Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu. Fou un reconegut filòsof i halaquista, o intèrpret de la llei jueva. Juntament amb Maimònides (Rambam), Gersonides (Ralbag) i Joseph Albo, és conegut com un dels principals practicants de l'enfocament racionalista de la filosofia jueva.Kohler, Kaufmann, and Hirsch, Emil G. "Crescas, Hasdai ben Abraham ". In Singer, Isidore; et al. (eds.). The Jewish Encyclopedia. New York: Funk & Wagnalls Els seus postulats racionalistes sobre la llei natural i el lliure albir en fan un precursor de Spinoza, que s'hi inspira, el llegeix i el cita.
Biografia miniatura|Carrer Marlet, a l'antic call jueu de Barcelona, on va néixer Cresques. La Sinagoga Major és a l'esquerra. Hasdai Cresques provenia d'una família d'erudits. El seu pare probablement es deia igual. Era net del talmudista Hasdai ben Judah Cresques. El cognom Cresques o Crescas era corrent entre els jueus de Catalunya i Mallorca i és una traducció a l'idioma romanç de l'hebreu Ṣemaḥ., pàgina 431.
Cresques es va formar a la coneguda escola talmúdica que tenia a Barcelona el destacat talmudista Nissim ben Reuben Girondí., pàgina xi. Amb ell va ser empresonat l'any 1367 per unes acusacions de furt i profanació d'hòsties, data la detenció el 1370-1371. , pàgina 58, diu que van ser dues detencions: una el 1367-1368 i l'altra el 1370. encara que foren alliberats en poc temps, en demostrar-se la falsedat de l'acusació. Va esdevenir una autoritat talmúdica i un filòsof de gran originalitat. L'any 1373 ja gaudia de gran prestigi, fins al punt que el rei Pere el Cerimoniós el requereix per assessorar-lo en decisions jurídiques., pàgina 432.
Va marxar de Barcelona el 1387, i va ocupar el càrrec administratiu de rabí de la corona a Saragossa, p. 194 o més concretament, el 1389 va ocupar el càrrec de rabí de Saragossa, i el 1390, va ser declarat "familiar reial" -"servidor e familiar nostres [i.e. dels reis Joan I i Violant de Bar] pels molts e agradables serveys a nós fets, juheu de casa nostra"- i jutge dels jueus de la Corona d'Aragó. Sembla que havia estat actiu com a professor. Entre els seus companys i amics destaca especialment Isaac ben Sheshet (conegut com el RIBaSH ), famós per la seva responsa. Joseph Albo és el més conegut dels seus alumnes, però n'hi ha dos més de destacats, el rabí Mattatias de Saragossa i el rabí Zachariah ha-Levi.
Va escapar de la persecució de jueus del 1391, la matança de jueus coneguda com el pogrom de Barcelona, però el seu únic fill va morir. En aquests fets una part important del patrimoni jueu va quedar malmès. Hasdai Cresques va actuar com a restaurador, tant material com espiritual, del judaisme peninsular, que havia quedat molt malmès després de la catàstrofe de 1391.
Va ser un protegit del rei Joan I, entorn del qual és possible que es coneguessin amb Francesc Eiximenis. Joan I l'any 1393 li va fer l'encàrrec de restaurar les aljames, gairebé arruïnades, de Barcelona i València., pàgina 433. El mateix any va ser nomenat marmessor únic del testament del seu oncle Vitalis Azday pel rei Joan I d'Aragó l'any 1393. Així i tot, tot i que gaudia de l'alta estima fins i tot dels destacats no jueus, no va escapar del destí comú dels seus correligionaris.
Entre el 1401 i el 1402 visità Josep Orabuena a Pamplona a instàncies del rei de Navarra, que pagava les despeses del seu viatge a diverses ciutats navarreses (Jacobs, lc núms. 1570, 1574). En aquell moment va ser descrit com Rav de Saragossa.
Filosofia de Cresques La teologia de Cresques La teologia de Cresques es va veure influïda per un entorn canviant: la principal amenaça per al judaisme ja no era el racionalisme filosòfic, sinó el cristianisme. La pressió constant del cristianisme, les disputes i els baptismes van portar Cresques a escriure un assaig polèmic contra el cristianisme. També es perceben ecos d'aquesta polèmica a la principal obra de Cresques La llum de Déu
Fonaments de la fe Cresques va exposar els famosos 13 principis de la fe de Maimònides revisats i en va reduir el nombre a sis. Principis la negació dels quals equival, segons Cresques, a la negació de tota la Torà:
Omnisciència Déu Déu vigila les criatures Omnipotència de Déu L'existència de la profecia L'existència de la llibertat humana elecció El propòsit últim de la Creació.
Menys importants són els principis basats en la Torà, però la seva negació no implica la negació de la Torà: Creació del món del no-res Immortalitat de l'ànima Retribució pel bé i el mal Resurrecció dentre els morts Eternitat de la Torà Veracitat de la profecia de Moisès Fe a Urim i Tumim Creença a la vinguda del Messies
També hi ha una llista de creences basades en la Torà, però no obligatòries de creure. Cresques creia que el fonament del judaisme no és la comprensió intel·lectual. Encara que l'intel·lecte pot portar a la comprensió d'alguns dels fonaments de la fe, però independentment d'això, la base primordial és la Revelació Divina, per la qual cosa una conclusió de la Torà és base suficient.Eliezer Schweid. Introducció al llibre de les Fundacions" del Rabí Iosef Albo. - Jerusalem: Amana, 1993. - S. 15-17. — 268 pàgs
El pecat original Encara que molts comentaristes jueus han assenyalat que la pròpia naturalesa humana va canviar després de la caiguda d'Adam en el pecat, Cresques és gairebé l'únic filòsof medieval jueu que va interpretar la caiguda com pecat original, que ha de ser expiat . Cresques es basa en l'afirmació del Talmud que «des que la serp primordial va arribar a Hava, ha dipositat la impuresa () sobre nosaltres, però del poble d'Israel que va estar a la muntanya Sinaí, es va desprendre aquesta impuresa».Talmud de Babilonia, Jevamot, 103B Cresques explica que la caiguda d'Adam li va causar un fort desig de materialitat. Més tard, però, va aparèixer al món Abraham, que estava disposat a portar Isaac com a sacrifici, i sacrificar així tota la nació d'Israel. Per això, Déu va fer una Nova Aliança amb ell i el va salvar de la persecució de la matèria. Cresques es caracteritza per interpretar el sacrifici d'Isaac com a prototípic de tota la destinació futura del poble jueu amb el seu autosacrifici, la qual cosa és especialment comprensible atesa la mort del propi fill de Cresques. Així, (akeda, 'el lligam d'Isaac) i el pacte de la carn d'Abraham, la circumcisió, expien el pecat original.Itzak Heineman. Traducción del hebreo: I. Veksler, L. Kitrossky. El significat dels mandamientos = Heb. טעמי מצוות (Ta'amei Mitzvot) . - Jerusalén: Amana, 1995. - S. 105-117. — 385 pàg. Colette Sirat. Historia de la filosofia jueva medieval. - 1a ed. - Jerusalem-M: Gesharim-Ponts de la Cultura, 2003. - T. 1. - 712 p. — ISBN 5-93273-101-X
El significat dels manaments De la interpretació anterior es dedueix que un dels significats dels manaments segons Cresques és redemptor. A banda d'això, Cresques dona també altres significats i alhora polemitza amb els cristians que afirmaven que els manaments van ser donats només per un període, per al desenvolupament inicial de la humanitat. Cresques demostra que els descendents d'Abraham a Egipte van mostrar capacitat d'autosacrifici i no es trobaven en absolut en un nivell particularment baix, per la qual cosa és per a ells per als que calen molts manaments.
Segons Cresques, els manaments tenen diversos tipus d'objectius: primaris, intermedis i finals. En primer lloc, mitjançant els manaments l'home en reforma el caràcter, assoleix la perfecció intel·lectual i moral, estableix una estructura social justa i provoca l'amor entre les persones. Tot i això, segons Cresques, no és el significat final dels manaments.
Els significats posteriors dels manaments són assegurar la perfecció de l'ànima perquè hi pugui haver fins i tot després de la mort. Tanmateix, l'objectiu més important és fer que l'home estimi Déu, aferrar l'home a ell i, en conseqüència, conduir l'home a la felicitat (eudemonisme). L'amor és la fi última no només del subjecte, sinó també de l'objecte dels manaments. L'home assoleix un estat en què està constantment a la resplendor de la presència divina, tant a la vida com després de la mort. Itzak Heineman. I. Veksler, L. Kitrossky. El significat dels manaments = Heb. טעמי מצוות (Ta'amei Mitzvot) . - Jerusalén: Amana, 1995. - pàgs 105-117. — 385 pàg.
miniatura| Moses Mendelssohn A l'explicació de Cresques sobre el significat dels manaments es percep una reelaboració creativa de les idees de Yehuda Halevi, Maimònides, Hersonides, Abraham ibn Daud, Saadia Gaon. A diferència de molts dels seus predecessors, Cresques no utilitza el concepte de manaments disciplinaris, que es donen per donar més mèrit a les persones. Segons Cresques, els manaments, que no tenen base racional, tenen per objecte refinar l'home per conduir-lo a la immortalitat de l'ànima. Això concorda amb una altra divergència entre Cresques, d'una banda, i Maimònides i Gersonides, de l'altra: Cresques nega que la immortalitat de l'ànima concerneixi només la ment. Segons Cresques, altres parts de la personalitat, com les emocions, i entre altres sobretot l'amor a Di-s, també estan incloses a la part immortal de l'ànima. El coneixement com a tal no assegura la immortalitat de l'ànima, però algun coneixement és necessari com a base de la Torà i els seus manaments. A més, Cresques nega la transmigració de les ànimes reconeguda per la Càbala, i això és característic ja que Cresques va prendre només idees individuals de la Càbala, no tot el sistema.
De considerable interès és el tractament que Cresques dona al primer manament. Contràriament a la concepció habitual de Maimònides, Cresques s'oposa categòricament a l'existència de manaments el contingut dels quals sigui la fe. Demostra de tres maneres (lògica, Halacà, psicologia) que els manaments de creure en alguna cosa no existeixen, i sobretot no hi pot haver un manament de creure en Déu. Els manaments, segons Cresques, només poden estar a l'acció. Aquest punt de vista troba ressò en els ensenyaments de Moses Mendelssohn. Aquest últim, a la seva obra principal "Jerusalem" critica Maimònides per apartar-se de l'antiga tradició jueva de no constituir dogmes de fe. Com a resposta positiva, Mendelssohn esmenta els noms de Cresques, Albo i altres. Amb això, Cresques va establir les bases de la noció que els manaments només existeixen en l'acció (l'ortopràxia jueva), a que també donen suport alguns pensadors moderns, com Leibowitz Ishayahu, qui va esmentar Cresques com un gran filòsof religiós Warren Zev Harvey (Hebreu)rus.. Rabí Hasdai Cresques = רבי חסדאי קרשקש. - Jerusalem: Zalman Shazar sobre la historia jueva, 2010. - 183 p. — ISBN 978-965-227-271-3. Capítol 13: No hi ha manament de creure
El problema dels atributs de Déu Un problema molt tractat a l'Edat Mitjana és si Déu té atributs positius, és a dir, com entendre paraules com misericordiós, bo i similars en relació amb Déu. Maimònides va adoptar una posició extrema sobre aquesta qüestió. Totes les paraules que s'apliquen a Déu i a qualsevol altra persona són simplement parells d'homònims purs, parells de paraules que tenen diferents significats però que coincideixen per casualitat. En conseqüència, tots els llocs on la Bíblia aplica epítets a Déu s'han de considerar pures metàfores; no hi ha ni hi pot haver analogia o semblança entre Déu i un altre objecte.
Molts altres pensadors no van arribar tan lluny. Així, Gersonides pensa que hi ha una connexió definida entre els epítets aplicats a Déu i els epítets aplicats a una altra cosa. Els primers expressen el significat original i veritable de la paraula, mentre que els segons expressen un significat posterior, distorsionat i simplificat.