miniatura|Vista general de la ciutat de Badalona des de la zona industrial de Les Guixeres, al nord del terme municipal. S'hi poden apreciar, entre d'altres, l'antiga escola Lola Anglada, els blocs de Can Mercader (al centre), el Pont del Petroli o l'antiga central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat. No obstant això, les primeres estructures urbanes dintre del territori del terme municipal van aparèixer cap al segle al poblat ibèric del turó d'en Boscà. El període romà va representar un període d'esplendor urbanístic i demogràfic, amb un desenvolupament d'un important intercanvi comercial, especialment del vi.
A partir del la ciutat comença a declinar, malgrat haver-hi una continuïtat de poblament del nucli urbà entre els segles V i VI es gesta un procés de ruralització de la seva població cap a les diverses vil·les del territori. A més, a causa de la manca de documentació el període tardoantic és poc conegut, en tot cas les invasions germàniques i, després, la musulmana, van afectar negativament Badalona, que durant l'edat mitjana i fins ben entrada l'edat moderna oscil·larà entre una població de 400 i 700 habitants aproximadament. La parròquia de Badalona també entrarà en la tònica feudal, però l'any 1317 va ser alliberada pel rei i es va implantar un règim municipal, i el 1435 va esdevenir carrer de Barcelona.
La fi dels atacs pirates i d'altres perills a la fi de l'edat moderna van permetre a la localitat un creixement demogràfic i urbanístic entorn del seu nucli antic, representat, per exemple, en la construcció de la nova església parroquial de Santa Maria l'any 1778, una millora de l'agricultura i l'inici de l'activitat marinera després de molts anys de viure d'esquena al mar. A partir del , i concretament des de la inauguració del ferrocarril entre Barcelona i Mataró el 1848, Badalona va començar créixer demogràficament i a industrialitzar-se gràcies a la seva localització propera a la via del tren i a Barcelona, però no va desenvolupar una burgesia pròpia a diferència d'altres ciutats, tot i que el teixit industrial va ser molt divers i destacat. El seu gran creixement li van valdre el 1897 la concessió del títol de ciutat per part de la reina regent Maria Cristina d'Àustria.
L'entrada al va seguir la mateixa línia i va significar, de mica en mica, un desplaçament de les activitats tradicionals pesqueres i agrícoles. El tombant de segle, a més, va suposar un gran dinamisme cultural a Badalona, amb la fundació de diverses institucions i entitats, però les dues dictadures, la de Primo de Rivera i la de Franco, les van afectar. A més, Badalona es va convertir en objectiu dels bombardeigs durant la guerra civil a causa de la gran presència d'importants indústries. La dictadura de Franco a la ciutat es va caracteritzar per un creixement vertiginós de la població a causa de les fortes immigracions arribades de diversos indrets d'Espanya, que es van instal·lar als barris de la perifèria badalonina, a barris existents de per sí amb una minsa estructuració urbana i relació amb el centre de la ciutat, i també va haver-hi barraquisme. L'arribada de la democràcia va suposar una millora a nivell urbanístic i cultural: dècada dels vuitanta i, especialment a redós de l'elecció de Badalona com a subseu olímpica l'any 1992, es van dur a terme diverses millores i projectes urbanístics: el barri de Montigalà, on es va instal·la la vil·la de premsa, l'àrea del Gorg i del Caritg, entre d'altres.
Gràcies al seu particular urbanisme, a les seves entitats culturals, socials i esportives, ha mantingut una identitat pròpia com a municipi malgrat el creixement constant de la població i ha evitat que esdevingui una ciutat dormitori de Barcelona.
Prehistòria Es creu que pel territori de Badalona han passat comunitats prehistòriques, que es podrien haver establert en abrics o coves naturals. Tanmateix, no s'han trobat restes humanes que ho puguin constatar, ja que aquests llocs han estat reutilitzats per l'home posteriorment. Això no obstant, sí que s'han trobat restes materials datades a partir del període neolític mitjà-recent (3500 al 2500 aC). És a dir, a partir de la sedentarització de l'home, moment en què comença a criar bestiar o a fer ceràmica. D'aquest període hi ha testimoniades restes en possibles coves al barri del Manresà i el turó d'en Seriol, on es troben destrals de pedra, sílex i punxons realitzats en os. A més a més, també es descobriren als barris de Sistrells i Llefià sepulcres excavats a terra, amb l'individu en posició fetal acompanyat d'aixovar. Durant el Neolític final (2500 aC al 1800 aC aproximadament) es desenvolupa la cultura megalítica, de la qual se'n trobà un possible exemple, el dolmen de Coma d'Oms, al turó de Roda-Soques, una zona propera al barri de Canyet.
A partir de l'entrada a l'edat del bronze, sembla que l'hàbitat a l'aire lliure es generalitza i es localitzen fons de cabana localitzats a diverses bòbiles de la ciutat (Elies, Serret, Submarino, Metro) datables entre el 1800 i el 1500 aC. A partir del bronze final, al voltant de l'any 1000, el territori català rep la invasió dels pobles dels camps d'urnes, que introdueixen la cremació com a ritus funerari; a més, el territori es transforma lentament: es comença a emprar el ferro en la metal·lúrgia, s'enforteix el sistema urbà i es produeix un eixamplament i millora de l'agricultura i el pasturatge. A Badalona, queda testimoniada aquesta època amb dos jaciments: uns fons de cabanes a Can Butinyà i una sitja reomplerta a Can Mora (Canyet), que contenia molt material ceràmic procedent de molts tipus de vasos i urnes, que s'han datat entorn els segles VIII aC-VII aC.
Història antiga miniatura|Poblat ibèric del Turó d'en Boscà. El terme de Badalona, dins de la Laietània, va ser el territori de poblament de la cultura ibèrica, concretament hi trobem el turó d'en Boscà, al barri de Bonavista, però als voltants hi ha també els turó de les Maleses, entre els termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles, o el turó del Pollo, a Santa Coloma de Gramenet. El del turó d'en Boscà és un dels jaciments més destacats de tota la comarca, i un més dels poblats ibers ubicats al llarg de la serralada Litoral Catalana en època ibèrica, que va encunyar moneda, a través de les quals s'ha pogut identificat la paraula Baitolo (en ibèric ), evident precedent de la romana Baetulo.
Amb unes 3 hectàrees de superfície, el poblat està localitzat en el cim del turó, uns 198 metres d'altitud, i els seus vessants, amb un domini visual sobre el delta del Besòs i la totalitat del pla de Barcelona. Construït adaptat a la topografia, estava ben fortificat, amb una muralla i una torre rectangular de construcció sòlida i potent. El poblat se sostenia en aquest terreny gràcies a un sistema de terrasses bastant evolucionat suportades amb murs de contenció, afavorint la presència de carrers planers, que recorren longitudinalment les terrasses, i esglaonats, que les comuniquen. Hi ha indicis que el poblat es va estendre vers el sud-oest, fins al turó d'en Folch, i el sud-est. La seva cronologia està ben establerta, amb presència d'estructures urbanes des de mitjan , amb una decadència progressiva des d'ençà la fi del , amb la conquesta romana, el poblat queda finalment abandonat el , fruit de les conseqüències socioeconòmiques i polítiques impulsades pel procés de romanització del país.
D'aquesta època també en són testimonis tres esteles que van ser trobades fora del seu context original, és a dir, que havien estat reutilitzades pels romans, en moments diferents, les dues darreres en una excavació arqueològica l'any 2000, conserven inscripcions en llengua ibera.
La fundació de Baetulo miniatura|Restes del teatre romà de Badalona
Baetulo fou la ciutat fundada pels romans ex novo sobre el turó d'en Rosés, limitat per les rieres de Canyet i Matamoros, i el mar. La data de fundació s'acostuma a situar al voltant de l'any 100 aC, gràcies als estudis a partir dels estrats d'anivellació i la preparació del terreny per a construir-hi; per les restes arqueològiques, principalment materials ceràmics de vernís negre procedents d'excavacions antigues i, per tant, sense un context estratigràfic; i pel sistema constructiu del recinte emmurallat. Així mateix, la ciutat romana és mencionada en l'obra de Pomponi Mela De Chorographia, de l'any 43-44 dC i a la Naturalis Historiae de Plini, del .
Malgrat estar sobre una petita elevació, la ciutat fou dissenyada sobre un pla ortogonal, amb una configuració i uns atributs molt similars a altres ciutats de l'època; la seva superfície fou d'11 ha. i es completà amb un traçat de 413 per 261 metres. Plini qualifica a Baetulo en la seva obra d'oppidum civium romanorum, una fortificació de ciutadans romans, que ha dut a afirmar que aquesta fundació es va fer amb una aportació de colons immigrants itàlics. A més com a establiment urbà i defensiu, neix també com una forma de complir la reforma de l'exèrcit de Màrius, en la qual s'incloïa el repartiment de terres entre els legionaris veterans. El repartiment entre els colons serà d'una propietat petita i mitjana i la colonització per tot el territori de Baetulo serà prou dispersa. Amb el temps, la ciutat també es va tancar dins d'una muralla.
miniatura|Termes romanes de Baetulo, del Ubicada a prop del mar, amb un territori extens amb possibilitats agrícoles i ben comunicada amb altres poblacions, la seva entrada donava a la Via Augusta, Baetulo fou una ciutat molt dinàmica. Sobretot al període de més prosperitat, durant l'època d'August, amb una economia agrícola especialitzada en la producció i exportació de vi, i que s'estendrà fins bona part del . Es pensa que durant aquest període es dugué a terme un embelliment de la ciutat i una renovació dels antics edificis; datarien d'aquesta època les restes més importants trobades: les termes públiques, la Venus de Badalona, o les insulae. A partir de finals del segle I dC i durant el la ciutat sofreix canvis: la inutilització de canalitzacions i del clavegueram, així com el canvi de funció d'algunes de les cases benestants de la part alt de la ciutat per una nova activitat artesanal, industrial o comercial, o fins i tot de les residències més humils, mentre que les residències de les famílies benestants es traslladarien a les villae disperses pel territori. Tanmateix, en aquest moment, justament a finals del , Baetulo assoleix la categoria de municipium i el ius latii, d'ençà es troben documentades les seves institucions i els seus magistrats en documents epigràfics.
El declivi romà Tot i que des d'ençà el , amb el davallament general de l'imperi, la ciutat comença a decaure, s'ha documentat una continuïtat d'hàbitat a la part baixa de la ciutat fins a les darreries del i els inicis del , amb diverses fases constructives i cronològiques. Durant aquest període es produeix un procés de ruralització dels nuclis urbans, amb un destacat paper de les vil·les. A més, durant aquest període hi ha poca documentació sobre Badalona. Vers el Badalona va viure la part final d'un intens procés de reformes urbanístiques a la zona propera al fòrum. La necròpoli de Can Peixau també es creà en aquests segles, no abans del ni més tard del VI. D'altra banda, des del , Badalona importava ceràmica africana, i encara al se'n troba.
Edat mitjana miniatura|Carreu medieval amb l'escut de la família Santcliment —una campana— a la façana sud de la Torre Vella. miniatura|El claustre i brollador del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, d'estil gòtic català tardà.