The Elder Scrolls IV: Oblivion, o The Elder Scrolls: IV és el quart episodi de la sèrie The Elder Scrolls, de Bethesda Softworks (els antics pergamins, textualment de l'anglès). És un videojoc de rol en el que assumim el paper d'un ex-convicte que ha de lluitar contra el mal per a salvar la província imperial, al món fictici de Nirn.
El nostre personatge és altament personalitzable, ja sigui exteriorment com interiorment. Tenim una gran configurabilitat de les habilitats del personatge, sempre equilibrades, de forma que l'estil de combat i de joc d'un personatge afectarà a la resolució del joc. A més, TES: IV ofereix un espai obert per a recórrer i explorar, amb missions secundàries, i que ens garanteix moltes hores de joc a banda de la història central.
El joc està disponible per a les videoconsoles Playstation 3 i Xbox 360 i per a ordinador (amb Windows). A més del joc original, existeix també una expansió oficial (The Elder Scrolls IV: Shivering Isles) i una quantitat de plug-ins oficials que expandeixen el joc. A més a més, de forma extra-oficial la plataforma PC té una quantitat quasi-infinita de modificacions creades per usuaris experts, que poden ésser descarregades gratuïtament a una multitud de pàgines web.
Precedents La sèrie The Elder Scrolls va començar el 1994 amb The Elder Scrolls: Arena. Aquell joc va suposar una marca important en la història dels videojocs de rol; Arena situava el jugador en la persona d'un enviat dels déus que havia de salvar l'imperi d'Uriel Septim, i destacava per la seva llibertat per a voltar per tot un territori, realitzant accions diverses en lloc de centrar-se només en la línia principal.
Més tard va aparèixer The Elder Scrolls II: Daggerfall; amb un estil semblant a Arena, però amb uns vívids escenaris 3D que eren una autèntica novetat per l'època. TES: II és de moment el més gran en extensió (La porció de terreny disponible és gran com Anglaterra), amb milers de galeries i masmorres per explorar i més de 700.000 personatges secundaris.
The Elder Scrolls III: Morrowind va seguir amb la línia de Daggerfall, però per molts és considerat el millor videojoc de rol de la història per la profunditat en la trama i per la nova dimensió de videojocs que va suposar (va estrenar la vista en tercera persona, mai vista en CRPG) Aquest joc va rebre dues expansions oficials (The Elder Scrolls III: Tribunal i The Elder Scrolls III: Blodmoon) i va ser el primer a admetre modificacions no oficials, allargant així la seva època d'esplendor fins a l'arribada de TES: IV. TES: III va rebre el títol de Game of the year el 2002.
The Elder Scrolls IV: Oblivion va arribar el 2006, rebent el mateix any el títol de "Game of the year" estrenant una nova generació de videojocs. Presentava un nivell de físics molt avançat per l'època, i uns gràfics que van suposar una novetat trencadora, i sumats amb la immensitat i la qualitat del paisatge disponible asseguren un aprofundiment en el joc per part del jugador.
Localització històrica Cal remarcar que tot i que l'estil vist en moltes ciutats de The Elder Scrolls pot semblar medieval, el conjunt de la saga és bastant anacrònic, ja que trobem per un cantó civilitzacions molt avançades i que dominen ginys mecànics de gran complexitat i per l'altra banda civilitzacions més aviat primitives. És impossible establir un paral·lelisme entre The Elder Scrolls i qualsevol època de la història real.
La història que es desenvolupa a TES: IV comença l'any 433 de la tercera era (3E 433) amb la mort de l'emperador Uriel Septim VII. Històricament ens trobem a l'era de màxima esplendor humana, que van arribar al continent de Tamriel des del continent septentrional d'Atnora l'any 143 de la primera era (1E 143) i progressivament, al llarg de molts segles, van dominar el continent i van extingir la civilització dels antics elfs, els Ayleid. Els humans van conquerir gran part de Tamriel, quedant segregades a les seves regions originàries les races dels elfs, els argonians, els khajiit i els orcs.
Al llarg de les eres va sorgir la religió humana, basada en vuit déus, al que més tard se li va incorporar el déu Talos (el nom de Talos ve de la mitologia grega. Talos fou un regal de Zeus per a Europa, i era un giny de bronze gegant amb forma humana. Això quadra amb la mitologia de The Elder Scrolls, segons la qual el déu Talos va conquerir el país dels Aldmeri amb l'ajut d'un robot de bronze gegant de fabricació dwemer (nans)).
L'inici del joc ens situa al crepuscle de la tercera era, 34 anys després de l'alliberament d'Uriel Septim de mans de Jagar Tharn (és a dir, 34 anys després del final de la primera entrega, The Elder Scrolls: Arena). Independentment de en quin moment acabem la història, el calendari segueix circulant, de forma que podríem avançar anys i anys.
El món de "The Elder Scrolls" La nostra història transcorre únicament a la regió de Cyrodiil (Un missatge ens impedeix continuar caminant si intentem creuar les fronteres), que és la província capital del continent de Tamriel. El món on ens trobem s'anomena Nirn i conté molts continents, tot i que la majoria amb prou feines han estat esmentats als altres jocs de la saga i se'n coneixen pocs detalls. Altres continents, a més de Tamriel, també estan poblats per humans, tot i que al llarg de la història del joc se'ns explica que aquests altres humans, normalment provinents d'Akaviri foren els protagonistes d'antigues invasions a Cyrodiil.
Situació externa Cyrodiil té frontera amb les regions de Hammerfell, al nord-oest, terra dels Guàrdies Rojos; amb Skyrim, al nord, terra dels nòrdics, i lloc per on va començar l'expansió dels humans a Tamriel la primera era; al nord-est amb Morrowind, terra dels elfs foscos (dunmer) i escenari de The Elder Scrolls III: Morrowind; al sud-est amb Argonia, terra dels argonians; i al sud, amb Valenwood i amb Elsweyr, nació dels elfs del bosc (bosmer) i dels khajiit, respectivament. Té costa per l'est (Mar Abeceà) i pel sud (Badia de Topal).
Descripció interna Cyrodiil presenta una topografia molt variada. Podem viatjar des de zones costaneres amb un toc mediterrani, a l'oest, fins a serralades de caràcter més alpí. El territori està banyat pel riu Niben, que és el més important de Tamriel. El clima és molt variat i evidentment canvia amb l'estació en la que ens trobem.
Hidrologia El riu central de Cyrodiil i una important barrera geogràfica és el riu Niben, que es pot partir en quatre parts. Comença al llac Rumare, al punt central de Cyrodiil, rodeja la Ciutat Imperial i es nodreix d'un gran nombre de petits torrents. El gran riu segueix en direcció sud-est, en un tram recte que s'anomena "Alt Niben", que banya la part superior de la vall del Niben, coberta de boscos. Després ens trobem la Badia del Niben, que és un enorme estany que voreja la ciutat de Bravil i que es forma per la influència de molts afluents: el riu Larsius, que ve d'Elsweyr per l'oest, els rius Corbolo, Silverfish i Panther, que neixen a les serralades de Valus, i que alhora tenen desenes d'afluents menors. Després el riu Niben es dirigeix cap al sud entre una regió de maresmes i aiguamolls anomenada Blackwood, i desemboca a la Badia de Topal, trobant la ciutat de Leyawiin al bell mig de la desembocadura. La badia de Topal és un terreny de terres baixes, molt humit i amb un gran nombre d'aiguamolls que a vegades podria resultar perillós. És un petit preludi del que és el país veí Argonia.
Els altres rius de Cyrodiil desemboquen al Mar Abeceà, i són el riu Brena, que parteix la costa daurada entre Cyrodiil i Hammerfell, i el riu Strid, que fa de frontera entre Cyrodiil i Valenwood. Aquí la costa és més abrupta i el terreny genera un altiplà gairebé a primera línia de mar.
A més de rius, trobem molts llacs escampats per tot Cyrodiil, sobretot a les zones de muntanya, com les Muntanyes Jerall.
Topografia La topografia de Cyrodiil és molt variada; El més destacable de la seva geografia són les serralades de Jerall i de Valus, al nord i nord-est del país, i que són visibles des d'una gran part del territori.
Començant d'esquerra a dreta, trobem la Costa Daurada. És un territori de climatologia mediterrània, amb poca vegetació. La Costa Daurada enllaça el Mar Abeceà amb la Reserva Imperial, un altiplà que s'estén des de la rodalia de la ciutat costanera d'Anvil fins als peus del Gran Bosc, conferint amb les Terres altes colovianes un territori que s'anomena Colovia. Les Terres altes colovianes són una serralada de poca aptitud però de vessants abruptes que separen la Reserva imperial i les terres centrals del país veí Hammerfell. Tot i tenir un aspecte molt despoblat, és possible recórrer a través d'estrets camins quasi tota la longitud d'aquesta serralada. Al centre d'aquesta serralada, a la falda del vessant, hi trobem la ciutat de Chorrol.
Més al nord i en direcció oest-est hi ha les muntanyes de Jerall. La serralada de Jerall fa frontera amb Skyrim i conté els pics més alts de Tamriel, que es trobarien a la banda de Skyrim. En ser un territori tan abrupte i de difícil accés, a més de presentar una climatologia molt freda, és una zona poc habitada, i hi ha valls de la serralada Jerall on ningú hi ha entrat en segles. Al vessant assolellat, a Cyrodiil, hi ha encastada la ciutat de Bruma, que domina tot l'altiplà del nord del país. El vessant més septentrional està enreixat per una "xarxa" de camins molt interconnectats i que permet creuar tota la distància que separen les serralades de Jerall i de Valus.
En direcció al sud, a la punta més oriental de Jerall comencen les muntanyes de Valus. Aquesta serralada, la més llarga de tot el país, és també una gran cadena de cims molt abruptes, més baixos que els de la cadena de Jerall, però igualment tancats. La serralada de Valus genera moltes més valls fluvials, i creuar-la de dalt a baix és molt lent a causa de les voltes que fan els pocs camins que hi ha i els nombrosos meandres dels rius. Al nord de la serralada hi ha la ciutat de Cheydinhal, que marca el començament del vessant muntanyós.
Al final de la serralada de Valus hi ha una vall que fa de transició amb les zones septentrionals. És la vall del Canulus, que conté el llac Canulus. És una zona extremadament remota, inhabitada, amb vessants de lleugera inclinació i rodejada per totes bandes de muntanyes. Des d'aquesta vall seria relativament fàcil arribar a la frontera entre Morrowind i Argonia, però els límits geogràfics del joc ens ho impedeixen. Al sud d'aquesta vall hi ha el riu Panther (Pantera en anglès) que marca l'acabament de la Badia del Niben i l'enllaça amb el Baix Niben. El terreny és en general molt pla i molt baix, gairebé al nivell del mar. Trobem poques elevacions.
Per acabar, al sud del llac Rumare hi ha una extensió de monticles d'elevació reduïda, que porten a la frontera amb Elsweyr.
Flora i fauna A causa de les enormes variacions de clima, topografia i hidrologia, la fauna i flora de Cyrodiil és molt variant. Cal remarcar que segons s'evoluciona en el joc la fauna varia, i als nivells més primaris només trobarem criatures menors, però quan el nostre personatge estigui en un nivell més elevat tenim la possibilitat de trobar-nos amb criatures més grans, més fortes i més poderoses. Igualment, aquestes criatures seran diferents segons la regió de Cyrodiil en la que ens trobem.
Flora: la flora de Cyrodiil està basada en gran part en plantes reals; Podem trobar fagedes, moltes varietats de bolets, diversos tipus d'herba... Tot està condicionat pel clima i les característiques de la zona. Això pot ser important si un personatge està especialitzat en l'alquímia, ja que per recol·lectar determinats ingredients s'ha d'anar a un territori o a un altre.
Fauna: els animals de Cyrodiil es divideixen en categories.
Criatures: són animals que habiten les zones salvatges, com el bosc o la muntanya. Gran part d'ells són animals reals, com els llops, cérvols... I altres basats en la mitologia, com ogres, minotaures...