa.
La ciutat conserva un extens nucli històric format principalment durant el període de domini de la República de Venècia i transformat posteriorment durant l'època otomana. Entre els elements més destacats hi ha la Fortezza, construïda pels venecians al darrer terç del , el port venecià, la Loggia, la font Rimondi i diversos edificis religiosos i civils d'època veneciana i otomana.
Actualment Réthimno és un centre administratiu, educatiu, comercial, cultural i turístic de la Creta occidental. El nucli antic conserva en gran part l'estructura urbana formada durant el període venecià i reformada posteriorment durant el domini otomà.
Geografia miniatura|300px|esquerra|Vista de Réthimno des de la Fortezza
Réthimno se situa a la costa septentrional de Creta, aproximadament entre Khanià i Iràklio, oberta al mar de Creta. El nucli històric ocupa el sector litoral entorn de l'antic port venecià i de la península rocosa dominada per la Fortezza, mentre que la ciutat moderna s'ha expandit principalment cap a l'est i cap a l'interior.
A l'est del centre històric s'estén una llarga platja de sorra. Segons l'Ajuntament de Réthimno, té aproximadament 12 km de longitud i s'estén des del centre històric fins a Scaleta.
La ciutat és el principal nucli urbà del municipi de Réthimno i exerceix de capital de la unitat perifèrica homònima.
Història L'emplaçament de Réthimno correspon a l'antiga Rhithymna o Rhithymnia. Les primeres evidències de presència humana a la zona daten del període postminoic, entre aproximadament el 1350 aC i el 1250 aC. La ciutat antiga assolí un període de prosperitat durant els segles IV i III aC, del qual són testimoni les monedes d'or i plata encunyades en aquell període.
Durant l'època romana Rhithymna perdé bona part de la seva importància. Es disposa de poca informació sobre l'assentament durant el primer període romà d'Orient i el període àrab. Després de la recuperació de Creta per l'Imperi Romà d'Orient el 961, les fonts documenten l'existència d'un petit nucli fortificat conegut posteriorment com a Castell Vecchio.
Després de la conquesta de Creta per la República de Venècia al començament del , Réthimno es convertí en un important centre portuari i comercial. La ciutat cresqué al voltant del port i adquirí una estructura urbana que encara es conserva en bona part al nucli antic.
L'any 1571 la ciutat fou atacada, saquejada i incendiada per les forces d'Uluç Ali Paixà. Com a resposta a la vulnerabilitat de les defenses, les autoritats venecianes iniciaren el 1573 la construcció de la Fortezza al turó de Paleokastro, segons els principis de la fortificació abaluartada.
miniatura|300px|Mesquita del sultà Ibrahim dins la Fortezza de Réthimno
Réthimno fou ocupada per l'Imperi Otomà el 1646. Durant el període otomà, la ciutat mantingué bona part de la seva estructura urbana veneciana, però molts edificis foren adaptats a nous usos. Diverses esglésies es convertiren en mesquites i s'hi afegiren minarets, fonts i altres elements arquitectònics.
A finals del segle XIX, després de les revoltes cretenques i la intervenció de les grans potències europees, Réthimno quedà sota administració militar russa. Les tropes russes hi romangueren fins al 1907.
La unió de Creta amb Grècia es formalitzà el 1913, després de les Guerres Balcàniques.
La composició demogràfica de Réthimno canvià profundament arran de l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia. L'any 1924, la població musulmana cretenca abandonà la ciutat i s'establí principalment a l'Àsia Menor, mentre que refugiats grecs procedents de territori turc s'instal·laren a Réthimno.
Patrimoni i nucli antic miniatura|Carrer del nucli antic de Réthimno
El nucli antic de Réthimno conserva en gran part la trama urbana formada durant els períodes venecià i otomà. S'estén entre el turó de Paleokastro, dominat per la Fortezza, i l'antic port venecià, i manté nombrosos edificis civils i religiosos, portals, fonts i carrers estrets.
Porta Guora i Loggia La Porta Guora, coneguda també com la Porta Gran, era l'accés principal de les muralles terrestres venecianes. Fou construïda durant el mandat del rector Jacopo Guoro, entre 1566 i 1568. De l'estructura original es conserva principalment l'arc de pedra.
La Loggia fou construïda al segle XVI com a lloc de reunió de la noblesa veneciana, on es tractaven qüestions polítiques i econòmiques. És un edifici de planta quadrada amb arcades a tres costats.
Font Rimondi miniatura|Font Rimondi
La font Rimondi fou construïda el 1626 pel rector A. Rimondi per contribuir a l'abastament d'aigua de la ciutat. Es troba a l'antiga plaça del Plàtan, que ocupava una posició central dins la ciutat veneciana.
La font presenta tres piques alimentades per tres brocs en forma de cap de lleó i tres columnes amb capitells corintis que sostenen un arquitrau amb una inscripció llatina.
Mesquita Neratzes miniatura|300px|esquerra|Mesquita Neratzes
La mesquita Neratzes ocupa l'antiga església veneciana de Santa Maria. Després de la conquesta otomana fou transformada el 1657 en la mesquita de Gazi Hüseyin Paixà, coneguda també com a Neratzes, i funcionà igualment com a seminari islàmic.
L'any 1890 s'hi afegí un gran minaret amb dos balcons de pedra. Actualment l'edifici s'utilitza com a conservatori.
Port venecià miniatura|Far i port antic de Réthimno
L'antic port venecià es conserva al costat del nucli històric. Actualment és utilitzat principalment per embarcacions de pesca i d'esbarjo. A l'entrada hi destaca el far construït durant el període egipci de Creta al segle XIX.
Fortezza miniatura|300px|Muralles exteriors i bastió de la Fortezza
La Fortezza és la gran fortalesa veneciana de Réthimno, situada al turó de Paleokastro, al sector occidental del nucli històric. Les excavacions arqueològiques hi han identificat restes d'hàbitat d'època hel·lenística.
La construcció començà el 1573, dos anys després de la destrucció de la ciutat per Uluç Ali Paixà. La fortalesa fou concebuda segons els principis del sistema abaluartat adaptat a l'ús de l'artilleria.
El recinte ocupa bona part del turó i conserva edificis de les èpoques veneciana, otomana i moderna.
Després de la conquesta otomana de Réthimno el 1646, la fortalesa continuà utilitzant-se amb finalitats militars i alguns dels seus edificis foren modificats. Dins del recinte es conserva la mesquita del sultà Ibrahim, un dels principals testimonis de la fase otomana de la Fortezza.
Actualment la Fortezza és un dels principals monuments històrics de Réthimno i alguns dels seus espais s'utilitzen per a activitats culturals.
Cultura i educació miniatura|Carrer esglaonat del nucli antic de Réthimno
Réthimno és una de les dues principals seus de la Universitat de Creta. La seu de la universitat es troba al campus de Gallos, a Réthimno, mentre que l'altre gran campus és a Iràklio.
La ciutat disposa també de diversos equipaments culturals i museístics. Entre aquests hi ha el Museu Arqueològic de Réthimno, el Museu d'Art Contemporani de Creta, l'Arxiu Històric de la ciutat i diverses col·leccions dedicades a la música tradicional, els teixits, la vida agrícola i la història de la premsa local.
Economia i turisme miniatura|300px|esquerra|Carrer del nucli antic amb vista al mar
El turisme és una de les principals activitats econòmiques de Réthimno. El patrimoni venecià i otomà, la Fortezza, el nucli antic i la llarga platja situada a l'est de la ciutat constitueixen alguns dels principals atractius per als visitants.
L'Ajuntament desenvolupa també polítiques i projectes relacionats amb la mobilitat i la gestió sostenible de l'activitat turística.
Referències
Vegeu també Monestir d'Arkadi Eleuterna
Bibliografia complementària Prevelakis, Pandelís. Crònica d'una ciutat. Barcelona: Empúries, 1999. .
Enllaços externs
City of Rethymno, Ajuntament de Réthimno
Categoria:Prefectura de Réthimno