Pisana (Triticum dicoccum), espelta bessona o blat midoner silvestre, a Itàlia també conegut com a farro (i d'on deriva la paraula farina) és una espècie del gènere del blat de baix rendiment. Durant el Neolític fou un dels conreus principals. Fou molt cultivat en temps antics, però actualment només perdura residualment en regions muntanyenques d'Europa i Àsia.
Taxonomia miniatura|esquerra|Grans de pisana El seu antecessor silvestre és l'espècie Triticum dicoccoides ) que és interfèrtil amb la pisana cultivada (Triticum dicoccum). Per aquesta interfertilitat alguns taxonomistes consideren que els dos pertanyen a una sola espècie, T. turgidum. Segons aquesta proposta serien subespècies: T. turgidum subsp. dicoccoides i T. turgidum subsp. dicoccon. Els dos sistemes de classificació són vàlids, el segon està basat en les similituds genètiques.
Pisana silvestre miniatura|100px|Pisana cultivada La pisana silvestre (Triticum dicoccoides) creix silvestre en el creixent fèrtil del Pròxim Orient. És un blat tetraploide format per la hibridació de dues gramínies silvestres diploides, Triticum urartu pròxima a T. boeoticum, i una espècie encara no identificada del gènere Aegilops relacionada amb A. searsii o A. speltoides.
Morfologia Com Triticum boeoticum, i l'espelta els grans de pisana tenen una pellofa (gluma) forta amb el raquis semitrencadís. Cal moldre el gra perquè es desprengui de les glumes.
Història Hi ha certa discrepància en el seu origen com a conreu de creals estàndard.Powell, M. A. (1985) Salt, seed, and yields in Sumerian agriculture. A critique of the theory of progressive salinization. Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie 75, 7-38. Alguns estudis l'ubiquen al sud de Mesopotàmia el conreu de la pisana va entrar en declivi a l'Edat del Bronze, cap a 3000 anys aC, quan juntament amb l'ordi va passar a ser el conreu de cereals estàndard.Jacobsen & Adams 1958 La pisana va tenir un paper principal a l'antic Egipte però durant la tercera dinastia es va cultivar més el T.boeticum.Jean-Phillipe Lauer, Laurent Taeckholm and E. Aberg, 'Les Plantes Decouvertes dans les Souterrains de l'Enceinte du Roi Zoser a Saqqarah' in Bulletin de l'Institut d'Egypte, Vol. XXXII, 1949-50, p. 121-157, and see Plate IV for photo of ears of both wheats recovered from beneath the pyramid. Amb la pisana i l'ordi es feia el pa i la cervesa a Egipte.C. Michael Hogan. 2008. Volubilis: Ancient settlement in Morocco, The Megalithic Portal, ed. Andy Burnham
La pisana era un dels cinc grans amb què es feia el matza dels jueus durant la pasqua encara que se sol traduir incorrectament com espelta.
Cultiu Actualment la pisana és un conreu relicte de zones muntanyenques malgrat que és molt rústic i creix en sòls pobres i resisteix l'atac dels fongs. La pisana es cultiva al Marroc, Espanya (Astúries), els Carpats Albània, Turquia, Suïssa i Itàlia. Als Estats Units es cultiva com un producte especial. És tradicional d'Etiòpia.
A Itàlia el farro havia estat utilitzat per la polenta fins que va ser substituït pel blat de moro. A la Toscana a la regió de muntanya de Garfagnana la pisana gaudeix d'una denominació d'origen. A Itàlia també es cultiva espelta (Triticum spelta) sota el nom de farro.
Com a aliment Fa un pa de textura i gust bons (a Itàlia se'n diu pane di farro). Té més fibra alimentària que el blat. No és adequat per a celíacs encara que no conté els gens específics responsables de la malaltia. A la Toscana es menja el gra de pisana en sopes i recentment se'n fa també pasta. A Baviera, a Alemanya se'n fa cervesa ecològica.
Notes
Referències
Definició a www.diccionari.cat
Hulled Wheats. Promoting the conservation and use of underutilized and neglected crops. 4. Proceedings of the First International Workshop on Hulled Wheats 21-22 July 1995, Castelvecchio Pascoli, Tuscany, Italy[invalid link]
Up-to-date reference to cereals in the Biblical world. Wheat evolution: integrating archaeological and biological evidence Alternative Wheat Cereals as Food Grains: Einkorn, Emmer, Spelt, Kamut, and Triticale The structure of wild and domesticated emmer wheat populations, gene flow between them, and the site of emmer domestication
Oldest domesticated wheat found at Abu Hureyra. Jacomet, S. 2006. Plant economy of the northern alpine lake dwellings - 3500-2400 cal. BC. Environmental Archaeology 11(1): 65-85
Vegeu també Blat
Categoria:Triticeae