Les invasions japoneses de Corea van ser un conflicte bèl·lic desenvolupat entre 1592 i 1598 en el qual es van veure implicats tres països asiàtics: el Japó, la Xina i Corea. El regent japonès Toyotomi Hideyoshi,Degut al seu origen humil, Hideyoshi mai va poder ser nomenat shōgun i, a canvi, va haver de conformar-se amb el títol menor de kanpaku (regent). un dels «grans pacificadors del Japó»,Segons la tradició existiren «Tres grans unificadors del Japó»: Oda Nobunaga el primer, Toyotomi Hideyoshi el segon i Tokugawa Ieyasu el tercer i últim. va decidir conquerir la Xina,Turnbull, 2002:30. motiu pel qual va demanar l'assistència de la dinastia Joseon, així com el lliure trànsit a través de la península de Corea.Turnbull, 2002:37-38. Com que Corea era un país vassall de la dinastia Ming, la petició va ser rebutjada. Hideyoshi va començar a preparar les tropes i va convocar els diferents dàimios (senyors feudals) per a la invasió del país, la qual començà el 1592.
Després d'un ràpid i eficaç avanç de les tropes japoneses pel territori coreà, la brillant campanya naval de l'almirall coreà Yi va aconseguir tallar el subministrament de recursos dels invasors, fet que els obligà a aturar-se. La milícia coreana, juntament amb la intervenció de l'exèrcit xinès, obligà al govern japonès a establir relacions de pau amb la Xina el 1593. Després que les peticions de Hideyoshi van ser denegades, la guerra va entrar en una nova fase el 1597, quan es van reprendre les hostilitats.Turnbull, 2002:182. El conflicte culminà finalment el 1598 amb la retirada total de les tropes invasores després de la mort de Hideyoshi.Turnbull, 2002:226.
Tot i que generalment se les considera com dues invasions aïllades, en realitat hi va haver presència japonesa durant el lapse entre aquestes dues invasions massives,Turnbull, 2002:8. motiu pel qual alguns historiadors consideren el conflicte com una sola guerra.
Aquest esdeveniment va ser el primer a Àsia a involucrar exèrcits amb un elevat nombre de soldats portant armes modernesSwope. 2005:13. i va comportar greus danys per a Corea. Aquest país va patir una pèrdua del 66% en les terres cultivables i el segrest d'artesans i acadèmics que van ser portats en contra de la seva voluntat al Japó, minvant el desenvolupament de la ciència en aquell país.Kim, 1998:55. Una altra pèrdua important va tenir lloc en l'aspecte històric i cultural, ja que es van cremar molts documents oficials i diversos palaus imperials a Seül. La Xina va patir un gran impacte en les seves finances i, en conseqüència, la dinastia Ming va quedar significativament afeblida, la qual cosa va facilitar l'ascens al poder de la dinastia Qing.Strauss, 2005:21.
Aquest conflicte armat és conegut per diversos noms, entre els quals: Invasió de Hideyoshi de Corea, Guerra dels set anys, Guerra Renchen per defensar la nació o Guerra Imjin. L'enfrontament rep aquests dos últims noms a causa del fet que es van desenvolupar durant l'any conegut com a Renchen o Imjin del cicle sexagenari de la Xina i Corea respectivament.
Origen del nom Nom coreàHangul임진왜란 / 정유재란Hanja壬辰倭亂 / 丁酉再亂Romanització revisadaImjin waeran / Jeong(-)yu jaeranMcCune-ReischauerImjin waeran / Chŏng'yu chaeran Nom japonèsKanji文禄の役 / 慶長の役HepburnBunroku no Eki / Keichō no Eki Nom xinèsXinès tradicional壬辰衛國戰爭(萬曆朝鮮之役)Xinès simplificat壬辰卫国战争(万历朝鲜之役)PinyinRénchén Wèiguó Zhànzhēng (Wànlì Cháoxiǎn Zhīyì) A Corea la primera invasió va ser coneguda com a «Rebel·lió de pirates japonesos d'Imjin'» (Imjin Waere)Pratt et al, 1999:203. -ja que el 1592 fou l'any Imjin (임진), d'acord amb el cicle sexagenari -. La invasió mai va ser etiquetada pels historiadors coreans de l'època com a «guerra», ja que consideraven al seu país un poble superior al japonès. La segona invasió va ser coneguda com a «Segona guerra de Jeong-yu».
En el bàndol japonès la primera invasió va ser coneguda com a «Guerra de Bunroku» (文禄の役, Bunroku no eki),Soneda, 2006:347. a causa del fet que va ser precisament durant l'era japonesa Bunroku (1592-1596) quan es va dur a terme. La segona invasió va ser coneguda com a «Guerra de Keichō» (慶長の役, Keichō no eki?).
A la Xina la guerra és coneguda com a «Guerra Renchen per defensar la nació» (pel mateix motiu que a Corea, el nom de l'any corresponent al 1592 en el cicle sexagenari és conegut en aquell país com Renchen) o com a «Campanya de Wanli a Corea», en honor de l'emperador regnant.
Història miniatura|Ubicació de les vuit antigues províncies de Corea: Pyongan, Hamgyong, Hwanghae, Gangwon, Gyeonggi, Chungcheong, Gyeongsang i Jeolla. Context Corea i la Xina abans de la guerra El 1392, el general coreà Yi Seong-gye va liderar un cop d'estat per enderrocar el rei U de la dinastia Goryeo, establint així la dinastia Joseon.Jang, 1998:123-132. Aquesta dinastia va rebre el reconeixement de la Xina i la va integrar al sistema tributari sota el precepte conegut com a «Mandat del Cel», filosofia mitjançant la qual justificaven la legitimitat o il·legitimitat d'un govern.Rockstein, 1993:7.
Tant la dinastia coreana Joseon com la Ming de la Xina compartien molts aspectes: les dues van emergir durant el a la caiguda del govern mongol, totes dues van establir els principis del confucianisme com un ideal de societat i govern, a més lluitaven en contra de similars amenaces estrangeres (com els pirates yurchen o els pirates wako japonesos).Turnbull, 2002:11. Internament, tant la Xina com Corea patien de disputes entre les diverses faccions polítiques. Aquest factor tindria una influència considerable en les decisions preses pel govern coreà abans de la guerra i les preses pel govern xinès durant ella.Swope, 2002:771Turnbull, 2002:13. La mútua dependència econòmica dels dos països, així com tenir enemics en comú resultà en una relació amistosa i pròspera entre ells.
Els preparatius de Hideyoshi miniatura|esquerra|Retrat de Toyotomi Hideyoshi, dibuixat el 1601.
Cap a finals del , Toyotomi Hideyoshi, seguint els passos del seu antic senyor, Oda Nobunaga, havia aconseguit unificar Japó momentàniament, el qual significà un breu període de pau. Com que Hideyoshi no tenia una ascendència real ni procedia de cap dels clans japonesos històrics, mai li va ser atorgat el títol de shogun (将軍), a canvi, va rebre un títol menor: el de kanpaku (関白, lit. regent). Per això va buscar legitimar el seu govern a través del poder militar i alhora disminuir la dependència cap a l'emperador del Japó. Algunes fonts asseguren que Hideyoshi va planejar la invasió a la Xina per complir la missió de Nobunaga. Una altra de les possibles motivacions de Hideyoshi va ser la de subjugar dels estats menors veïns (per exemple Ryukyu, Luzon, Taiwan i Corea).Arano, 2005:206.
La derrota del clan Hōjō tardà el 1590 va portar finalment al país a una segona etapa de «pacificació», per la qual cosa Hideyoshi va començar els preparatius per a la següent batalla. A començaments de març del 1591, el dàimio de Kyūshū va construir el castell Nagoya, el qual estava planejat per ser el centre de mobilització de les tropes invasores.Rockstein, 1993:37. El 1592 Hideyoshi envià una carta a les Filipines demandant-li tribut i assegurant que el Japó ja en rebia de Corea i del regne de Ryukyu.Rockstein, 1993:24.
Com a preparatiu per a la guerra, des de començaments del 1586 s'havia començat la construcció de 2.000 vaixells.Rockstein, 1993:38. Per fer-se una idea de la força militar coreana, Hideyoshi va enviar una força d'atac de 26 vaixells a la costa del sud de Corea el 1587. D'aquest atac va concloure que l'armada coreana era incompetent.Swope, 2005:21. En el camp diplomàtic, Hideyoshi va tractar d'afavorir relacions amistoses amb la Xina i va ajudar a vigilar les rutes de comerç en contra dels pirates wako.
Relacions diplomàtiques entre el Japó i Corea miniatura|esquerra|Vestimenta utilitzada a Corea durant el regnat de la dinastia Joseon. El 1587, durant el regnat del rei Seonjo, Daum.net Hideyoshi envià a Tachibana Yasuhiro a CoreaThe Book of Corrections: Reflections on the National Crisis during the Japanese Invasion of Korea, 1592–1598. By Sôngnyong Yu. Translated by Choi Byonghyon. Berkeley: Institute of East Asian Studies, University of California, 2002. xi, 249 pàg. James B. Lewis. The Journal of Asian Studies, Volume 63, Issue 02, May 2004, pp 524-526. doi: 10.1017/S0021911804001378, Publicado online por Cambridge University Press el 26 de febrero de 2007. amb l'objectiu de restablir les relacions diplomàtiques trencades des de 1555 a causa d'un gran atac pirata japonès. Amb el restabliment, Hideyoshi esperava poder induir a la Cort Yi per unir-se al Japó en una guerra contra la Xina.Jones, Geo H., Vol. 23 No. 5, pàg. 240 Yasuhiro -un samurai amb una actitud desafiant cap als oficials coreans i els seus costums, a les quals considerada com efeminades- no va tenir èxit en rebre la promesa de futures missions diplomàtiques per part de Corea.Jones, 1889:240-241. Al voltant de 1589, una segona ambaixada per part de Hideyoshi encapçalada per So Yoshitoshi (o Yoshitomo)Turnbull, 2002:34. va arribar a Corea i va obtenir garanties per a ser rebuts a canvi dels rebels coreans que s'havien refugiat al Japó.
L'abril de 1590, els ambaixadors coreans Hwang Yun-gil i Kim Saung-il, entre d'altres,Jang, 1998:112. van sortir cap a Kyoto, on van haver d'esperar per prop de dos mesos a què Hideyoshi conclogués la campanya d'Odawara en contra els Hōjō.Turnbull, 2002:36. Al seu retorn van intercanviar regals cerimonials i li van lliurar una carta del rei Seonjo. Hideyoshi havia suposat que els ambaixadors havien arribat per pagar vassallatge, de manera que no els van brindar el tractament oficial requerit en assumptes diplomàtics. Al final, els ambaixadors coreans li van demanar a Hideyoshi que respongués la carta del rei de Corea, de manera que van haver d'esperar 20 dies a la porta de Sakai.Turnbull, 2002:36-37. A la carta, Hideyoshi comunicà formalment la seva intenció que Corea se sotmetés al Japó i el recolzés en la seva guerra contra la Xina.Jones, 1889:242.
A la tornada dels ambaixadors, la cort Yi va mantenir una sèrie de discussions concernents a la invitació japonesa.Jones, 1889:242-243. Mentre Hwang Yun-gil lliurava a la Cort els seus càlculs referents a la força militar que realment tenia Japó, Kim Saung-il assegurava que l'amenaça de Hideyoshi no era real. Més encara, molts van considerar que el Japó no tenia la força suficient per a iniciar una guerra. Encara que el rei Seonjo va argumentar inicialment que els Ming havien de ser informats de les intencions japoneses, per evitar suspicàcies que poguessin comprometre el país com a aliat del Japó, al final van decidir esperar el curs dels esdeveniments.Turnbull, 2002:38.
En una tercera missió diplomàtica, els enviats del rei Seonjo van reprendre a Hideyoshi per atemptar contra el sistema tributari xinès. Hideyoshi va respondre amb una carta forta i irrespectuosa, la qual va ser ignorada a Corea pel fet que no havia estat lliurada en persona, segons els seus costums.Jones, 1889:243. Davant la segona negativa, Hideyoshi el 1592, va decidir armar les seves tropes per lluitar en contra de Corea. Aquest últim país, per la seva banda, considerava que l'intent d'invasió de Hideyoshi no seria més seriós que els atacs pirates que s'havia enfrontat amb anterioritat.Swope, 2002:760-761.
Primera invasió (1592–1593)