Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol. Va ser president del govern d'Espanya (1976-1981) i una figura rellevant de la Transició espanyola. Joan Carles I li va concedir el 1981 el ducat de Suárez, amb grandesa d'Espanya, i va ser també cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Biografia Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures del règim franquista de la mà de Fernando Herrero Tejedor.
El 1958 passa a formar part de la «Secretaria General del Moviment» ascendint, el 1961, a Cap del Gabinet Tècnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la província d'Àvila el 1967 i governador civil de Segòvia el 1968. L'any 1969 és designat Director General de Radiotelevisió Espanyola, on ja havia ocupat altres càrrecs entre 1964 i 1968, romanent en el càrrec fins al 1973.
A l'abril de 1975, novament de la mà d'Herrero Tejedor, és nomenat Sotssecretari General del Moviment. L'11 de desembre de 1975, després que Herrero Tejedor morís en un accident d'automòbil, Adolfo Suárez és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec en el qual roman en el primer gabinet de Carlos Arias Navarro, format després de la mort de Franco el novembre de 1975.
Formació de Govern Quan al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per a una gran majoria del poble espanyol. No obstant això, als seus 43 anys (amb no poques dificultats) va aglutinar un grup de polítics de la seva generació que havien arribat a les conviccions democràtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes conversos com ell, a socialdemòcrates, liberals i democristians, entre d'altres.
En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernández Miranda, que va assolir l'autoliquidació de les Corts franquistes i tirar endavant la Llei per la Reforma Política, i amb la del tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, encarregat de tranquil·litzar i controlar -tant com fos possible- les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien participat en la Guerra Civil espanyola i, per tant, proclius al règim franquista.
Aprovat el Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política el 15 de desembre de 1976, la Llei General Pressupostària el 29 de desembre de 1976, la llei sobre regulació del dret d'associació sindical l'1 d'abril de 1977, en plena inestabilitat nacional i política, va evidenciar la seva sobirania i intrepidesa legalitzant el 9 d'abril de 1977 el Partit Comunista d'Espanya (PCE).
El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador d'aquestes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituent van aprovar la llei d'Amnistia el 15 d'octubre de 1977 i autoritzà el retorn del president de la Generalitat Josep Tarradellas, que va arribar a Barcelona el 23 d'octubre de 1977, la Llei sobre despenalització de l'adulteri el 26 de maig de 1978, el 17 de juliol la Llei d'eleccions locals que possibilità les eleccions municipals democràtiques i el 4 de desembre la Llei de la Policia i la Llei de Partit Polítics, que van possibilitar l'aprovació de la Constitució, que el poble espanyol confirmava per referèndum el 6 de desembre de 1978.
El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals i iniciava el seu tercer mandat com a president del Govern. Entre altres, s'aproven lleis d'impostos com ara l'Impost sobre la renda (IRPF), l'impost sobre societats o els impostos especials. També s'aproven els Estatuts d'Autonomia basc i el català i amb les Autonomies va arribar la primera Llei Orgànica de Finançament de les comunitats autònomes. S'aprova la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, i es van assentar les noves bases de la Justícia amb la Llei Orgànica del Poder Judicial. Va ser una etapa de govern plena de dificultats polítiques, socials i econòmiques que el van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la dimissió el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya». Fou rellevat per Leopoldo Calvo-Sotelo
El Centro Democrático y Social Poc després de la seva dimissió va crear, al costat d'altres exdirigents de la UCD, el partit Centro Democrático y Social (CDS), amb el qual es va presentar a les eleccions del 28 d'octubre de 1982, sent elegit diputat per Madrid. Va revalidar el seu escó el 1986 i 1989, però el 1991 va dimitir com a President del CDS després de la crisi d'aquest partit que abandonà la principal escena política.
Retirada de la vida política miniatura|Tomba d'Adolfo Suárez i la seva esposa a la catedral d'Àvila El 1996 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia per la seva important contribució a la transició espanyola a la democràcia.
Tant la seva esposa, Amparo Illana Elórtegui, com la seva filla gran, Marian Suárez Illana, varen patir i, finalment, morir de càncer (Amparo el 2001 i Marian el 2004). La seva filla Sonsoles Suárez, presentadora de televisió, també ha patit càncer. Suárez tenia tres fills més: Adolfo Suárez Illana, que va ser candidat del Partido Popular a la presidència de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa l'any 2003, Laura i Javier.
Va ser el seu fill Adolfo que va fer públic, en una entrevista al programa Las Cerezas de Televisió Espanyola emès el 31 de maig de 2005, que l'expresident Suárez patia una demència senil degenerativa des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia ningú, responent només a estímuls afectius.
El 2005, des del programa Protagonistas de Luis del Olmo (Punto Radio) se li va fer un homenatge al qual es van sumar Suárez Illana, Santiago Carrillo, i els següents quatre presidents del Govern espanyol.
Vegeu també Consell de Ministres d'Espanya (Legislatura Constituent) Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura)
Composició dels governs
Govern del 3 de juliol de 1976 II Govern preconstitucional Cartera Titulars Vicepresident 1r i Ministre sense Cartera Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil21/9/1976: Manuel Gutiérrez Mellado Vicepresident 2n i Ministre de Presidència Alfonso Osorio García Agricultura Fernando Abril Martorell Aire Carlos Franco Iribarnegaray Afers Exteriors Marcelino Oreja Aguirre Comerç José Lladó Fernández-Urrutia Educació Aurelio Menéndez y Menéndez Exèrcit Félix Álvarez-Arenas y Pacheco Governació Rodolfo Martín Villa Hisenda Eduardo Carriles Galarraga Indústria Carlos Pérez de Bricio Olariaga Informació i Turisme Andrés Reguera Guajardo Justícia Landelino Lavilla Alsina Marina Gabriel Pita da Veiga y Sanz11/4/1977: Pascual Pery Junquera Obres Públiques Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo11/4/1977: Luis Ortiz González Relacions Sindicals Enrique de la Mata Gorostizaga Secretari General del Moviment Ignacio García López Treball Álvaro Rengifo Calderón Habitatge Francisco Lozano Vicente
Governs del 4 de juliol de 1977 i 25 de febrer de 1978 I i II Governs Constituents d'UCD Cartera TitularsGovern del 4 de juliol de 1977Govern del 25 de febrer 1978Vicepresident 1r per la DefensaManuel Gutiérrez MelladoManuel Gutiérrez MelladoVicepresident 2n per Afers EconòmicsEnrique Fuentes QuintanaFernando Abril MartorellVicepresident 3r per Afers PolíticsFernando Abril MartorellAdjunt per a les Regions Manuel Francisco Clavero Arévalo Manuel Francisco Clavero ArévaloAdjunt Relacions amb les Corts Ignacio Camuñas SolísAgricultura José Enrique Martínez Genique Jaime Lamo de EspinosaAfers Exteriors Marcelino Oreja Aguirre Marcelino Oreja AguirreComerç i Turisme Juan Antonio García Díez Juan Antonio García DíezCultura i Benestar Pío Cabanillas Gallas Pío Cabanillas GallasEducació Íñigo Cavero Lataillade Íñigo Cavero LatailladeHisenda Francisco Fernández Ordóñez Francisco Fernández OrdóñezIndústria Alberto Oliart Saussol Agustín Rodríguez SahagúnInterior Rodolfo Martín Villa Rodolfo Martín VillaJustícia Landelino Lavilla Alsina Landelino Lavilla AlsinaObres Públiques i Urbanisme Joaquín Garrigues Walker Joaquín Garrigues WalkerPresidència José Manuel Otero Novas José Manuel Otero NovasRelacions amb la CEE Leopoldo Calvo-Sotelo BusteloSanitat i Seguretat Social Enrique Sánchez de León Pérez Enrique Sánchez de León PérezTreballManuel Jiménez de Parga Cabrera Rafael Calvo OrtegaTransport i Comunicacions José Lladó Fernández-Urrutia Salvador Sánchez-Terán
Govern del 6 d'abril de 1979 III Govern d'UCD. Primer govern constitucional Cartera TitularsVicepresident 1r de Seguretat i DefensaManuel Gutiérrez MelladoVicepresident 2n per Afers EconòmicsFernando Abril MartorellAdjunt al President Joaquín Garrigues WalkerAdministració Territorial Antonio Fontán PérezAgricultura Jaime Lamo de EspinosaAfers Exteriors Marcelino Oreja AguirreComerç i Turisme Juan Antonio García DíezCultura Manuel Francisco Clavero Arévalo / 17-1-1980: Ricardo de la Cierva y de HocesDefensa Agustín Rodríguez SahagúnEconomia José Luis Leal MaldonadoEducació José Manuel Otero NovasHisenda Jaime García AñoverosIndústria Carlos Bustelo García del RealInterior Antonio Ibáñez FreireInvestigació i Universitats Luis González SearaJustícia Íñigo Cavero LatailladeObres Públiques i Urbanisme Jesús Sancho RofPresidència i Secretari Consell Ministres José Pedro Pérez-Llorca RodrigoRelacions amb la CEE Leopoldo Calvo-Sotelo BusteloRelacions amb les Corts Rafael Arias-Salgado MontalvoSanitat i Seguretat Social Juan Rovira TarazonaTreball Rafael Calvo OrtegaTransport i Comunicacions Salvador Sánchez-Terán
Governs del 3 de maig i 9 de setembre de 1980 IV i V Governs d'UCD Cartera TitularsGovern del 3 de maig de 1980Govern del 9 de setembre de 1980Vicepresident 1r per Seguretat i Defensa Manuel Gutiérrez MelladoManuel Gutiérrez MelladoVicepresident 2n per Afers EconòmicsFernando Abril MartorellLeopoldo Calvo-Sotelo BusteloAdjunt al President Pío Cabanillas GallasAdjunt al President i Encarregat d'Administració PúblicaSebastián Martín-Retortillo BaquerSebastián Martín-Retortillo BaquerAdjunt al President i Encarregat de Coordinació Legislativa Juan Antonio Ortega Díaz-AmbronaAdministració Territorial José Pedro Pérez-LlorcaRodolfo Martín VillaAgricultura Jaime Lamo de Espinosa Jaime Lamo de EspinosaAfers Exteriors Marcelino Oreja AguirreJosé Pedro Pérez-LlorcaComerç i Turisme Luis Gámir CasaresJuan Antonio García DíezCultura Ricardo de la Cierva y de HocesÍñigo Cavero LatailladeDefensa Agustín Rodríguez SahagúnAgustín Rodríguez SahagúnEconomia José Luis Leal MaldonadoJuan Antonio García DíezEducació José Manuel Otero NovasJuan Antonio Ortega Díaz-AmbronaHisendaJaime García Añoveros Jaime García AñoverosIndústria i Energia Ignacio Bayón MarinéIgnacio Bayón MarinéInterior Juan José Rosón PérezJuan José Rosón PérezInvestigació i Universitats Luis González SearaLuis González SearaJustícia Íñigo Cavero LatailladeFrancisco Fernández OrdóñezObres Públiques i Urbanisme Jesús Sancho RofJesús Sancho RofPresidència Rafael Arias-Salgado MontalvoRafael Arias-Salgado MontalvoRelacions amb la CEE Leopoldo Calvo-Sotelo BusteloEduard Punset i CasalsSanitat i Seguretat Social Juan Rovira TarazonaAlberto Oliart SaussolTreball Salvador Sánchez-TeránFélix Manuel Pérez MillaresTransport i Comunicacions José Luis Álvarez ÁlvarezJosé Luis Álvarez Álvarez
Distincions i condecoracions 50px|Orde del Mèrit Civil Gran Creu de l'orde del Mèrit Civil (18 de juliol de 1969). Medalla d'Or de Segòvia (17 de novembre de 1969).