El districte de Kamrup és una divisió administrativa de l'estat d'Assam, Índia.
No correspon a l'antic regne de Kamrup o Kamarupa sinó a una petita part d'Assam on habita el poble assames kamrupi i es parla el dialecte kamrupi; aquest poble i llengua també ocupen el districte de Nalbari i el districte de Barpeta, que foren segregats del de Kamrup.
Després del 2001 el districte es va dividir en dos parts: Districte de Kamrup per les zones rurals i Districte Metropolità de Kamrup per l'àrea metropolitana de Guwahati. La capital dels dos està a Guwahati.
Geografia Els rius principals són Brahmaputra, Puthimari, Bornoi, Nona, Kulsi, Pagladiya i Kalajal.
La superfície és de 2740,74 km². Està format per dues subdivisions, Guwahati amb 2.197,48 km² i Rangia amb 543,26 km²
La població és d'1.321.839 habitants. Abans de la separació de la zona metropolitana la població (2001) era de 2.522.324 i l'àrea conjunta era 4.345 km².
Administrativament està dividit en cercles, el 8 primers a la subdivisió de Guwahati i els tres darrers a la de Ranmgia: Boko, Chamaria, Chaygaon, Hajo, Nagarbera, North Guwahati, Palasbari, Goroimari, Rangia, Goreswar i Kamalpur.
També està dividit en blocs de desenvolupament rural (blocks), 15 en total, dels que els 11 primers són a la divisió de Guwahati i els 4 darrers a la de Rangia: Bongaon, Bezera, Boko, Chaygaon, Chayani, Chamaria, Hajo, Sualkuchi, Rani, Rampur, Goroimari, Kamalpur, Rangia, Bihdia Jajikona i Goreswar.
Té a més 162 Gaon Panchayats, 34 Mouzes, 220 Mandals, 991 pobles, i 2 belts tribals. Les dues ciutats principals (i municipalitats) són Palasbari i Rangia.
Demografia El districte sota domini britànic tenia una superfície de 9992 km² i el seu riu principal era el Brahmaputra que el dividia en dues parts, uns dos terços a la part nord; altres rius eren el Barnadi i Baralia, afluents dels Brahmaputra, el Chaulkhoa, afluent del Manas, i el mateix Manas. A la part sud els rius destacats eren el Digru, Kulsi i Singra. La llacuna de Dipar, a uns 15 km a l'oest de Guwahati, era la principal. La població era: 1872: 561.681 1881: 644.960 1891: 634.249 1901: 589.187
Estava organitzar en dues subdivisions: Gauhati i Barpeta, i tenia 1.716 pobles. El 69% de la població era hindú, el 21% animistes i el 9% musulmans. El 83% parlava assames i 11% el cacharo o alguna de les llengües bodo. Les ètnies principals a part els assamesos eren els rahba, kacharis, mikirs, garos i lalungs.
Història Regne de Kamarupa El territori va formar part del regne de Kamrup o Kamarupa que incloïa tota la vall del Brahmaputra amb Rangpur i Koch Bihar. Segons la tradició un dels primers reis, Bhagadatta, la capital del qual fou a Pragjyotishapura, la moderna Guwahati, va lluitar amb els perdedors a la gran guerra descrita al Mahabharata.
Expedicons musulmanes (segles XIII–XVI) El territori va seguir la història d'Assam; a la primera part del segle XIII van arribar expedicions musulmans que van saquejar la vall del Brahmaputra però no van poder conservar el territori.
Divisió del regne koch, intervenció mogol i guerra amb els ahom (1584–1637) Al segle XVI estava en mans de la dinastia Koch que lluitava amb èxit contra els ahoms d'Assam, i els rages de Cachar, Jaintia, Sylhet i Tripura, però el territori es va dividir i la zona a l'est del Sankosh, que incloïa el modern districte va passar a mans de Raghu Rai, nebot del rei Nar Narayan, mentre les terres a l'occident van quedar pel fill i hereu de Narayan, Lakshmi Narayan després del 1584; va estar amb guerra amb Parikshit, fill i successor de Raghu a la part oriental.
Lakshmi no podia guanyar i va demanar l'ajut dels mogols que van enviar un exèrcit que va ocupar la fortalesa de Parikshit a Dhubri i després van atacar la capital oriental, Barnagar, al riu Manas. Després d'uns mesos de resistència es va haver de rendir i fou enviat presoner a Delhi; el germà de Parikshit, Bali Narayan, va fugir a Ahom, i el rei d'aquest estat, Pratap Singh, va refusar entregar-lo.
Els mogols van envair Ahom amb deu o dotze mil homes i van derrotar l'exèrcit de Pratap al riu Bhareli, però després foren aniquilats en un atac nocturn; Pratap Singh va donar el tron de Koch oriental a Bali Narayan, i va conquerir Pandu prop de Gawhati, que va fortificar; després va assetjar Hajo però fou rebutjat; va estar pel Baix Assam durant anys amb èxit variable i el 1637 el governador mogol de Dacca va decidir posar fi als seus atacs i va enviar un nou exèrcit que va expulsar els ahoms de Kamrup ocupant Guwahati; Bali Narayan va morir en combat i es va fer un tractat que establia el Barnadi com a frontera entre Ahom i els mogols.
Ahom i Koch: canvis polítics i religió (1658) El rei d'Ahom Chu-cheng-pha o Susenghphaa (Prataap Xingha, vers 1603 o 1611-1641 o 1649) va construir temples hinduistes a Sibsagar i va declarar l'hinduisme religió oficial; un successor, Raja Chutumla (vers 1649-1663), va rebre dels bramans el nom de Jayadhajiya Singh (Jayadwaj Xingha o Bhoganiyaa Rojaa) i sota el seu govern s'esdevingué la invasió dels mogols dirigits per Mir Jumla, general d'Aurangzeb.
Mentre a la part occidental els reis koch van continuar governant amb seu a Sankosh com a vassalls de l'Imperi Mogol. Quan Shah Jahan es va posar malalt el 1658, el rei aleshores, Pran Narayan, va aprofitar la confusió i les lluites successòries per refusar el tribut i va derrotar els fawjdar mogol de Goalpara que es va haver de retirar cap a Gawhati d'eon fou expulsat pel rei d'Ahom Jayadhwaj Singh.
Pran Narayan va proposar una repartició del Baix Assam entre els dos regnes però el rei d'Ahom ho va refusar i Pran es va haver de retirar cap a Sankosh deixant tota la vall del Brahmaputra en mans dels ahoms. De les expedicions del segle XVI va quedar un record permanent amb l'ètnia dels mòries descendents dels soldats del cap militar musulmà Turbak; un altre musulmà recordat del segle XVI fou Kala Pahar, que es diu que va destruir en part els temples de Kamakhya i Hajo.
Invasió de Mir Jumla i reorganització de fronteres (1662–1669) Una vegada restaurat l'orde el governador mogol de Bengala Mir Jumla va iniciar (1662) un nou atac, va derrotar a Pran Narayan, i després va marxar contra Ahom amb dotze mil cavallers i 30000 infants; derrotats els ahoms per terra i aigua (riu) foren expulsats de bona part del Baix Assam. les dificultats de comunicació al país no van aturar a Mir Jumla que va avançar pel sud del Brahmaputra, amb vaixells pel riu i l'exèrcit per terra, i finalment va ocupar Gargaon, la capital dels ahom, on es va aturar esperant el bon temps; les pluges d'aquell any foren molt fortes i el país es va inundar; l'exèrcit mogol no podia rebre subministraments i els ahom els atacaven a la nit i destruïen les petites guarnicions i destacaments aïllats. La posició dels mogols va esdevenir difícil i les pluges no paraven; es van declarar epidèmies, especialment disenteria, de la que va patir Mir Jumla. Aquest va haver d'acceptar el clamor de les seves tropes i iniciar la retirada cap a Bengala.
Quan fou possible pel temps, va signar un tractat en que el rei ahom va acceptar pagar tribut, la frontera es va fixar a Goalpara, i va iniciar el retorn deixant tots els seus canons. Va morir al poc de tornar a Dacca; a l'any següent (1663) els mogols tenien posicions avançades a Rangamati i Goalpara i els ahom dominaven el país. El regne de Koch Behar (Koch Occidental, que dominava Goalpara, Kamrup i zones de l'oest de Darrang) fou ocupat pels musulmans i sotmès a tribut; un segon exèrcit mogol fou rebutjat d'Assam el 1669, i la frontera es va establir al riu Manas.
Crisi interna a Ahom i recuperació de Guwahati (1669–1688) Els conflictes interns van començar llavors a Ahom entre partidaris i contraris als mogols musulmans; en onze anys (1669-1681) set reis van ocupar el tron i cap va morir de mort natural i els musulmans van aprofitar per recuperar Gawhati (1679) de la que foren expulsats altre cop per Gadadhar Singh, que va pujar al tron el 1681 i va ocupar la ciutat el 1688. Els ahom es van estendre fins a Goalpara a l'oest ocupant el veí de regne Koch (1682), i en endavant els musulmans no van passar de Goalpara al sud del Brahmaputra, excepte Ringamati, al nord del riu, a 60 km a l'oest de Goalpara.
Expansió sota Rudra Singh i conflictes amb kacharis i jainties (1695–1714) Rudra Singh (Rudra Xingha), el més gran dels reis ahoms, va pujar al tron el 1695 o 1696; va estendre els seus dominis al sud cap a Nowgong (que era dels Kacharis) ocupant Maibang (al posterior districte de North Cachar Hills) on els kacharis havien establert la capital (quan es van retirar des de l'antiga capital Dimapur, vers el 1536). Va governar fins al 1714. Va intentar una invasió dels dominis kacharis a la plana de Cachar que el raja kachari havia obtingut com a regal del rei de Tripura pel casament amb una de les seves filles; però per les dificultats del terreny en temps de pluja va haver de desistir.
El raja kachari, Tamradhwaj, va demanar ajut dels jainties una secció dels khasis, que dominaven les terres entre les muntanyes Jaintia i Khasi fins al riu Surma (el rei jaintia Ram Singh tenia seu a Jaintiapur). Quan els ahoms es van retirar Tamradhwaj va indicar a Ram Singh que la seva ajuda no era necessària però el rei jaintia va aprofitar la mobilització que havia fet i va annexionar el territori de Tamradhwaj; aquest llavors va demanar ajut a Rudra Singh d'Ahom i aquest va enviar dos exèrcits contra Jaintiapur una per les muntanyes i una pel país kachari. La capital jaintia fou ocupada sense dificultat; però quan es va intentar l'annexió els jainties es van revoltar com un sol home, i van forçar a la retirada d'Ahom.
Hinduisme oficial i revoltes moamàries (1714–1769) Rudra Singh va morir el ; va imposar definitivament la religió hindú. El seu fill Sib Singh (Xiba Xingha, 1714-1744) va estar dominat pels bramans de la secta Sakta i va permetre a la seva dona Phuleswari a insultar a Sudra Mahant el cap de la secta dels moamàries. En aquest temps només els deodhais i bailongs i el sacerdots i astròlegs tribals van romandre aferrats a les antigues creences.
El 1769 al pujar al tron Lakshmi Singh els moamàries van començar un política agressiva i una part de la població es va revoltar per primera vegada sota la direcció dels mahantes (líders religiosos) sota la direcció de Ragha Maran; un grup de moamàries es va apoderar del rei i va proclamar sobirà al fill d'un cap de la tribu matak (que vivia al territori de Lamkhipur; el seu nom vol dir "forts"), la més addicte a la secta; la repressió contra antics servidors de l'estat ahom va impulsar als legitimistes a la revolta i el comandant moamària fou assassinat en un atac nocturn i molts dels caps de la secta van morir; sense líders el sectaris van oferir poca resistència i foren dispersats. L'alt Assam va quedar devastat al final de la revolta (1769).
Guerra civil, anarquia i primera intervenció britànica (1780–1794)