La província de Nangarhar (paixtu ننګرهار) és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a Jalalabad (també Jalalkot), a l'est del país. La seva població és d'1.334.000 habitants (estimada 2009, de majoria paixtu)Cultural and Conflict Studies, Nangarhar Province i la superfície de 7727 km².

Economia És una província productora d'opi encara que des del 2005 s'ha aconseguit reduir considerablement la producció; a causa de la política d'erradicació, molts pagesos van haver d'entregar als seus fills com a pagament pels deutes.Peasant farmers left without new livelihoods are heeding the call to join the insurgency. - The Christian Science Monitor La província està econòmicament integrada al Pakistan, i la moneda pakistanesa és d'ús normal. El punt més alt és la muntanya Sikaram de 4.836 metres. Els rius són el Kabul, Panjshir, Tagao, Alishang, Alingar i Kunar. La població afganesa és dels grups shinwaris, khugianis, mohmands i ghilzais; els tadjiks són també nombrosos

Història Ningrahar o Nangrahar fou el nom antic de la vall de Jalalabad avui dia anomenat Nangarhar i corresponent a la regió sud de la vall. La ciutat de Jalalabad fou fundada el 1570 per Akbar el Gran quan anava de Kabul a l'Índia. La fortalesa fou construïda el 1638 sota Shah Jahan. El clan barakzai va dominar la regió abans en mans dels sadozai, i Nawab Zaman Khan, nebot d'Azim Khan, fou nomenat governador de la regió de Nangrahar que va conservar pacíficament fins que l'emir de l'Afganistan, Dost Muhammad, es va presentar i va exigir els impostos que li foren pagats amb el que Dost Muhammad es va retirar; però al cap d'un temps (1834) es va tornar a presentar; Zaman Khan ja havia reforçar les defenses, però aquesta vegada Dost Muhammad va ocupar i saquejar la ciutat. El govern fou donat successivament a dos dels seus germans.

El 1841 els britànics de Sir Robert Sale van resistir a Jalalabad els atacs de Muhammad Akbar Khan entre novembre de 1841 i abril de 1842, fins que va arribar l'ajut del general Pollock; la defena fou valenta, ja que l'estat dels murs era pèssim; les forces britàniques que van entrar a la ciutat es van trobar amb una població hostil, rodejats per cinc mil enemics, i amb poques provisions, cosa que els obligava a fer constants sortides. Les obres defensives que es van fer es van perdre a causa d'un terratrèmol el febrer de 1842. Tot i així van resistir i el 7 d'abril encara van fer un atac; una setmana després va arribar Pollock. Aquestos soldats britànics foren coneguts com la Il·lustre Guarnició.

Els britànics van ocupar Jalalabad per segona vegada durant la guerra de 1879-1880 quan el fort de Bala Hissar fou arranjat i es van construir edificis (magatzems militars) i hospitals, sent seu de la Divisió Khaibar.

Al la segona meitat del l'extensió de la província era major que actualment i incloïa els territoris de Kafiristan, Kunar, Laghman, Tagao, Ningrahar, Safed Koh i Jalalabad.

Durant el govern comunista la zona va prosperar notablement, i una vegada i una altra els atacs de la insurgència foren rebutjats però finalment el comunistes, privats d'ajut extern, foren enderrocats; des de llavors la zona no ha parat de recular socialment; l'actual senyor de la província, Gul Agha Sherzai, es creu que és membre dels serveis secrets pakistanesos. La zona està sota control militar dels Estats Units i s'hi han produït diversos combats i algunes matances de civils com la del 4 de març de 2007.

Arqueologia Hi ha restes budistes a Darunta on el riu Kabul arriba a la serralada de Siah Koh; a la plana a l'est de Jalalabad; i al poble d'Hadda a uns 10 km al sud de Jalalabad. Hi ha tres classes d'edificacions, elevades, túmuls i coves; en algun dels edificis s'han trobat monedes romanes de Teodosi, Marcià i Lleó, i també monedes sassànides i de reis hindús; en canvi no s'han trobat monedes grecobactrianes.

Districtes Està formada per 22 districtes:

Districtes de Nangarhar DistricteCapitalPoblacióÀreaAfghanistan Geographic & Thematic LayersNotes Achin Bati Kot Bihsud Creat el 2005, segregat del districte de Jalalabad Chaparhar Dara-I-Nur Dih Bala Dur Baba Goshta Hisarak Jalalabad el 2005 es va segregar Bihsud Kama Khogyani Kot Creat el 2005, segregat del districte de Rodat Kuz Kunar Lal Pur Muhmand Dara Nazyan Pachir Wa Agam Rodat el 2005 es va segregar Kot Sherzad Shinwar Surkh Rod

Notes

Referències

Enllaços externs

Mapa de Nangarhar

Nangarhar