La Cort de Montblanc de 1640 és el nom amb què es coneix el projecte de convocar una nova reunió de la Cort General de Catalunya a Montblanc, prevista inicialment per al 15 d'abril de 1640, en un moment de forta tensió entre les institucions catalanes i la Monarquia Hispànica. La reunió, que havia de reprendre el conflicte polític i institucional que havia deixat sense concloure la Cort de Barcelona de 1626 i 1632, no es va arribar a celebrar.

Les Corts de 1626, represes el 1632, havien quedat bloquejades per les diferències entre la Corona i els braços catalans. Entre les principals qüestions de desacord hi havia la voluntat del comte-duc d'Olivares d'incrementar la contribució militar dels diferents territoris de la monarquia mitjançant la Unió d'Armes, així com els conflictes jurisdiccionals i fiscals entre la Corona i les institucions del Principat. Després del fracàs d'aquelles Corts, els consells de la monarquia van debatre repetidament la possibilitat de combinar una nova convocatòria de Corts amb la pressió militar per modificar l'equilibri institucional existent a Catalunya.

En aquest context, Olivares va tractar amb el lloctinent de Catalunya, Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, una nova reunió de la Cort General. Es va plantejar celebrar-la a Montblanc, en comptes de Barcelona, i fixar-ne l'obertura per al 15 d'abril de 1640. El projecte s'inscrivia en la voluntat de la monarquia d'obtenir una participació catalana més gran en l'esforç militar i de reforçar l'autoritat reial davant les resistències de les institucions del Principat. La historiografia ha situat aquesta iniciativa dins d'una estratègia política més àmplia del govern d'Olivares, destinada a revisar la relació constitucional entre la monarquia i Catalunya.

La convocatòria coincidia, a més, amb una situació militar especialment delicada. Després de la recuperació de Salses a començament de 1640, una part important de les tropes de la monarquia va romandre allotjada a Catalunya davant la possibilitat d'un nou atac francès. Les obligacions d'allotjar i mantenir els soldats van provocar conflictes creixents amb les poblacions catalanes i van contribuir a agreujar la tensió entre les institucions del país i la monarquia.

La reunió prevista a Montblanc finalment no es va arribar a inaugurar. Durant la primavera de 1640 el conflicte pels allotjaments militars es va estendre i es produïren diverses revoltes pageses, que culminaren el 7 de juny amb el Corpus de Sang de Barcelona i la mort del virrei Santa Coloma. La crisi política desembocà en la Guerra dels Segadors i va fer inviable la celebració de la Cort.

La situació també tenia conseqüències financeres per a la Corona. La celebració d'una nova Cort hauria comportat la conclusió formal de les inacabades Corts de Barcelona de 1626-1632. Això hauria permès a la ciutat de Barcelona reclamar l'execució de les garanties establertes sobre les rendes reials de Catalunya per un préstec concedit a la monarquia durant les Corts de 1632, un factor que contribuïa a complicar encara més una nova convocatòria.

Referències

Categoria:Història de Catalunya Categoria:Edat moderna de Catalunya Categoria:Esdeveniments del segle XVII 1640 Categoria:Dret a l'edat moderna