miniatura|Agró blanc (Ardea alba) en una exhibició de festeig que comunica el desig de trobar una parella.. La comunicació animal és la transferència d'informació d'un o d'un grup d'animals (emissor o emissors) a un o més altres animals (receptor o receptors) que afecta el comportament actual o futur dels animals que la reben. La informació es pot enviar de manera intencionada, com en una exhibició d'emparellament, o sense voler, com en la transferència de l'aroma del depredador a la presa. Aquesta informació es pot transferir a una "audiència" de diversos receptors. La comunicació animal és una àrea d'estudi que creix ràpidament, incorporant disciplines que inclouen l'etologia, la sociologia, la neurologia i la cognició animal. Molts aspectes del comportament animal, com ara l'ús simbòlic del nom, l'expressió emocional, l'aprenentatge i la conducta sexual, s'estan estudiant amb nous punts de vista.

Quan la informació de l'emissor canvia el comportament d'un receptor, la informació es coneix com a «senyal». La teoria de senyals preveu que per mantenir un senyal a la població, tant l'emissor com el receptor haurien de rebre normalment algun benefici en la interacció. La producció de senyals per part dels remitents, i la percepció i la resposta posterior dels receptors, fa pensar que coevolucionaran.Maynard-Smith and Harper, 2003 Els senyals solen implicar múltiples mecanismes, per exemple, tant visuals com auditius. Perquè un senyal s'entengui, el comportament coordinat tant de l'emissor com del receptor requereix un estudi atent.

Modes miniatura|Un corder investiga un conill, exemple de la comunicació interespecífica que utilitza postura del cos i olfacte.

Visual Gestos: la forma de comunicació més coneguda consisteix en la visualització de parts del cos distintives o moviments corporals distintius. Sovint es produeixen en combinació, de manera que un moviment actua per revelar o emfatitzar una part del cos. Un exemple significatiu és la presentació del progenitor del gavià argentat als seus pollets com a senyal d'alimentació. Com moltes gavines, el gavià argentat té un colors viu als ulls, de color groc amb una taca vermella a la mandíbula inferior a prop de la punta. Quan el progenitor torna al niu amb menjar, es posa sobre el pollet i li posa la presa a terra. Això provoca una resposta de súplica d'un pollet famolenc (picotejant a la taca vermella), que estimula el progenitor a regurgitar els aliments. El senyal complet comporta, doncs, una característica morfològica distintiva (part del cos), la nota de punt vermell; i un moviment distintiu (que s'apropa cap al terra) que fa que la taca vermella sigui molt visible per al pollet. Si bé tots els primats utilitzen alguna forma de gest,de Waal Frans de Waal va concloure que els simis i els humans són únics, ja que només utilitzen gestos intencionats per comunicar-se. Va provar la hipòtesi que els gestos evolucionen cap al llenguatge estudiant la conducta gestual de bonobos i ximpanzés.

miniatura|La visualització de l'amenaça d'un gos que mostra la seva dentadura oberta i que l'acompanya el seu lladruc.

Expressió facial: Els gestos facials tenen un paper important en la comunicació animal. Sovint un gest facial és un senyal d'emoció. Els gossos, per exemple, expressen la ira grunyint i mostrant-se les dents. Les orelles s'erigeixen com a mostra d'alarma i s'enfosqueixen, mentre que exposen les dents i fixen la mirada. Jeffrey Mogil va estudiar les expressions facials dels ratolins durant increments del dolor; hi havia cinc expressions facials reconeixibles: estrenyiment orbital, molèstia del nas i galtes, i canvis en l'oïda i els bigotis.Langford, D.J. et al., (2010). Coding of facial expressions of pain in the laboratory mouse. Nature Methods, May 9th. p. 1–3. Mirada (seguiment) : Els animals socials coordinen la seva comunicació mitjançant el seu control de l'orientació amb el cap i els ulls. Aquest comportament ha estat reconegut des de fa temps com un component important de la comunicació durant el desenvolupament humà, i l'estudi de la mirada en els animals s'ha estudiat força recentment. S'han realitzat investigacions amb simis, micos, gossos, ocells, llops i tortugues, i s'han centrat en dues tasques diferents: "seguir la mirada d'un altre a l'espai llunyà" i "seguir [ment] de la mirada d'un altre geomètricament al voltant d'una barrera visual, per exemple, reposicionant-se a si mateix per seguir una mirada quan es troba davant d'una barrera que bloqueja la seva vista ". La primera habilitat s'ha trobat entre una àmplia gamma d'animals, mentre que la segona només s'ha demostrat per als simis, gossos, llops i còrvids (corbs); Els intents de demostrar aquest "miratge geomètric" a titis i Ibis van donar resultats negatius. Els investigadors encara no tenen una imatge clara de la base cognitiva del seguiment de la mirada, però les evidències del desenvolupament indiquen que la mirada "simple" que segueix i la mirada "geomètrica" probablement es basa en diferents mecanismes cognitius. Canvi de color: El canvi de color es pot dividir en canvis que es produeixen durant el creixement i desenvolupament, i els que es desencadenen per l'estat d'ànim, el context social o factors abiòtics com la temperatura. Aquests últims es veuen en molts tàxons. Alguns cefalòpodes, com el polp i la sípia, tenen cèl·lules especialitzades de la pell (cromatòfors) que poden canviar el color aparent, l'opacitat i la reflectivitat de la seva pell. A més del seu ús per al camuflatge, s'utilitzen canvis ràpids en el color de la pell durant la caça i en els rituals d'aparellament. La sípia pot mostrar dos senyals completament diferents alhora en ambdós costats del cos. Quan una sípia mascle corteja una femella davant d'altres mascles, mostra un patró masculí mirant cap a la femella i un model femení mirant cap a fora, per enganyar a altres mascles. Alguns senyals de color es produeixen en cicles. Per exemple, quan un babuí femella comença a ovular, la seva zona anogenital s'infla i es torna vermell/rosa brillant. Això indica als mascles que està disposada a aparellar-se. Comunicació bioluminescent: La comunicació mitjançant la producció de llum es produeix habitualment en els vertebrats i els invertebrats dels oceans, particularment a les profunditats (per exemple, els peixos lofiformes, majoritàriament abissals). Dues formes molt conegudes de bioluminescència terrestre es donen en els lampírids i cucs luminescents. Altres insectes, larves d' insectes, anèl·lids, aràcnids i fins i tot espècies de fongs tenen capacitats bioluminescents. Alguns animals bioluminescents produeixen la llum ells mateixos, mentre que d'altres tenen una relació simbiòtica amb els bacteris bioluminescents.

Auditiu miniatura|La vocalització dels ocells poden fer-la servir com a senyal d'alarma o per mantenir en contacte els membres d'una mateixa bandada. Mentre que els cants d'ocells més llargs i complexes s'associen al festeig i a l'aparellament. |esquerra Molts animals es comuniquen mitjançant vocalització. La comunicació vocal serveix per a molts propòsits, incloent-hi rituals d'aparellament, senyals d'avís, transmissió de la ubicació de fonts d'alimentació i d'aprenentatge social. En diverses espècies, els mascles realitzen sons durant els rituals d'aparellament com una forma de competència contra altres mascles, i com un senyal de la seva presència per les femelles. Entre algunes espècies cal destacar granotes, ratpenats amb cap de martell, cérvols, balenes geperudes, elefants marins i ocells cantadors.Slabbekoorn, Hans, Smith, Thomas B. "Bird song, ecology and speciation." Philosophical Transactions: Biology Sciences 357.1420 (2002). 493–503. Altres casos de comunicació vocal inclouen els senyals d'alarma del mico de Campbell,Zuberbühler, Klause. "Predator-specific alarm calls in Campbell's monkeys, Cercopithecus campbelli." Behavioral Ecology and Sociobiology 50.5 (2001). 414–442 les senyals territorials de gibons, i l'ús de freqüència en ratpenats de llança gros per distingir-se entre els grups.Boughman, Janette W. "Vocal learning by greater spear-nosed bats." Proceedings: Biological Sciences 265.1392 (1998). 227–233 El mico Vervet realitza un senyal d'alarma diferent per a cadascun dels seus quatre predadors, i les reaccions d'altres micos varien adequadament segons aquest tipus d'avís. Per exemple, si un senyal d'alarma indica la presència d'una pitó, els micos pugen als arbres, mentre que l'alarma "l'àguila" fa que els micos cerquin un amagatall a terra. Els gossets de les praderies també utilitzen senyals complexes que indiquen diferències de depredadors. Segons Con Slobodchikoff i altres investigadors, els senyals dels gossets de praderies comuniquen el tipus, la mida i la velocitat d'un depredador que s'acosta. També s'ha comprovat que el cant de les balenes tenen diferents dialectes segons la regió que habiten.Carey, Bjorn. Whales Found to Speak in Dialects. Live Science. 3 Jan. 2006.

No tots els animals utilitzen la vocalització com a mitjà de comunicació auditiva. Molts artròpodes freguen parts especials del cos per produir sons. Això es coneix com a estridulació. Els grills i els saltamartins se'ls coneix molt per aquest comportament. Moltes altres espècies utilitzen també la estridulació, incloent crustacis, aranyes, escorpins, vespes, formigues, escarabats, papallones, arnes, milipedes (milpeus) i centèpsids (centpeus). Un altre mitjà de comunicació auditiva és la vibració de les bufes natatòres en peixos ossis. L'estructura de les bufes nataòries i els seus músculs sonors adjunts varia molt entre les famílies de peixos ossis, donant lloc a una gran varietat de sons. Les parts del cos que impacten entre si, també poden produir senyals auditius. Un exemple d'aquest senyal és la vibració de la punta de la cua de les serps de cascavell com a senyal d'avís. Altres espècies inclouen el desplegament del picoteig en els ocells, la batuda d'ales dels manaquís ales com a mostra de festeig, i el colpejament al pit en els goril·les.Bradbury, J.W., and S.L. Vehrencamp. Principles of Animal Communication. Sunderland, MA: Sinauer Associates Inc., 2011. Print.

Olfactiu Tot i ser el mètode més antic de comunicació, la comunicació química és una de les formes menys estudiades degut, en part, a la gran abundància de productes químics al nostre entorn i a la dificultat de detectar i mesurar tots els productes químics en una mostra.Bradbury, J.W., and S.L. Vehrencamp. Principles of Animal Communication. Sunderland, MA: Sinauer Associates Inc., 2011. Print. La capacitat de detectar productes químics en el medi ambient compleix moltes funcions. Es crucial en la detecció d'aliments. Aquesta funció, va sorgir per primera vegada en organismes unicel·lulars (bacteris) que vivien als oceans durant els primers moments de l'esclat de la vida a la Terra. A mesura que aquesta funció evolucionava, els organismes van començar a diferenciar entre compostos químics que provenen de recursos, interespecífics (espècies idèntiques, és a dir, parelles i parents) i heterospecífics (espècies diferents, és a dir, competidors i depredadors). Per exemple, la petita espècie de barb roig pot evitar els hàbitats amb una concentració detectable de productes químics associats a una espècie depredadora com el lluç de riu. Les seves cries, amb la capacitat de percebre la presència de depredadors abans que siguin a prop per ser vistes, i que després responguin amb un comportament adaptatiu (com ocultar-se) tenen més probabilitats de sobreviure i reproduir-se. El marcatge de territorialitat i l'olor produïda en el marcatge per fregament són formes habituals de comunicació olfactiva en mamífers.Gosling, L. Morris, and S. Craig Roberts. "Scent-marking by male mammals: cheat-proof signals to competitors and mates." Advances in the Study of Behavior 30 (2001): 169–217.

Elèctric