miniatura|Exemplar mascle El gallet, el gallerbo,«gallerbo», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua la bavosa paona, la bavosa de mar, la gitaneta, la guilla o la bavosa de bassa (Salaria pavo) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia Els mascles poden assolir 13 cm de longitud total. El cos és alt a la part davantera i robust, i descendeix conforme ens acostem a la cua. L'aleta dorsal és única i presenta una alçada molt uniforme. L'anal és allargada. Les aletes pèlviques li permeten alçar-se d'una manera que és característica en aquesta família de peixos. Els ulls són mòbils i se situen a la part alta del cap. Darrere l'ull té una taca ocel·lada negrosa. Presenta apèndixs cutanis o tentacles supraorbitaris molt petits. La boca és grossa. Color verd amb franges més fosques que formen dibuixos amb vores blanques. Els mascles, però no les femelles i els individus joves, presenten una cresta semblant a la de la bavosa canina (Blennius fluviatilis).FishBase Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París.ViaRural AsturNatura

Reproducció És ovípar, es reprodueix a la primavera i els ous són demersals i adhesius. Els mascles són els encarregats de protegir les postes i d'oxigenar-les constantment fins al moment de la desclosa.Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.Atlas Dr. Pez

Alimentació Menja algues i invertebrats bentònics, principalment mol·luscs.Encyclopedia of Life Zander, C.D., 1986.

Depredadors A Itàlia és depredat per l'escórpora fosca (Scorpaena porcus).Pallaoro, A. i I. Jardas, 1990. Food and feeding habits of black scorpionfish (Scorpaena porcus, L. 1758) (Pisces, Scorpaenidae) along the Adriatic coast. Acta Adriat. 32(2), 885-898.FishBase

Hàbitat És un peix de clima subtropical que viu a la zona intermareal i en aigües somes, en fons rocallosos o sorrencs i entre pedres i vegetació. Els mascles romanen en les cavitats, per damunt del nivell de l'aigua, durant la marea baixa.

Distribució geogràfica Es troba des de França fins al Marroc, la mar Mediterrània, la mar Negra i el Canal de Suez.Almada, V.C., R.F. Oliveira, E.J. Gonçalves, A.J. Almeida, R.S. Santos i P. Wirtz, 2001. Patterns of diversity of the north-eastern Atlantic blenniid fish fauna (Pisces: Blenniidae). Global Ecol. Biogeogr. 10:411-422.Andreu-Soler, A., F.J. Oliva-Paterna i M. Torralva, 2006. A review of length-weight relationships of fish from the Segura River basin (SE Iberian Peninsula) J. Appl. Ichthyol. 22:295-296.Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bologna:1-636.

Observacions Tot i que és una espècie molt agressiva (mossega els peixos que passen pel seu territori), ha estat criada i es reprodueix en captivitat.

Referències

Enllaços externs

AQUATAB

Categoria:Blènnids