miniatura|Pizzicantó d'Irsina miniatura|Pizzicantó de Castellino del Biferno El pizzicantó (pizzic'Antò o pizzicantò en italià) és una tradició folklòrica, escampada sobretot pel sud d'Itàlia, que consisteix en formar una torre humana. El seu origen és incert. Hi ha diverses tesis, i totes passen per l'àmbit religiós en una regió d'escassa densitat, profundament agrària i lluny del desenvolupament industrial. El nom de prové de San Antonio (en italià) o San Antò (en dialecte), que és quan aquest ball surt al carrer, llevat d'Irsina, que ho fa unes setmanes abans, per la Festa de la Madonna della Pietà.
Origen El pizzicantó és un ball en moviment. La base de la torre es disposa ben junta, formant un cercle i agafant-se amb els braços. Per damunt dels primers, s'hi posen uns altres nois formant una torre, l'alçada de la qual varia segons els llocs i que al llarg de la història ha estat com a molt de quatre pisos. Tot mantenint-se en equilibri, uns damunt les espatlles dels altres, la torre comença a girar sobre ella mateixa al ritme d'unes estrofes que parlen del perill, sempre imminent, d'un capgirament social. En el continu rotar de la construcció, els que són a dalt s'han d'agafar fort per no caure, i els de sota han de subjectar amb força els que tenen al damunt.
Implantació territorial i diversitat de denominacions Aquesta tradició popular presenta una geografia força dispersa pel sud d'Itàlia: els cants i la construcció humana es coneixen a Palerm com la Vara di San Caloriu, a Mazara del Vallo es diu Animaliu, a Nàpols són el Pizzicandò o Le Piramidi ("les piràmides", en català). A la Basilicata, s'havien fet Torri a quatre llocs diferents: a Melfi (Potenza) es deien Scaricavascio i es feien durant les festes de Sant Antoni de Pàdua, a Irsina (Matera) es diuen Pzzc'Antò i encara avui es construeixen en honor de la Mare de Déu de la Pietat, http://www.torriumane.it , Festival internazionale delle torri umane, versió de 29-05-2009 a Ferrandina (Matera) també es feien en el passat en honor de Sant Antoni,Di Stasio, Gabriele, Torri di uomini in Basilicata, Arduino Sacco Editore, Roma, 2007 i finalment a Brindisi Montagna (Potenza) Mariandò e pizzicandò era un antic cant i joc que es realitzava a la plaça principal fins a les primeries del el dia de l'Anunciació (25 de març).Allegretti, Donato, A Brindisi Montagna e altrove, Edizioni Filocalia, Manduria, 2009, pàgina 47 Trobem encara les torres humanes a Castellino del Biferno i a Ferrazzano (Pizzichendò), a la regió de Molise, sempre en ocasió de la festivitat de Sant Antoni. I finalment, a Calàbria, se'n feien a Scalea (Cosenza), formant part dels ritus del Carnaval.
Vegeu també Torre humana Moixeranga Castells Falcons
Referències
Categoria:Cultura d'Itàlia Categoria:Torres humanes