fou una cantant afroamericana, compositora i pianista estatunidenca. Especialitzada en els estils gòspel, soul i rhythm and blues, coneguda com la Reina del Soul, va ser nomenada dues vegades per la revista Rolling Stone com la millor cantant de tots els temps. Fou el màxim exponent, d'aquest gènere, així com una de les més grans transmissores del gòspel de tots els temps. A més, també fou una de les artistes més influents en la música popular.
De petita, Franklin va ser coneguda pel seu cant Gòspel a l'església baptista New Bethel de Detroit, Michigan, on el seu pare, CL Franklin, era ministre. A divuit anys, va signar com a artista discogràfica per Columbia Records. Tot i que la seva carrera no va florir immediatament, Franklin va trobar aclamació i èxit comercial un cop va signar amb Atlantic Records el 1966. Allà, va gravar àlbums d'èxit importants com ara I Never Loved a Man the Way I Love You, Lady Soul i Aretha Now a finals dels anys seixanta i Young, Gifted and Black, Amazing Grace i Sparkle als anys setanta, abans de tenir problemes amb la companyia discogràfica. El 1979 deixà Atlantic Records i signà amb Arista Records, on va tenir èxit amb els àlbums Jumpt to It i Who's Zoomin' Who?. L'any següent, el 1980, participà en la pel·lícula The Blues Brothers de John Landis. Franklin gravà 112 senzills que van entrar al rànquing de Billboard, incloent-hi 77 entrades al Billboard Hot 100, 17 senzills en el top 10, 100 entrades en la llista de R&B i 20 senzills número 1 de R&B, i fou l'artista femenina que més entrades a les llistes va tenir en la seva història.
Franklin és una de les artistes musicals més venudes, amb més de 75 milions de discos venuts a tot el món. Tot i que la seva interpretació de «Respect» ha estat considerada la seva cançó estrella, Franklin és coneguda per altres senzills d'èxit com ara «(You Make Me Feel Like) A Natural Woman», «Chain of Fools», «Think «, «I Say a Little Prayer», «Rock Steady», «Day Dreaming», «Freeway of Love» i «I Knew You Were Waiting (For Me)» (un duet amb George Michael), per anomenar-ne alguns. També va fer una aparició destacada a la pel·lícula de comèdia musical de 1980 The Blues Brothers.
Franklin va rebre nombrosos honors al llarg de la seva carrera. Va guanyar divuit premis Grammy de 44 nominacions, incloent-hi els primers vuit premis atorgats a la Millor Interpretació Vocal Femenina de R&B (1968–1975), així com un premi Grammy Living Legend i un premi Lifetime Achievement Award. També va ser guardonada amb la Medalla Nacional de les Arts i la Medalla Presidencial de la Llibertat. El 1987, es va convertir en la primera artista femenina a ser inclosa en el Rock and Roll Hall of Fame, i també fou seleccionada en la primera posició dels 100 cantants més grans de tots els temps segons els Rolling Stones. Les seves altres incorporacions inclouen l'UK Music Hall of Fame el 2005, el gòspel Music Hall of Fame el 2012, El 2019 va rebre, a títol pòstum, un Premi Pulitzer Menció Especial per «la seva indeleble contribució a la música i a la cultura estatunidenca durant més de cinquanta anys». El 1998 rebé l'aclamació internacional per cantar l'òpera Nessun dorma que la feu guanyadora d'un premi Grammy aquell any, actuant amb Luciano Pavarotti i pòstumament el National Women's Hall of Fame el 2020.
Biografia Aretha Louise Franklin va néixer el 25 de març de 1942 a Memphis, però va créixer a Detroit. Fou filla de Clarence LaVaughn Franklin, predicador de l'Església baptista New Bethel, i de la cantant de gòspel Barbara Siggers Franklin. Franklin, va néixer i créixer a casa de la seva família, situada al número 406 de Lucy Avenue, Memphis, Tennessee, en una família d'afroamericans molt afortunada en la seva època. El seu pare era ministre baptista i predicador de circuit originari de Shelby, Mississipí, mentre que la seva mare era una pianista i vocalista reconeguda. Fou una de les poques artistes de blues de la seva època que tingué una infància feliç. Això fou gràcies al barri on visqué i la professió del seu pare C. L. Franklin, que va aconseguir una fama molt particular pels seus discursos religiosos. A més a més, va créixer rodejada de música, tant pels seus pares com pels seus amics: els grans artistes de gòspel Clara Ward, James Cleveland i Mahalia Jackson eren íntims de la seva família, per la qual cosa Aretha Franklin va créixer envoltada d'ells.
Clarence LaVaughn i Barbara Franklin tenien fills de relacions anteriors, a més dels quatre fills que van tenir junts. Quan Aretha tenia dos anys, la família es va traslladar a Buffalo, Nova York. Quan Aretha va fer cinc anys, CL Franklin ja havia traslladat la família permanentment a Detroit, Michigan, on va assumir el pastorat de la New Bethel Baptist Church.
Els Franklin van tenir un matrimoni problemàtic a causa de les infidelitats de CL Franklin, i es van separar el 1948. En aquell moment, Barbara Franklin va tornar a Buffalo amb el germanastre d'Aretha, Vaughn. Després de la separació, Aretha recordava haver vist la seva mare a Buffalo durant l'estiu, i Barbara Franklin visitava sovint els seus fills a Detroit. La mare d'Aretha va morir d'un atac de cor el 7 de març de 1952, abans del desè aniversari d'Aretha. Diverses dones, inclosa l'àvia d'Aretha, Rachel, i Mahalia Jackson, es van tornar a ajudar amb els nens a casa dels Franklin. Durant aquest temps, Aretha va aprendre a tocar el piano d'oïda. També va assistir a l'escola pública de Detroit, passant el seu primer any a la Northern High School, però va abandonar durant el seu segon any.
Els sermons emocionalment impulsats del pare d'Aretha van fer que fos conegut com l'home amb la «veu d'un milió de dòlars». Va guanyar milers de dòlars amb sermons en diverses esglésies de tot el país. La seva fama va fer que diverses celebritats visitessin casa seva. Entre els visitants hi havia els músics de gòspel Clara Ward, James Cleveland i els membres dels primers Caravans, Albertina Walker i Inez Andrews. Martin Luther King Jr., Jackie Wilson i Sam Cooke també es van fer amics de CL Franklin. Ward va tenir una relació sentimental amb el pare d'Aretha des de 1949 fins a la mort de Ward el 1973, tot i que Aretha «preferia veure'ls estrictament com a amics». Ward també va servir com a model a seguir per a la jove Aretha.
La mare d'Aretha va morir el 1952 d'un atac de cor, quan Aretha només tenia deu anys. Dos anys després, amb només dotze anys, Aretha tingué el seu primer fill i, amb catorze anys, en va tenir el segon. Tot i la joventut amb què fou mare, va tenir el suport tant emocional com econòmic del seu pare i l'ajuda de la seva àvia (coneguda com a Big Mama) per cuidar-se dels infants quan ella estava de gira amb el seu pare.
A catorze anys cantava a l'església amb les seves germanes Carolyn Franklin i Erma Franklin. C. L. Franklin va veure aviat el talent d'Aretha Franklin i va voler apuntar-la a classes de piano, però ella ho va rebutjar, perquè preferia aprendre per si sola amb l'ajuda d'enregistraments.
Carrera musical Principis i influències de gòspel a Checker (1955-1960) Just després de la mort de la seva mare, Franklin va començar a cantar en solitari a l'església baptista de New Bethel, debutant amb l'himne «Jesus, Be a Fence Around Me». Quan tenia dotze anys, el seu pare va començar a fer-li de manager; la portava amb ell de gira, durant les seves gires de «caravana de gòspel» perquè actués en diverses esglésies. També la va ajudar a signar el seu primer contracte discogràfic amb JVB Records. Franklin va participar en la veu i el piano. El 1956, JVB va llançar el primer senzill de Franklin, «Never Grow Old», amb el suport de «You Grow Closer». «Precious Lord (Part One)» amb el suport de «Precious Lord (Part Two)» va seguir el 1959. Aquestes quatre cançons, amb l'addició de «There Is a Fountain Filled with Blood», es van publicar a la cara u de l'àlbum de 1956, Spirituals. Aquest va ser reeditat per Battle Records el 1962, amb el mateix títol. El 1965, Checker Records va publicar Songs of Faith, que incloïa les cinc cançons de l'àlbum Spirituals de 1956, amb l'addició de quatre enregistraments inèdits. Amb tan sols catorze anys feu el seu primer enregistrament de la cançó «The Gospel Soul» per al segell JVB/Battle Records, reeditat després per Checker, en què es podien sentir composicions de gòspel amb un potent so soul, ple de melodies de piano, instrument que dominava des de la infància.
Durant aquest temps, Franklin viatjava ocasionalment amb els Soul Stirrers. Com a jove cantant de gòspel, Franklin passava estius al circuit de gòspel a Chicago i s'estava amb la família de Mavis Staples. Segons el productor musical Quincy Jones, quan Franklin encara era jove, Dinah Washington li va fer saber que «Aretha era la 'següent». Franklin i el seu pare van viatjar a Califòrnia, on va conèixer el cantant Sam Cooke. A setze anys, Franklin va anar de gira amb el Dr. Martin Luther King Jr., i finalment cantaria al seu funeral el 1968. Altres influències en la seva joventut van ser Marvin Gaye, així com Ray Charles i Sam Cooke, «dues de les majors influències de Franklin». També va ser important James Cleveland, conegut com el Rei de la música gòspel, «que va ajudar a centrar la seva primera carrera com a cantant de gòspel»; Cleveland havia estat reclutada pel seu pare com a pianista per al Southern California Community Choir. miniatura|Anunci en cartellera per al senzill debut de Franklin, « Today I Sing the Blues «, 21 de novembre de 1960
Etapa a Columbia i Harmony (1961-1966) L'any 1960, amb divuit anys, Franklin va confiar al seu pare que aspirava a seguir l'exemple de Sam Cooke en l'enregistrament de música pop i es va mudar a Nova York. Com a mànager seu, CL Franklin va acceptar el trasllat i va ajudar a produir una maqueta de dues cançons que aviat va cridar l'atenció de Columbia Records, que va acceptar fitxar-la el 1960 com a «artista del cinc per cent». Durant aquest període, Franklin va ser entrenada per la coreògrafa Cholly Atkins per preparar-se per a les seves actuacions pop. Després d'un temps en el qual Aretha va començar a ser considerada una jove prodigi, es comentava que la discogràfica Motown estava interessada a fitxar-la, però, finalment, va signar amb el segell Columbia Records, sota la direcció de John Hammond. Berry Gordy també havia demanat a Franklin i a la seva germana gran Erma que fitxessin amb el seu segell Tamla, però CL Franklin va rebutjar Gordy, ja que considerava que Tamla encara no era un segell establert. Abans de signar amb Columbia, Sam Cooke va intentar persuadir el pare de Franklin perquè la fitxés amb el seu segell, RCA Victor, però ella ja havia decidit anar amb Columbia. El primer senzill de Franklin per a Columbia, «Today I Sing the Blues», es va publicar el setembre de 1960 i més tard va arribar al top 10 de la llista Hot R&B Sides.
El gener de 1961, Columbia va publicar el primer àlbum de Franklin, Aretha: With The Ray Bryant Combo. L'àlbum incloïa el seu primer senzill a entrar a la llista Billboard Hot 100, «Won't Be Long», que també va arribar al número 7 de la llista de R&B. Produït principalment per Clyde Otis, els enregistraments de Franklin per a Columbia la van veure actuar en diversos gèneres, com ara estàndards, jazz vocal, blues, doo-wop i rhythm and blues. Abans que acabés l'any, Franklin va aconseguir el seu primer senzill d'èxit amb la seva interpretació de l'estàndard «Rock-a-Bye Your Baby with a Dixie Melody». A finals de 1961, Franklin va ser nomenada «nova vocalista estrella» a la revista DownBeat. El 1962, Columbia va publicar dos àlbums més, The Electrifying Aretha Franklin i The Tender, the Moving, the Swinging Aretha Franklin, aquest últim es va convertir en el seu primer àlbum a les llistes d'èxits, arribant al número 69 de la llista Billboard Top LPs – Monoaural.