Úmar ibn al-Khattab (), també anomenat Úmar I, Úmar el Gran o Úmar el Màrtir (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’). Durant el seu mandat es va fixar la data de l'hègira al 16 de juliol de 622, iniciant-se així el calendari musulmà. Fou un expert jurista, i fou reconegut pel seu tractament com a iguals entre musulmans i no musulmans, fet que li va valer el sobrenom d'al-Faruq (‘aquell que distingeix entre el bé i el mal') i la seva casa com a Dar-al-Àdal (‘Casa de la Justícia’).
Sota el seu regnat, l'Imperi islàmic es va expandir a un ritme sense precedents: annexà tot l'Imperi Sassànida i més de dos terços de l'Imperi Romà d'Orient. La seva capacitat legislativa, el seu ferm compromís polític i el control administratiu propicià la ràpida expansió del seu imperi. Coordinà brillantment múltiples atacs, en diferents fronts, contra l'Imperi Sassànida, fet que produí la seva conquesta en menys de dos anys, va marcar la seva reputació com un gran líder polític i militar. Així mateix, Úmar permeté, per primer cop en 500 anys des de l'expulsió dels jueus de Terra Santa, que aquests poguessin practicar la seva religió lliurement i viure a Jerusalem.
Religiosament, la figura d'Úmar és controvertida: mentre que per als musulmans sunnites Úmar és un dels quatre califes ben guiats successors de Mahoma, per als musulmans xiïtes és un usurpador del califat que havia de correspondre a Alí ibn Abi-Tàlib. Segons les creences xiïtes, Fàtima az-Zahrà, esposa d'Alí i filla de Mahoma, va ser violada per Úmar i es creu que l'esdeveniment fou la causa de l'avortament de Fàtima, el qual conduí aquesta vers la seva mort poc després.
Biografia Era fill de al-Khattab ibn Nufayl i Hatma bint Hàixam, la qual pertanyia a la tribu dels Banu Makhzum. En la seva joventut, Úmar s'ocupava de la cura dels camells del seu pare a les planes properes a la Meca. El seu pare era un mercader de classe mitjana, i era respectat per la seva intel·ligència dins la seva tribu; era de caràcter dur i un convençut politeista, i solia maltractar Úmar.
Úmar aprengué a llegir i escriure, cosa poc comuna en els seus temps. Tot i que no fou escriptor, desenvolupà l'estima per la literatura i la poesia. Segons la tradició Quraix, quan Úmar era adolescent aprengué arts marcials, a cavalcar i lluita. De constitució alta i físicament fort, esdevingué un lluitador de renom.Muhammad ibn Jarir al-Tabari, Història dels Profetes i reis Úmar pertanyia al clan dels Banu Adi, el qual era responsable d'arbitrar entre els conflictes de les diferents tribus. Úmar fou designat orador, gràcies a la seva intel·ligència i la seva personalitat sobresortint; després de la mort del seu pare, el substituí com a àrbitre dels conflictes entre tribus.
Paral·lelament, Úmar desenvolupà la professió tradicional dels Quraix. Esdevingué mercader, tot realitzant diferents viatges a Síria, on entrà en contacte amb diversos erudits i conegué la societat romana de prop. Com a mercader, les seves activitats no foren gaire reeixides. Beure alcohol era comú entre els quraix. Úmar fou diverses vegades trobat borratxo en els seus dies preislàmics.
L'any 610 Mahoma començà a predicar el missatge d'Al·là. Com altra gent de la Meca, Úmar també s'oposà a l'islam, defensant la religió tradicional politeista d'Aràbia, i destacà la seva ferma oposició a Mahoma tenint un paper prominent en la persecució dels musulmans. Úmar fou el primer a indicar que Mahoma havia de morir per tal d'acabar amb l'islam.Armstrong, p. 128 Úmar creia fermament en la unitat dels Quraix i veié en la nova creença islamista una causa de divisió i discòrdia entre ells.
Per la persecució duta a terme pels Quraix, Mahoma ordenà als seus seguidors migrar cap a Abissínia; un petit grup de musulmans migraren. Aquesta migració refermà els pensaments d'Úmar vers la unitat i el futur dels Quraix, fent que aquest resolgués que la millor opció per tal d'evitar aquesta divisió que creà l'islam era assassinar Mahoma.
Conversió a l'islam Úmar es convertí a l'islam l'any 616, un any després de la migració cap a Abissínia. Segons la tradició sunnita, recollida en la Sīrah d'Ibn Ishaq, Úmar es dirigí a assassinar Mahoma; en el camí es trobà amb un musulmà que l'indicà que abans havia de posar ordre a casa seva, ja que la seva germana i el seu cunyat s'havien convertit a l'islam. Úmar retornà a casa seva i es trobà sa germana i son cunyat recitant l'Alcorà.as-Suyuti, La història dels califes que prengueren el camí recte (Londres, 1995), p. 107-108 Úmar començà a colpejar salvatgement el seu cunyat i quan la seva germana anà a socórrer el seu marit també fou colpejada fins que començà a sagnar; tot veient el que havia fet, es calmà i demanà a sa germana que li donés el que estava recitant. Ella li donà el paper en el qual eren escrits el versos de la sura Ta-Ha. Úmar quedà tan impressionat per aquests versos que acceptà l'islam aquell dia i es dirigí a trobar-se amb Mahoma. Úmar tenia 27 anys quan acceptà l'islam.Tartib wa Tahthib Kitab al-Bidayah wan-Nihayah per ibn Kathir, publicat per by Dar al-Wathan publications, Aràbia Saudí, 1422 Anno hegiræ (2002) compilat per Dr. Muhammad ibn Shamil as-Sulami, pàgina 170, Seguidament, Úmar es dirigí a informar al cap dels Quraix, Amr ibn Hixam, de la seva conversió a l'islam. D'acord amb la tradició, Úmar començà a pregar obertament a la Kaba, i això que feu que els caps Quraix, Amr ibn Hixam i Abu-Sufyan ibn Harb, el reprovessin amb ira.Armstrong, p. 35. Aquest fet, segons la mateixa tradició, permeté als musulmans guanyar la confiança suficient per practicar la seva religió obertament. La conversió d'Úmar assentà la posició de poder de l'islam a la Meca, fou després d'ell, que els musulmans pogueren pregar per primer cop obertament a la Mesquita Sagrada de la Meca.
Tots aquests fets atorgaren a Úmar el títol de Faruq (‘el que marca la diferència’). L'acceptació de l'islam per part d'Úmar provocà una gran adhesió a l'islam i als musulmans.
L'any 622, donada la gran acceptació que té l'islam a la ciutat de Medina (anomenada en aquella època Yathrib, després reanomenada Madínat an-Nabí, o simplement Medina), Mahoma ordenà als seus seguidors migrar cap a la ciutat. Per por a les represàlies dels Quraix, molts musulmans migraren de nit. Úmar, en canvi, ho feu de dia, tot declarant: «Si algú cerca convertir la seva muller en vídua i els seus fills en orfesSerat-i-Hazrat Umar-i-Farooq, per Mohammad Allias Aadil, pagina 119Armstrong, p. 152. que vingui a trobar-me darrere aquest escarpat.»
Medina esdevingué el nou centre de l'islam, el qual, a partir d'aquest moment, s'estengué ràpidament per Aràbia. Quan Mahoma arribà a Medina, ajuntà cada immigrant (muhàjir) amb un resident de la ciutat (ansari), d'aquesta manera ajuntà com a germans de fe Úmar amb Muhàmmad ibn Màslama, el qual acabaria sent designat per Úmar cap de finances durant el seu regnat.
A Medina, Úmar es convertí en un dels dos principals assessors de Mahoma, i l'altre en fou Abu-Bakr. Úmar acompanyava el profeta en tota ocasió i Mahoma solia tenir en compte els seus consells, encara que no sempre els seguís. Els musulmans visqueren en pau durant un any a Medina, abans que els Quraix formessin un exèrcit per atacar la ciutat.
El 624, Úmar participà en la primera batalla entre musulmans i quraixites de la Meca: la batalla de Badr; el 625 participà en la batalla de l'Úhud. En la segona fase de la batalla, quan la cavalleria de Khàlid ibn al-Walid atacà els musulmans canviant el curs de la batalla en favor seu, s'estengué el rumor que Mahoma havia mort, fent que molts musulmans se'n retiressin, Úmar entre ells. Amb tot, Úmar va sentir dir que Mahoma encara era viu i anà a la seva cerca al turó de l'Úhud, on preparà amb ell la seva defensa per tal de mantenir l'exèrcit Quraix al plaSerat-i-Hazrat Umar-i-Farooq, per Mohammad Allias Aadil, pàgines 40-41 i aquest mateix any Úmar va participar en la campanya contra la tribu jueva dels Banu an-Nadir i la seva filla Hafsa es casà amb Mahoma.Serat-i-Hazrat Umar-i-Farooq, per Mohammad Allias Aadil, pagina 42, Sahih al bukhari
El 627, Úmar participà en el setge de Medina i en la campanya dels Banu Quraydha.Tabqat ibn al-Saad llibre de Maghazi, pagina 62 El 628, Úmar participà en la redacció del tractat d'al-Hudaybiyya, en fou un dels testimonis i participà en la campanya de Khàybar. El 629 Mahoma envià Amr ibn al-As a Zaat-ul-Sallasal; un cop allí, aquest va demanar reforços i Mahoma li va enviar tropes amb Abu-Ubayda Àmir ibn al-Jarrah, sota les ordres del qual servien Abu-Bakr as-Siddiq i Úmar. Junt amb el reforços, els musulmans atacaren i derrotaren l'enemic.Sahih-al-Bhukari llibre de Maghazi, Ghazwa Zaat-ul-Sallasal Participà en un comiat Hajj de Mahoma l'any 631.Serat-i-Hazrat Umar-i-Farooq, per Mohammad Allias Aadil, pagina 56
Mort de Mahoma miniatura|440px|Medallons del cal·lígraf Izzet Efendi representant Úmar ibn al-Khattab i Muhàmmad a Santa Sofia Mahoma morí el 8 de juny de 632. Umar s'entristí molt en conèixer la notícia; el deixeble devot no podia acceptar la mort del "missatger de Déu".as-Suyuti, La història dels Califes que prengueren el camí recte (Londres, 1995), p. 54 - 61. Es diu que va prometre esberlar el cap de qualsevol persona que li digués que Mahoma havia mort. En aquest punt, Abu-Bakr feu el seu conegut discurs als musulmans, en un moment del qual digué:
Dit això, Abu-Bakr recità aquests versos de l'Alcorà:
Escoltant aquestes paraules d'Abu-Bakr, el més gran deixeble de Mahoma, Umar caigué de genolls amb gran dolor, tot acceptant la realitat. Els musulmans sunnites diuen que la negació de la mort de Mahoma per part d'Úmar és fruit pel seu profund amor vers aquest.
Creació del califat
Úmar es convertí en un dels principals arquitectes del «califat dels raixidun», format després de la mort de Mahoma.Madelung, Wilferd. La successió de Mahoma. Cambridge University Press
Mentre els preparatius del funeral de Mahoma eren arranjats, un grup de seguidors seus, nadius de Medina, els ansar ('ajudants'), organitzaren un encontre als afores de la ciutat sense incloure-hi els muhàjirs ('els immigrants'), entre els quals hi havia Úmar. Úmar va tenir notícies de la preparació de la reunió, i prenent dos companys muhàjirs, Abu-Bakr i Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, es presentaren a la reunió, presumiblement amb la intenció de desarticular els plans dels Ansar de dominar políticament l'islam. En la reunió, els cabdills muhàjirs torbaren l'oposició de les tribus Ansar a acceptar el seu lideratge. Amb tot, Úmar continuà pensant que el control del califat havia d'estar en mans dels muhàjirs.La Història d'al-Tabari. State University of New York Press, 1990 Malgrat l'oposició de la tribu Khàzraj, Úmar inicià converses amb els Ansar. Aquestes foren tenses i dures; Úmar, brillantment, aconseguí dividir la unió inicial dels Ansar, separant-los en les antigues faccions tribals d'Aws i Khàzraj. Tot explotant la divisió que ell mateix havia creat, les tribus es reuniren a la Saqifa, on Úmar presentà Abu-Bakr com un candidat d'unitat per a regnar el califat. Abu-Bakr fou acceptat com a califa per totes les tribus menys els Khàzraj i el seu líder, Sad ibn Ubada, fet que provocà que la tribu fos condemnada a l'ostracisme. La tribu Khàzraj no fou un problema significatiu, ja que la seva força militar era molt inferior a la de la resta de tribus.