Kaixan () és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Esfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.City population Està a 945 metres però el seu clima és càlid. Pateix manca d'aigua i a la zona hi ha molts escorpins. La ciutat disposa d'alguna universitat.
Història El jaciment arqueològic de Tepe Sialk o Sialg a 4 km a l'oest demostra l'antiga ocupació de la zona entre cinc i tres mil anys abans de Crist. Era un petit estat indoeuropeu que fou destruït a la meitat del segle VIII; els seus habitants, els kasians, haurien donat nom a la ciutat; les restes trobades estan en gran part al Louvre i al Museu Metropolità de Nova York, i a l'Iran, al Museu Nacional.
La llegenda fa aquesta ciutat la seu dels tres reis mags cosa que no té cap valor històric excepte demostrar el prestigi com a ciutat amb alta cultura de Kaixan. Tota la regió té molts vestigis sassànides. L'esclau persa Firuz Nahawandi (Abu Luluah) que va matar el califa Umar el 644, va fugir a KaXan i hi va viure uns anys fins que fou trobat ui executat. El seu nom no està testimoniat no obstant fins al . En persa kaixi vol dir ceràmica. La tradició diu que fundada per Zubayda Khatun, esposa de Harun ar-Raixid vers el 800, que hi va construir un recinte fortificat contra atacs daylamites.
Inicialment dependent d'Esfahan fou agregada al govern de Qom i de vegades va formar govern separat. Tenia força reputació de cultura per les seves madrasses durant l'època seljúcida i Màlik Xah hi va fer construir una fortalesa anomenada Ghaleh Djalali; no va patir destruccions ni pels il-kans ni per Tamerlà. Es va desenvolupar sota els safàvides quan fou lloc de vacances dels xas a partir d'Abbas I el Gran, i s'hi van construir jardins, palaus, mercats i altres edificis o serveis, destacant els Jardins de Bagh-e Fin, que representa la visió clàssica del paradís.
El 1393 era governador de la ciutat Malek Sarbadar, que el 1389 havia fugit al fracassar una rebel·lió i havia estat acollir i nomenat governador allí pel sultà muzaffàrida Xah Mansur de Fars i Khuzestan. Miran Xah va arribar a Kaixan on el governador Malek Sarbadar al saber que arribava va enviar un correu a demanar quarter; li fou atorgat i se li va concedir vesta de honor i va passar al servei de Miran Shah.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 22 El 1404 s'esmenta la cavalleria de Qom, Kaixan i Derguzin.Ibid, VI, 13 En aquests temps s'esmenta als turcs khalaj habitant la regió de Sawa, Qom, Kaixan, Txara i Perahan; Tamerlà volia formar amb ells un cos d'exèrcit.Ibid, VI, 18, 19 El 1407 Pir Muhammad de Fars va arranjar la situació administrativa de Kaixan i Jerbadekan (part del territori d'Esfahan) on les collites no s'havien recollit per la pesta, però aquesta ja havia passat i l'engranatge va tornar a funcionar; fou nomenat governador el seu fill Umar Xaikh (el nom del seu avi) amb els amirs Said Barles i Muhammad Juvan Fazel; Khoja Muzaffar al-Din Masud Nazarí com a administrador financer; Xaikh Iezaul fou designat governador de Kaixan (Kashan)Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàgs 127 a 131. Quan el pretendent muzaffàrida Sultan al-Motasim va atacar Esfahan el 1409, l'amir Xah, que governava Kaixan, d'acord amb el visir Khoja Ghiyath al-Din Sayyid Ahmad, va posar aquesta plaça en estat de defensa.Ibid, pàg. 174 Durant la lluita contra Iskandar a Esfahan, Xah Rukh vavia enviat a Abd Allah Perwanji i a Ali Dervix a Kaixan; la ciutat es va sotmetre i el districte es va organitzar (1414).Ibid, pàg 258 L'exèrcit imperial va passar per Qom i Kaixan i va arribar a Esfahan el 4 de novembre de 1415.Ibid, pàgs 279, 280 El 1415 l'amir Elies Khoja fou confirmat com a governador de Qom, Kaixan, Rayy i Rustamdar fins a Gilan.Ibid, pàg 288
El 1524 tenia 25.000 habitants i el 1565 eren 35.000. La vila fou destruïda per un terratrèmol el 1779 que va causar vuit mil morts; molts dels edificis safàvides foren reconstruïts pels qadjars, especialment Fat Ali Xah. El 1800 només tenia 15.000 habitants però va créixer ràpid i el 1840 ja eren 30.000 i el 1908 eren 50.000. Llavors es va produir una aturada amb forta emigració a Teheran i el 1956 havia passat a 46.000 habitants; després del 1960 va començar a créixer altre cop i va arribar a 58.468 habitants el 1966. La ciutat tenia una important comunitat jueva (2000 jueus el 1906, però va disminuir després del 1948 i el 1956 només eren 525.
Monuments miniatura|Amin al-Dawla enviat persa a la cort de Napoleó III Mesquita i madrassa Agha Bozorg. Residència Khaneh Borujerdi ha. Residència Khaneh Tabatabaei ha Casa Amerian Casa Abbasian Casa Sharifian Casa Al-e-Yaseen Capella de Sultan Amir i bany de Sultan Amir Ahmad Fortalesa de 40 Dokhtaran Capella de Firuz Nahavandi/Abu-Lu'lu'ah (l'assassí d'Umar) Jardins Fin Ziggurat Sialk Ghaleh Djalali Mercat de Kashan Timcheh Amin-o-dowleh Mausuleu de Khodja Tadj al-Din (1463) Minaret de la mesquita (1074) Minaret de Zayn al-Din de 47 metres Fortalesa Djalali (restes) Mesquita Mir Imad o Maydanm-i Fayd Imamzada Habib ibn Musa (mausoleu de Shah Abbas I el Gran Madrassa-i Sultani Mausoleu del poeta Muhtasham Kashani mort el 1588 Mausoleu del teòsof Mulla Mursin Fayd Kashani mort el 1680
Agermanamentss Umeå, Suècia
Persones il·lustres Sipihr (? - 1880), historiador
Referències
Enllaços externs
Categoria:Ciutats de l'Iran