Galàcia () era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Territori miniatura|esquerra|Situació de la província romana de Galàcia La Galàcia pròpia se situaria al sud de les muntanyes d'Olimp.
A l'oest del país vivia la tribu dels tolistobogis, amb la ciutat de Pessinus a la vora del riu Sangari i la ciutat de Gòrdion. Altres ciutats del seu territori eren Tricomia, Vindia, Abrostola, Amòrion, Tolosocòrion (el nom recorda a Tolosa, d'on eren originaris els gàlates) i la colònia romana de Germe. El país d'aquesta tribu anava del riu Alander, afluent del Sangari, fins a aquest riu; tenia al nord Bitínia i Frígia Epicteta. Dins la tribu Plini el Vell esmenta els clans o subgrups dels voturis i els ambitutis (tetrarquies). Una tetarquia dels Tosiopais no ha estat possible assignar-la a cap de les tres grans divisions. Gordion, ciutat hel·lenitzada a partir dels inicis del , va ser l'establiment principal dels tolistobogis fins que va ser destruïda pel consol Gneu Manli Vulsó l'any 189 aC.
Els tectòsags vivien entre el Sangari i el Halis. La principal ciutat era Ancyra (Ancira). Plini el Vell esmenta com a subgrup als teutobodiacis (una tetrarquia). Claudi Ptolemeu esmenta la petita ciutat de Corbeus, i Ammià Marcel·lí la ciutat d'Aspona.
A l'est de l'Halis vivien els trocmis, i Estrabó diu que el seu país era el més fèrtil. La ciutat principal era Tavia o Tavium. Al seu territori hi havia també Mithridatium, i Danala (seu d'una entrevista entre Gneu Pompeu i Luci Licini Lucul·le, abans que aquest darrer donés el comandament a Pompeu en les Guerres Mitridàtiques).
Algunes ciutats gàlates varen ser, per exemple, Blucium, Drinametos, Minizus, Lagània o Ancira.
Societat Les tres tribus tenien les seves divisions o tetrarquies, quatre cada una o sigui en total dotze, algunes ja esmentades i altres no associades a cap tribu com la dels tosiopis, esmentats per Plutarc. Les tetrarquies eren territoris d'un grup o clan amb un tetrarca al seu davant, assistit per un jutge i un general i per dos tinents-generals (lloctinents del general). El consell general de les tetrarquies era un cos de 300 homes que es reunia a Drynaemetum, i tenia poders judicials pels casos d'assassinat i podien escoltar altres casos. Progressivament el poder va passar a un cap per cada tribu i finalment a un cap únic, que recaigué en la persona de Deiotarus (que estava casat amb una dona grega de nom Estratonice) al que va succeir Amintas, mentre un altre Deiotarus, fill del primer també va obtenir altres territoris.
Els gals van adoptar primer el llenguatge i els costums frigis i després es van hel·lenitzar i ja parlaven grec al temps de Cèsar August si bé sembla que el poble mai no va deixar la seva llengua que encara era parlada al (Jeroni d'Estridó diu que era semblant al gal dels trèvers de Trèveris). Per utilitzar força el grec, almenys les elits, als gàlates o gals se'ls anomenà també al començament de l'Imperi Romà com a Galogrecs i al país Galogrècia.
Llista de reis i cabdills Als reis selèucides 301 aC Acicòrius Al Regne de Pèrgam 189 aC Galàcia independent 158 aC Al Regne del Pont 89 Èumac 88-86 aC Galàcia independent 86 aC Brogitaros, tetrarca dels trocmis 86-52 aC Kastor Tarkondarios, un dels dos tetrarques dels tectòsags 86-vers 80 aC, després tetrarca únic potser entre els anys 80 aC i 48 aC Deiotarus I, primer tetrarca dels tolistobogis i després rei de tots els gàlates 86-48 aC Deiotarus II 48-36 aC Castor de Galàcia 40- 36 aC (dubtós) Amintes 36 -25 aC (rei de Psídia 39-25 aC)
miniatura|esquerra|Mapa de Galàcia 275-179 aC. Les 12 tetrarquies Història Abans de l'establiment dels gals vivien a la regió els frigis (oest i centre), grecs (arreu), paflagonis (nord) i potser capadocis (est). La regió la van poblar gals emigrats des d'Europa, concretament, segons Estrabó, els Tectòsags de la regió de Tolosa, a la Gàl·lia, que es van unir a altres tribus i desplaçats a l'Àsia Menor van ocupar una part de Frígia, la zona entre Paflagònia al nord-est i Capadòcia al sud-est. Les tribus allí establertes van ser, a més dels Tectòsags, els Trocmis i els Tolistobogis o Tolistobogis, suposadament també gals si bé no surten esmentats abans a cap font, ni a la Gàl·lia ni als Alps, ni entre els gals invasors d'Itàlia. Un dels cabdills era Cambaules. Podrien formar part dels gals que després d'entrar a Itàlia es van establir a Pannònia i la van dominar per un temps.
Es van establir a Macedònia durant les guerres que van seguir la mort d'Alexandre el Gran. El territori de Ptolemeu Ceraune (quan dominava part de Grècia) va ser atacat per gals dirigits per Bolgios (Belgius), que va derrotar Ptolemeu i el va fer presoner. Després se li va tallar el coll. Els gals van terroritzar la regió (cap a l'any 280 aC o 279 aC) però van ser expulsats pel general macedoni Sòstenes. Un altre cap gal, esmentat com a Brennus (potser un títol i no un nom), acompanyat per Bathanatos, va derrotar a Sòstenes i va assolar Macedònia (279 aC) i va saquejar Delfos; els gals es van dividir i uns caps anomenats Leonori (Leonnorius) i Lutari (Lutarius), van marxar amb els seus cap a Tràcia i van arribar a Bizanci.
Invasió gal·la de Tessàlia Brennus per la seva banda va passar a Tessàlia, i els grecs li van presentar batalla a les Termòpiles. Els grecs van destruir els ponts del riu Esperqueu per dificultar l'avanç gal i forçar-los a passar per on els grecs volien però Brennus no va caure al parany i va passar per un altre punt després d'una marxa de nit però a les Termòpiles va ser rebutjat. Brennus va voler atacar llavors Etòlia, i part de les seves forces sota comandament de Combustis i Orestioros van marxar cap allí i van devastar el país, però finalment van ser vençuts amb fortes pèrdues i només la meitat van tornar al campament gal a prop de les Termòpiles. Amb l'ajut dels enians i heracleotans (ciutadans de ciutats gregues de la regió), va passar les tropes a través del mateix pas emprat pel rei persa Xerxes i va arribar finalment a Delfos. La derrota que va patir allí és llegendària però real, tot i que avui es creu que més aviat va ser deguda al mal temps, que va ajudar els grecs. Brennus es va retirar dificultosament i només una part va tornar fins Heraclea on Brennus es va suïcidar; els gals van ser gairebé exterminats i els supervivents es van retirar a l'Àsia Menor, Tràcia i fins i tot es diu que a Tolosa (els que van retornar allà s'haurien emportat amb ells l'or, argent i altre botí) però Estrabó no creu aquesta història. És més probable sembla que els gals es retiressin cap a la regió entre el Save i el Danubi (Gals Escordicis) i es barregessin amb els il·liris i tracis, però d'altres pensen que eren un altre grup d'emigrants de Tolosa els que allí es van establir abans de l'arribada de Brennus i potser una part es va unir a les forces d'aquest. Juli Cèsar esmenta als Volques Tectòsags a Germània, als boscos Hercinians. Polibi diu que els que es van escapar, dirigits per Comontorius, es van establir a l'Hel·lespont, a la zona de Bizanci, ciutat que els van pagar tribut fins que els tracis, també sotmesos pels gals, es van revoltar i van destruir-los.
Leonnorius (Leonori) i Lutarius (Lutari) per la seva banda van sotmetre a tribut la regió de Propòntida i van ocupar Lisimàquia a traïció i es van apoderar del Quersonès Traci. Van demanar a l'almirall macedoni Antípatre que els donés naus per creuar la mar, però, mentre esperaven, Leonorius (Leonori), amb la major part va establir-se a la zona de Bizanci on hi devia haver Comontorius. Lutari per la seva banda, amb dos vaixells i alguns bots que Antípater havia enviar per recollir una delegació gal·la per parlamentar, va aconseguir travessar l'estret amb tots els seus homes en uns quants dies.
Poc després Nicomedes I, rei de Bitínia, va portar als homes de Leonorius pel Bòsfor perquè l'ajudessin en la seva guerra contra el seu germà Ziboetes, revoltat. El cap gal va fer moltes promeses al rei de Bitínia perquè el que buscava era creuar (278 aC). L'exèrcit gal estava format per setanta caps, entre els quals Leonnorius i Lutarius que reunits a Àsia es van reconciliar. Nicomedes amb aquesta ajuda es va assegurar la victòria sobre son germà. Després de la guerra els gals es van dividir pel repartiment del botí. Com que no es fa constar que compressin dones es creu que els gals avançaven amb la seva família. Nicomedes els va donar terres el 275 o 274 aC, però només fins al riu Halis. Una altra versió diu que va ser Àtal I de Pèrgam el que els va portar a Àsia per ajudar-los en la seva lluita contra els aqueus (i les ciutats eòlies que se'ls havien unit); llavors, al campament del riu Macistus, es va produir un eclipsi i els gals no van voler combatre perquè ho interpretaven com un símbol de mala sort. Àtal els va permetre sortir i es van dirigir a l'Hel·lespont on van atacar Ilium on després els ciutadans d'Alexandria de l'Hel·lespont els van assetjar, fins que van ser expulsats de la Tròade o Troas. Els gals van ocupar llavors Arisba, prop d'Abidos (pocs quilòmetres al sud-est), on van establir el seu quarter general.
Colonització gal·la de l'Àsia Menor miniatura|El Gàlata Ludovisi, un gàlata que mata la seva dona i se suïcida en ser derrotat per Àtal Els gals van formar a l'Àsia Menor les divisions dels Tolistobogii o Tolistoboii, Trocmi o Trogmi, i Tectòsags o Tectosagi, cada grup amb el seu territori i cap (la tetrarquia): als trocmis els va correspondre la regió de l'Hel·lespont i Tròade i cap a l'any 274 o 273 aC uns territoris a l'est del Halis que pertanyien al rei del Pont;Aquest territori els va ser donat als trocmis en pagament dels seus serveis com a mercenaris o symmachoi al servei del Pont en la guerra contra Heraclea Pòntica que disputava el control de la ciutat de Amasis o Amàsia; en aquesta lluita els gàlates van rebutjar una invasió per mar d'una flota dels Ptolemeus d'Egipte, aliat d'Heraclea. El territori concedit a l'est del Halis, estava a la frontera sud del Pont amb la regió de Gran Capadòcia, part del regne de Capadòcia, que estava sota influència selèucida; incloïa la fèrtil regió central de la part alta i mitjana del riu Cappadox (modern Delice Irmak) amb la important ciutat i centre regional de Tavium els Tolistobogis acampats a Jònia i Eolis (Eòlia) van rebre la part occidental amb les terres a l'est del riu Sangari, la regió muntanyosa avui anomenada de Köroğlu Dağları i l'àrea al sud d'aquestes muntanyes que s'acostava fins al Gran Llac Salat; els tectòsags tenien la regió central entre l'Halis i els tolistobogis que incloïa al nord la regió de Crateia (Gerede) o país de Gaizatorix, i les terres de la tribu lliure dels Mariandins fins a les muntanyes avui anomenades Abant Dağları, amb la conca del riu Bolu.
Titus Livi diu que el seu límit oriental era el riu Halis, tot i que sabem que van rebre territoris més enllà. Les tribus gal·les establertes permanentment cap a la fi del van dominar el territori entre el Sangari i l'Halis. Memnó d'Heraclea atribueix als Trocmi la ciutat dAncyra (avui Ankara) però deu ser un error, ja que aquesta ciutat pertanyia als Tectòsags; als Tectòsags la de Pessinus o als trocmis la de Tavium.