Llaunes de sopa Campbell's (originàriament en anglès Campbell's Soup Cans), també coneguda com 32 llaunes de sopa Campbell's,Frazier, pàg. 708. és una obra d'art produïda el 1962 per l'artista nord-americà Andy Warhol. Consisteix en trenta-dos llenços, cadascun de 50,8 cm d'alçada i 40,6 cm d'amplada (20 × 16 polzades), en els quals hi ha pintada una llauna de sopa Campbell's que reprodueix cadascuna de les varietats de sopa enllaunada que la companyia oferia en aquella època. Les pintures individuals van ser realitzades amb un procés semimecanitzat de serigrafia. El suport de Campbell's Soup Cans respecte dels temes de cultura popular va ajudar l'art pop a instal·lar-se com un moviment artístic de transcendència.
Per a Warhol, un il·lustrador comercial que es convertiria en un autor d'èxit, pintor i director de cinema, aquesta obra va constituir la seva primera exposició individual en una galeria d'art com a artista professional.Angell, pàg. 38.Livingstone, pàg. 32. L'obra, exposada per primera vegada a la Galeria Ferus de Los Angeles, va marcar el debut de l'art pop a la costa oest dels Estats Units.Lippard, pàg. 158. Al principi, la combinació del procés semimecanitzat, l'estil i el tema comercial van causar molèstia, ja que l'evident comercialisme mundà representava una ofensa directa a la tècnica i filosofia de l'expressionisme abstracte, un moviment artístic que va ser dominant durant el període posterior a la Segona Guerra Mundial i que s'aferrava, no només als valors i l'estètica de les «Belles Arts», sinó també a una inclinació mística. Aquesta controvèrsia va conduir a un gran debat sobre l'ètica i els mèrits que suposaven aquest treball. Els motius de Warhol com artista van ser qüestionats, i ho continuen sent avui dia. La gran commoció pública va ajudar a transformar Warhol d'un experimentat il·lustrador comercial dels anys 1950 a un notable artista de belles arts, i el va fer distingir d'altres artistes pop emergents. Encara que la demanda comercial per les seves pintures no va ser immediata, la relació de Warhol amb el tema va fer que el seu nom es convertís en sinònim de les pintures de Llaunes de sopa Campbell's.
Posteriorment, Warhol va produir una àmplia varietat d'obres d'art que representaven llaunes de sopa Campbell's, així com unes altres obres basant-se en una gran varietat d'imatges del món del comerç i dels mitjans de comunicació. El terme Llaunes de sopa Campbell's generalment és usat en referència a la sèrie original de pintures, així com als dibuixos i pintures que Warhol va realitzar posteriorment i que igualment representen llaunes de sopa Campbell's. A causa de la popularitat que al final va assolir la sèrie sencera, la reputació de Warhol va créixer fins a un punt on no només era l'artista pop nord-americà de més gran renom,Stokstad, pàg. 1130. sinó també l'artista nord-americà viu més cotitzat del moment.Bourdon pàg. 307.
Antecedents Escena artística de Nova York Warhol va arribar a la ciutat de Nova York el 1949, provinent de l'Escola de Belles Arts de l'Institut Tecnològic Carnegie.Livingstone, pàg. 31. Va tenir èxit ràpidament com a dissenyador comercial, i el seu primer dibuix publicat va aparèixer al número d'estiu de la revista Glamur l'any 1949.Watson, pàg. 25. El 1952, va tenir lloc la seva primera exposició en una galeria d'art —la Galeria Bodley— amb una presentació de treballs inspirats en Truman Capote.Watson, pàg. 27–28. L'any 1955, es trobava calcant fotografies de la col·lecció fotogràfica de la Biblioteca Pública de Nova York amb l'ajuda de Nathan Gluck i reproduint-les amb el procés que havia desenvolupat prèviament com a col·legial a Institut Tecnològic Carnegie. Aquest procés, que utilitzaria a les seves obres posteriors, consistia a imprimir il·lustracions amb tinta fresca sobre un paper.Watson, pàg. 26–27. Durant els anys 1950, va realitzar exposicions regulars dels seus dibuixos, i fins i tot va arribar a exposar al Museu d'Art Modern de Nova York, amb una exposició titulada Recent Drawings (Dibuixos recents), l'any 1956.
Art pop El 1960, Warhol va començar a realitzar les seves primeres pintures sobre llenç, basades en dibuixos de tires còmiques.Harrison y Wood, pàg. 730. Al final de 1961, va aprendre el procés del serigrafiat amb l'ajuda de Floriano Vecchi,Watson, pàg. 79. qui havia dirigit la «Tiber Press» des de 1953. Encara que el procés comença generalment amb un dibuix amb una plantilla, freqüentment es desenvolupa a partir d'una fotografia ampliada que més tard és estampada amb l'ajuda de goma d'enganxar sobre paper de seda. En qualsevol cas, es necessita produir una versió basada en goma d'enganxar d'una imatge positiva bidimensional (positiva significa que els espais oberts es deixen on la pintura apareixerà). Normalment, la tinta és estesa sobre el mitjà perquè passi a través del paper de seda i no a través de la goma d'enganxar.Warhol y Hackett, pàg. 28.Les Llaunes de sopa Campbell's van ser unes de les primeres produccions serigràfiques de Warhol; les primeres de totes van ser bitllets de dòlars nord-americans. Les peces, cadascuna d'un color, estaven fetes amb plantilla. Warhol no va utilitzar fotografies per a serigrafiats fins després d'acabar la sèrie original de llaunes de sopa Campbell's.Bourdon, pàg. 123. miniatura|Andy Warhol, el creador de l'extensa sèrie de pintures de Llaunes de sopa Campbell's Encara que Warhol havia realitzat serigrafiats de tires còmiques i altres temes d'art pop, suposadament es va encarregar les llaunes de sopa a si mateix per evitar competir amb l'estil més refinat dels còmics de Roy Lichtenstein.Bourdon, pàg. 109. De fet, una vegada va dir:
El febrer de 1962, Liechtenstein va exposar les seves obres en una exposició de dibuixos animats en què totes les obres van ser venudes en l'epònima Galeria Leo Castelli, acabant amb la possibilitat que Warhol exposés els seus propis dibuixos animats.Bourdon, pàg. 102. De fet, el mateix Leo Castelli havia visitat la galeria de Warhol el 1961 i va dir que el treball que va veure allà era molt similar al de Liechtenstein,Watson, pàg. 74–75.Angell, pàg. 84. encara que les obres d'art caricaturesc de Warhol i Liechtenstein diferien en temes i tècniques (per exemple, les figures de la tira còmica de Warhol eren caricatures humorístiques de la cultura popular com Popeye, mentre que les de Liechtenstein eren generalment d'herois i heroïnes estereotípiques, inspirats per tires còmiques d'aventura i idil·li).Angell, pàg. 86. En aquell moment, Castelli va decidir no representar aquells artistes tot i que posteriorment, el 1964, exposaria algunes obres de Warhol, com ara les seves reproduccions de caixes de suc de tomàquet Campbell's i les caixes de sabó Brillo.Archer, pàg. 14. Tornaria a exposar els treballs de Warhol el 1966.Sylvester, pàg. 386. L'exposició individual de Liechtenstein el 1962 va ser seguida per la de Wayne Thiebaud el 17 d'abril d'aquell any a la Galeria Allan Stone, on es van exposar representacions de menjar nord-americà, cosa que va inquietar Warhol, ja que va sentir que amenaçava les seves pròpies obres de llaunes de sopa.Bourdon, pàg. 102–103. Warhol estava considerant tornar a la Galeria Bodley, però al director de la galeria no li van agradar les seves obres d'art pop. El 1961, Allan Stone li va oferir a Warhol una exposició conjunta amb uns altres dos artistes, James Rosenquist i Robert Indiana, a la Galeria de 18 East i el Carrer 82, però els tres es van sentir insultats amb aquesta proposició.Bourdon, pàg. 100.
Irving Blum va ser el primer comerciant a exposar les pintures de les «llaunes de sopa» de Warhol. El maig de 1962 Blum visitava Warhol, just en el moment en què Warhol va aparèixer en un article de l'11 de maig de la revista Time anomenat «The Slice-of-Cake School» (que incloïa una mostra dels bitllets d'un dòlar serigrafiat de Warhol) juntament amb Liechtenstein, Rosenquist i Wayne Thiebaud.Watson, pàg. 79–80. Warhol va ser l'únic que va aparèixer fotografiat a l'article, cosa que indica el seu poder per manipular els mitjans de comunicació.Bourdon, pàg. 110. Blum va veure dotzenes de variacions de les Llaunes de sopa Campbell's aquell dia, incloent-hi una quadrícula amb cent llaunes de sopa. Blum estava sorprès que Warhol no estigués associat a cap galeria d'art i li va oferir una exposició a la Galeria Ferus de Los Angeles. Aquesta seria la primera exposició individual del seu art pop. Blum li va assegurar a Warhol que la recent creada revista Artforum, que tenia una oficina al pis superior de la galeria, cobriria l'esdeveniment. No només va ser la primera exposició en una galeria d'art totalment enfocada en Warhol sinó que va ser, a més, considerada la millor estrena d'una exposició d'art pop a la Costa oest.
Descripció miniatura|esquerra|Llaunes de sopa Campbell's, la base dels quadres de Warhol Warhol li va enviar a Blum trenta-dos llenços de 50,8 × 40,6 cm amb representacions de llaunes de sopa Campbell's, cada un retratant un dels diferents gustos disponibles en aquella època. Les trenta-dues pintures són molt similars: cada una és una representació realista de la icònica llauna de sopa Campbell's vermella i blanca serigrafiada sobre un fons blanc. Les pintures tenen variacions menors als noms que indiquen el gust de cada sopa. La majoria d'aquests noms estan escrits amb lletres vermelles; no obstant això, quatre varietats porten a més unes altres lletres negres, acompanyant les vermelles: la Sopa de cloïsses (Clam Chowder) té lletres negres sota el nom de la varietat que diuen «Estil Manhattan» («Manhattan Style»), cosa que indica que la sopa té una base de tomàquet i brou en comptes del tradicional estil New England basat en crema; la de Carn de bou (Beef) té lletres negres sota el nom de la varietat que diuen «Amb vegetals i ordi» («With Vegetables and Barley»); la de Brou escocès (Scotch Broth) té també lletres negres sota el nom de la varietat que diuen «Una sopa abundant» («A Hearty Soup») i la de Minestrone, que igualment té lletres negres que diuen «Sopa de vegetals estil italià» («Italian-Style Vegetable Soup»). Hi ha dues varietats que presenten, a més, paraules entre parèntesis amb lletres vermelles, sota del nom de la varietat: Brou de bou (Beef Broth), la paraula entre parèntesis és «Bouillon», i Consomé (Consommé), que indica «Beef». La mida de la lletra només difereix lleugerament al nom de les varietats; tanmateix, hi ha unes quantes diferències notables al seu estil. La de Tomàquet i arròs estil tradicional (Old-fashioned Tomato Rice) és l'única varietat on el nom està escrit amb minúscules.Faerna García, José M. (1996) pàg.15-16
Aquesta escriptura en minúscules aparenta ser d'un tipus de lletra lleugerament diferent de les altres. Existeixen, a més, unes altres diferències d'estil. Old-fashioned Tomato Rice té la paraula «Sopa» escrita a la part inferior de la llauna, ocupant el lloc on les altres trenta-una varietats presenten una sèrie de flors de lis ornamentals. A més, Formatge Cheddar (Cheddar Cheese) té dues bandes o llistons daurats: a la part central-esquerra, un que diu «Nou!» (New!), i al centre un altre que diu «Grandiós com salsa també!» (Great As A Sauce Too!).
Estrena