miniatura|Església de Sant Feliu de Torelló Torelló és una vila de Catalunya situada a la comarca d'Osona, concretament a la confluència dels rius Ges i Ter, a la Plana de Vic, també és una població de la regió (sense ús administratiu) de l'Alt Ter, concretament al centre de la regió. Es troba dins la comarca, sense ús administratiu, de la Vall del Ges, juntament amb els municipis de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló.
La població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. Al nucli urbà hi ha també l'església de Montserrat i el Santuari de Rocaprevera. Els torellonencs tenen l'apel·latiu de pescallunes.
Història La població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. La vila de Torelló degué la seva antiga importància a la capitalitat del terme del Castell de Torelló, el qual pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l'infeudà als Besora (), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany (1347), i finalment fou adquirit l'any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrestos per part del rei, fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s'anomenaven des del marquesos d'Aitona i més tard, ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera.
La vila de Torelló fou des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell de Torelló. Hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Aquesta preeminència ha estat la causa que l'antiga població de Sant Feliu de Torelló rebés el nom simple de Torelló, mentre que les altres dues entitats de la vall el tenen a manera de determinatiu. Aquest nom deriva del castell que va reunir tots tres termes i que alça encara una part de la seva torre mestra en un aspriu turó del municipi de Sant Vicenç de Torelló. Antigament, la població de Sant Feliu de Torelló, l'actual Torelló, duia el nom de Sant Feliu de Cervià, a causa de la vila rural de Cervià —anomenada en algun document castell de Cervià—, que recorda encara el mas Cervià, situat al vessant SW de l'antic puig de la Guàrdia o puig de les Tres Creus, veí de Rocaprevera. Aquesta denominació va subsistir fins a la fi del , i d'aleshores endavant s'anomenà Sant Feliu de Torelló.
La documentació permet conèixer l'antiguitat de viles o nuclis rurals: Espadamala (917), Cervià (923), Saderra (949) i, molt més tardans, cap al , Puigdassalit, Terrades o Puigbacó.
Durant els segles i la població augmenta considerablement, però a partir del es produeix un ràpid despoblament a causa de la pesta negra que assota aquestes terres al voltant de 1348. Anteriorment s'havien produït episodis menors, encara que no per això menys dramàtics, com la pesta que va sacsejar el país després de les inundacions de 1193, que van arrasar les collites i que van portar al fet que en 1196 la gent es mengés els seus propis cavalls. Hi va haver sequeres memorables en 1218, 1333 i 1337, quan es diu que va estar un any i mig sencer sense ploure i la gent va començar a emigrar a altres comarques. En 1341, el nom Torelló apareix associat per primera vegada al de vila, en el document de la fundació de la fleca, privilegi que atorga la Corona a través de l'alcalde general de Catalunya. La pesta ataca en els anys 1348, 1381 i, la pitjor, en 1397. En aquests anys, moltes cases i masies queden deshabitades.
Al Al desapareix el feudalisme. Al , el Consell Municipal de Torelló està format per 24 prohoms escollits entre les tres parròquies esmentades més Sant Andreu de la Vola i Sant Martí Sescorts que passen a formar part del terme del castell de Torelló. No obstant això, en aquesta mateixa època es produeix la separació de Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló, que des de 1629 ja no formen part del municipi de Torelló. En aquella època, Torelló era un conjunt de cases arraïmades que, adherides les unes a les altres exercien de muralles amb quatre obertures, cadascuna orientada a un punt cardinal. Als afores, hi ha les masies, distribuïdes regularment per la rodalia i més esporàdicament com més allunyades. Pel que fa a economia, la vida és rural, i la indústria se centra en la pellaria, tot el relacionat amb la llana, des de l'ovella fins als teixits. També hi ha un forn de vidre, una saboneria, una serralleria, una ferreria, una albarderia, una sabateria i una botiga. Un inventari de 1768 mostra 48 masies o cases rurals i almenys cinc molins. En el camp es conreen cereals i vinyes, i en petites quantitats jueves, faves, cigrons i pèsols. També hi ha pastures i boscos dels que s'extreu llenya. Pel que fa a animals, hi ha vaques, ovelles, porcs i gallines.
La Guerra dels Segadors En 1530 i 1561 la pesta torna a assotar Catalunya; en 1684, una plaga afecta el bestiar; en 1687, hi ha una plaga de llagosta, encara que cap afecta en excés a Torelló. Entre 1640 i 1658 es desenvolupa una primera guerra contra els francesos que acaba sense afectar el municipi, més que pel reclutament d'alguns homes. És l'anomenada Guerra dels segadors o Revolta de Catalunya, que va tenir lloc entre 1640 i 1652 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys entre Espanya i França i que va acabar amb la pèrdua del Rosselló i l'Alta Cerdanya a mans dels francesos.
Fets de 1714 Durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principi de 1714., el mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, va arribar a Osona amb l'objectiu d'esclafar la revolta de les quinzenades. Després d'haver executat un centenar de presoners a la Gleva i d'haver incendiat Sant Hipòlit de Voltregà, presumiblement el mateix 24 de gener, aquest destacament de dos mil cinc-cents homes va resseguir el riu Ter en direcció nord tot fugint de l'exèrcit català d'Antoni Desvalls, marquès del Poal.
En arribar a Sant Feliu de Torelló (Torelló), les tropes borbòniques van trobar que la majoria dels habitants havien fugit. El comte de Montemar va publicar un ban amenaçant que cremaria les cases de tots els que no tornessin abans de la seva marxa. Malgrat el retorn d'alguns vilatans, el comte va incomplir la seva paraula i aquella mateixa nit va fer incendiar el poble i va ordenar també que es despengessin i es llencessin al buit les campanes de l'església de Sant Feliu perquè no toquessin a sometent.
La Guerra d'Independència Durant diversos anys no hi va haver incidents, excepte els relacionats amb el bandolerisme que es va fer freqüent en aquestes boscoses comarques. El 7 de març de 1793, França (la Convenció Nacional) declara la guerra a Espanya de nou i els sometents de Torelló han de pujar una altra vegada a les muntanyes per contenir la invasió. A França, la Convenció és substituïda pel Directori en 1795 i per Napoleó Bonaparte en 1799, qui li declara la guerra a Anglaterra i aconsegueix que el rei d'Espanya Carles IV deixi entrar a les tropes de Napoleó al nostre país amb l'excusa d'atacar Portugal, aliat dels anglesos. França ocupa ja que Espanya, però els efectes d'aquesta ocupació no arriben a Torelló fins a 1809, quan ja s'havia produït l'aixecament del 2 de maig i els francesos tornaven a França. Al seu pas, ciutats i pobles són abandonats. A la fi de maig entren a Torelló les tropes de Sant Cir. En veure la ciutat deserta, ordena saquejar i calar-li foc. Fins a 1813, les tropes franceses es mouen per la regió, fustigades pels sometents. En 1814, s'acaba la guerra i Ferran VII, successor de Carles IV, torna de l'exili francès.
Les guerres carlines Els problemes empitjoren quan es proclama la Pragmàtica Sanció, que permet la successió femenina al tron amb el naixement d'Isabel II d'Espanya (1830-1904), tallant les ales a les pretensions d'heretar el tron per part del germà de Ferran VII, l'infant Carles Maria Isidre de Borbó. Amb la mort del rei, Isabel II assumeix la regència, tot i tenir només tres anys i s'inicia la Primera Guerra Carlina, declarada per Carles Maria Isidre, que es proclama rei amb el nom de Carles V. aquesta guerra va provocar no pocs mals a Torelló, on es van cremar habitatges i els tributs i l'abandonament de la indústria i l'agricultura van empobrir a la població. En 1835, el governador de Vic ordena la fortificació de la vila i s'envia una força de 300 homes per protegir-la. El 28 de juliol de 1836, les forces carlines ataquen Torelló i s'instal·len en els voltants, que no abandonaran fins a no cobrar una forta contribució. Durant set anys, els carlins dominen el Cabrerès i part del Lluçanès i no deixen de fustigar els pobles de la comarca. Per fi, la guerra s'acaba amb la promesa de casar a Isabel II amb Carles Lluís de Borbó, però en 1846 la reina es casa amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó i s'inicia la Segona Guerra Carlista, que consisteix en alçaments sobretot a Catalunya, on es va denominar Guerra dels Matiners. Durant tres anys, però a la comarca únicament es viu com la visita a masies i pobles petits dels sometents per retirar totes les armes i evitar qualsevol aixecament contra la reina Isabel. Per fi, la Revolució de 1868 expulsa la reina del tron i en 1872 comença la Tercera Guerra Carlina, entre els partidaris de Carles VII i els governs d'Amadeu I, que havia heretat el tron d'Isabel II i va renunciar l'any següent; la Primera República Espanyola, que va durar un altre any, i el rei Alfons XII, nomenat en 1874. La guerra va durar fins a 1876. L'aixecament carlí arriba pel nord a Torelló. En 1872, les tropes s'enfronten a Sant Quirze de Besora, el 1873, Torelló és ple de soldats i les escaramusses se succeeixen a tota la comarca. En 1874, els carlins ocupen tota la comarca. El seu pas és incessant per Torelló, ja que és via de pas cap a Vic. Fins que el 1874 la proclamació d'Alfons XII com a rei els posa en retirada .
Altres guerres en què participaran torellonencs seran les del Marroc de 1893 (Guerra de Margallo), les de Cuba i Filipines de 1898 (Guerra Hispà-Nord-americana) i novament el Marroc en 1911 (Guerra del Rif).
La Guerra Civil Espanyola Als dies següents al cop d'estat del 18 de juliol s'organitzà al municipi un comitè revolucionari per defensar la República. El cop d'estat el van protagonitzar un grup de militars insurrectes comandats pels generals Mola, Varela, Goded i Franco, entre d'altres, amb el suport de les classes benestants i la jerarquia católica. En aquestes circumstàncies es produeix l'assalt i depredació a les diferents esglésies del terme així com la persecució i afusellament de persones afins a l'aixecament militar i als estaments eclesiàstics. El total de víctimes per aquests fets va ser de 43 persones. A l'acabament de la Guerra Civil, el bàndol victoriós dels insurrectes va afusellar, deportar, empresonar, internar a camps de concentració, etc., un gran nombre de torellonencs republicans.
La inundació de 1940 La nit del 17 al 18 d'octubre de 1940 unes pluges excepcionals al nord-est de Catalunya, provoquen nombroses inundacions. A la conca del riu Ges, les precipitacions sembla que van superar els 200 litres per m2, encara que la falta de dades fa que les quantitats exactes ens siguin desconegudes. A la muntanya de Bellmunt es produeixen despreniments, el riu arrossega arbres que s'esmussen al pont del ferrocarril l'obstrueixen, de manera que l'aigua s'obre camí pels costats, a una alçada de més de cinc metres i envaeix els carrers del poble. En ser les cases de tova, moltes s'esfondren, atrapant als seus habitants a l'interior. El resultat és de 46 morts, 15 desapareguts i 52 ferits. El 1941 es construeixen les primeres cases protegides per als afectats i el 1943 s'aprova la reconstrucció del poble. En aquesta època, el poble tenia al voltant de 5.000 habitants, que contrasten amb el més de 14.000 de l'actualitat (2019). El 17 d'octubre de 2015 diverses entitats van organitzar actes commemoratius del 75è aniversari de manera simultània a totes les poblacions afectades.
Economia