El Ministre d'Hisenda (Chancellor of the Exchequer) és el títol del ministre britànic responsable de tots els afers econòmics i financers. Sovint simplement és anomenat The Chancellor (el Canceller), controla el Tresor de Sa Majestat i porta a terme un paper semblant als Ministres de Finances o a Secretari del Tresor en altres països. La seva posició és considerada com una de les quatre Grans Oficines de l'Estat (Great Offices of State), i sovint ha esdevingut l'oficina més poderosa a la política britànica després de la del Primer Ministre. Des del 2010 el Canceller de l'Erari és George Osborne.
El Canceller de l'Erari és el Segon Lord del Tresor com un dels Lords Comissionats per executar la tasca del Lord Alt Tresorer. Als segles i era habitual que el Primer Ministre també servís com a Canceller de l'Erari si era membre de la Cambra dels Comuns; sent el darrer Canceller que també era Primer Lord del Tresor W.E. Gladstone el 1882. Antigament, quan el càrrec estava vacant, el Lord Cap de Justícia de l'Estrada Reial actuava temporalment com a Canceller.Joseph Haydn, Horace Ockerby (ed.): The Book of Dignities, 3rd edition, Part III (Political and Official), p. 164. W.H. Allen & Co., London 1894, reprinted by Firecrest Publishing Ltd, Bath, 1969 El darrer va ser Lord Denman el 1834.
És la tercera oficina estatal més antiga a la història anglesa i britànica, que en un inici portava la responsabilitat de l'Erari (Exchequer), la institució medieval anglesa de recol·lecció dels ingressos reials. El Canceller també controlà la política monetària així com la política fiscal, fins que el 1997 es concedí el control independent al Banc d'Anglaterra perquè controlés independentment les seves taxes d'interès. El Canceller també te cura de la despesa pública mitjançant els departaments del govern.
El càrrec no s'ha de confondre amb els càrrecs de Lord canceller o Canceller del Ducat de Lancaster, ambdós càrrecs del govern, el de Canceller de l'Alt Tribunal, un alt magistrat, o el de Lord Cap Baró de l'Erari, un antic càrrec judicial.
Papers i responsabilitats miniatura|The Treasury, Whitehall Política fiscal El Canceller té un gran control sobre altres departaments, car és la seva oficina la que estableix els límits de la despesa. La quantitat de poder que aquest obtingui depèn de la seva força personal, del seu status dins del partit i de la seva relació amb el Primer Ministre. Gordon Brown, qui era Canceller quan els Laboristes arribaren al poder el 1997, tenia una gran influència personal al partit. Potser a conseqüència d'això, Tony Blair optà per mantenir-lo al seu càrrec durant els seus deu anys com a Primer Ministre i va fer de Brown una inusal figura dominant. Aquesta situació va enfortir la ja existent tendència d'un segon lloc per a l'oficina del Canceller entre les oficines del Govern, per damunt dels seus parells tradicionals: el Foreign Secretaryship (Secretaria de Relacions Exteriors) i el Home Secretaryship (Secretaria de l'interior).
Una funció clau del Canceller implica l'elaboració del pressupost anual, que és resumit en un discurs davant la Cambra dels Comuns. Tradicionalment, el discurs sobre el pressupost es lliura un dimarts de març, car l'any fiscal britànic segueix el calendari julià. Des de 1993, el pressupost és precedit per la Declaració de Tardor ("Autumn Statement), on es troben les previsions de despesa del Govern per al proper any i que sol tenir lloc entre novembre i desembre aquesta vista prèvia també se la coneix com el mini-pressupost.
Política Monetària Tot i que actualment el Banc d'Anglaterra és responsable d'establir les taxes d'interès, el Canceller també desenvolupa un paper important a la política monetària, sent qui fixa la meta d'inflació per la qual el Banc ha d'establir les taxes d'interès que ajudin a assolir aquesta fita. A l'Acta del Banc d'Anglaterra de 1998 s'estableix que el Canceller té la facultat de nomenar a quatre dels nou membres del Comitè de Política Monetària (Monetary Policy Committee), els coneguts com a membres externs. També té un alt nivell d'influència sobre el nomenament del Governador del Banc i els seus diputats, i té el dret de consulta sobre el nomenament dels altres dos membres del Comitè de Política Monetària dins del Banc.Monetary Policy Framework - La llei també permet que el Govern tingui la facultat de donar instruccions al Banc sobre els tipus d'interès durant un període limitat en circumstàncies extremes; però aquest poder mai no ha estat usat.
Disposicions ministerials Al Tresor de Sa Majestat, el Canceller compta amb el suport d'un equip polític de quatre caps subalterns i funcionaris públics permanents. El cap subaltern més important és el Secretari en Cap del Tresor (Chief Secretary to the Treasury), un membre del Govern qui inicia les negociacions amb els altres departaments del Govern sobre els detalls de la despesa pública i dels diners enviats a aquests departaments, seguit del Pagador General (Paymaster General), el Secretari Financer del Tresor (Financial Secretary to the Treasury) i el Secretari Econòmic del Tresor (Economic Secretary to the Treasury).
Dos funcionaris més reben el títol de Secretari del Tresor, tot i que no són ministerials. Són el Secretari Parlamentari del Tresor ( Parliamentary Secretary to the Treasury ), responsable de la disciplina de govern a la Cambra dels Comuns, i el Secretari Permanent del Ministeri del Tresor (Permanent Secretary to the Treasury ), que és el càrrec més important dins dels funcionaris públics.
El titular de l'oficina del Canceller és ex-ofici el Segon Lord del Tresor (Second Lord of the Treasury). Com a Segon Lord, la seva residència oficial és el número 11 de Downing Street a Londres, al costat de la residència del Primer Lord del Tresor (First Lord of the Treasury), càrrec generalment ocupat pel Primer Ministre, que resideix al 10 de Downing Street. Antigament aquestes dues cases eren residències privades, que avui serveixen com a oficines interconectades.
El Canceller passa a ser membre del Consell Privat del Regne Unit i, per tant, usa el prefix "Rt. Hon." (Right Honourable'' - Molt Honorable) davant del seu nom. Com que la Cambra dels Lords queda exclosa al tractar projectes de llei de Finances, l'oficina de l'Erari està limitada als membres de la Cambra dels Comuns.
Llista dels Cancellers de l'Erari Cancellers de l'Erari d'Anglaterra, 1316-1327 NameAccés al càrrecAbandonament del càrrec Hervey de Stanton 1316 1327
Cancellers de l'Erari d'Anglaterra, c. 1558-1708 NomImatge Accés al càrrec Abandonament del càrrec Sir John Baker 75px|Sir John Baker c. 1558 c. 1559 Sir Walter Mildmay 1559 1559 Sir John Fortescue 75px|Sense imatge 1589 1603 El Comte de Dunbar 75px|Sense imatge 1603 1606 Sir Julius Caesar 75px|Sir Julius Caesar 1606 1614 Sir Fulke Greville 75px|Sir Fulke Greville 1614 1621 Sir Richard Weston 75px|Sir Richard Weston 1621 1628 Lord Barrett de Newburgh 75px|Sense imatge 1628 1629 Lord Cottington 75px|Lord Cottington 1629 1642 Sir John Colepeper 75px|Sir John Colepeper 1642 1643 Sir Edward Hyde 75px|Sir Edward Hyde 19 July 1642 1646 Lord Ashley 75px|Lord Ashley 13 de maig de 1661 22 de novembre de 1672 Sir John Duncombe 75px|Sense imatge 22 de novembre de 1672 2 de maig de 1676 Sir John Ernle 75px|Sense imatge 2 de maig de 1676 9 d'abril de 1689 Lord Delamere 75px|Lord Delamere 9 d'abril de 1689 18 de març de 1690 Richard Hampden 75px|Sense imatge 18 de març de 1690 10 de maig de 1694 Charles Montagu 75px| Charles Montagu 10 de maig de 1694 2 de juny de 1699 John Smith 75px|John Smith 2 de juny de 1699 27 de març de 1701 Hon. Henry Boyle 75px|Hon. Henry Boyle 27 de març de 1701 22 d'abril de 1708
Cancellers de l'Erari de la Gran Bretanya, 1708-1817 NomImatge Accés al càrrec Abandonament del càrrec Partit Polític Sir John Smith 75px|John Smith 22 d'abril de 1708 11 d'agost de 1710 Partit Whig Robert Harley 75px| Robert Harley 11 d'agost de 1710 4 de juny de 1711 Partit Tory Robert Benson 75px|Sense imatge 4 de juny de 1711 21 d'agost de 1713 Partit Tory Sir William Wyndham, Bt 75px|Sir William Wyndham, Bt 21 d'agost de 1713 13 d'octubre de 1714 Partit Tory Sir Richard Onslow, Bt 75px|Sir Richard Onslow, Bt 13 d'octubre de 1714 12 d'octubre de 1715 Partit Whig Robert Walpole 75px| Robert Walpole 12 d'octubre de 1715 15 d'abril de 1717 Partit Whig El Vescomte Stanhope 75px|El Vescomte Stanhope 15 d'abril de 1717 20 de març de 1718 Partit Whig John Aislabie 75px|Sense imatge 20 de març de 1718 23 de gener de 1721 Partit Whig Sir John Pratt 75px|Sense imatge 2 de febrer de 3 d'abril de 1721 Partit Whig Sir Robert Walpole 75px| Robert Walpole 3 d'abril de 1721 12 de febrer de 1742 Partit Whig Samuel Sandys 75px| Samuel Sandys 12 de febrer de 1742 12 de desembre de 1743 Partit Whig Hon. Henry PelhamTambé serví com a Primer Ministre durant part de la seva Cancelleria. 75px|Hon. Henry Pelham 12 de desembre de 1743 8 de març de 1754 Partit Whig Sir William Lee 75px|Sir William Lee 8 de març de 6 d'abril de 1754 Partit Whig Hon. Henry Bilson Legge 75px|Hon. Henry Bilson Legge 6 d'abril de 1754 25 de novembre de 1755 Partit Whig Sir George Lyttelton, Bt 75px|Sir George Lyttelton, Bt 25 de novembre de 1755 16 de novembre de 1756 Partit Whig Hon. Henry Bilson Legge 75px|Hon. Henry Bilson Legge 16 de novembre de 1756 13 d'abril de 1757 Partit Whig Lord Mansfield 75px|Lord Mansfield 13 d'abril de 2 de juliol de 1757 Partit Whig Hon. Henry Bilson Legge 75px|Hon. Henry Bilson Legge 2 de juliol de 1757 19 de març de 1761 Partit Whig El Vescomte Barrington 75px|El Vescomte Barrington 19 de març de 1761 29 de maig de 1762 Partit Whig Sir Francis Dashwood, Bt 75px|Sir Francis Dashwood, Bt 29 de maig de 1762 16 d'abril de 1763 Partit Tory Hon. George Grenville 75px|Hon. George Grenville 16 d'abril de 1763 16 de juliol de 1765 Partit Whig William Dowdeswell 75px|Sense imatge 16 de juliol de 1765 2 d'agost de 1766 Partit Whig Hon. Charles TownshendMorí al càrrec. 75px|Hon. Charles TownshendMorí al càrrec. 2 d'agost de 1766 4 de setembre de 1767 Partit Whig Lord North 75px|Lord North 11 de setembre de 1767 27 de març de 1782 Partit Tory Lord John Cavendish 75px|Sense imatge 27 de març de 1782 10 de juliol de 1782 Partit Whig Hon. William Pitt el Jove 75px|Hon. William Pitt el Jove 10 de juliol de 1782 31 de març de 1783 Partit Whig Lord John Cavendish 75px|Sense imatge 2 d'abril de 1783 19 de desembre de 1783 Partit Whig Hon. William Pitt el Jove 75px|Hon. William Pitt el Jove 19 de desembre de 1783 14 de març de 1801 Tory Henry Addington 75px|Henry Addington 14 de març de 1801 10 de maig de 1804 Tory Hon. William Pitt el Jove 75px|Hon. William Pitt el Jove 10 de maig de 1804 23 de gener de 1806 Tory Lord Henry Petty 5 de febrer de 1806 26 de març de 1807 Whig Hon. Spencer Perceval 75px|Hon. Spencer Perceval 26 de març de 1807 12 de maig de 1812 Tory Nicholas Vansittart 75px| Nicholas Vansittart 12 de maig de 1812 12 de juliol de 1817 Tory
Cancellers de l'Erari del Regne Unit, 1817-1902 Tot i que els regnes de la Gran Bretanya i d'Irlanda havien quedat units mitjançant l'Acta d'Unió de 1800, els Eraris d'ambdós regnes no es van consolidar fins al 1817.Joseph Haydn, Horace Ockerby (ed.): The Book of Dignities, 3rd edition, Part X (Ireland), p. 562. W.H. Allen & Co., London 1894, reprinted by Firecrest Publishing Ltd, Bath, 1969 Per als cancellers irlandesos anteriors a aquesta data, veure Canceller de l'Erari Irlandès.