Alòdia i Nunilona o Nunilo van ser dues germanes cristianes que van morir màrtirs al a les muntanyes d'Aragó. Venerades com a santes, tenen devoció especialment a Aragó i Navarra.

Vida A partir de les fonts medievals que n'expliquen la història, es pot induir que van néixer al a Avosca, a la província d'OscaUna crònica llatina de 851, la Passio beatissimarum virginum Nunilonis atque Alodie, en narra el judici i martiri. Altres fonts indiquen que havien nascut en altres llocs d'Aragó, a La Rioja o fins i tot a Andalusia. Això no obstant, altres fonts diuen que eren naturals de Bañares (La Rioja), prop de Castroviejo, a la serralada de Cameros, antigament anomenada Bosca, i que per això s'hauria confós amb Osca.

Eren germanes bessones, filles de pare musulmà i mare cristiana que les va educar en la fe cristiana, ja que el seu pare havia mort quan eren molt petites.Llavors la regió estava en mans musulmanes; la tolerància era gran, però la llei establia que en els matrimonis mixtos on el pare era musulmà, els fills eren, des del seu naixement, també musulmans; per això, l'educació en una fe diferent es considerava un delicte greu. Quan va morir la seva mare, un parent que volia quedar-se'n amb l'herència les va acusar i van ser preses i tancades al castell d'Alquèssar.

Khàlaf ibn Ràixid, governador musulmà, les va jutjar, però veient les males intencions del parent i que les noies estaven indefenses, les va deixar en llibertat. El parent, però, va recórrer davant el governador d'Osca, que les va condemnar a mort: van ser decapitades entre el 21 i el 22 d'octubre de 851. Segons l'altra versió, els fets van esdevenir entre Bañares i Castroviejo.

Veneració La llegenda diu que els seus cossos van ser llençats des de les muralles, però que els animals no els van tocar: al contrari, les aus rapaces van vigilar que ningú no ho fes. Una nit, els cristians van poder veure llums que indicaven el lloc on eren i van poder recuperar-los.

Les relíquies van ser al monestir de Leire (Navarra) des de l'any 860; una part se'n portà a Avosca el 1672. El culte a les santes es va vincular al de sant Virila, que havia estat abat del monestir poc després. En 1835, arran de la desamortització del monestir, les relíquies es van traslladar a Avosca; alguns fragments són a Leire, Huéscar i Puebla de Don Fadrique.

La devoció es va estendre, durant l'Edat Mitjana, per la península Ibèrica, principalment per Aragó, Navarra i La Rioja. Al final del , va arribar a Andalusia; quan els Reis Catòlics van conquerir Huéscar (Granada), la van donar a Lluís de Beaumont, navarrès i comte de Lerín. Aquest va ser desterrat per Joan III de Navarra i va establir-ser a Huéscar, juntament amb altres famílies navarreses que van portar amb ells la devoció a les santes Nunilona i Alòdia. Des d'aquí, arran de l'emigració d'andalusos cap a Catalunya i altres ciutats industrials en el , es va estendre a nuclis com Cornellà de Llobregat, Madrid o València.

Notes

Categoria:Conversos al cristianisme des de l'islam Categoria:Sants de la Rioja Alta Categoria:Sants de la província d'Osca Categoria:Sants morts al segle IX Categoria:Grups de sants màrtirs Categoria:Sants nens Categoria:Avosca Categoria:Persones de Somontano de Barbastre Categoria:Religiosos cristians