miniatura|esquerra|Llengües a Itàlia a l'edat de ferro, cap al .
Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics. Convivien amb altres pobles no indoeuropeus que van arribar en successives onades migratòries. Van aparèixer a Itàlia al II mil·lenni aC (Cultura apenínica) possiblement provinents de les regions costaneres de l'Adriàtic on les poblacions dàlmates parlaven llengües molt properes a les llengües itàliques i compartien una forma de vida ramadera similar.
Durant l'antiguitat, a l'època preromana, molts pobles convivien a la península. Aquests pobles no tenien tots la mateixa llengua ni el mateix origen ètnic. Alguns parlaven una llengua itàlica, altres el grec, o fins i tot idiomes no indoeuropeus. L'origen de les ètnies és moltes vegades desconegut o discutit. Els itàlics des del punt de vista de la llengua, eren un grup etnolingüístic que feia ús de les llengües itàliques, una de les branques de les llengües indoeuropees. Fora de la literatura lingüística especialitzada, el terme també s'utilitza per descriure tots els pobles antics d'Itàlia, inclosos els pobles preromans com els etruscs i els rètics, que no parlaven llengües indoeuropees. Aquest ús de la paraula és comú a la historiografia antiga i moderna.
Amb l'expansió romana, van quedar assimilats i van anar desapareixent els seus trets distintius. Es poden distingir tres grans grups d'itàlics, els que hi habitaven des del Neolític, els que van arribar al i els que van migrar posteriorment. Cadascun d'aquests grups va mantenir una certa unitat lingüística i cultural, malgrat la gran quantitat de tribus i nacions que els formaven.
Quadre de pobles d'Itàlia Poble Ubicació Llengua Origen ètnic Auruncs Sud del Laci Llengües sabèl·liques indoeuropeus Ausonis Sud d'Italia Llengües sabèl·liques probablement emparentats amb els Auruncs Brucis Brútium Osc, grec probablement emparentats amb els Lucans Campanis Campània Oscindoeuropeus Capenats Etrúria meridional Sabí propers als Faliscs, als sabins i als llatins Elimis Sicília Italiotes ?, Anatolis ?, Grecs ? Eques Laci Eque probablement indoeuropeus Etruscos Etrúria Etrusc no indoeuropeus.D'origen incert, potser autòctons o d'Anatòlia. Eugans Adige potser emparentats amb els Lígurs Faliscs Falisc Sabins Frentans Molise Hèrnics Laci Llatí indoeuropeus Istris Regió d'ÍstriaÍnsubresInsúbriaCeltes Iapigis Pulla Messapi Il·liris Llatins Laci Llatí indoeuropeus Leponcis Rècia Lepòntic Celtes, vegeu també Germànics Lígurs Ligúria i Còrsega Lígur antic indoeuropeus Lucans Lucània Osc indoeuropeus Marruquins Abruços Marruquí Marsis Abruços Marsi Messapis Messàpia Messapi Grecs o Il·liris Enotris Enòtria indoeuropeus Umbres Úmbria Umbri indoeuropeus Oscs Itàlia meridional i central Osc indoeuropeus PelignesItàlia central Peligne Picentins Picenum sud-picentí i nord-picentí(una llengua sabèl·lica)probablement no indoeuropeus Sabins Centre d'Itàlia Sabí indoeuropeusSamnitesSàmniumOscindoeuropeus Sicans Sicília Siceliotes Sicília grec Grecs Sículs Sicíliaindoeuropeus Sidiquins Campània Osc indoeuropeus Taurins Celtes, Lígurs Vènets Vèneto Venètic indoeuropeus Vestins Vestinià Sabins Volscs Volsc Sabins
Referències