El Partit Conservador de Noruega (en noruec: Høyre) és un partit polític d'ideologia conservadora fundat a Noruega el 1884 per Emil Stang. El partit és membre de la Unió Internacional Demòcrata. Erna Solberg, de la ciutat de Bergen, ha estat la presidenta del partit des del 2004. Jan Tore Sanner de Bærum i Erling Lae d'Oslo són els vicepresidents. Henrik Asheim és el president de l'organització juvenil, Unge Høyre i Peter Schwarz és el president d'Høyre Studenterforbund, una organització per a estudiants que donen suport al partit.
Història A la mort de Rolf Presthus en 1988, Jan Peder Syse es va convertir en el nou líder del partit, i després de les eleccions legislatives noruegues de 1989, Syse va formar un govern de coalició en minoria amb el Partit Conservador, el Partit Democristià (KrF) i el Partit de Centre (Noruega) (SP) però el SP va abandonar la coalició a causa d'un desacord sobre la possible pertinença de Noruega a l'Espai Econòmic Europeu i el 3 de novembre de 1990 va ser substituït per un nou gabinet laborista encapçalat per Gro Harlem Brundtland.
Kaci Kullmann Five va ser elegida líder del Partit Conservador en 1991, però va dimitir després dels mals resultats del partit a les eleccions legislatives noruegues de 1994, i Jan Petersen va assumir el control del partit, en un moment de conflictes interns. Høyre va quedar segon a les eleccions legislatives noruegues de 2001 i va participar del govern de coalició encapçalat pel democristià Kjell Magne Bondevik. Des del maig de 2004 Erna Solberg és la Presidenta del Partit Conservador després que Jan Petersen decidís no presentar-se a una nova reelecció com a líder conservador. El govern va perdre la seva base parlamentària a les eleccions generals del 2005, quan els conservadors van rebre el 14,1% dels vots i el govern va passar a mans del Partit Laborista de Jens Stoltenberg.
Solberg fou nomenada Primera Ministra de Noruega en un govern de coalició en minoria del Partit Conservador amb el Partit del Progrés després de les eleccions legislatives noruegues de 2013. El seu govern va endurir significativament les condicions d'acollida i asil, sobretot durant la crisi migratòria de 2015 i va reduir els impostos especialment a empreses i rendes altes mantenint un model econòmic molt sòlid gràcies al Fons de Pensions del Govern de Noruega, el fons sobirà més gran del món.
El bloc conservador de Solberg va guanyar les eleccions legislatives noruegues de 2017 amb 7 escons de marge respecte la coalició roja-verda i va continuar com a Primera Ministra. El govern de coalició es va ampliar el 14 de gener de 2018, quan es va arribar a un acord per incloure el Partit Liberal, i es va ampliar encara més el 22 de gener de 2019 quan el KrF es va unir a la coalició. El 20 de gener de 2020, el Partit del Progrés va anunciar la retirada del govern per la decisió d'acollir la família d'un nen malalt sirià incloent la seva mare, una ciutadana noruega membre d'Estat Islàmic. Solberg concedí la victòria del centre-esquerra a les eleccions legislatives noruegues de 2021
El 13 de novembre de 2022, Solberg va anunciar que continuaria com a líder del partit i seria la seva candidata a primera ministra a les eleccions legislatives noruegues de 2025. A les eleccions locals de 2023, els conservadors van obtenir la majoria de vots per primera vegada des de 1924. El 12 de setembre de 2025, després del fracàs a les eleccions legislatives noruegues de 2025, Solberg va anunciar que deixaria el lideratge del partit quedant-se al càrrec fins al proper congrés nacional.
El 14 de febrer de 2026 Ine Marie Eriksen Søreide fou escollida líder del partit.
Ideologia El conservadorisme ha estat la ideologia oficial des de la formació en el 1884, però avui dia es considera un partit conservador liberal.
Resultats electorals + Storting Any Vots Escons Pos. Govern # % ± pp # ± 1885 33,284 36.6 0.6 1 2n 1888 36,564 38.7 2.1 21 1r (1888) (1889-91)1891 50,059 49.2 10.5 16 2n 1894 81,462 49.3 0.1 5 2n 1897 77,682 46.7 2.6 15 2n 1900 96,092 40.8 5.9 6 2n 1903 106,042 44.8 4.0 16 2n 1906 Dins el Partit de Coalició 12.0 26 2n 1909 175,388 41.5 8.7 29 1r 1912 162,074 33.2 8.3 40 2n 1915 179,028 29.0 4.2 3 2n 1918 201,325 30.4 1.4 28 2n 1921 301,372 33.3 2.9 8 1r 1924 316,846 32.5 0.8 3 1r 1927 240,091 24.0 8.5 23 3r 1930 327,731 27.4 3.4 13 2n 1933 252,506 20.2 7.2 14 2n 1936 310,324 21.3 1.1 6 2n 1945 252,608 17.0 4.3 11 2n 1949 279,790 18.3 1.3 2 2n 1953 327,971 18.6 0.3 4 2n 1957 301,395 18.9 0.3 2 2n 1961 354,369 20.0 1.1 2n 1965 415,612 21.1 1.1 2 2n 1969 406,209 19.6 1.5 2 2n 1973 370,370 17.4 2.2 2n 1977 563,783 24.8 7.4 12 2n 1981 780,372 31.7 6.9 12 2n 1985 791,537 30.4 1.3 3 2n 1989 588,682 22.2 8.2 13 2n 1993 419,373 17.0 5.2 9 3r 1997 370,441 14.3 2.7 5 4t 2001 534,852 21.2 6.9 15 2n 2005 372,008 14.1 7.1 15 3r 2009 462,465 17.2 3.1 7 3r 2013 760,232 26.8 9.6 18 2n 2017 732,897 25.0 1.8 3 2n 2021 607,316 20.5 4.5 9 2n 2025450,64014.6 5.9 12 3rPer determinar
Líders del partit Emil Stang, 1884-1889 Christian Homann Schweigaard, 1889-1891 Emil Stang, 1891-1893 Christian Homann Schweigaard, 1893-1896 Emil Stang, 1896-1899 Francis Hagerup, 1899-1902 Ole L. Skattebøl, 1902-1905 Edm. Harbitz, 1905-1907 Fredrik Stang, 1907-1911 Jens Bratlie, 1911-1919 Otto B. Halvorsen, 1919-1923 Ivar Lykke, 1923-1926 Carl Joachim Hambro, 1926-1934 Johan H. Andresen, 1934-1937 Ole Ludvig Bærøe, 1937-1940 Arthur Nordlie, 1945-1950 Carl Joachim Hambro, 1950-1954 Alv Kjøs, 1954-1962 Sjur Lindebrække, 1962-1970 Kåre Willoch, 1970-1974 Erling Norvik, 1974-1980 Jo Benkow, 1980-1984 Erling Norvik, 1984-1986 Rolf Presthus, 1986-1988 Kaci Kullmann Five, 1988 Jan P. Syse, 1988-1991 Kaci Kullmann Five, 1991-1994 Jan Petersen, 1994-2004 Erna Solberg, 2004-
Referències
Enllaços externs
Høyre Web oficial Informació en anglès Unge Høyre Høyres Studenterforbund Resultats a les eleccions locals de 2007
Categoria:Partits polítics de Noruega Categoria:1884