Lèpoca victoriana és un període de la història britànica definit pel regnat de Victòria I del Regne Unit, entre juny de 1837 i el 22 de gener de 1901, data de la seva mort. Es caracteritza per la prosperitat econòmica basada en la indústria massiva (revolució industrial) i el colonialisme. Tot i això, el contrast entre els happy few (la minoria feliç) i la majoria de la població no podia ser més gran. El regnat de Victòria fou el més llarg de la història britànica fins a aquell moment, un període que només ha estat superat pel regnat de la reina Elisabet II.
El darwinisme va ser una de les polèmiques més importants de la segona part del període. Alguns estudiosos avancen l'inici d'aquest període —definit per un conjunt de sensibilitats i partits polítics que habitualment s'han associat amb els victorians— a cinc anys abans, amb l'aprovació de la Llei de Reforma de 1832. En aquesta època el Regne Unit va estar en guerra tots els anys, però era autoconsiderada de pau relativa i coneguda com a Pax Britannica, igualment interrompuda per la Guerra de Crimea. Cap a la fi del segle, les polítiques del neoimperialisme van conduir a l'increment dels conflictes colonials i finalment a la Guerra anglo-zanzibaresa i a la Segona Guerra Bòer.
L'època victoriana va ser precedida per l'època georgiana i fou succeïda pel període eduardià. La segona meitat de l'època victoriana va coincidir parcialment amb els primers anys de la Belle Époque a Europa continental i l'Edat daurada dels Estats Units d'Amèrica. L'afany de reviure aquella època s'anomena neovictorianisme.
Pensament miniatura|Norma sobre la llargària de la faldilla en nenes i dones segons la seva edat
El pensament a l'època victoriana ve marcat per la moralitat i el puritanisme, per una exacerbació dels principis morals religiosos i a la repressió sistemàtica de les passions, en particular les d'ordre sexual i de les festes. La societat a l'època victoriana era plena de moralismes i disciplina, amb rígids prejudicis i severes interdiccions. Els valors victorians es podrien classificar com «puritans», destacant en l'època els valors de l'estalvi, l'afany de treball, l'extrema importància de la moral, els deures de la fe i el descans dominical com a valors de gran importància.
Qualsevol desviació de comportament es qualificava com a llibertinatge i els actes homosexuals eren un delicte capital fins a 1861. L'homosexualitat era jutjada com una malaltia, igual que la histèria femenina, que fou àmpliament tractada en la literatura. Es consideraven malaltes les dones que presentaven símptomes com ara irritabilitat i “tendència a causar problemes”. Aquesta doble moral o jerarquia victoriana de valors en canvi veia amb bons ulls la prevalença dels fenòmens socials com la prostitució i el treball infantil.
El darwinisme promulgava la llei del més fort i pretenia demostrar científicament que la competició per a la dominació jeràrquica del més poderós era natural i més desitjable que la cooperació horitzontal entre iguals. Així, era la base que justificava el patriarcalisme i el colonialisme, uns pocs homes poderosos sobre les masses, obrers o fills de colònies. La cultura de l'esport i la competició, de l'expansió i del creixement infinit de poder i quantitat de diners, dit "progrés", com a base de la ideologia capitalista, que es revoltava sobre la monarquia. Una plètora de moviments socials va sorgir dels intents de millorar les condicions de vida imperant per a molts sota una rígida societat de classes.Max Weber, Economie et société, Librairie Plon, 1971François Perroux, Les espaces économiques, Librairie Droz, 1968.
Política miniatura|La reina Victòria amb la indumentària de la seva coronació miniatura|Cambra dels Comuns
A la metròpoli la política fou progressivament més liberal, amb tota una sèrie de canvis en la direcció de la reforma política i l'ampliació del dret de vot. Durant la part inicial del període, la Cambra dels Comuns estava dominada per dues faccions, els whigs i els tories. Des de la darreria de la dècada del 1850 endavant, els whigs van conformar el Partit Liberal i els tories el Partit Conservador. Aquests dos partits van ser dirigits per destacats homes d'Estat, com ara Lord Melbourne, Sir Robert Peel, Lord Derby, Lord Palmerston, William Gladstone, Benjamin Disraeli i Lord Salisbury. Els problemes irresolts relatius a la Home Rule irlandesa van jugar un important paper en la política de la darrera Època victoriana, particularment pel que feia a la determinació de Gladstone d'arribar a un acord polític. De fet, aquestes qüestions van desembocar en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i el subsegüent efecte dòmino que tindria grans conseqüències en la caiguda de l'Imperi.
El període està sovint caracteritzat per un pacífic llarg temps de consolidació de l'economia, el sistema colonial i la industrialització, pertorbat temporalment per la Guerra de Crimea, encara que Gran Bretanya va estar en guerra tots i cadascun dels anys del període. Cap a la fi de segle, les polítiques de Nou Imperialisme van conduir a un increment dels conflictes en les colònies i amb el temps a les guerres bòers. A casa, l'agenda era cada vegada més liberal amb certs canvis dirigits a una reforma política i l'extensió del dret al vot.
Durant la primera part del període la Cambra dels Comuns estava dominada per dos partits, els whigs i els tories. A partir de la fi de la dècada dels 1850 els whigs es van convertir en els liberals. Diversos prominents homes d'Estat van dirigir un partit o altre, incloent-hi William Lamb, Sir Robert Peel, Edward Smith - Stanley, Henry John Temple, William Ewart Gladstone, Benjamin Disraeli i Robert Gascoyne - Cecil. Els problemes sense solucionar en relació al dret d'autogovern d'Irlanda van exercir un paper important en els últims anys de l'era Victoriana, particularment per la determinació de Gladstone d'arribar a un acord polític.
Al maig de 1857, la Rebel·lió de l'Índia, una revolta generalitzada contra el domini de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, va ser iniciada pels sipais, soldats / espies nadius de l'Índia en l'exèrcit de la Companyia. La rebel·lió, que implicava no solament els sipais sinó també molts sectors de la població índia, va quedar resolta en un any. Com a resposta a la rebel·lió, la Companyia va ser suprimida l'agost de 1858 i l'Índia va passar a mandat directe de la corona britànica, començant el període del Raj Britànic.
El gener de 1858, el primer ministre Henry John Temple va respondre a l'atemptat d'Orsini contra l'emperador francès Napoleó III. Les bombes que pretenien matar l'emperador havien estat comprades a Birmingham, la qual cosa va generar tumultuoses reaccions que van forçar Temple a dimitir.
El juliol de 1866, una multitud enutjada a Londres, protestant contra la dimissió de Lord John Russell com a Primer Ministre, va ser aixafada per la policia a Hyde Park. Altercats com aquest van convèncer Derby i Disraeli de la necessitat de majors reformes parlamentàries.
Durant 1875, Gran Bretanya va comprar les accions d'Egipte al Canal de Suez, ja que la nació africana es va veure forçada a recaptar diners per liquidar els seus deutes.
El 1882 Egipte va esdevenir un protectorat de la Gran Bretanya després de l'ocupació de les terres adjacents al Canal de Suez per tal d'assegurar aquesta ruta vital de comerç i el camí a l'Índia.
El 1884 es va fundar a Londres la societat fabiana per un grup d'intel·lectuals de classe mitjana, incloent-hi Edward Pease, Havelock Ellis i Edith Nesbit, per tal de promoure el socialisme. George Bernard Shaw i H. G. Wells van ser alguns dels "noms famosos" que es van unir a la societat més endavant.
El 13 de novembre de 1887, desenes de milers de persones, moltes d'elles socialistes o aturats, van prendre Trafalgar Square per manifestar-se en contra del Govern. El cap de la policia metropolitana, Sir Charles Warren, va ordenar als soldats armats i a 2.000 policies contestar. Els aldarulls es van succeir, amb el resultat de centenars de persones ferides i dues de mortes. Aquest fet és conegut com el Diumenge Sagnant (1887).
Economia miniatura|Aldarulls de Rebecca a causa dels peatges abusius miniatura|Dona burgesa i dona obrera l'any 1871 El producte nacional brut (PBN) en el període victorià va experimentar un creixement econòmic, entre els anys 1836-1838 i 1900-1902 es va multiplicar per quatre, proper al 2,5 % tenint en compte només a la Gran Bretanya i el PBN per capita va créixer un 1,4 % anual.De la supériorité de l'Anglaterre sur la France (1982), págs 33 y 38.
Gran Bretanya durant el període victorià segueix sent eminentment tèxtil que, al costat de la indústria de la confecció, dona feina a gairebé el 40 % de la mà d'obra industrial a 1880. La mecanització es va donar amb diferències en els sectors, alguns la van adoptar més ràpidament —com el cotó— i altres, amb més retard —com la llana. La indústria siderúrgica va experimentar un fort creixement per després disminuir. L'índex d'exportació britànica va ser més elevat en la segona fase de la Revolució Industrial,W. Schlote, British Overseas Trade (1952), págs. 41-42. entre els anys 1840 i 1860.
La revolució del transport, amb el tren i el vaixell de vapor, va fer que requerissin quantitats de materials pesats com el ferro, l'acer i el carbó -aquest últim era exportat -, donant una expansió de mercats i la creació de nous. Entre 1850-1873 es van produir les dues terceres parts del carbó mundial, la meitat del ferro, les quartes cinquenes parts d'acer, la meitat del cotó i gairebé la meitat dels productes metàl·lics. Producció en lingots de ferro, acer i carbó, en milers de tones:Segunda fase de la Revolución Industrial a Web de Historia, autor original: Hosbawm Eric J. a "Industria e Imperio". Consultat el 3 de febrer de 2012.
Producció de la indústria pesantAnyFerroAcerCarbó18502.2504949.00018807.7501.440147.000
El 1850, Gran Bretanya tenia poc més de 200.000 treballadors en les tres mil tres mines que existien, cap a 1880 aquesta xifra es va incrementar al voltant de mig milió de persones, i els miners un dels pocs obrers manuals que perduraven i segons la gran quantitat que eren podien determinar els resultats d'una elecció en un districte electoral. Per això es justifica l'adhesió dels sindicats a la ideologia socialista en la dècada de 1890 a causa de la forta pressió sobre els obrers, la poca preocupació dels propietaris sobre la seguretat i salubritat dels treballadors, i la mineria una ocupació malsana. Encara que l'economia fos pròspera era desigual, una concepció d'això és narrada en 1870 per Thomas Cooper:
En l'època cartista, els obrers del Lancashire anaven vestits amb parracs milers, molts d'ells no tenien sovint d'aliments. Però la seva intel·ligència brillava a tot arreu. Se'ls podia veure discutint en grups la gran doctrina de la justícia política.
A mitjan segle, la meitat de la indústria tenia petites dimensions, com el cas de Lancashire en 1841 amb un 0,5 % de les indústries amb més de cinc cents treballadors i amb el 50 % sense arribar a superar els cent empleatsGatrell V. A. C. Labour, power, and size of the firms in Lancashire cotton in second quarter of the XIX, Economic History Review, XXX (1977). Págs. 95-139. i el 1871, amb més de 23 mil fàbriques al Regne Unit tenien de mitjana 86 obrers. Distribució de la mà d'obra britànica (1801-1901) en milions de personesSectors180118211841186118811901Agricultura, Boscos i Pesca1.41.81.92.01.71.5Indústria, Mineria i Construcció1.42.43.34.75.77.7Comerç i Transport0.50.81.21.82.83.6Servei domèstic0.60.81.21.52.02.3Serveis públics, professions i lliberals0.30.30.30.60.81.3Deane P. y Cole W. A., British economic growth 1688-1959, Cambridge, C.U.P., 1967, pàg. 142-143.