Els Nois de la Torre són una colla castellera de Torredembarra, al Tarragonès. La presentació oficial de l'agrupació amb la camisa blau cel tingué lloc per la diada de Santa Rosalia del 4 de setembre de 1975, convertint-se així en la vuitena colla en actiu més antiga de l'era castellera actual (d'entre les més de 100 que hi ha als nostres dies). Des de la fi dels anys 1970 a la primera meitat dels 1980 va aconseguir notables castells de la gamma alta de set, rebent així el qualificatiu de colla revelació del moment per part de la crítica castellera del període.
Tanmateix, des del 1997 fins al 2013, els Nois de la Torre van organitzar amb periodicitat biennal el Concurs de castells Vila de Torredembarra, conegut també com el Concur7, on s'hi convidaven les colles que no podien accedir al concurs de Tarragona.Programa de la Festa Major de Santa Rosalia 2009 , p. 24 A partir de l'any 2014 aquest esdeveniment va passar a integrar-se dins l'estructura organitzativa del Concurs de castells de Tarragona, disputant-se el diumenge anterior per 12 les colles situades a partir del lloc 31è de la classificació del rànquing del Concurs.
Entre els seus membres hi figuren Josep Bargalló i Valls, ex-conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, i en Malick Malam Cassama, príncep guineà exiliat que als anys 70 fou reconegut oficialment com a ''primer negre'' de la Història en fer castells.
Història Precedents locals ( - anys 1960) Des del Torredembarra havia comptat amb una notable tradició en el marc de les torres humanes, tot plegat gràcies a les exhibicions dutes a terme per balls de valencians (tot i els edictes de prohibició que van patir, com els de 1771 o 1876) i a les actuacions que protagonitzaren tant les colles vallenques des de mitjans de com els Nens del Vendrell pràcticament des de la seva fundació el 1926. Les actuacions d'aquestes agrupacions fomentaren i aportaren la vigència d'un insigne nivell casteller molt prematur a la localitat, a més de comportar que es duguessin a terme grans fites a la Plaça de la Verdura (posteriorment coneguda com ''de la Vila'') de Torredembarra. Entre tals proeses cal destacar-ne les següents: Alguns dels primers castells de nou pisos fets a la Història castellera (1851), el primer 5 de 8 descarregat, confirmat i registrat del Món casteller (1853), alguns gammes extres (com el gran 3 de 8 aixecat per sota del 1853) i diverses tripletes màgiques que tingueren un fort ressò en aquell període (com la efectuada per la Colla Vella el 1879), entre d'altres exemples. Tota aquesta tradició castellera tan arrelada fins i tot va arribar a motivar la formació d'una primerenca colla torrenca des del 1889, els coneguts com a Xiquets de Torredembarra o Xiquets de la Torre. Tal entitat veïnal castellera de caràcter emprenedor va aportar diverses actuacions puntuals sobretot en el marc de les festivitats locals, movent-se regularment entre la gamma de cinc i set pisos, tot i la vigent decadència que estava patint el Món Casteller del moment. El seu període d'activitat es va centrar estrictament en l'àmbit purament torrenc, i es va desenvolupar bàsicament entre final de i el primer terç del . Els seus marcs d'activitat més destacats foren sobretot entre els anys 1889-1905, 1920 i 1932.
Ja entrant al la localitat torrenca va seguir oferint diades castelleres amb bastanta regularitat, arribant a signar grans moments per a la Història Castellera. Durant la primera meitat del Torredembarra sobretot destacà per les actuacions que va veure a la dècada dels anys 30 i 40, encara que la Guerra Civil frenà l'estela de creixement des del 1936 al 1939. D'entre altres moments, en destacaren els primers 3 de 8 carregats al (que serien els únics que veuria el Món Casteller durant la primera meitat del segle) per part de la Colla Nova dels Xiquets de Valls a la Diada de Santa Rosalia del setembre de 1934 i 1935, a més dels dos primers 4 de 8 descarregats al Món Casteller durant la Postguerra, per part dels Xiquets de Valls o ''La Barreja'' el 1939 i 1941. Posteriorment, als anys 50 i 60, el poble va minvar quant a la xifra d'actuacions i el nivell constructiu, tot plegat a causa de la suma del complex context que es vivia a escala nacional, la costosa-lentíssima recuperació del panorama casteller, la falta d'inversions en diades castelleres durant les festivitats locals i l'èxode de persones del propi poble interessades pels castells cap a colles de les localitats del voltant (com Altafulla, Tarragona o el Vendrell). No obstant, bona part de l'afició autòctona va perdurar, i Torredembarra encara va arribar a veure grans castells durant tant complexes dècades; com cinc 2 de 7 o dos 3 de 7 aixecats per sota, construccions que durant tal període eren d'alt rendiment.
Els inicis dels Nois de la Torre (1970-1976) Fruit d'aquesta tradició castellera local, la forta afició dels veïns, els precedents d'una colla a la població i la rivalitat amb Altafulla (que havia fundat una colla pròpia el 1973), des del 1970 diversos aficionats castellers de Torredembarra començaren a endegar la possibilitat de crear una colla local. Ja a partir de 1970 havien estat fundades algunes agrupacions castelleres innovadores, i una vila de la tradició de Torredembarra no podia romandre sense colla pròpia, així que seguí tal exemple fundador. El grup iniciador no sobrepassava un nucli de tres persones, i ben aviat es veié ampliat mitjançant la col·laboració de diversos torrencs, alguns dels quals participaven o havien participat en colles com els Nens del Vendrell, els Xiquets de Tarragona o els Castellers d'Altafulla. Amb tot, el 1975 es fundà oficialment la colla castellera Nois de la Torre.
La nova agrupació buscà inicialment el suport dels veïns, de l'afició esportiva local i d'altres colles per consolidar-se inicialment, i des del juliol del 1975 va començar la seva activitat. Els Nens del Vendrell fou la colla que apadrinà a la nova agrupació castellera de Torredembarra. En poc més d'un mes la colla ja va bastir els seus primers pilars de cinc i castells de sis nets, la qual cosa mostrava potencial, però la veritable demostració que la nova colla s'havia fundat amb aspiracions es pogué començar a comprovar a partir del setembre; el 4 de setembre de 1975, per la diada de Santa Rosalia, els Nois de la Torre estrenaren la camisa blau cel (resultat dels colors de la U.D.T. - Unión Deportiva Torredembarra) i van efectuar la seva presentació oficial carregant el seu primer 3 de 7 i descarregant el seu primer 2 de 6, a més de bastir un 3 de 6 i els pilars de quatre i de cinc. La temporada de 1976 va ser de consolidació de les citades construccions, i la colla va seguir donant-se a conèixer al panorama casteller del moment. El 19 de febrer de 1976, en una actuació conjunta de les colles de la «província» a Tarragona, davant el rei Joan Carles I i la reina Sofia els Nois bastiren el 4 de 6 amb l'agulla i dos pilars de cinc.
La Iª edat d'or de la colla de Torredembarra (1977-1982) A la recta final dels anys 70 la colla anà sumant potencial i va començar a ser reconeguda: El 1977 els Nois de la Torre assoliren noves fites i se situaren en un lloc important dins el Món casteller: El 4 de setembre (Diada de Santa Rosalia) al descarregar el seu primer 2 de 7, un castell considerat tradicionalment dins la gamma de vuit. En tal diada, en la que també actuaren la Colla Joves Xiquets de Valls i els Xiquets de Tarragona, els castellers torrencs bastiren a més el 3 i 4 de 7, i intentaren per primer cop el pilar de 6. Amb tot, tal actuació va significar tota una fita castellera, doncs els 2 de 7 és un castell summament difícil típicament ubicat a la gamma de vuit, i cal tindre en compte que l'espadat de sis pisos havia sigut recuperat feia molt pocs anys pels Nens del Vendrell (1967-1968 carregat, i 1969 descarregat), sent encara summament infreqüent-intermintent a les plaçes i considerat sols assumible per les colles d'elit del moment. El dia 11 de setembre, a Torredembarra, amb un pilar al balcó de l'ajuntament els Nois col·locaren la bandera de Catalunya a la façana de la casa de la vila, d'on mancava malgrat les peticions del veïnat. Però el gran èxit de l'any va arribar el 13 de novembre, quan van carregar el seu primer pilar de 6 de mode definitiu a Sant Jaume dels Domenys, ascendint així gradualment cap a la cima castellera del període.
Les temporades 1978-1979 servirien per arribar a obtindre la plena consolidació dels Nois, seguint així la colla torrenca una forta dinàmica de proves ascendent: El diumenge de Rams de 1978 estigueren presents a Altafulla en l'estrena de l'himne casteller. Entre final d'abril i començament de maig de 1978 la colla sortia per primera vegada de Catalunya, per anar a Madrid convidada pel Cercle Català. El dia 29 d'abril, de pas, els Nois actuaren a Saragossa on van bastir un 3 de 7, dues torres de sis simultànies, un pilar de 5 i d'altres castells menors. Ja a Madrid, el 30 d'abril i l'1 de maig, la colla va fer diverses actuacions, aixecant castells com el 3 de 7, 3 de 6 aixecat per sota, 2 de 6 i pilar de 5. El viatge estigué ple d'anècdotes: així, per exemple, la colla feu nit a Navacerrada i en aixecar-se l'endemà, malgrat el fred, encara hi hagué ànims per plantar castells damunt la neu. A la temporada 1979, per començar, la colla deixà de provar temporalment el pilar de 6 a les plaçes en pos de millorar el rendiment de les proves a assaig. A les festes del Quadre de Santa Rosalia del 15 de juliol de 1979 descarregaren el 3 de 7 i el 4 de 7, i arribats a la Festa Major torrenca del 2 de setembre tornaren a carregar meritòriament el 2 de 7. Dos dies després, feien una actuació completa de castells de set: 3 i 4 de 7, 2 de 6 i dos pilars de 5. El 12 d'octubre a Igualada els torrencs van aconseguir fer castells de set tot i la llunyania respecte a Torredembarra. Tot plegat, el període 1978-1979 deixaria unes xifres castelleres summament destacables per als de la camisa blau cel, les quals permetrien fer un pas més per a encarar l'inci de la següent dècada amb grans perspectives. Entre tals xifres d'aquests dos anys, n'hem de destacar sobretot els vint-i-tres 3 de 7 assolits (21d + 2c) i el gran nivell pilaner demostrat tant amb els quaranta-cinc pilars de 5 aconsesguits (42d + 3c) com amb les potents proves pilar de 6 (dutes a termes en set intents). miniatura|551x551px|Monument de bronze ergit a la Plaça de la Vila de Torredembarra el 1981: En honor dels castellers, a la colla dels Nois de la Torre i a la gran fita de carregar el pilar de 6 per part dels locals el 1977 i el 1982.