Mjej II Gnuní fou governador militar de l'Armènia romana d'Orient del 628 al 635. Inicialment servint sota Heracli, el contingent de tropes armènies sota el seu comandament va ser fonamental en l'èxit romà d'Orient contra els sassànides durant les guerres romano-perses que van culminar amb el derrocament de Cosroes II el 628.
Biografia A partir del 622, l'emperador Heracli, que ja havia estat en guerra amb l'Imperi Sassànida des del 614, va emprendre diverses campanyes contra Armènia per desafiar els perses. En els anys següents, Heracli va anar prenent gradualment el control d'Armènia fins que els perses van demanar la pau el juny del 629.Grousset 1947, S. 273–276. Poc després, mentre hivernava a Ganja el 628, va ascendir un dels seus partidaris armenis, Mshesh Gnunin, al càrrec d'estrateg.Theophanes der Bekenner: Chronographia. [Chronik] AM 6118.Settipani 2006, S. 325.
Després de la victoria d'Heracli, l'Armènia romana d'Orient fou retornada pel tractat del juny del 628. Heracli va nomenar mestre dels soldats al nakharar Mjej II Gnuní de la família de prínceps Gnuní, grans cançoners hereditaris a Pèrsia (dignitat que havien perdut a l'Imperi).
El 628, el nou rei sassànida, Cavades II, va nomenar Varaz-Tirots II Bagratuni com a Marzban de la resta d'Armènia controlada pels perses, mentre que Heracli va nomenar Mshesh Gnounin com a governador de l'Armènia romana, encarregat de restablir l'ortodòxia romana a Armènia. Per tant, Mshesh va instar el clergat armeni i el patriarca Ezra a abandonar el ritu armeni i adherir-se al Credo calcedonià, malgrat l'establiment del Catolicosat de Dvin a la part romana d'Armènia subordinat a un patriarca nomenat per Bizanci. Un concili per a la reconciliació entre les Esglésies ortodoxa grega i apostòlica armènia, celebrat a Teodosiòpolis (l'actual Erzurum), va concloure les discussions entre grecs i armenis amb un credo dictat per l'emperador. Aquesta fórmula estava plenament d'acord amb el credo armeni, però ignorava completament els decrets del Concili (grec) de Calcedònia. La reconciliació va ser segellada per una missa en què els grecs van rebre el Catholicos a la seva comunitat ortodoxa (632).Grousset 1947, S. 282–284.
El 630 Mjej II va dirigir la reocupació dels territoris retornats pels perses. Els romans d'Orient esperaven restablir a aquestes terres l'ortodòxia grega, i Mjej va invitar el patriarca armeni Ezr a anar a Teodosiòpolis a sotmetre's a les doctrines del Concili de Calcedònia, i si no ho feia es nomenaria per l'Armènia romana d'Orient un antipatriarca. Ezr va acceptar va anar a Teodosiòpolis on es va reunir un sínode (631). Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió de Calcedònia es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i així Ezr va poder adherir a les fórmules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l'ortodòxia (632). El patriarcat va rebre terres a l'Airarat concedides per l'emperador. Aquesta transacció va disgustar al seu dogmàtic auxiliar Joan Mairavanetsi, que es va retirar al Mairavanq a un convent (el convent del bosc) però Ezr el va expulsar i llavors es va establir a Gardman.
Varaz-Tirots Bagratuní, el marzban persa de la Persarmènia, es comportava com a sobirà autònom aprofitant les lluites civils a Pèrsia. Fou Mjej Gnuní, per velles rivalitats familiars, qui va calumniar a Varaz-Tirots davant el rei persa Rostam II, del que va demanar la destitució amenaçant en cas contrari amb la guerra. Fins i tot va enviar el seu germà Garikhpet Gnuní a Dvin per detenir i emportar-se a Varaz-Tirots però la guarnició persa, que li era lleial, ho va impedir. Varaz-Tirots davant el perill va fugir al seu feu de Taron. Allí va demanar justícia a l'emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconèixer la injustícia que es feia amb Varaz-Tirots i el va fer patrici i el va omplir d'honors i regals (634).
El nakharar David Saharuní, part també de la conspiració a Armènia, fou detingut per Mjej Gnuní però es va poder escapar, va convèncer les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mjej i es va proclamar mestre dels soldats el 635.Grousset 1947, S. 285–286.
Referències
Biografia René Grousset: Histoire de l’Arménie des origines à 1071. Payot, Paris 1947 (Nachdrucke 1973, 1984, 1995, 2008), , S. 273–276, 281–286. Christian Settipani: Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l’Empire du VIe au IXe siècle. de Boccard, Paris 2006, ISBN 2-7018-0226-1, S. 104, 325. Cyrille Toumanoff: Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l’Antiquité jusqu’au XIXe siècle. Tables généalogiques et chronologiques. Rome 1990, , S. 507.
Categoria:Romans d'Orient del segle VII Categoria:Prínceps d'Armènia Categoria:Generals romans d'Orient Categoria:Governadors romans d'Orient Categoria:Polítics armenis Categoria:Morts el 638 Categoria:Militars armenis