Josep Amengual i Batle, fill de Sebastià i Maciana, va néixer a Biniali (Mallorca), el 13 de desembre de 1938. Historiador i teòleg. Membre de la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors. Ha destacat especialment pels seus estudis en història del cristianisme antic, història de l’Església a les Illes Balears, patrística, lul·lisme i història religiosa de Mallorca, ha desenvolupat una extensa trajectòria acadèmica, pastoral i investigadora de les Illes Balears, i les relacions entre cristianisme i societat mediterrània. Autor d’una extensa producció científica, ha publicat nombrosos llibres, articles i edicions documentals, que l’han convertit en una figura de referència dins la historiografia eclesiàstica mallorquina i catalana contemporània.
Formació i primers anys Fill de Sebastià Amengual i de Maciana Batle, cursà els primers estudis a l’escola de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Biniali i posteriorment amb Mn. Pere Crespí, rector de la parròquia de Sant Cristòfor de Biniali. Entre 1946 i 1948 assistí a l’escola pública dirigida pel mestre Joan Font.
El 12 de setembre de 1948 ingressà a l’Escolania del Santuari de Lluc, on cursà els estudis d’humanitats. L’any 1954 entrà al noviciat dels Missioners dels Sagrats Cors al monestir de La Real, i emeté la professió religiosa el 26 de setembre de 1955. Entre 1955 i 1958 estudià filosofia al Santuari de Lluc. Entre 1958 i 1960 exercí tasques docents auxiliars al Seminario Misional d’Artajona (Navarra). Posteriorment reprengué els estudis teològics a Lluc i els completà a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on obtingué la llicenciatura en Teologia (1965) amb una tesina sobre les fonts del culte als Sagrats Cors en el pare Joaquim Rosselló i Ferrà. Fou ordenat prevere a Roma el 22 de febrer de 1964.
A la mateixa Universitat Gregoriana es llicencià també en Història Eclesiàstica (1968), amb un estudi sobre l’exegesi patrística grega de Joan 6,44. Hi realitzà igualment els cursos de doctorat en Teologia i Història de l’Església. La seva tesi doctoral en Teologia, dirigida pel jesuïta Maurizio Flick, fou defensada el 1970 i publicada amb el títol La atracción del Padre y la fe en Cristo (Bilbao, 1973).
Paral·lelament amplià estudis al Pontificium Institutum Biblicum, a l’Archivio Segreto Vaticano —on obtingué el diploma d’Arxivística i estudià diplomàtica i paleografia amb Giulio Battelli— i a diverses institucions romanes especialitzades en espiritualitat i teologia tomista.
L’any 1972 es llicencià en Filosofia i Lletres, secció d’Història, a la Universitat de València, amb una recerca sobre l’agustinisme al concili de Trento. Posteriorment preparà la tesi doctoral dirigida per Guillem Rosselló Bordoy, llegida a la Universitat de les Illes Balears el 1985 i publicada amb el títol Els orígens del cristianisme a les Balears i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana (1991-1992), considerada una obra de referència sobre el cristianisme antic balear.
Activitat docent i investigadora Entre 1970 i 1977 fou professor d’Història de l’Església antiga a la Facultat de Teologia de la Universitat de Deusto. Participà activament en els debats universitaris sobre drets humans i el paper de l’Església durant els darrers anys del franquisme. Des de 1970 exercí la docència al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM) i posteriorment a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Mallorca (ISUCIR), institucions vinculades a la Facultat de Teologia de Catalunya. Hi impartí assignatures d’Història de l’Església, Història de la Teologia, Metodologia científica i història eclesiàstica mallorquina. Amb posterioritat fou nomenat professor emèrit.
També fou professor a l’Escola Universitària Madre Alberta de Palma (1978-1987) i col·laborador del Departament d’Història i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears (1986-1988). Ha impartit cursos i conferències a institucions acadèmiques i eclesiàstiques d’Europa i Amèrica, especialment sobre cristianisme antic, història de Mallorca, lul·lisme, judaïsme antic i història religiosa mediterrània. Ha participat en nombrosos congressos internacionals, entre els quals els dedicats a sant Agustí, al monaquisme antic, a l’arqueologia cristiana hispànica, a Ramon Llull i a la història de les Balears romanes i paleocristianes.
Les seves investigacions se centren principalment en els orígens del cristianisme a les Balears; la patrística i l’exegesi antiga; les relacions entre judaïsme i cristianisme a la Mediterrània occidental; el lul·lisme i el pensament religiós medieval; la història de l’Església de Mallorca; la història espiritual i cultural mallorquina. Ha coordinat el volum dedicat a Mallorca de la col·lecció Historia de las diócesis españolas (2020) i ha editat diversos volums dels escrits del pare Joaquim Rosselló i Ferrà. S'ha especialitzat en la història dels orígens del cristianisme a les Balears i del priscil·lianisme a la Tarraconense. Passen del 450 els articles i llibres publicats. Entre els quals cal ressenyar: Consenci. Correspondència amb Sant Agustí, I i II, (Fundació Bernat Metge), Barcelona 1986 i 1991; «Les Quaestiones Orosii et responsiones Augustini, obra de Consenci?», Arxiu de Textos Catalans Antics, 21 (2002) 7-121. «Pervivència de les Quaestiones Orosii et responsiones Augustini, fins a finals del s. viii», ATCA, 22 (2003) 9-102. «Ubi pars graecorum est: medio milenio de historia relegada de las Baleares y Pitiusas», Pyrenae, 36/2 (2005) 87-113. Judíos, católicos y herejes: el microcosmos balear y tarraconense de Seuerus de Menorca, Consentius y Orosius, (413-421), Granada 2008. «Intellectum ualde ama. “estima intensament la intel·ligència”. Sant Agustí, Ep. 120,iii,13,4», A la recerca del sentit de la Paraula. Miscel·lània d’Homenatge al Prof. Dr. Josep Rius-Camps, RCatT, 35/2 (2010) 581-617 (311-347).
«El prólogo hagiográfico de la Carta de Severo de Menorca (418) primer testimonio de la llegada de los Hechos Apócrifos de San Juan a Occidente y las transformaciones del priscilianismo en la Tarraconense y Mediodía de las Galias», Sacris Erudiri, 50 (2011) 265-315.
«Tarragona, Cartagena, Elx i Toledo. Metropolitans i Vicaris papals en el s. VI», «E l'amic digué a l'amat». Miscel·lània d'homenatge al Prof. Dr. Josep Perarnau i Espelt. Planellas i Barnosell, Joan-Godoy Fernández, Cristina (eds.), RCatT, 38/2a (2013) (189) 547-(232) 590.
«Litorius, qui nuper hanc prouinciam rexit et nunc comes esse dicitur, i la província Insularum Balearum (ca. a. 395-418)», Sánchez León, M. L., (ed.), Les Balears romanes. Nous estudis, Palma: Documenta Balear, 2012, 139-169. «El comes Litorius i Asterius, comes Hispaniarum», Les Balears romanes. Nous estudis, Sánchez León, M. L., (ed.), Palma: Documenta Balear 2012, 171-185.
«The Cult of the Female Protomartyr and Apostle Saint Thecla, in Hispania», Jeremy W. Barrier, Jan N. Bremmer, Tobias Nicklas, Armand Puig i Tàrrech (eds.), Thecla: Paul’s Disciple and Saint in the East and West, (Studies on Early Christian Apocrypha (Book 12), Leuven: Peeters, 2017, p. 240-282. «The Origin and Timespan of the Archipielagos' Names, the Islands and Cities of the Balearic and Pitiusan Island», Velaza, Javier, (ed.), Insularity, identity and epigraphy in the Roman world. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 2017, 197-220.
La història de l'Església a Mallorca ha estat tractada a Historia de las diócesis españolas. 16. Iglesias de Mallorca, Menorca, Ibiza. Coordinación: Josep Amengual i Batle. Autores: Josep Amengual i Batle- Pere Fullana Puigserver, Joan Piña Torres- Guillermo Pons Pons, Biblioteca de Autores Cristianos. Madrid. MMXX, amb l'edició de Visitas ad limina de los obispados de Baleares: Mallorca, Menorca e Ibiza (1590-1939), I i II, (1939- 1958), (Instituto de Estudios Hispánicos en la Modernidad IEHM 5 i 19), Madrid: Sindéresis 2019 i 2021. L'obra de més abast és la que ha obert una sèrie, amb el títol La història de Mallorca i les Religions del Llibre. I: Les Balears de la Tardana Romanitat a l'època musulmana (903), I/1: Dels déus grecoromans al judaisme i al cristianisme, fins a la conquesta dels Vàndals (455), i I!/2 I/2: Vàndals, Bizantins i Musulmans (455-903). Basíliques i mosaics. La trajectòria singular de les Illes Balears, (Les tres Emes, 1i 2), Palma: Llibres Ramon Llull 2022 i 2023.
És innovador el seguiment de la història dels noms dels arxipèlags, illes i ciutats, presentada a Gimnèsies, Pitiüses i Balears. Maiorica i Minorica. Els arxipèlags, les illes i les ciutats balears a les èpoques tardoromana, vàndala i bizantina. Des d’Hecateu de Milet (546-480 aC), Sever, bisbe de Menorca (418), fins a Sigurd, rei de Noruega (1089-1130), (Menjavents, 156), Palma: Documenta Balear 2023.
Un plantejament de la causa de canonització del Beat Ramon Llull, ha quedat actualitzat a Ramon Llull, Sanctus Martyr mallorquí. La reivindicació de Benet XIV, (Llibres Ramon Llull. El quadern gris. C.B.), Palma 2014.
La història de la pastoral i del país és un altre camp de la seva recerca, amb publicacions com Llengua i Catecisme a Mallorca. Entre la pastoral i la política, Mallorca 1991, L’Església com a Poble de Déu, (Pub. Santuari de Lluc) Mallorca 1993; Guía para visitar los Santuarios Marianos de Baleares, Madrid: Encuentro 1997. D'entre els nombrosos treballs sobre la seva Congregació, remarquem Columna y Antorcha de la Iglesia de Mallorca. P. Joaquim Rosselló i Ferrà, Madrid 1996.
Les aportacions a congressos i cursos universitaris se poden trobar en articles publicats a Pyrenae, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Revista Catalana de Teologia, Lluc, Analecta Sacra Tarraconensia, Comunicació. Revista del CETEM, Revue des Études augustiniennes, París, Studia Ephemeridis Augustinianum, Roma, Hispania, Arxiu de textos catalans antics, Sacris Erudiri,(Turnhout, Brepols) Archivo Ibero-Americano, etc. .
Activitat eclesial i pastoral Dins la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors ocupà nombrosos càrrecs de govern. Fou elegit secretari i conseller general el 1969, responsabilitats que exercí fins al 1981. Entre 1981 i 1987 fou procurador general davant la Santa Seu i, des de 1981, postulador general de la congregació.
En aquesta funció impulsà diverses causes de beatificació i canonització, entre les quals destacà la beatificació, l’any 2007, de quatre missioners dels Sagrats Cors, de dues religioses Franciscanes Filles de la Misericòrdia i de Prudència Canyelles, màrtirs de 1936. També promogué el reconeixement de les virtuts heroiques del venerable Joaquim Rosselló i Ferrà, aprovat pel papa Francesc el 2013.
Fou vicari general de la congregació des de 1987 i prior del Santuari de Lluc entre 1990 i 1993. Elegit superior general dels Missioners dels Sagrats Cors el 1993, reelegit el 1999 i el 2005, exercí aquest servei fins al 2011. Durant el seu govern la congregació amplià la presència missionera al Camerun i reprengué la missió a Rwanda després dels esdeveniments sagnants, entre les ètnies hutu, majoritària, i tutsi, secularment govermamt.
Posteriorment residí al monestir de La Real, des d’on continuà l’activitat pastoral, la predicació d’exercicis espirituals i la col·laboració amb diverses parròquies mallorquines, especialment Santa Maria de la Font de Déu i Sant Bernat de la Real i, fins al setembre de 2025, a la Immaculada Concepció de Sons Sardina.
Compromís cívic i cultural Durant la dècada de 1970 participà activament en iniciatives socials, culturals i democràtiques vinculades a la transició política. Promogué associacions de veïns a La Real i col·laborà amb moviments de defensa dels drets humans, de promoció de la llengua catalana i de participació ciutadana.