Jagdishpur fou un estat tributari protegit del tipus zamindari, al districte de Amethi, a l'actual estat de Uttar Pradesh, Índia. La capital era Jagdispur amb 9.400 habitants el 1872 i 12.568 el 1881. El sobirà era el 1857 el rajput Kuar Singh que es va posar al costat dels rebels i fou el principal cap de l'atac a Arrah, atac que fou rebutjat pels residents britànics (amb suport d'una companyia de sikhs lleials) que s'hi havien refugiat procedents de Dinapur. L'estat fou confiscat al final del conflicte.
Història Al començament del segle XIV Ala al-Din Khalji va assolar Malwa i va forçar als rajputs d'Ujjain a emigrar a l'est; es van establir a diferents llocs (Bihar-Dawa, Matila, Bhojpur i Jagdishpur, totes al que després fou el districte de Shahabad) i foren coneguts com a ujjainya rajputs.
A l'inici del segle XVI una lluita successòria va esclatar entre Badal, Shivram i Mahipal, tres dels fills de Durlabh Dev, que es van disputar la successió. Shivram va sortir triomfant inicialment; la vídua de Badan es va retirar a la jungla amb els seus dos fills Gajapati Shahi i Barisal Singh. Mahipal va iniciar una línia separada. Gajapati amb l'ajut de Sher Shah Suri va aconseguir enderrocar a Shivram i va pujar al poder el 1534. Va ajudar a Sher Shah a la batalla de Surajgarh (1534) i va rebre em recompensa els jagirs de Buxar, Sasaram i Rohtas. Després es va revoltar contra els mogols i fou derrotat per Akbar el Gran havent de fugir a la jungla; va morir el 1577. El seu fill es va revoltar altre cop contra els mongol però fou derrotat pel príncep Daniyal i va morir el 1601. Rudra Pratap, besnet de Shivram, es va revoltar novament contra els mongols, ara contra Shah Jahan, que finalment el va derrotar sent fet presoner i portat a Patna on fou executat el 1638.
El 1702 dos germans es van repartir els dominis; el 1708 el fawjdar de Shahabad va matar el raja de Jagdishpur i al mateix temps va morir el seu germà de Buxar sense successió i Udwan Singh va reunir els dominis dinàstics amb seu a Jagdishpur. En conflicte amb el governador mogol fou derrotat i la seva capital destruïda, però va recuperar els seus territoris i va derrotar els mogols de Shahabad. Mort Bhup Narayan Singh el 1794 la successió va passar a un cosí que fou deposat el 1804 i llavors a un altre cosí a la mort del qual el va succeir el seu fill Kunwar Singh (1826); els ingressos eren alts (sis lakhs de rupies) però litigis familiars, vida extravagant, generositat per damunt dels mitjans, i le mala administració dels seus propis ministres, van portar a l'estat a la ruïna; el 1857 devia 20 lakhs; el 1857 es va unir a la revolta; va lluitar en la batalla de Kanpur el 7 de novembre de 1857 (on va morir el seu fill Kanwar Dal Bhanjan Singh) i a la batalla de Banda (8 d'octubre de 1857, on va morir un altre fill, Bhanwar Vir Bhanjan Singh) i el nawab d'Oudh li va donar robes d'honor i un firman que li concedia el districte d'Azamgarh; l'abril de 1858 va retornar al seu districte d'origen arribant a Jagdishpur el 22 d'abril de 1858; una ferida greu que havia patit li va costar la pèrdua de la cama dreta i va morir al cap de 4 dies de la infecció (26 d'abril de 1858). Estava casat amb la filla del raja Fateh Narain Singh de Deo, un ric zamindar del districte de Gaya; va tenir també diverses concubines entre les quals Dharman Bibi, que el va seguir durant la lluita del 1857 al 1858. L'estat fou confiscat pels britànics i fou venut a Ernest Mellon, que el va tenir uns anys i a la seva mort va passar al seu fill.
Bandera La bandera és rectangular quartelada groc i vermell la part superior i vermell i groc la inferior. Al centre l'escut o segell de la dinastia.
Llista de rages ujjainya rajputs Raja Bhojraj (germà del darrer raja de dhar, mulkdeo), vers 1320-1333 raja devraj [santan singh], 1333-1343 (fill) raja somraj 2343-1388 (fill) raja jagdev, 1388- ? (fill) raja sangramdev ?-1453 (fill) raja ishwari singh 1453-? (fill) raja omkar dev (fill) ? raja durlabh dev (fill) ? raja shivram dev ? - 1534 raja gajapati singh 1534-1577
Branca de Mahipal Raja Mahipal shahi ?-1519 raja dalpat shahi vers 1577-1601 raja mukutman shahi 1601-1607
Branca de Shivram Raja Narayan mal 1605-1622 (de dumraon?) (besnet de shivram) Raja rudra pratap narayan singh 1622-1638 (germà) Raja amar singh i 1638-1665 (fill de narayan mal) Raja rudra singh 1665-1699 (fill) Raja mandhata singh 1699-1708 (a buxar) (fill de praban singh el germà d'amar singh) raja sujan singh 1702-1708 (a jagdishpur) raja udwant singh 1708-1765 (fill) raja gajraj singh 1765-1773 (fill) raja shivraj singh 1773-1779 (fill) raja bhup narayan singh 1779-1794 (fill) raja ishwari prasad singh 1794-1804 (cosí) raja sahabzada singh 1804-1826 raja kunwar singh 1826-1858 ocupació britànica 1858-1860 ernest mellon 1860-? ernest mellon jr ?-vers 1923 raja shriniwas prasad singh (descendents en quarta generació d'un germà d'ishwari prasad singh) vers 1923-1939 (+ 19 de novembre de 1939) raja dig vijay singh (fill) 1939-
Referències
Categoria:Principats de l'Índia oriental Categoria:Bihar