miniatura|Combat de boxa. La boxa (de l'anglès boxing), també coneguda de vegades com a boxa anglesa o boxa irlandesa, és un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant únicament els seus punys recoberts amb guants encoixinats, colpejant el seu adversari de la cintura cap amunt, dins un quadrilàter o ring especialment dissenyat amb aquest objectiu, en breus seqüències de lluita anomenades assalts o rounds i d'acord amb un reglament precís.
D'una forma més general, boxa o pugilat es refereix a un ampli gènere d'esports de contacte en els quals dos adversaris s'enfronten en lluita utilitzant els punys, de manera exclusiva o no, diferenciant-se segons les seves regles diferents esports com la ja esmentada boxa anglesa, la boxa francesa o savate, la boxa xinesa o boxa Shaolín, el kickboxing o boxa japonesa, el muay thai o boxa tailandesa, els antics pugilats grecs com el pygmachia i el pancraci, etc.Juní Cadenet, Jesús (1988). Muay Thai. Boxeo Thailandés, Editorial Alas.
La primera codificació de les normes que regulen els combats de boxa data de l'any 1743, mentre que les regles encara vigents van ser establertes el 1889 pel marquès de Queensberry, qui entre altres coses va introduir l'ús dels guants.
Tradicionalment ha estat considerada com una pràctica esportiva exclusivament masculina, afectada legalment i cultural per prejudicis de gènere. El reconeixement dels drets de les dones i els avenços en la lluita contra la discriminació han permès que en les darreres dècades es registrés un apogeu de la boxa femenina.
Història Antecedents miniatura|Fresc minoic de dos joves fent boxa amb guants, trobat a l'illa de Santorí ().
Lluitar amb els punys com a competició i espectacle és una de les activitats esportives més antigues del món. Les competicions de boxa s'han practicat des de l'antiguitat a tots els continents llevat del continent americà.
El seu origen és africà i data del 6000 aC, a la zona de l'actual Etiopia, d'on es va difondre primer a l'antiga civilització egípcia, i a les civilitzacions mesopotàmiques després, on es troben baixos relleus de boxejadors que daten de l'any 5500 aC Des d'Egipte va passar a la civilització minoica desenvolupada a Creta, mentre que des de Mesopotàmia es va expandir a l'Índia.
Els pugilistes egipcis van utilitzar una mena de guant que cobria el puny fins al colze. El costum d'utilitzar guants es troba també a Creta i després a l'antiga Grècia, on ja existeixen referències a la boxa a La Ilíada d'Homer al : miniatura|Àmfora amb motius pugilístics d'aproximadament l'any 500 aC.
El 688 aC la boxa (pugilat) va ser inclosa als XXIII Jocs Olímpics de l'antigor amb el nom de pygme o pygmachia (en grec antic «baralla de punys»; pyg = puny i machè = baralla), on va ser consagrat Onomastos de Smirna com a primer campió olímpic de boxa. A Grècia els púgils s'entrenaven amb sacs de sorra anomenats korykos i utilitzaven unes corretges de cuir anomenades himantes, les quals cobrien les mans i els canells, i de vegades els avantbraços, tot i que deixant els dits lliures. Al els himantes van evolucionar i transformar-se en spahiras, primer i després en guants, coneguts com a oxeis himantes.
miniatura|esquerra|Boxejador del Quirinal. Escultura en bronze de la Grècia hel·lenística (). Noteu els embenats a la mà esquerra del "boxejador de Terme" (Museu de Roma).
La boxa també va ser practicada durant els primers temps de l'antiga Roma, però va ser pràcticament eliminada com a activitat a tot Europa amb l'aparició del cristianisme. Contràriament al que va passar a Europa, la boxa va tenir una gran difusió arreu de l'Àsia. Hom estima que al començament de l'era cristiana, va aparèixer el muay boran o boxa ancestral al sud-est asiàtic. miniatura|Boxa xinesa. Pintura al monestir Shaolin.
Llegendàriament, s'ha atribuït a Bodhidharma, monjo hindú i patriarca budista que va viure al , la creació de la boxa Shaolin o boxa xinesa (Shao-Lin-Chuan), a causa de la seva aparició al monestir Shaolin. Al va aparèixer el muay thai o boxa tailandesa a Siam, la qual es va convertir en esport professional el . Des del seu origen el muay thai es va practicar en un espai quadrat delimitat per una corda. El 17 de març de 1774 el boxejador tailandès Nai Khanomtom va vèncer deu campions birmans, gesta per la qual va ser premiat amb el títol de «Pare del Muay Tailandès».
Al , coincidint amb l'expansió a l'Àsia de l'Imperi Britànic i de França, el pugilat va arribar a Anglaterra, on rebria el nom de boxing o boxa anglesa, al mateix temps que a Marsella, mariners influenciats per la boxa del sud-est asiàtic van començar a donar forma al savate o boxa francesa.
L'era de la boxa amb el puny descobert Orígens de la boxa anglesa miniatura|Combat de boxa amb el puny descobert a començament del a Anglaterra.
La paraula "boxing" ja era utilitzada a Anglaterra el per referir-se a una baralla de punys. No obstant això, la primera constància d'un combat de boxa, com a justa esportiva entre dos contrincants, és de 1681, mentre que el primer ús de la paraula "boxing" per referir-se a l'esport, data de 1711.
Al la boxa va esdevenir una pràctica esportiva de gran difusió al Regne Unit i les seves colònies, i va arribar d'aquesta manera a Amèrica. Durant dos segles els combats es van realitzar sense guants (amb puny descobert) i sense cap límit de temps, amb la finalitat d'organitzar espectacles d'apostes, conformant una pràctica massa violenta, en la qual habitualment els púgils resultaven seriosament ferits o morts. En aquests primers anys els espectadors formaven un anell (ring) al voltant dels combatents, que solien ser homes, tot i que també hi havia lluites de dones i fins i tot d'animals.
Durant les primeres dècades del , van aparèixer a Londres persones que s'autoanomenaven «mestres de defensa» (Masters of Defense). El 1719, un d'aquests mestres, el britànic James Figg, es va proclamar campió d'Anglaterra i va reptar qualsevol persona blanca a vèncer-lo, al ring de l'amfiteatre que ell mateix va construir a la Posada Greyhound, a Thame, Oxfordshire i després també a Londres. S'estima que entre 1719 i 1730 o 1734 Figg va realitzar 270 combats, guanyant-los tots llevat d'un. Amb la mort de Figg el 1734, un dels periòdics de Londres va realitzar la següent crònica:
Les regles de Broughton miniatura|esquerra|Dibuix de Jack Broughton, pel Mariscal George Townshend. Jack Broughton va ser el campió successor de Figgs. Va introduir un enfocament tècnic i metòdic per a la pràctica de l'esport, optimitzant els cops i els desplaçaments. El 1741 va vèncer George Stevenson en un combat de 35 minuts, com a resultat del qual Stevenson va morir pocs dies després. Inicialment Broughton va abandonar la pràctica de la boxa, però després ell mateix es va convèncer que la boxa necessitava regles pensades per tal d'evitar que els púgils patissin danys irreversibles.
Les normes de Broughton estaven integrades per set regles que eren obligatòries per als púgils que acceptessin boxejar al seu amfiteatre. Aquestes regles establien el deure de retirar-se al seu propi costat del ring davant una caiguda de l'oponent; l'obligació de comptar 30 segons després d'una caiguda per ubicar-se al centre del ring i reprendre el combat o ser considerat "home vençut"; que només els púgils i els seus segons podien pujar al ring; la prohibició d'arranjaments privats entre els púgils sobre el repartiment dels diners, l'elecció dumpires per resoldre disputes entre els boxejadors, la prohibició de colpejar l'adversari quan aquest fos a terra, i l'admissió dels cops només per sobre de la cintura.
Broughton també va crear els quadrilàters de boxa elevats i afavorí l'ús de guants durant els entrenaments i demostracions, per amortir els cops. Les regles de Broughton es mantindrien en vigència, amb algunes modificacions, fins al 1838, quan van ser reemplaçades per les regles del London Prize Ring.
En aquest període es va introduir la boxa a Amèrica. El primer boxejador americà de qui es té coneixement va ser Bill Richmond (1763–1829), un afroamericà nascut esclau, conegut com «el Terror Negre», qui només va perdre un combat el 1805, quan amb 41 anys va lluitar contra el llavors campió mundial Tom Cribb, i fou derrotat al round 60. També va destacar Tom Molineaux (1784-1818), un esclau de Virgínia que va comprar la seva llibertat amb els seus guanys en la boxa i que també va perdre amb Cribb el 1811.
Les regles del London Prize Ring miniatura|El boxejador estatunidenc John L. Sullivan (1858-1918) és considerat l'últim campió mundial de boxa amb puny descobert i el primer de la boxa amb guants. El 1838 l'Associació Britànica per a la Protecció dels Púgils (British Pugilists' Protective Association) va establir un nou conjunt de regles per a la boxa, que es van difondre ràpidament per tot el Regne Unit i els Estats Units."London Prize Ring rules", Britannica Online Encyclopedia Les noves disposicions van prendre com a base les regles de Broughton, i van ser conegudes com les Regles del London Prize Ring, que es tradueix com "Regles de la Boxa per Diners de Londres".
Les regles del London Prize Ring de 1838 estaven integrades per 23 regles. Aquestes establien un estàndard per a la construcció dels rings de 24 peus (7,3 m) de costat, els assistents dels púgils i les seves funcions per atendre'ls, els umpires i referee, la reglamentació dels "racons", els 30 segons del púgil caigut per tornar al centre del ring a punt per tornar a iniciar el combat, i diverses prohibicions com la d'ingressar al ring durant el progrés del round, la dels assistents de dirigir o agredir el púgil adversari, de colpejar amb el cap, de colpejar l'adversari caigut o amb un genoll a la lona, de colpejar sota la cintura, d'utilitzar els dits o ungles per fer mal al contrincant, d'expulsar, etc.
Les regles del London Prize Ring van mantenir la boxa amb el puny descobert, però van introduir la possibilitat que cada boxejador pogués posar un genoll a la lona per aturar la lluita durant el compte de 30 segons, per tal de permetre una millor recuperació. El 1853 les regles del London Prize Ring van ser ampliades, i el 1866 es van establir les Regles Noves aprovades per la creada recentment Pugilistic Benevolent Society.
Durant l'era del pugilat amb puny descobert no va existir la boxa aficionada. Els combats es realitzaven sempre pel premi en diners que es posava en joc –d'aquí el terme prize-ring–, i els espectadors feien apostes que es pagaven en el moment. L'activitat sempre havia estat il·legal, però havia sobreviscut perquè gaudia del suport popular i perquè l'hi havien donat suport molts homes influents.
Tampoc no hi havia varietat de categories segons el pes dels púgils. Hi havia només un "campió", que solia ser un dels més pesants. El terme "pes lleuger" va començar a utilitzar-se a començaments del i de vegades s'organitzaven combats entre els homes més lleugers, però no hi havia cap campionat específic per a ells.
La boxa a puny descobert "pel premi" es va limitar als països anglosaxons i si bé durant el els principals boxejadors van ser britànics, a mitjan Estats Units va anar desplaçant a Anglaterra, tant pel que fa al lloc principal dels combats com a origen dels boxejadors més destacats.
Cap a mitjan , però, la decadència de la boxa amb puny descobert era evident:
D'aquesta manera el pugilat amb puny descobert va anar desapareixent a poc a poc. El 1882 els tribunals anglesos van decidir, en el cas R c. Coney, que un combat amb puny descobert suposava un assalt criminal causant de lesions, sense importar que hagués existit consentiment dels participants.
El 8 de juliol de 1889 es va realitzar el combat Sullivan-Kilrain, considerat l'últim combat de campionat amb el puny descobert, amb el triomf del primer. L'estatunidenc John L. Sullivan és considerat un pont entre la boxa amb el puny descobert i la boxa amb guants, essent l'últim campió mundial d'aquella i el primer d'aquesta.