La ceguesa, ceguera o ceguetat és la condició d'una persona o animal amb privació del sentit de la vista.Consell Internacional d'Oftalmologia: "International Standards: Visual Standards — Aspects and Ranges of Vision Loss with Emphasis on Population Surveys." PDF Abril del 2002. (en anglès) La ceguesa de les persones, del punt de vista legal, és més complicada de definir i està establida a Nord-amèrica i Europa quan l'agudesa visual de la persona és de 20/200 (6/60) o menys en l'ull amb millor visió i proveït amb la millor correcció possible.
miniatura|Jove cega llegintEn la pràctica significa que un cec o cego hauria d'estar a dos metres d'un objecte per a veure'l amb el mateix grau de claredat amb el qual una persona de visió normal ho veu de 20 metres. Algunes legislacions també consideren ceguesa el fet de tenir un camp de visió menor de 20 graus en compte dels 180 graus normals.
Vora el 10% de les persones considerades legalment com a cegues ho són totalment. En els països subdesenvolupats la manca de suficient atenció sanitària provoca major incidència de casos de ceguetat que en els desenvolupats. El mes de novembre del 2004 l'Organització Mundial de la Salut va publicar l'article Magnitude and causes of visual impairment on s'estimava que el 2002 hi havia 161 milions de persones (vora el 2,6% de la població mundial) que presentaven deficiències de la visió, d'aquests, uns 124 milions (un 2%) tenien una visió disminuïda i 37 milions (un 0,6%) eren cecs. (en anglès)
Deficiència visual Un deficient visual és una persona amb una visió que no arriba, malgrat les correccions òptiques adients, al 100% de resta visual. La resta visual la formen dos paràmetres de definició visual: l'agudesa i el camp.
L'agudesa visual és la capacitat de distingir les formes dels objectes a certa distància i es mesura amb la prova de les lletres (o les formes geomètriques) de minvant grandària, establint cada línia, vista o no, un 10% d'agudesa visual.
El camp visual és l'angle que l'ull veu, corresponent 90° a cada ull (total 180°). El camp es redueix, bé "tancant-se" pels costats, bé de forma aleatòria, o causa de taques que es formen a l'ull.
La persona que, malgrat l'ús de correccions òptiques, no aconsegueix arribar al 100%, però supera el 50% de resta visual porta una vida normal i possiblement no tingui consciència de la seva disminució. En canvi, per sota del 50%, comença a tenir dificultats evidents i es diu que té baixa visió. S'ha de tenir en compte que, per sota del 20% de resta visual, les dificultats visuals són severes i fan imprescindible l'ús de tècniques d'adaptació.
Quan no aconsegueix superar el 10% d'agudesa i/o té restringit a només 10º el seu camp visual, es considera llavors que pateix ceguesa legal. Finalment, si no veu altra cosa que zones difuses d'il·luminació i ombra, o bé res en absolut, es parla de ceguesa total.ACCDV Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals - PMF
Principals causes de ceguesa Malalties Cataractes: ocasiona el 48% de les cegueses, té tractament quirúrgic Glaucoma: més freqüent a partir dels 50 anys ocasiona el 12% dels casos de ceguesa i té tractament especialment en les fases inicials. Degeneració macular associada a l'edat: es pot tractar però no curar i és la causa d'un 9% de les cegueses. Tracoma: (4%) Opacitat de la còrnia: (5%). Retinopatia per diabetis: es pot tractar però no curar i és la causa d'un 5% de les cegueses. Uveïtis Malnutrició: associada amb altres conseqüències
Anormalitats i lesions Lesions en el lòbul occipital del cervell. Accidents amb lesions per agents físics o químics.
Defectes genètics Albinisme. Amaurosi congènita de Leber: una distròfia de la retina que pot causar la ceguesa total o una pèrdua severa de la visió a la infància. Altres malalties d'origen genètic.
Tractament Un estudi del 2008 publicat al New England Journal of Medicine va posar a prova l'efecte de l'ús de la teràpia gènica per contribuir a restaurar la vista de pacients amb una forma rara de ceguesa heretada, coneguda com a amaurosi congènita de Leber, o ACL. L'amaurosi congènita de Leber danya els receptors de llum de la retina i habitualment comença a afectar la vista a principis de la infantesa, i la vista va empitjorant fins que s'arriba a una ceguesa completa vers l'edat de trenta anys.
Aquest estudi va utilitzar un virus del refredat comú per a portar una versió normal del gen anomenat RPE65 directament als ulls dels pacients afectats. Notablement, els tres pacients (d'edats de 19, 22 i 25 anys) van respondre bé al tractament i van afirmar que la vista els havia millorat després d'aquest tractament. A causa de l'edat dels pacients i la naturalesa degenerativa de l'ACL, la millora de la vista en els pacients de teràpia gènica encoratja els investigadors. S'espera que la teràpia gènica pugui ser encara més eficaç en pacients d'ACL més joves que han patit una pèrdua de vista limitada, així com en altres individus parcialment o total cecs.
Epidemiologia L'any 2002, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) estimà que hi havia 161 milions de persones (un 2,6% de la població mundial) al món amb un deteriorament de la vista, de les quals 124 milions (aproximadament un 2%) tenien una baixa visió i 37 milions eren cecs (aproximadament un 0,6%).
Tècniques d'adaptació i ajut miniatura|Un bastó blanc plegable, i semi-plegat Per a la mobilitat Eines com ara el bastó blanc amb la punta vermella - símbol internacional de la ceguesa - s'utilitzen per a millorar la mobilitat. És un bastó llarg que amplia la sensació tàctil de l'abast de l'usuari. La persona cega li dona un moviment baix d'escombrat, en la trajectòria prevista del recorregut, per a així detectar els obstacles.
miniatura|Un cec és conduït pel seu gos pigall en un centre comercial de Brasília. Un gos pigall és un gos ensinistrat per a guiar persones cegues o amb una deficiència visual greu, o per a ajudar-les en les feines de la llar. Quan condueix els deficients visuals, el gos ha de tenir la capacitat de discernir eventuals perills deguts a obstacles suspesos, cosa que requereix gossos d'intel·ligència bastant elevada i un entrenament avançat.Gossos pigall – els millors amics dels cecs Escola de gossos pigall per cecs a Mortágua, Portugal
S'ha desenvolupat una polsera que mitjançant ultrasons complementa l'ús del bastó blanc per a facilitar la mobilitat de manera més segura.
Per a la lectura esquerra|miniatura|135px|Una persona llegeix en braille. El braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil dissenyat per a les persones cegues. Va ser inventat a mitjan pel francès Louis Braille. On cada caràcter (i algun indicador, com per exemple el de majúscules) està representat per un caixetí. Cada caixetí braille consta de sis punts en un rectangle de tres files i dues columnes. Per cada caixetí hi haurà una determinada combinació en relleu d'aquests punts, que permetrà la identificació del caràcter.
Un teclat braille és un teclat que permet la introducció de caràcters d'una forma més simple (per als invidents) que un teclat convencional, en disposar de menys tecles.
Amb l'adveniment de la informàtica tot un seguit de dispositius i de programari (Tiflotecnologia) han aparegut per a ajudar a les persones cegues o amb dificultat important de la visió. Entre aquests hi ha els escàners amb reconeixement òptic de caràcters, els lectors de pantalla, etc.
Identificació de colors Mètodes electrònics Important, per exemple, per a poder determinar el color de la roba que el cec es posa o compra, per a separar la roba que hom posi a la rentadora, saber si hi ha el llum encès en una habitació (i poder encendre o apagar-lo).
Així existeixen aparells de la mida d'un comandament de TV, que es connecta a uns audiòfons i la persona cega llavors pot escoltar amb veu humana la identificació del color. Es posa en contacte el lector de l'aparell amb l'objecte del qual se’n vol identificar el color, es prem un botó i l'aparell diu el color. Cal que l'objecte estigui il·luminat. Així pot dir vermell marró fosc o gris pàl·lid. No pot identificar tramats de colors, cal que siguin sòlids.
També hi ha en l'etapa final de disseny un aparell, basat en la sinestèsia, que associaria els colors a música. La tonalitat seria indicada per la nota musical (així una nota aguda indicaria un color de tonalitat clara i una nota greu una de fosca) i el color per l'instrument (així la flauta dolça indicaria el groc, el clarinet el blau, els tambors el vermell o el piano pel verd). S'ha treballat en nens i adolescents.
Mètode per tacte miniatura|Una persona cega identificant una flor amb els seus colors Es tracta d'un sistema d'identificació pel tacte, per tant, semblant al Braille. Actualment utilitzat en tallers educatius i de lleure per a la identificació del color en obres d'art, que cal que estiguin preparades, és a dir, que tinguin un relleu amb els signes i, millor, uns límits del color i tonalitat a identificar. És, a diferència dels sistemes electrònics, independent d'un aparell o d'idioma. Desenvolupat per Constanza Bonilla (Sistema Constanz), identifica el color pels colors bàsics (groc: una línia recta, vermell: una línia en zig-zag, blau: una línia ondulada), o en la seva combinació (així el verd seria una línia recta –groc- i una línia ondulada –blau-), i per tonalitats (clar: una rodona; fosc: un punt; molt fosc: quatre punts, etc.).
Vida dels cecs miniatura|Un semàfor amb altaveus pels cecs. Hi ha diverses maneres de minimitzar els efectes negatius de la ceguesa pels que la pateixen. En són exemples els semàfors especialment adaptats per ells, els gossos pigall o el Braille, un sistema d'escriptura basat en el tacte que els permet llegir. Així mateix els avenços tecnològics han procurat diferents aparells que permet a les persones cegues i deficients visuals obtenir un nivell d'integració a la societat força alt. Així, per exemple, el desenvolupament de programari i perifèrics permet a aquests interaccionar amb els ordinadors i telèfons. Diverses adaptacions en objectes quotidians, els quals són adaptats per permetre la interpretació d'aquests via el tacte També són presents i tinguts en compte per la societat, així diferents monedes han estat apadtades per a cecs com ara l'euro, etc.
Pedro Zurita, ex-secretari general de la Unió Mundial de Cecs durant 14 anys (1986-2000), en una entrevista publicada al diari Avui el 16 de juny de 2009, recalcava : «Podríem dir que l'Estat espanyol és el país amb major nombre d'ocupats cecs i amb la millor manera de crear aquesta ocupació» i «... s'ha aconseguit que l'ocupació laboral en persones que tenen edat de treballar sigui pràcticament igual en persones cegues que en persones amb visió»Diari Avui, 19 juny 2009: L'ocupació laboral dels cecs a l'Estat espanyol està pràcticament equiparada a la de les persones amb visió, entrevista amb Pedro Zurita
Durant el Segle XX la Unió Soviètica tenia un alt percentatge de cecs ocupats, ja que hi havia moltes empreses que havien de tenir un 50% de persones sense vista a la seva plantilla. Degut al col·lapse d'aquesta i altres situacions, moltes persones cegues es van quedar sense feina, fet que ha produït una gran davallada en l'ocupació d'aquest col·lectiu.
Un dels principals problemes entorn de l'ocupació de les persones cegues s'esdevé en el fet que moltes de les ocupacions que eren tingudes, tradicionalment, com a sortides laborals per aquest col·lectiu estan patint grans canvis, per exemple a França i Itàlia es dona aquest problema, ja que una de les principals feines que ocupaven els cecs s'està informatitzant molt, els telefonistes. Per la seva banda, Anglaterra és el país d'Europa on hi ha una gamma més gran de professions dedicades a les persones cegues. Pel que fa als EUA, aquests són una societat molt més flexible en una sèrie d'aspectes i per això mateix les persones cegues tenen un ventall molt més gran de llocs de feina i possibilitats.
L'esport