miniatura|Circumscripcions Electorals del Parlament de Catalunya, Girona Una circumscripció o districte electoral en unes eleccions o un sistema electoral és el conjunt d'electors, agrupats en una base territorial, a partir del vot dels quals es procedeix a la distribució d'escons.
Les circumscripcions no són sempre homogènies: En les eleccions al Parlament Europeu les circumscripcions són d'àmbit estatal i regional. En les generals espanyoles i les presidencials franceses, d'àmbit provincial i departamental, respectivament. En les eleccions al Parlament de Catalunya i a les Corts Valencianes, d'àmbit provincial. En les eleccions al Parlament de les Illes Balears d'àmbit insular. En les eleccions locals, d'àmbit municipal. En les eleccions al Consell General d'Aran la circumscripció és el terçó. En les eleccions al Consell General d'Andorra el sistema de vot paral·lel fa que, al mateix temps, hi hagi una circumscripció nacional i 7 circumscripcions parroquials
En general, només els electors que resideixen dins d'una circumscripció poden votar en les eleccions que s'hi celebren. Tanmateix, els requisits de residència i el dret de vot dels ciutadans residents a l'estranger depenen de la legislació de cada estat.
El representant o els representants de la circumscripció poden ser elegits mitjançant un sistema d'escrutini uninominal majoritari, un sistema plurinominal de representació proporcional o un altre mètode electoral. En els sistemes de circumscripció uninominal, els electors trien un únic representant; en els sistemes de representació proporcional, les circumscripcions acostumen a elegir diversos representants i els escons s'assignen, amb diferents fórmules, d'acord amb els vots obtinguts per les candidatures.
Els membres de la circumscripció poden ser escollits per elecció directa mitjançant sufragi adult ampli, per elecció indirecta o per elecció directa amb una altra forma de sufragi. La configuració concreta del sistema electoral, inclosos el tipus de districte i la seva magnitud, condiciona de manera significativa la relació entre els vots emesos i els escons obtinguts.
Magnitud S'anomena magnitud al nombre d'escons que s'escullen en cada circumscripció. La magnitud dels districtes sol venir marcada per les lleis electorals i el sistema electoral que s'apliquin. Generalment se'n distingeixen dos tipus: Circumscripcions uninominals: són aquelles circumscripcions on només hi ha un escó en joc i només hi ha un guanyador a cada elecció. Com que només es pot escollir un representant, el sistema utilitzat serà l'escrutini majoritari plurinominal a una volta (surt escollit el candidat que obtingui més vots, sense necessitat de majoria absoluta) o amb segona volta (si cap candidat la majoria absoluta de vots, els dos candidats més votats a la primera volta o aquells que permeti la llei electoral passen a la segona volta, on són escollits per majoria simple). Circumscripcions plurinominals: són aquelles circumscripcions on s'escull més d'un escó. Per tant, hi ha més d'un guanyador perquè en cada elecció surt electe més d'una persona. Els sistemes electorals que es poden utilitzar amb aquest sistema són l'escrutini majoritari plurinominal, la representació proporcional o el vot únic transferible.
Gerrymandering
S'anomena gerrymandering a la manipulació dels límits geogràfics de les circumscripcions per beneficiar-se electoralment. Aquesta pràctica sol ser més efectiva quan hi ha circumscripcions uninominals. Hi ha indrets, com per exemple Espanya, Noruega o Suïssa, que per evitar qualsevol intent de gerrymandering, fan coincidir els límis de les circumscripcions amb els límits administratius, que són més rígids.
Tot i que és molt més difícil, el gerrymandering també es pot aplicar en sistemes de representació proporcional quan els districtes elegeixen molt pocs escons. La magnitud del districte, és a dir, el nombre de representants que s'hi elegeixen, és un factor determinant de la proporcionalitat: com més petit és el districte, més elevat és el llindar efectiu per obtenir representació i més fàcil és que els resultats siguin desproporcionats.
Per exemple, en un districte de tres escons, un grup amb una majoria lleugera pot obtenir dos dels tres escons, segons la fórmula electoral i la distribució dels vots entre les candidatures. De manera semblant, en un districte de quatre escons, un grup que no arribi a la majoria absoluta pot obtenir-ne dos. Tanmateix, aquesta mena de manipulació és menys efectiva que en els districtes uninominals, ja que els grups minoritaris encara poden elegir almenys un representant si constitueixen una proporció suficient de l'electorat. En un districte de tres escons, per exemple, un partit que superi aproximadament el 25% dels vots té assegurat almenys un escó; en un districte de quatre escons, el llindar efectiu varia segons la fórmula i la competència electoral.
La recerca sobre districtes plurinominals indica que, quan s'utilitzen regles d'assignació proporcionals, aquests poden limitar significativament la capacitat dels partits per manipular les circumscripcions amb finalitats partidistes, tot i que no n'eliminen necessàriament tots els efectes.
Escons disputats i escons segurs De vegades, sobretot en sistemes electorals no proporcionals o de guanyador únic, les eleccions poden ser propenses a les victòries aclaparadores. Com que el resultat de cada districte no està relacionat amb els vots emesos en altres districtes i pot no reflectir la popularitat nacional d'un partit, un candidat pot ser elegit amb el suport de només una minoria dels vots, fet que deixa malbaratada la majoria dels vots emesos. Per tant, un percentatge de vots guanyador moderat, per exemple del 34%, repetit en diversos escons disputats, pot ser suficient per generar un augment aclaparador dels escons obtinguts per un govern.
El caràcter districte per districte de les eleccions amb sistema de escrutini uninominal majoritari fa que els partits acostumin a classificar i centrar els esforços en diversos districtes segons si és probable que els mantinguin fàcilment, que els puguin guanyar amb una campanya addicional o que els donin per perduts i no valgui la pena disputar-los. Un escó segur és aquell que es considera molt improbable que pugui ser guanyat per un polític rival, d'acord amb l'historial de votació de la circumscripció o amb els resultats de les enquestes. En canvi, un escó marginal o escó disputat és aquell que pot canviar fàcilment de mans i que, fins i tot, pot haver alternat sovint de partit durant les darreres dècades. El partit que l'ocupa pot haver-lo guanyat només per un marge estret, i un partit que el vulgui obtenir pot arrabassar-lo al seu titular actual amb poc esforç. En les eleccions generals del Regne Unit i en les eleccions presidencials i legislatives dels Estats Units, la votació en un nombre relativament petit d'escons disputats sol determinar el resultat de l'elecció sencera. Els partits aspiren a mantenir tants escons segurs com sigui possible, i els polítics de primer nivell, com els primers ministres, prefereixen presentar-se en escons segurs.
En sistemes multipartidistes grans, com el de l'Índia, un petit canvi en els resultats electorals, provocat de vegades per vots oscil·lants, pot conduir al fet que cap partit no obtingui la majoria dels escons i que es formi un parlament sense majoria. Això pot produir-se quan un nombre significatiu d'escons és guanyat per partits regionals més petits, en lloc dels partits nacionals més grans que són els principals competidors a escala estatal o nacional. Aquesta situació es va produir a la Lok Sabha, la cambra baixa del Parlament de l'Índia, durant la dècada del 1990.
Treball a la circumscripció Els representants electes poden dedicar bona part del seu temps a atendre les necessitats o demandes dels seus electors, és a dir, dels votants o residents del seu districte, i sovint n'obtenen un avantatge electoral. Això és més habitual en les assemblees amb molts districtes uninominals o petits que en les que compten amb pocs districtes més grans. En un sentit més ampli, les empreses i altres organitzacions semblants poden ser anomenades constituents si tenen una presència significativa en una àrea.
Moltes assemblees permeten als representants enviar correu gratuït als electors, mitjançant el privilegi de franqueig o sobres prefranquejats, i sovint també els ofereixen telecomunicacions gratuïtes. Els representants poden contractar assessors parlamentaris per ajudar els electors amb els seus problemes. Els membres del Congrés dels Estats Units —tant els representants com els senadors— que treballen a Washington, DC, disposen d'una oficina de districte proveïda de personal públic per facilitar els serveis als electors. Molts parlaments estatals han seguit aquest model. De la mateixa manera, els membres britànics de la Cambra dels Comuns utilitzen la seva assignació parlamentària de personal per nomenar treballadors encarregats dels casos de la circumscripció. La política clientelar i la política del pork barrel estan associades al treball a la circumscripció.
Circumscripcions especials amb requisits addicionals de pertinença En algunes assemblees, les circumscripcions no es defineixen només per la geografia, sinó també segons criteris com l'ètnia, la qualificació professional o la residència a l'estranger. Entre els exemples basats en l'ètnia hi ha les circumscripcions comunals utilitzades antigament a Fiji, els escons reservats a l'Índia per als angloindis i per als membres de les castes i tribus reconegudes, i els electorats maoris de Nova Zelanda. Altres sistemes han creat circumscripcions basades en qualificacions, com ara les circumscripcions universitàries d'Irlanda i, històricament, del Regne Unit, o la circumscripció funcional. Alguns països també proporcionen representació als ciutadans residents a l'estranger, com en el cas de les circumscripcions de l'estranger establertes per als ciutadans francesos i italians que resideixen fora del país.
Votació sense circumscripcions No tots els sistemes polítics democràtics utilitzen districtes separats ni altres subdivisions electorals per celebrar eleccions. Els membres no es consideren representants d'una subpart de l'electorat. Israel, per exemple, celebra les eleccions parlamentàries en un únic districte d'àmbit estatal. Els 26 districtes electorals de la Itàlia i els 20 dels Països Baixos tenen un paper en les eleccions, però no intervenen en cap cas en la distribució dels escons. Ucraïna va elegir d'aquesta manera la meitat de la Rada Suprema —el parlament ucraïnès— en les eleccions d'octubre de 2012.
Referències
Vegeu també Llista de circumscripcions electorals a Catalunya Circumscripcions electorals de Nova Zelanda
Categoria:Sistemes electorals Categoria:Demografia *