miniatura|L'alquimista
La pedra filosofal, era una substància ansiosament cercada pels alquimistes i cobejada perquè se li suposaven virtuts meravelloses, no només la d'aconseguir l'or sinó la de guarir algunes malalties i atorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or se cercava un material que facilités la barreja de mercuri i sofre perquè se suposava que aquest era el camí encertat. A partir d'aquesta barreja trobarien el noble metall.
Els àrabs van anomenar aquesta substància imaginària al-iksir, el que es coneix avui com a elixir. Ho imaginaven com si fos una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per aquest motiu ho anomenaven també pedra filosofal. («Filosofal» perquè fins al , els científics es deien «filòsofs», per la qual cosa es podria haver dit «pedra científica»).
Els alquimistes, a més de cercar amb desig l'elixir de la vida, cercaven també un remei que es pogués preparar en el laboratori, capaç de guarir totes les malalties. A aquesta substància imaginària l'anomenaven panacea universal
Al , Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a Paracels va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.
L'alquímia no era equivalent a la ciència química, però va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que Lavoisier al posà les bases definitives de la química com a ciència moderna experimental i quantitativa.
En les arts La pedra surt citada al títol del primer llibre de la saga Harry Potter, Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K. Rowling.
Referències
Categoria:Objectes mitològics Categoria:Alquímia