Zoroastre o Zaratustra (1500 aC ↔ 550 aC – 1500 aC ↔ 520 aC) va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme. És considerat un personatge històric, però no es coneix amb certesa ni el lloc de naixement ni l'època en què va viure. Tot el que es coneix de Zaratustra prové dels escrits religiosos del zoroastrisme: basant-se en anàlisis lingüístiques del llibre d'himnes Gathas, part de l'Avesta, en la redacció del qual es considera que hi va intervenir personalment, es creu que va viure al voltant de l'any 1000 aC. Respecte al lloc de naixement, podria ser el nord-est de l'Iran o Bactra, avui Balkh, a l'Afganistan.
La tradició explica que va ser fill del sacerdot Porushaspa, de la família dels Spitama, i que quan tenia vint anys va experimentar una experiència religiosa en la qual se li va aparèixer el Senyor de la saviesa i divinitat del bé Ahura Mazda (o Ormazd), que li va transmetre l'ordre de combatre el príncep del mal, Ahriman. La religió que Zaratustra va fundar ha influït en totes les religions monoteistes posteriors (judaisme, cristianisme i islam).
Des de l'època hel·lenística va circular una abundant literatura sagrada, la major part de tema màgic, atribuïda a Zaratustra. Hermip d'Esmirna, autor d'un tractat sobre els «mags» escrit cap a l'any 200 aC, diu que a la Biblioteca d'Alexandria hi havia una gran quantitat d'obres de Zaratustra que tenien un total de dos milions de línies. Pràcticament totes les obres que es referien a la màgia acostumaven a portar el nom d'aquest mag llegendari. Dió Crisòstom va conèixer una obra anomenada Oracles de Zaratustra. Nicolau de Damasc també deia que Zoroastre havia escrit un llibre amb el títol d'Oracles. Climent d'Alexandria li atribueix un tractat De la natura en quatre llibres. Plini, un Lapidari. També se li atribuïen llibres d'astrologia, de màgia i d'alquímia.
Nom de Zoroastre Sobre l'etimologia del nom Zaratustra s'han proposat moltes hipòtesis, entre les quals trobem: ‘dedicat a l'agricultura’ (segons Ascoli),Més exactament «der Bebauung des Feldes gewogen zugethan» (pretenia dedicar-se a la construcció del camp) - , p.211 ‘llavor de la deessa Ishtar’ (segons Henry Rawlinson), ‘esplendor de l'or’ (segons Jules Oppert). Eugène Burnouf veu en aquesta paraula el compost bahuvrihi en avèstic, zaraϑ-uštra, en què luštra final designaria un camell o dromedari, però amb diverses hipòtesis sobre la primera part de la paraula, que podria ser l'adjectiu «groc» o el nom «envelliment», la qual cosa dona interpretacions com ‘el que té camells vells’ o ‘el que posseeix camells grocs’., p. 154-155. Una altra hipòtesi, desglossant la paraula en Zara-Thustra, en tradueix el nom com ‘estrella daurada’ (segons Windischmann i Anquetil-Duperron).
Ensenyament de Zoroastre Zoroastre, anomenat fill d'Ormuzd, fill d'Horomasde o fill de Puruchaspa — que és una metàfora hauria començat la seva vida com a sacerdot de la religió aleshores regnant a Pèrsia, el mazdaisme, que incloïa, entre altres coses, nombrosos ritus de sacrifici, especialment d'animals. Va tenir una sèrie de visions, en les quals va veure Ahura Mazda (), divinitat suprema, i després va començar un sermó, predicant:
l'arribada del Regne de la Justícia, la cooperació en l'obra de Déu (Ahura Mazda), sota pena de càstig total;
el déu Ahura Mazda, elevat al rang de déu suprem, relegant les altres deïtats de la religió a un rang secundari.
una forma de monoteisme (Ahura Mazda) i dualisme alhora, dualisme còsmic (Esperit Sant/Esperit dolent) i dualisme ètic (bé/mal). Aquest tema sembra el desacord entre els estudiosos del mazdaisme: Plutarc és pro-dualisme, Martin Haug pro-monoteisme, Walter Henning pro-dualisme, Gherardo Gnolli pro-monoteisme, etc. Yasna gâthâ 30.3 i 30.4 (trad. J. Duchesne-Guillemin): «Ara, originàriament, els dos esperits que es coneixen com a bessons són, un, el millor, l'altre, malvat en pensament, paraula, acció. I entre tots dos, els intel·ligents trien bé, no els estúpids». «I quan aquests dos esperits es van trobar van establir al principi la vida i la no-vida, i que al final la pitjor existència era per als malvats, però per als justos el millor pensament». Així que dos Esperits, Angra Mainyu (l'Esperit Maligne, el Mal Pensament; Ahriman en persa mitjà) (45,2) i Spenta Mainyu (l'Esperit Sant) (44,7); Ahura Mazda és el pare de Spenta Mainyu, Asha, Vohu Manah, Armaiti. I dues opcions: Asha (Precisió) i Druj (Engany, mentides).
crítiques a les pràctiques de la religió tradicional, en particular el culte a Mitra (mitraisme) —que va atreure la ira dels sacerdots—, perquè aquests sacrificis d'animals eren especialment cruels (per la seva convicció que ells també posseïen una ànima)Dans l'Encyclopédie des religions de Gerhard J. Bellinger. i que constituïa una font d'ingressos per als líders religiosos;
la condemna del consum de begudes embriagadores —haoma (cf. soma, en sànscrit)—, que impedeix a l'home pensar amb claredat i que era actual en el mitraisme.
L'antiga religió persa principalment va tenir el suport de famílies de guerrers aristocràtics. Tanmateix, els arguments de justícia i consciència personal xocaven profundament amb els costums i mentalitats d'aquestes mateixes antigues famílies. No només les seves idees no eren populars, sinó que sobretot van posar en dubte el poder establert. Perseguit per la gent, va haver de fugir per salvar la seva vida.
Després de diversos anys d'exili durant els quals hauria mantingut converses místiques amb Ahura Mazda, va acabar trobant a Bactres un poderós protector, Vishtaspa (Histaspes en grec), fill de Xerxes I i net de Darius I, que seguirà el seu ensenyament a través d'un viatge iniciàtic.
Aquesta primera victòria de Zoroastre la portarà a altres: Histaspes obliga els seus súbdits, després els súbdits que va derrotar a la guerra, a convertir-se al zoroastrisme. La religió es va estendre, sobretot a Pèrsia i entre els parts que la van convertir en religió oficial, i la van dotar d'una autèntica institució eclesiàstica –la casta dels mobads– que tindria una gran influència tant en els afers de l'Estat com en la política.
Dates de naixement Una vegada més, les dates de naixement i mort de Zoroastre són dades imprecises i debatudes, que varien molt segons les fonts, En la mitologia persa, en particular el Šahnāma, però també en el que podem escoltar de la tradició oral, Zoroastre hauria viscut entre l'any -1000 i l'any -400.
Cites llegendàries. Zoroastre va ser famós durant l'Antiguitat per haver fundat la religió dels Reis Mags. El seu nom és citat per Xanthos de Lídia, Plató, Plutarc, Plini el Vell, Diògenes Laerci. Les estimacions gregues, influïdes per la mitologia persa sobre els grans cicles de , suggereixen dates molt primerenques: -6480 segons Xanthos de Lídia,Diogène Laërce, I, 2: "Xanthos le Lydien dit qu'il y eut de Zoroastre jusqu'à la traversée de Xerxès." -6350 segons Plini el Vell,Pline l'Ancien, Histoire naturelle, XXX, 3. -6300 segons Eudoxus, -6200 segons Hermodore, -6000 segons Plutarc.
Datació arqueològica. L'evidència arqueològica desafia algunes teories religioses: Askarov (1984) demostra a partir d'excavacions a l'UzbekistanCompte-rendu par Viktor Sarianidi. Il s'agit du Complexe archéologique bactro-margien (BMAC). que Zoroastre hauria viscut després [ aC del -2000].
Alta datació (Gâthâs abans del segle VI aC)Jean Kellens, “Réflexions sur la datation de Zoroastre”, apud Jerusalem Studies in Arabic and islam, vol. 26, 2002. SkjaervøOktor Skjaervø, “Hymnic Composition in the Avesta”, Die Sprache, 36.2, 1994. és partidari d'una datació ultra-alta, ja que situa els Gâthâs l'any 1700 aC i els textos dels Yashts l'any 900 aC. Khosro Khazai Pardis també fa servir el -1700 i esmenta l'obra de l'estudiós iranià contemporani Zabih Behrouz (2004), basada en indicacions astronòmiques, que situa precisament l'inici de l'escriptura dels Gathas el -1738.Khosro Khazai Pardis, Les gathas, Albin Michel, 2011, p. 39. L'anàlisi lingüística dels Gāthās, els únics textos directament relacionats amb Zoroastre, i la comparació amb les llengües actuals i passades de l'Iran i el sànscrit, donen una estimació global entre -1400 i -1000 (Mary Boyce, A History of Zoroastrisme, 1989). Les estimacions actuals (BC Hummel, Lommel, Geldner...)Karl Friedrich Geldner, Awwestaliteratur, 1896; Avesta. The Sacred Book of the Parsis, Stuttgart, 1889-1896. Herman Lommel, Die Religion Zarathustras, Tübingen, 1930. Dastur M. N. Dhalla, History of Zoroastrianism, 1938, rééd. 1985. situen l'època de Zoroastre al voltant del -1000. Jean Kellens va situar Zaratustra cap a l'any 1000 aC. Bartholomae suggereix que el 900 aC.Christian Bartholomae, Zarathustras Leben und Lehre, 1924.
Cites entre els segles IV i VI aC. L'enfocament històric compara els costums socials descrits als Gathas amb els coneguts a través de l'estudi històric, però a causa del caràcter esotèric dels Gāthās, que es presten a la lliure interpretació, l'estimació és més difícil. Molts estudiosos assenyalen el segle VII:A. V. Williams Jackson, Zoroaster, the prophet of ancient Iran (1899), Nabu Press, 2010. Ernst Herzfeld, Zoroaster and his world, Princeton, 1947. Walter B. Henning, Zoroaster, Oxford, 1951. Ilya Gershevitch, "Approaches to Zoroaster's Gathas", Iran, vol. 33, 1995. Gherardo Gnoli, Zoroaster in History, New York, 2000. 660 aC segons Arthur Christensen,Arthur Christensen, Les Kayanides, 1931-1932 660-583 segons Jackson, 618-541 segons Henning, 570-550 segons Ernst Herzfeld, 589-512 segons Anquetil-DuperronAnquetil-Duperron, Zend-Avesta, 1771, 3 vol. Walther Hinz suposa una trobada entre Zoroastre i Cir II, fundador de l'Imperi Persa aquemènida entre -550 i -530Walther Hinz, Zarathustra, W. Kohlhammer Verlag, 1961. Per als parsis: 660-583 aC. AD, sota els reis medis Fraortes, Ciaxares i Astiages.
Cites amb Pahlevi. El Būndahišn (Creació), text important del zoroastrisme, indica que Zoroastre va viure 258 anys abans de la conquesta de Pèrsia per Alexandre el Gran, és a dir, el -588, sota el rei mede Cyaxares.
Cites baixes. Alguns investigadors han postulat dates posteriors, ara discutides: l'estimació a l'any -100 (James Darmesteter)James Darmesteter, Zend Avesta, vol. III, intro., 1893. ha estat rebutjada des de 1938.
La vida de Zoroastre El que sabem de la vida de Zoroastre prové principalment de l'Avesta, dels quals els Gathas són la part més antiga, de textos grecs, de tradició oral i d'evidències arqueològiques.
El Spena Nask, 13 secció de l'Avesta, descriu la vida de Zoroastre. Aquest capítol, transmès oralment, ja no té cap coherència. Les biografies dels set llibres del Dēnkard segle IX) i el Šahnāma (llibre dels reis, en persa شاهنامه) s'hauria demostrat que era fals.
Tanmateix, és fàcil dir que Zoroastre vivia al nord-est de l'actual Iran. Els grecs s'hi refereixen com el bactrià (un habitant de Bactriana, l'actual nord de l'Afganistan, un mede o persa de fa ). La seva dona es diu Hvōvi. Tenen tres filles: Freni, Friti i Pourucistā, així com tres fills: Isat Vastar, Uruvat-Nara i Hvare Ciϑra. La seva mare es deia Dughdova; el seu pare era Pourrushaspa Spitāma. El seu avi es deia Haecadaspa Spitāma.
Zoroastre hauria tingut una il·luminació sobre el déu Ahura Mazda, als 30 anys. Va crear els fonaments de la seva religió i va convertir la seva dona, els seus fills i el seu cosí Maidhyoimangha.
Els grecs han parlat molt sobre la seva vida i sobretot sobre la seva infantesa. Segons Plini, Zoroastre va riure el dia del seu naixement i va viure salvatge. Plutarc el compara amb Licurg i Numa Pompili (Numa, 4). Dió Crisòstom compara l'Ahura Mazdā de Zoroastre amb Zeus. Plutarc, inspirant-se en Teopomp, compara el zoroastrisme i la història d'Isis i Osiris.