Núria Cabanillas Provencio (Vilafranca del Penedès, 9 d'agost de 1980) és una exgimnasta rítmica catalana, tricampiona del món i medalla d'or als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996.
El 1995 va passar a formar part del conjunt espanyol absolut de gimnàstica rítmica, després d'estar en el conjunt júnior i ser individual sènior.En funció del nombre de gimnastes que hi ha sobre el tapís, es poden distingir dues modalitats: la individual i la de conjunts. En la modalitat de conjunts, és un grup de gimnastes (generalment cinc) el qual desenvolupa l'exercici. Des de llavors, totes les medalles que va obtenir en competicions oficials van ser assolides com a membre del conjunt espanyol. La seva primera competició important va ser el Campionat Europeu a Praga, on es va proclamar subcampiona d'Europa en la modalitat de 3 pilotes i 2 cintes, a més d'emportar-se dues medalles de bronze en el concurs general i a la final de 5 cèrcols.En la modalitat de conjunts, s'anomena concurs general o concurs complet a la competició en la qual el grup de gimnastes realitza dos exercicis diferents, sumant-se la nota de tots dos per obtenir la puntuació final. El 1995 i 1996, els dos exercicis van ser el de 5 cèrcols, i el de 3 pilotes i 2 cintes.Normalment, després de desenvolupar-se el concurs general, es disputen dos finals per aparells. En cadascuna, el conjunt realitza l'exercici que correspongui. La nota que obtingui li donarà la puntuació d'aquesta final. Generalment, la classificació per a les finals per aparells s'obté en funció de la puntuació obtinguda en l'exercici corresponent a la final de el concurs general. El 1995 i 1996, les dues finals per aparells van ser la de 5 cèrcols, i la de 3 pilotes i 2 cintes, una per cada exercici. Aquest mateix any es va proclamar campiona del món per primera vegada. Seria en la competició de 3 pilotes i 2 cintes al Campionat del Món de Viena. A més d'aquest or, es va dur dues plates en el concurs general i a la final de 5 cèrcols.El 1995, el nombre de gimnastes que havia d'haver sobre el tapís a la competició de conjunts es va canviar, passant de sis a cinc. A més, es van canviar els aparells pel que fa a l'any anterior. Els exercicis passarien a ser el de 3 pilotes, i 2 cintes i el de 5 cèrcols. El 1996 van seguir els mateixos aparells, tot i que el conjunt espanyol va modificar els seus muntatges.
L'any 1996 va conquerir el seu segon títol mundial a la final de 3 pilotes i 2 cintes al Campionat del Món de Budapest, competició en la qual es va dur també la plata en el concurs general. Aquest any va assolir el principal èxit de la seva carrera esportiva al convertir-se en campiona olímpica en la modalitat de conjunts en els Jocs Olímpics d'Atlanta, amb les seves companyes Marta Baldó, Estela Giménez, Lorena Guréndez, Tania Lamarca i Estíbaliz Martínez. Després d'aquesta consecució, el conjunt va ser batejat pels mitjans com Las Niñas de Oro (les Nenes d'Or). El 1997 va ser subcampiona d'Europa en la modalitat de 5 pilotes i el 1998, encara que ja com a gimnasta suplent, va conquerir el seu tercer títol mundial en el Campionat del Món de Sevilla, aquest cop en 3 cintes i 2 cèrcols, a més d'assolir la plata en el concurs general. En el Campionat Europeu de Budapest del 1999 va ser medalla de bronze en la competició de 3 cintes i 2 cèrcols.
El 2013 es va estrenar a YouTube el documental Las Niñas de Oro, dirigit per Carlos Beltrán, que narra la història del conjunt campió olímpic a Atlanta a través d'entrevistes a les pròpies gimnastes, i el 2016 va assistir junt amb la resta de l'equip a la Gala 20è Aniversari de la Medalla d'Or a Atlanta '96 a Badajoz. Té diverses distincions, entre elles la Medalla d'Extremadura (1996), l'Ordre Olímpica del Comitè Olímpic Espanyol (1996), la Placa d'Or de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu (1996), la Copa Baró de Güell en els Premis Nacionals de l'esport (1997), i la Medalla d'Or de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu (2015). Un pavelló esportiu a Badajoz porta el seu nom des del 2007.
És l'única gimnasta espanyola a ser tres vegades medalla d'or en Mundials, encara que l'última d'elles ho va ser com a suplent de l'equip. En l'actualitat entrena al Club Gimnàstica Badajoz i imparteix anualment des de 2007 el Campus Internacional de Gimnàstica Rítmica Núria Cabanillas.
Biografia esportiva Inicis i primeres competicions Filla d'extremenys, Núria Cabanillas va néixer el 9 d'agost de 1980 a Vilafranca del Penedès, tot i que es va traslladar amb els seus pares a Badajoz l'any i mig d'edat. Es va iniciar en la gimnàstica rítmica als 8 anys. A Núria li agradava el ball i la música, motiu pel qual la seva mare, que practicava gimnàstica de manteniment, la va apuntar a classes de gimnàstica rítmica al Pavelló Las Palmeras. Després va estar uns anys a les Escoles Esportives Municipals per a posteriorment passar a al Club Padeba i al Club Gimnàstica Badajoz.
Després de ser convocada per Cathy Xaudaró i Consuelo Burgos, va formar part del conjunt júnior de l'equip nacional en el Campionat d'Europa de Tessalònica de 1994, quedant en 5a posició. El 1995 va assolir el bronze en el concurs general de la categoria d'honor del Campionat d'Espanya Individual a Alacant.
Etapa en la selecció nacional 1995: Arribada a l'equip i primer títol mundial a Viena El 1995 va ser convocada per la seleccionadora Emilia Boneva per formar part de la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya en categoria sènior. Primer va competir com a gimnasta individual en el Torneig Internacional de Portimão, on va obtenir la medalla de bronze a la general, però cap a maig d'aquest any va passar al conjunt, en el qual va romandre fins al 1999. Des de llavors, va conviure amb la resta de les components de l'equip en un xalet a Canillejas i va entrenar al Gimnàs Moscardón de dilluns a dissabte, primer unes 6 hores i després fins a 8 hores diàries l'any previ als Jocs Olímpics, en què van deixar d'anar a l'escola. El conjunt va ser entrenat per la mateixa Emilia Boneva i per María Fernández Ostolaza. La coreògrafa des de 1994 fins al 1998 va ser Marisa Mateo.
Aquest any hi va haver rotació dels aparells en els conjunts, per la qual cosa s'havien compost nous muntatges per als dos exercicis de l'equip.El 1995, els dos exercicis van ser el de 5 cèrcols, i el de 3 pilotes i 2 cintes. En el primer, les gimnastes del conjunt van realitzar un muntatge utilitzant com aparells únicament cinc cèrcols, un per gimnasta que hi ha sobre el tapís. En l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes, tres gimnastes farien servir una pilota i les dues restants, una cinta cadascuna. Al llarg del muntatge, les gimnastes s'anirien intercanviant aquests aparells. A més, tots els exercicis havien d'incloure una sèrie d'elements corporals, com ara salts, equilibris, girs i flexibilitats, que anirien acompanyats de llançaments, elements preacrobàtics, etc. En l'exercici de 5 cèrcols es va usar una adaptació de la peça «Astúrias (Leyenda)», pertanyent a la Suite espanyola, Op. 47 d'Isaac Albéniz. El tango «Verano porteño», d'Astor Piazzolla, va ser el tema emprat en l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes. Durant 1995 i 1996, Núria seria titular únicament en l'exercici de 5 cèrcols, mentre que en el de 3 pilotes i 2 cintes seria suplent.
Components del conjunt el 1995LlocMarta Baldó Titular en els dos exercicisNuria Cabanillas Titular en 5 cèrcols Suplent en 3 pilotes/2 cintes Estela Giménez Titular en els dos exercicisTania Lamarca Titular en els dos exercicisEstíbaliz Martínez Titular en 3 pilotes/2 cintes Suplent en 5 cèrcolsMaría Pardo Titular en els dos exercicisMaider Esparza Suplent en els dos exercicis
El juliol va tenir lloc la seva primera competició important, el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica celebrat a Praga. Allí va obtenir el tercer lloc en el concurs general i en el concurs de 5 cèrcols, i el segon lloc en el mixt de 3 pilotes i 2 cintes.S'anomena mixt a l'exercici de conjunts en què es fan servir dos tipus d'aparells diferents, com ara, l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes. En el concurs general, disputat en primer lloc, el combinat espanyol va assolir una nota de 18,900 en l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes i de 19,725 al de 5 cèrcols, el que va sumar una puntuació acumulada de 38,625, obtenint així el tercer lloc per darrere de Bulgària i Rússia, que es van endur la medalla de plata i or respectivament. Aquest tercer lloc també els va donar la classificació per a les finals per aparells que es disputarien en la jornada posterior. En la competició de 3 pilotes i 2 cintes, les espanyoles van quedar segones a només 7 mil·lèsimes de la primera posició, que se la va endur en aquesta ocasió Bulgària. A la final de 5 cercles van tornar a quedar terceres, superades per les russes i les búlgares.
A finals d'agost van començar les competicions de preparació pel Campionat del Món de Gimnàstica Rítmica. Primer es va disputar a la ciutat holandesa de Deventer el torneig Alfred Vogel Cup, una de les competicions internacionals més importants. En aquesta cita, el conjunt espanyol va conquerir les tres medalles d'or disputades: la del concurs general, la de 5 cèrcols i la de 3 pilotes i 2 cintes. Dies després, l'equip espanyol va assolir la medalla de plata en el torneig International Group Màsters de Hannover, sent superat únicament pel conjunt rus.
Un mes després del torneig alemany, va tenir lloc el seu primer Mundial, el Campionat del Món de Viena, on, amb l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes, va assolir la seva primera medalla d'or en aquesta competició, a més d'obtenir també dues medalles de plata en el concurs general i en el de 5 cèrcols. En primer lloc es va disputar el concurs general, en què les espanyoles van assolir una qualificació de 19,650 en l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes, i de 19,750 en el de 5 cèrcols, que farien una nota acumulada de 39,400, sent superada aquesta puntuació només per Bulgària. Aquest segon lloc va fer que l'equip obtingués la classificació automàtica per a la competició de conjunts en els Jocs Olímpics d'Atlanta, que es disputarien un any després. La jornada següent, a la final del mixt, el conjunt espanyol va obtenir una nota de 19,800, superant en 25 mil·lèsimes a les búlgares, obtenint així la medalla d'or en la competició de 3 pilotes i 2 cintes. A la final de 5 cercles, va ser el conjunt búlgar què per 25 mil·lèsimes, va guanyar la competició per davant de les espanyoles, que obtindrien de nou una nota de 19,800.
Per 1996 la modalitat de conjunts s'anava a acceptar per primera vegada en els Jocs Olímpics, que es disputarien aquest any a Atlanta. Les integrants de l'equip van deixar d'anar al seu col·legi, el centre privat Nostra Senyora d'Altagracia, per concentrar-se en la preparació de la cita olímpica. Per a la nova temporada es van realitzar uns nous muntatges tant per a l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes, com per al de 5 cèrcols. La música del nou exercici de cèrcols era una barreja de diverses cançons pertanyents a musicals estatunidencs, principalment «America», composta per Leonard Bernstein i inclosa a West Side Story, o «I Got Rhythm» i «Embraceable You», temes creats per George Gershwin i que van aparèixer a la banda sonora d'Un americà a París. Per la seva banda, en l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes per a l'any 1996, es va emprar la melodia de «Amanecer andaluz», tema que ja havia fet servir Carmen Acedo en el seu exercici de corda de 1991, encara que amb altres arranjaments.
El novembre de 1995, l'equip espanyol va viatjar a Tòquio per participar en el torneig anual denominat Epson Cup, en què els dos millors conjunts de l'any competien amb l'equip japonès. Al desembre va tenir lloc una concentració de tot l'equip espanyol en el Centre d'Alt Rendiment de Sierra Nevada (Granada).
1996: Segon títol mundial en Budapest i or en els Jocs Olímpics Components del conjunt el 1996LlocMarta Baldó Titular en els dos exercicisNuria Cabanillas Titular en 5 cèrcols