miniatura|Resultats de les consultes miniatura|Consulta sobre la independència del 13D. Butlleta del Sí miniatura|Taula amb les diferents butlletes per votar a la consulta d'Arenys de Munt Les consultes sobre la independència de Catalunya són un conjunt de consultes d'àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya celebrades des del 2009, de les quals la consulta d'Arenys de Munt va ser la primeraParlament dels organitzadors, minut 3.05 , VilaWeb. i la de Barcelona, el 2011, la darrera. Més de 60.000 voluntaris, organitzats en comissions locals, i coordinats per una coordinadora nacional, van col·laborar per organitzar les consultes en diferents onades.
Consulta del 13-S: Arenys de Munt esquerra|miniatura|Pancarta de la consulta d'Arenys de Munt durant la diada de l'11 de setembre de 2009 Tot va començar el dia 4 de juny de 2009, quan el consistori d'Arenys de Munt va donar suport a una moció presentada per la CUP que defensava l'organització d'una consulta sobre la independència de Catalunya. L'ajuntament havia de cedir espais per poder fer la consulta i facilitar-ne l'organització, però una sentència judicial va anul·lar l'acord del plenari, de manera que el consistori ja no podia donar suport a la comissió organitzadora. Els organitzadors van llogar el Centre Moral del poble per poder fer-hi la consulta. Malgrat tot, i tot i acatar la sentència judicial, l'ajuntament sempre va donar suport a la iniciativa, especialment l'alcalde, Carles Móra. La consulta d'Arenys de Munt va ser la detonant del seguit de consultes sobre la independència d'arreu de Catalunya i va ser la primera consulta municipal de la història sobre la independència de Catalunya que es va celebrar als Països Catalans. miniatura|esquerra|Resultats de la consulta popular del 13S a Arenys de Munt
La consulta del 13-S
En aquesta primera consulta del 13 de setembre de 2009 es va formular, exclusivament als veïns d'aquesta vila, la pregunta següent: «Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?». Malgrat el caràcter extraoficial de la consulta, la participació va ser significativa, ja que es va situar en el 41%, superant la participació en les eleccions europees i el referèndum de la Constitució Euopea a Espanya, i una mica per sota dels resultats de participació en el referèndum de l'estatut de 2006, però en nombre de vots més alta que no la que va obtenir l'estatut en el referèndum del 2006.Guanya el sí a Arenys de Munt. Llibertat.cat El «sí» va guanyar amb un 96,2% dels vots vàlids, i el «no» en va obtenir un 2,3%.
Reaccions posteriors a la consulta d'Arenys de Munt La consulta d'Arenys de Munt va ser un precedent històric i molts partits polítics, organitzacions i plataformes hi van mostrar el seu acord.
Partits com ERC, la CUP i alguns polítics destacats de CDC i ICV van donar ple suport a la consulta. D'altra banda, formacions com el PP, Ciutadans, UDC i un gran sector del PSC van mostrar-s'hi clarament en desacord. Alguns membres del PSC i d'Unió Democràtica de Catalunya van treure importància a la consulta.
La mateixa nit de la consulta, ja hi havia ajuntaments d'arreu de Catalunya que estaven interessats a seguir la iniciativa d'Arenys de Munt, com ara Argentona o Seròs.
En general, la iniciativa va ser molt criticada des de l'Estat espanyol, tant pel PSOE com pel PP, i arran de la votació es va obrir un conflicte entre els dos partits, ja que els populars acusaven els socialistes d'haver permès una consulta il·legal.
Internacionalment el ressò també va ser força important: tres-cents periodistes es van acreditar per seguir la jornada, i diverses televisions van ser a Arenys de Munt per seguir de prop l'esdeveniment.Vegeu-ne una llista aquí.
El 25 de novembre, al Ple del Parlament Europeu, l'eurodiputada nacionalista gal·lesa Jill Evans, del grup dels Verds, va demanar als líders de la UE que tinguin en compte, en la seva pròxima cimera, les consultes sobre la independència que se celebraran a Catalunya el pròxim 13 de desembre en 160 municipis.Una eurodiputada gal·lesa demana a la UE que tingui en compte les consultes de Catalunya Avui
Consultes posteriors a la d'Arenys de Munt Durant la mateixa nit de la consulta d'Arenys de Munt, molts municipis de Catalunya van mostrar-se a favor de fer consultes com la que havia organitzat aquest poble del Maresme. Els dies següents, diversos consistoris van començar a aprovar mocions de suport per fer consultes sobre la independència promogudes per entitats de veïns dels pobles. Moltes organitzacions independentistes van donar suport a les consultes, fins que va aparèixer la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència, que s'encarregaria d'organitzar-les en conjunt. D'aquesta manera es van començar a perfilar unes consultes en tot l'àmbit català que se celebrarien en diferents fases.
Impulsors i organitzadors Diferents organitzacions van impulsar la convocatòria de consultes populars per la independència arreu de Catalunya. Entre aquestes hi havia associacions locals, però també d'abast nacional, com ara: Centre Cultural Solidaritat Internacional Federació d'Entitats de la Mediterrània-Mare Nostrum Plataforma pel Dret de Decidir Plataforma Sobirania i Progrés Catalunya Estat Lliure Deu Mil per l'Autodeterminació Decidim! Sobirania i Justícia
Molts membres d'aquestes associacions participaven en la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència, que s'encarregava d'organitzar les consultes a tot Catalunya, i també assessoraven les entitats municipals per aconsellar-los la millor manera de fer una consulta al seu poble. La coordinadora estava estructurada amb un plenari format per totes les entitats i comissions locals i una Comissió Tècnica Nacional. Aquesta comissió es va aprovar en el primer plenari de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència que es va celebrar a Arenys de Munt el 24 d'octubre de 2009. En aquest plenari, també s'aproven els objectius polítics del moviment que són: Demostrar al món que la nació catalana està preparada per exercir el dret a l'autodeterminació i la independència. Promoure la convocatòria d'un referèndum vinculant sobre la independència. Enfortir les xarxes ciutadanes que hauran de donar suport al referèndum vinculant sobre la independència. Afavorir la participació popular i la democràcia directa. Els màxims responsables de la Comissió Tècnica Nacional eren: Josep Manel Ximenis, creador de la consulta i responsable de voluntaris, Uriel Bertran, responsable de campanya, Anna Arqué, responsable de comunicació i internacional, David Vinyals, creador del programa informàtic de control del vot i responsable d'informàtica. L'entitat Sobirania i Progrés, responsable de la logística, va proporcionar els tècnics de logística i de la central de compres, que foren en una primera etapa, Lluís Pérez Lozano, i posteriorment Marta Torrecilla. El portaveu de la Coordinadora en l'onada del 13 de desembre va ser l'alcalde d'Arenys de Munt Carles Mora i en l'onada del 28 de febrer, la coordinadora de Cardona Decideix, Eulàlia Company.
Altres membres de la Coordinadora, com a integrants de les comissions tècniques de treball, foren: Conxita Bosch, Jordi Miró, Joan Vives, Marc Gafarot i Elisenda Paluzie de la Comissió d'Internacional, Elisenda Laborda de la comissió de comunicació, Aleix Andreu, de la comissió de formació de voluntaris. La Junta Electoral va estar formada entre d'altres per Josep Cruanyes, Elisenda Paluzie, Hèctor López Bofill i Jaume Renyer. Dirigents de la Plataforma pel Dret de Decidir com Elisenda Romeu i Carme Forcadell, van formar part de la comissió de campanyes i de la comissió de comunicació en la primera onada de consultes, però van abandonar la Coordinadora en perdre per una àmplia majoria la votació de reprovació dels responsables d'àrea de la coordinadora que van plantejar en el Plenari celebrat a Sant Antoni de Vilamajor, el 19 de desembre de 2009. A Sant Antoni de Vilamajor es va aprovar ratificar la Comissió Tècnica Nacional i incorporar-hi representants de les comissions locals.
Les diferents onades de consultes miniatura| Les consultes sobre la independència de la nació catalana, s'han portat o es duran a terme en diferents etapes: 13 de setembre del 2009: Primera consulta de la història a Arenys de Munt. 12 i 13 de desembre del 2009: Primera onada de consultes a 167 municipis. Aquesta fase es va fer en dos dies: 12 de desembre del 2009: Segona consulta de la història a Sant Jaume de Frontanyà. 13 de desembre del 2009: Consultes a 166 municipis d'arreu de Catalunya. 28 de febrer del 2010: Segona onada de consultes a 80 municipis. 24 i 25 d'abril del 2010: Tercera onada de consultes a 211 municipis. Aquesta fase es farà en dos dies: 24 d'abril del 2010: Consulta a Esparraguera. 25 d'abril del 2010: Consultes a 210 municipis d'arreu de Catalunya, i als Països Baixos, Irlanda, Quebec, Suïssa i Hamburg. http://referendumindependencia.cat/municipis/resultats/25A/int/ 9 de maig del 2010: Consulta a La Sentiu de Sió. 30 de maig del 2010: Consulta a Sabadell. 20 de juny del 2010: Quarta onada de consultes 48 municipis d'arreu de Catalunya. 18 de juliol del 2010: Consultes a Puigcerdà i a Mollet de Peralada.Les consultes sobre la independència no s'aturen VilaWeb, 20-6-2010.La consulta sobre la independència a Els Alamús registra una participació del 43,64% , Directe.cat, 27-6-2010. 26 d'agost del 2010: Consulta a Bell-lloc d'Urgell. Octubre del 2010: Consultes als Estats Units el dia 9,Comença el vot per correu a la consulta sobre la independència dels PPCC als EUA Directe.cat, 27-6-2010. i a L'Ametlla de Mar, Tarragona, Rubí i Gavà. Fases prèvies a la consulta de Barcelona: 12 de desembre de 2010: Recollida de vot anticipat al barri de La Barceloneta 19 i 20 de febrer de 2011: 24h de recollida de vot anticipat al barri de Gràcia 20 de febrer de 2011: festa dels voluntaris al barri de Sants 12 de març de 2011: Recollida de vot anticipat al barri de Nou Barris 10 d'abril del 2011: Consulta a Barcelona.
Primera onada, el 13-D miniatura|esquerra|Castell per la independència a Sant Cugat Esdeveniments previs Davant d'aquesta primera onada de consultes, es va plantejar la possibilitat que l'Advocacia General de l'Estat les recorregués una per una per impugnar la decisió dels governs municipals que cedissin espais públics com a col·legis electorals, tal com es va fer a la consulta d'Arenys de Munt.Les consultes es podran fer en locals públics , Avui. Tal com va informar la Delegació del Govern espanyol a Catalunya el dilluns 7 de desembre, l'Advocacia no va detectar «cap anomalia» en les actes de suport a les noves consultes, malgrat que no havia acabat d'examinar-les totes. Així doncs, el canvi d'actitud d'aquest òrgan legitimava legalment la cessió dels equipaments als organitzadors de les votacions. Fins al dia en què l'Advocacia es va manifestar al respecte, únicament els ajuntaments de Sant Pere de Torelló, Tiana i Sant Jaume de Frontanyà havien expressat públicament la voluntat de cedir dependències municipals per cooperar amb la celebració de les consultes locals, tot i que altres municipis també havien pres acords en aquest sentit.
Campanya miniatura|Guardiola per col·laborar amb una donació al cost de la consulta a Sant Cugat miniatura|Cues per entrar a votar al Club muntanyenc de Sant Cugat El dia 27 de novembre hi va haver l'acte de presentació de la campanya de les consultes a Perpinyà. El dia 29 hi va haver l'acte central a l'auditori del Fòrum de Barcelona, al qual van assistir 3.500 persones. Hi van intervenir Miquel Calçada, representants locals i altres personalitats. El dia 11 de desembre es va fer l'acte de cloenda de la campanya a Vic, en el qual va participar el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta.