miniatura|Il·lustracions de vuit de les espècies de psitacosaure, dibuixades a escala. S'han assignat divuit espècies al gènere extint de dinosaure ceratop psitacosaure (Psittacosaurus), tot i que només entre nou i onze es consideren vàlides.Xu Xing & Zhao Xijin. (1999). Psittacosaur fossils and their stratigraphical implications. In: Wang Y. & Deng T. (Eds.). Proceedings of the Seventh Annual Meeting of the Chinese Society of Vertebrate Paleontology. Beijing: China Ocean Press. Pàg. 75–80.Averiànov, Aleksandr O., Voronkevich, Aleksei V., Leshchinskiy, Sergei V. & Fayngertz, Alexei V. (2006). A ceratopsian dinosaur Psittacosaurus sibiricus from the Early Cretaceous of West Siberia, Russia and its phylogenetic relationships. Journal of Systematic Paleontology 4(4): 359-395. Aquest és el nombre més elevat d'espècies vàlides assignades a un únic gènere de dinosaure (sense incloure els ocells).Sereno, Paul C. (1997). Psittacosauridae. In: Currie, Phil J. & Padian, Kevin P. (Eds.). The Encyclopedia of Dinosaurs. Berkeley: University of California Press. Pàg. 611-613. De fet, la majoria de gèneres de dinosaures contenen una única espècie.
En tant que algunes espècies es coneixen només a partir de material del crani, les espècies de psitacosaure es distingeixen principalment per trets del crani i les dents. També es poden reconèixer nombroses espècies per característiques de la pelvis.Brinkman, Donald B., Eberth, David A., Ryan, M.J. & Chen Peiji. (2001). The occurrence of Psittacosaurus xinjiangensis Sereno and Chao, 1988 in the Urho area, Junggar basin, Xinjiang. Canadian Journal of Earth Sciences 38: 1781-1786. Les estimacions generals de la mida de la majoria d'espècies no s'han publicat o no estan disponibles per la manca de fòssils. Tanmateix, s'han publicat mesures del crani o el fèmur per a totes les espècies ben establertes, i es poden utilitzar com a base per a la seva comparació.
Psittacosaurus mongoliensis (tipus) miniatura|Psittacosaurus mongoliensis. miniatura|Holotipus de Psittacosaurus mongoliensis, American Museum of Natural History Psittacosaurus mongoliensis és l'espècie tipus del gènere, anomenada pel paleontòleg americà Henry Fairfield Osborn l'any 1923. Les restes d'aquest dinosaure es van trobar per primera vegada un any abans, durant la tercera expedició del Museu Americà d'Història Natural al desert de Gobi de Mongòlia, quan un dels conductors de l'expedició va trobar l'espècimen tipus (AMNH 6254).Osborn, Henry F. (1923). Two Lower Cretaceous dinosaurs of Mongolia. American Museum Novitates 95: 1-10. Aquesta mateixa expedició va recuperar restes fòssils d'altres dinosaures mongols famosos, incloent-hi el protoceratop, Oviraptor i Velociraptor.Osborn, Henry F. (1924). Three new Theropoda, Protoceratops zone, Central Mongolia. American Museum Novitates 144: 1-12. Moltes expedicions posteriors de paleontòlegs mongols, russos, xinesos, americans, polonesos, japonesos i canadencs també van recuperar espècimens de tota Mongòlia i del nord de la Xina. En aquestes àrees, els fòssils de Psittacosaurus mongoliensis es troben en la majoria d'estrats sedimentaris de l'Aptià fins a l'Albià del Cretaci inferior, fa aproximadament entre 125 i 100 milions d'anys. S'han recuperat les restes fòssils de 75 individus, incloent-hi prop de 20 esquelets complets amb crani.You Hailu & Dodson, Peter. (2004). Basal Ceratopsia. In: Weishampel, David B., Dodson, Peter, & Osmólska, Halszka. (Eds.). The Dinosauria (2nd Edition). Berkeley: University of California Press. Pàg. 478-493. Es coneixen individus de totes les edats, des de cries de menys de 13 centímetres de longitud, fins a adults molt vells que gairebé arriben als 2 metres de longitud.Coombs, Walter P. (1982). Juvenile specimens of the ornithischian dinosaur Psittacosaurus. Palaeontology 25: 89-107.
Els cranis de P. mongoliensis són plans a la part superior, especialment sobre la part posterior del crani, amb una depressió triangular, la fossa antorbitària, a la superfície externa de la maxil·la. Una brida és present en el marge inferior del dentari (l'os que conté les dents de la mandíbula inferior), tot i que no és tan prominent com en P. meileyingensis o P. major. P. mongoliensis es troba entre les espècies més grosses conegudes. El crani de l'espècimen tipus, que probablement era jove,Russell, Dale A. & Zhao Xijin. (1996). New psittacosaur occurrences in Inner Mongolia. Canadian Journal of Earth Sciences 33: 637-648. fa 15,2 centímetres de longitud i està associat a un fèmur de 16,2 centímetres de longitud.Osborn, Henry F. (1924). Psittacosaurus and Protiguanodon: Two Lower Cretaceous iguanodonts from Mongolia. American Museum Novitates. 127: 1-16. Altres espècimens són més grans, amb el fèmur més gran documentat que fa uns 21 centímetres de longitud.Erickson, Gregory M. & Tumanova, Tatyana A. (2000). Growth curve of Psittacosaurus mongoliensis Osborn (Ceratopsia: Psittacosauridae) inferred from long bone histology. Zoological Journal of the Linnean Society 130: 551–566.
Protiguanodon mongoliense Quan Osborn descrigué a Psittacosaurus mongoliensis l'any 1923, també va donar el nom de Protiguanodon mongoliense a un altre esquelet trobat a prop, pensant que es tractava d'un ancestre d'un ornitòpode Iguanodon. Quan l'esquelet fou més ben preparat, va tornar-se clar que era pràcticament idèntic a Psittacosaurus mongoliensis. L'any 1958, el paleontòleg xinès Yang Zhongjian (més ben conegut com a C.C. Young) va canviar de nom l'esquelet a Psittacosaurus protiguanodonensis.Young C.C. (1958). The dinosaur remains of Laiyang, Shantung. Palaeontologia Sinica Series C 16: 53-159. Actualment l'espècimen s'atribueix generalment a l'espècie Psittacosaurus mongoliensis i el nom Protiguanodon mongoliense i Psittacosaurus protiguanodonensis són considerats com a sinònims més moderns de Psittacosaurus mongoliensis, que fou creat en primer lloc.
Psittacosaurus protiguanodonensis miniatura|Espècimen de Psittacosaurus mongoliensis AMNH 6254, que prèviament s'havia atribuït a "Protiguanodon" i "Psittacosaurus protiguanodonensis" Vegeu Protiguanodon mongoliense.
Psittacosaurus osborni L'any 1931, C.C. Young va anomenar una nova espècie de psitacosaure a partir d'un crani parcial descobert a Mongòlia Interior, Xina.Young C.C. (1931). On some new dinosaurs from western Suiyuan, Inner Mongolia. Bulletin of the Geological Society of China 11: 259-266. El crani fou anomenat P. osborni en honor de Henry Fairfield Osborn. Actualment els paleontòlegs consideren que aquest espècimen pertany a P. mongoliensis, que es troba prop dels estrats de la mateixa antiguitat.Sereno, Paul C. (1990). New data on parrot-beaked dinosaurs (Psittacosaurus). In: Carpenter, Ken & Currie, Philip J. (Eds.). Dinosaur Systematics: Perspectives and Approaches. Cambridge: Cambridge University Press. Pàg. 203–210.
Psittacosaurus tingi Young descrigué l'espècie Psittacosaurus tingi en el mateix informe de l'any 1931 que també contenia P. osborni. Està basat en nombrosos fragments de crani. Més tard va fer sinònimes les dues espècies sota el nom de P. osborni. Ara es considera que les dues espècies pertanyen a P. mongoliensis.
Psittacosaurus sinensis miniatura|Psittacosaurus sinensis. En la dècada dels 1950, es va trobar una nova espècie xinesa de psitacosaure als estrats de l'Aptià-Albià de la formació Qingshan de la provínicia de Shandong, al sud-est de Pequín. C.C. Young la va anomenar Psittacosaurus sinensis per a diferenciar-lo de P. mongoliensis, que s'havia trobat originalment a Mongòlia. Des d'aleshores s'han recuperat fòssils de més de vint individus, incloent-hi nombrosos cranis i esquelets complets, fent d'aquesta espècie la segona més ben coneguda després de P. mongoliensis.
P. sinensis és fàcilment disingible de les altres espècies per nombrosos trets del crani. Els cranis adults són més petits que els de P. mongoliensis i tenen menys dents. Únicament, l'os premaxil·lar contacta amb l'os jugal a l'exterior del crani. Els jugals sobresurten cap als costats, formant "banyes" proporcionalment més amples que en qualsevol altra espècie de psitacosaure exceptuant P. sibiricus i P. lujiatunensis. Degut a les galtes sobresortints, el crani és més ample que llarg. Una petita "banya" està present darrere l'ull, en el contacte del jugal amb els ossos postorbitals, un tret també observat en P. sibiricus. La mandíbula inferior no presenta una obertura, o fossa, vista en altres espècies, i tota la mandíbula inferior s'inclina cap a l'exterior, donant a l'animal l'aparença de prognatisme. El crani d'un adult de P. sinensis podia arribar als 11,5 centímetres de longitud.
Psittacosaurus youngi El paleontòleg xinès Zhao Xijin va anomenar aquesta nova espècie en honor del seu mestre, C.C. Young, l'any 1962.Zhao Xijin. (1962). [Concerning a new species of Psittacosaurus from Laiyang, Shantung.] Vertebrata PalAsiatica 6: 349-360. [en xinès] De totes maneres, l'espècimen tipus de Psittacosaurus youngi (un esquelet parcial i un crani) foren descoberts a les mateixes roques que P. sinensis i sembla que són molt similars. Així doncs, generalment es considera P. youngi com a sinònim més modern d'aquesta altra espècie més ben coneguda.
Psittacosaurus guyangensis La meitat frontal del crani trobat al comtat de Guyang, a la regió autònoma de Mongòlia Interior de la Xina, fou descrit com a Psittacosaurus guyangensis l'any 1983.Cheng Zhengwu. (1983). [Reptilia.] In: [The Mesozoic Stratigraphy and Paleontology of the Guyang Coal-bearing Basin, Nei Monggol Autonomous Region, China.] Beijing: Geology Press. Pàg. 123–136. [en xinès] Si bé és diferent de l'espècimen tipus de P. mongoliensis, sí que cau dins el rang de variació individual observat en altres espècimens d'aquesta espècie i ja no és considerada com a espècie vàlida.
Psittacosaurus xinjiangensis L'any 1988, Zhao i el paleontòleg americà Paul Sereno van descriure el Psittacosaurus xinjiangensis, anomenat en referència a la regió autònoma de Xinjiang, on fou descoberta.Sereno, Paul C. & Zhao Xijin. (1988). Psittacosaurus xinjiangensis (Ornithischia: Ceratopsia), a new psittacosaur from the Lower Cretaceous of northwestern China. Journal of Vertebrate Paleontology 8: 353-365. Es van trobar nombrosos individus d'edats diferents a principis de la dècada de 1970 per paleontòlegs xinesos i foren descrits per Sereno i Zhao, tot i que l'holotip i esquelet més complet pertanyia a un jove. Més tard es va trobar un esquelet d'un adult en una localitat diferent de Xinjiang. Aquests espècimens provenen de la part superior del grup Tugulu, que es considera de l'Aptià-Albià.
Aquesta espècie es distingeix per una "banya" jugal prominent que està aplanada en la terminació frontal, així com per altres trets de les dents. L'ílium, un dels tres ossos de la pelvis, també presenta un llarg procés ossi característic darrere de l'acetàbul (forat de la cintura). El fèmur d'un adult té una longitud d'uns 16 centímetres.
Psittacosaurus meileyingensis miniatura|Psittacosaurus meileyingensis.