miniatura|Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps. Fou construïda per ordre del rei Tul·li Hostili, del qual va rebre el seu nom durant els primers anys. Des del se la va anomenar Cúria Júlia en honor de Juli Cèsar. Actualment es conserven les seves restes dins del Fòrum Romà, al costat de la Basílica Emília, ambdues separades pel carrer Argilètum.
Història Aquesta cúria va ser construïda al Fòrum romà, per ordre del tercer rei de Roma Tul·li HostiliTitus Livi, "Ab Urbe Condita", I, 30 i va ser el lloc preferit de les reunions del senat. Els altres llocs de reunió en aquell temps () eren: el temple de Júpiter Stator i el temple de Bel·lona, però a diferència d'aquests la seva funció exclusiva era les reunions del senat. Ocupava el lloc d'un antic temple etrusc que s'havia construït per commemorar la pau entre sabins i romans. Com que amb el temps el temple estava malmès, el rei Tul·li el va fer reconstruir i des de llavors va portar el seu nom.Segons les excavacions la construcció de la Cúria Hostília està datada al voltant del 600 aC, mentre que els historiadors antics situen el rei Tul·li molt abans, però segons T.J. Cornell és indiscutible que aquest edifici es va fer en temps d'aquest rei, si no no portaria el seu nom, el que passa és que les fonts documentals antigues no van datar bé el període en què va regnar Tul·li Hostili.(Ref: T.J. Cornell, p.120-121) miniatura|Aspecte que devia tenir en temps d'August En diverses fonts documentals de l'antiguitat es deia que a la façana de la Cúria estava exposada la Tabula Valeria, un dibuix que representava la victòria de Mani Valeri Màxim Corví Messal·la sobre Hieró II, el rei de Siracusa i els cartaginesos, l'any 263 aC. Plini diu que aquesta va ser la primera pintura d'aquesta mena que va tenir la ciutat.Lawrence Richardson, p.102 Un altre aspecte en què coincideixen els historiadors és que estava situada de forma annexa al Comitium a la banda nord.Samuel B. Platner, p.142 Segons Stambaugh, la cúria estava construïda lleugerament elevada sobre el nivell del terra i els esglaons d'entrada els podien fer servir per seure la gent que volia sentir els discursos que es feien al comitium.John E. Stambaugh, p.109
La Cúria es va incendiar l'any 52 aC durant els funerals de Publi Clodi Pulcre. D'aquesta manera, fou reconstruïda quasi al mateix lloc per ordre de Juli Cèsar, motiu pel qual, d'ençà es va dir Cúria Iulia, en honor d'aquell emperador, però les obres no es van acabar fins a l'any 29 aC en temps d'August.Amanda Claridge, p.70
Cúria Júlia miniatura|Interior L'any 283 un incendi va tornar a destruir l'edifici i l'emperador Dioclecià va manar la reconstrucció.Bernard Andreae, "L'art de l'ancienne Rome", ed.Mazenod, 1973, 1988, Novament destruït pel foc, va ser refet en temps de l'emperador Carí,Lawrence Richardson, p.103 seguint els plànols de Dioclecià.
Al el papa Honori I la va transformar en una església, però l'aspecte actual és semblant al que tenia en temps de Dioclecià, ja que s'ha restaurat seguint el model d'aquell temps. Té una planta de 18 per 21 metres i fa 21 m d'alçada. El gruix relativament feble dels murs, amb l'excepció dels contraforts als angles de l'edifici, permeten excloure la hipòtesi d'una antiga cobertura en forma de volta i es creu que sempre va tenir una teulada que reposava sobre un entramat de fusta. Darrere d'aquesta sala hi havia una segona sala, probablement destinada a reunions privades i una tercera sala anomenada el chalcidicum o Atrium Minervae,que va ser un afegit de Domicià. La façana de maons estava recoberta de marbre i d'estuc i anava precedida d'un pòrtic. Les portes eren de bronze i van ser traslladades a la Basílica de Sant Joan del Laterà a mitjan .Pierre Grimal, p.224 miniatura|200p|Les portes originals de la cúria Júlia. A l'interior, el terra estava pavimentat amb marbres policroms, amb el mètode de lopus sectile.L'opus sectile era una mena de mosaic que es feia encaixant retalls de marbre, pedres de colors i de vegades vidre formant dibuixos. Les parets interiors també estaven cobertes amb marbre i decorades amb tres fornícules envoltades de columnes decoratives d'alabastre. Els senadors s'asseien a una banda i l'altra a les Sella curulis que estaven sobre tres nivells. Al fons hi havia un petit podi, que es creu que servia de base a una estàtua de la Victòria, que l'emperador August havia fet portar des de Tàrent. Dues portes menaven a un petit pati envoltat de columnes. Allà es va trobar una estàtua de pòrfir representant un home vestit amb la toga, però sense cap ni braç els quals devien estar fets amb una peça de pedra afegida que s'ha perdut. La qualitat de l'execució i la riquesa de la pedra fan suposar que devia ser l'estàtua d'un emperador, potser Trajà o Hadrià. En aquest pati també es va descobrir una base que portava una inscripció en honor d'Aeci.Pietro Romanelli, "Le Forum Romain" 1967, ed.Istituto poligrafico dello stato, Ministero della pubblica istruzione, RomaFilippo Coarelli,p.67
Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Universitat d'Ucla Cúria Júlia en mapa 3D del fòrum
Categoria:Edificis de Roma