Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.
Història El nom de Vitrariis apareix al . i significaria «vidrieria» o «vitralleria», però no se sap l'origen o el perquè d'aquest nom. Cal també tenir en compte la semblança amb vitraria, nom llatí de l'herba anomenada Morella roquera. El nom Vidreres és documenta als segles . Durant el , quan dominava el castellà i també durant l'època del franquisme que els topònims catalans eren prohibits s'escrivia Vidreras. El nom correcte va ser restablert el setembre de 1981.
Prehistòria En el terme municipal s'han fet troballes en superfície de material lític pertanyent al Paleolític inferior i mitjà, amb una datació entre 400.000 - 35.000aC, sobretot al veïnat de les Bòries i a prop de la urbanització de la Goba. Però la troballa prehistòrica més important es produí l'any 1999, amb la necròpolis del Pi de la Lliura, a la zona de Caulès. Es tracta d'un cementiri d'urnes amb restes de persones incinerades. El jaciment data de l'acabament de l'edat del bronze, entre 850 - 550 aC. Cap al es consolida a les terres catalanes la cultura ibèrica, integrada per diversos pobles i tot apunta que a Vidreres estaria a la frontera entre els indicets, que habitaven a l'Empordà, i els ausetans, que poblaven la zona de Vic.
Edat antiga Amb l'arribada dels romans a Catalunya el 218 aC va desaparèixer la cultura ibèrica. Els Romans van romandre al principat fins al 476 quan foren substituïts pels visigots. Cap al 720 el territori fou ocupat pels musulmans, però hi van romandre poc, així el 785 els carolingis ocupen Girona. Els carolingis van organitzar el territori català en comtats. La zona de Vidreres formà part del vescomtat de Girona, posteriorment anomenat Cabrera, que formava part del comtat de Girona.
Edat mitjana El primer document que parla amb seguretat de la zona de Vidreres està datat el 14 d'octubre de l'any 1001, quan els comtes de Barcelona, Girona i Osona, Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona, van perdre una propietat anomenada Palol, situada al comtat de Besalú, i que pertanyia al vescomte de Girona Seniofred I. Llavors el comte va haver d'indemnitzar al vescomte donant-li la propietat de Lloret, que fins llavors formava part de Maçanet de la Selva. Vidreres també formava part de Maçanet. El document diu que Lloret afronta al nord amb el Vilar Daniel, el Camp Cominal i el terme de Caldes – Caulès. Aquest Vilar Daniel correspon a la zona de l'actual mas Valldaniel. Segons un document del 1066 ja existia la parròquia de Vidreres. El primer document que parla de Caulès és del 919, però es refereix al poblat de Caulès Vell situat actualment al terme de Caldes de Malavella, amb restes que van dels segles al . Aquest Caules Vell es troba a dos quilòmetre de distància de Caules de Vidreres.
El Vescomtat de Cabrera miniatura|Escut dels Cabrera Vidreres, com la resta de Catalunya, va viure sota el sistema social del feudalisme des del fins als primers decennis del . El senyor feudal de Vidreres fou el vescomte de Cabrera, aquest títol passà per venda el 1574 als Montcada i el 1756, per casament, a la família castellana dels ducs de Medinaceli que actualment encara ostenten el títol de vescomtes de Cabrera. Però amb l'abolició del règim feudal cap a l'any 1820, el títol nobiliari ara és honorífic. El vescomte posseïa a Vidreres el castell de Sant Iscle, esmentat per primer cop el 1194. En el feudalisme la societat era piramidal i existien relacions de vassallatge. Era una societat bàsicament agrària i els grans propietaris de la terra eren la corona, la noblesa i l'església. En el cas de Vidreres els grans propietaris eren el vescomte de Cabrera, que disposava de més de la meitat de la terra; el senyor de la Bruguera; els monestirs d'Amer, Breda i Valldemaria, etc.
Edat moderna Al la població de Vidreres va disminuir a causa de la pesta Negra. De l'any 1348 a 1349. Del 1362 a 1370 Vidreres tenia 621 habitants i el 1497 només 351. Això va suposar s'hi van abandonar més de cinquanta masos.
Els senyors van augmentar les pressions sobre els pagesos que quedaven per evitar que disminuïssin els seus ingressos i aquests pagesos eren coneguts com a remences. Vidreres, al , era una de les 23 poblacions del principat amb més de quaranta focs o cases remences. Tota aquesta tensió esclatà al amb les dues guerres Remences i durant la segona guerra (1483-1486) els remences van ocupar el castell de Sant Iscle que fou tornat un cop acabada la guerra. El conflicte acabà quan el rei Ferran II dictà la sentència arbitral de Guadalupe el 21 d'abril de 1486.
Amb aquesta sentència es va abolir el caràcter obligatori dels mals usos, i s'abolí el dret de maltractar i molts altres abusos senyorials menors. La sentència va imposar dures multes econòmiques al conjunt dels remences i els pagesos. Per pagar la multa van anomenar uns síndics, entre ells el vidrerenc Pere Flor. A Vidreres la crisi demogràfica va fer que la parròquia de Caulès quedes quasi deshabitada i el 1448 fou unida a la de Vidreres, quan només restava un habitant.
Al la població s'estancà i el 1553 hi havia 347 habitants. Urbanísticament Vidreres continua creixent al voltant de l'església i per camins de bast, la vila es comunicava amb altres poblacions com Sils, Caldes, Sant Feliu de Guíxols, Lloret i Blanes. En el veïnat de les cases Noves es construí la capella dels Dolors. Els anys centrals del són ocupats per la guerra dels Segadors. Durant la guerra els Francesos van ocupar Girona i el 1653 Joan d'Àustria va posar setge a la ciutat. De camí cap a Girona Joan d'Àustria i el seu exèrcit van passar per Vidreres. Aquest rei va passar els dies 16 i 17 de setembre a la Torre d'en Llobet.
En el s'inicià la Guerra de Successió espanyola durant la qual van existir unes partides de paisans armats que lluitaren a favor de Felip d'Anjou, les anomenades Esquadres de Catalunya. Un cop acabada la guerra aquestes partides es van dissoldre, però el 1719 es van tornar a reorganitzar, en total foren 51 esquadres, entre elles la de Vidreres amb 30 homes i 30 armes. El 1720 només en quedaven 27, entre elles la de Vidreres.
Malgrat la derrota política a Catalunya aquest fou un segle de creixement per a Vidreres, tant econòmicament com demogràficament. Vidreres va doblar la seva població que passà de 252 habitants el 1718 a 546 el 1787. El creixement demogràfic de Vidreres es va donar tant el camp com a la vila i així es van obrir nous carres: el carrer Nou i el carrer Sense Sortida. Això, acompanyat per la bonança econòmica, ajuden a l'edificació del nou temple parroquial entre el 1790 i el 1800. A la darreria del Vidreres encara era una població dedicada majoritàriament a l'agricultura però començaven a guanyar importància als artesans entre els quals hi havia el ferrers, sastres, teixidors de lli, etc.
Edat contemporània El no fou tan tranquil com el XVIII, així es visqué la fi de l'antic règim i amb ell del feudalisme, que fou substituït per l'estat liberal amb la nova organització que això suposava tant a nivell local con nacional. Fou un període en què Vidreres va patir molts ensurts. Durant la guerra del Francès, el 1808 van passar les forces franceses que es dirigien a Barcelona, el 1809 van passar per Vidreres les tropes italianes que ajudaven els francesos al setge de Girona i el 1810 ho van fer les tropes espanyoles. Més tard, durant la tercera guerra carlina (1872-1875) la vila fou diverses vegades assetjada pels carlistes.
En aquest segle van començar a sorgir els partits polítics i els sindicats; es va viure sota els règims polítics de la monarquia i república amb més o menys llibertat. Tots els canvis anteriors van provocar modificacions a les institucions de Vidreres: l'antiga batllia de Vidreres fou abolida i va sorgir l'ajuntament de Vidreres.
Malgrat les guerres i el canvis governamentals el poble va créixer en tots els sentits: econòmicament, demogràficament, en serveis, en infraestructures, etc. El 1850 tenia 743 habitants i el 1887, 2.223, és a dir que en 40 anys la població es triplicà. A partir de 1850 viu més gent a la vila que a pagès, i s'obriren nous carrers: Jaume Ferrer, Pau Casals, Orient, Santa Maria, de l'Estrella, Ponent, Migdia i Catalunya. A final de segle es construïren dos edificis emblemàtics: El Casino i l'Ajuntament. Tot aquest creixement fou degut en part a l'aparició de la indústria surotapera: els primers fabricants apareixen cap al 1840; entre el 1892 i el 1900 és l'època de major esplendor amb 25 fabricants; i a principis del el sector entrà en crisi de la qual no es recuperà. Actualment només hi ha un fabricant.
Segle XX El 1900 Vidreres tenia 2.123 habitants i la població anà disminuint fins a només 1.710 habitants el 1937. La disminució fou deguda en part a la desaparició de la indústria surotapera, i la població continuà dedicant-se majoritàriament a l'agricultura. Durant la guerra civil (1936-1939) al pla de Vidreres es construí un camp d'aterratge de l'aviació republicana, s'edificà un búnquer a Can Vall-llosera i en el bosc d'en Puig es van ubicar els dipòsits de combustible i els subministraments del camp d'aterratge.
Vidreres va ser un poble on la república governava fins al 2 de febrer de 1939 amb l'entrada de les tropes nacionals, des de llavors fins a l'any 1975 Vidreres va estar sota la dictadura franquista. L'any 1952 es va instal·lar a Vidreres la indústria lletera RAM que va ser un motor econòmic pel poble, aquesta indústria va arribar a albergar a 300 treballadors, molts dels quals eren immigrants d'Andalusia i Extremadura. Els anys 60 és una dècada de creixement que va acompanyada amb la realització de noves infraestructures: es pavimenten els carres del poble, s'edifica el col·legi de Sant Iscle, es construeix la caserna de la Guàrdia Civil, s'edifiquen els habitatges del Barri de la Pau i es comença a urbanitzar el barri de les Serres. La dècada dels 70 foren anys de construcció d'urbanitzacions per cases de segona residència, bàsicament per a la gent de la zona de Barcelona. Tota aquesta activitat va fer augmentar la població que passà de 1.845 habitants el 1960 a 2.677 el 1970. L'any 1975 s'inicià l'actual etapa democràtica, però la crisi econòmica alentí el creixement: els 2.953 del 1975 foren 3.207 el 1985.
El 1979 se celebren eleccions democràtiques municipals: primer governà el PSC (1979-1987), després CIU (1987-1995). Des de llavors governa el PSC. En aquests 24 anys el municipi s'ha dotat de nous equipaments: zona poliesportiva, biblioteca, centre d'assistència primària, col·legi públic Salvador Espriu, llar de jubilats, cementiri, pavelló reforma del casino la Unió i de Can Xiberta (escola d'adults), institut IES Vidreres i centre cívic. Els últims anys del han estat de creixement i actualment la població és de 7.887 habitants.
Segle XXI
A mitjans de desembre de 2021, van votar a favor de la perservació dels correbous a la festa major del poble en una consulta popular. Actualment, és l'únic municipi de les comarques gironines que els segueixen celebrant.
La Guerra Civil Vidreres va ser un poble republicà fins al 2 de febrer de 1939 quan les tropes nacionals van entrar i es va implantar el franquisme fins a l'any 1975. Durant la Guerra Civil a Vidreres es va construir un camp d'aterratge de l'aviació republicana als afores de Vidreres, al Pla. També es va construir un búnquer a can Vall-llosera i trinxeres al Bosc d'en Puig. Actualment encara es conserva el búnquer, dins la masia de can Vall-llosera.
El búnquer de can Vall-llosera