El teixit ossi és una varietat de teixit connectiu caracteritzat per tenir una matriu extracel·lular i calcificada amb cèl·lules allotjades en llacunes. Aquest tipus de teixit respon a estímuls mecànics i a influències metabòliques nutricionals o endocrines. Té el seu origen en el mesènquima.
Funcions Constituent principal de l'esquelet adult.
Protecció d'òrgans vitals.
Allotja la medul·la òssia.
Ajuda als músculs en la producció de moviment.
Manté els nivells de calci.
Components El teixit ossi té una abundant matriu extracel·lular, una característica compartida per la majoria de teixits connectius. Aquesta matriu està formada per:
Part orgànica (també anomenada osteoide) Fibres de col·lagen tipus I Substància fonamental amorfa: Proteoglucans que contenen condroitín sulfat i queratan sulfat. Els proteoglucans de l'os contenen menys glucosaminglucans que els del cartílag. Glucoproteïnes estructurals.
Part inorgànica. Formada per calci, fòsfor, magnesi, potassi i sodi. El calci i el fòsfor formen cristalls de hidroxiapatita en forma de prismes hexagonals.
Criteris de classificació Segons l'estructura macroscòpica Teixit ossi esponjós o trabecular. Formant trabècules. Delimiten els espais comunicats per medul·la òssia. Teixit ossi compacte. Formant una massa sòlida contínua.
Segons estructura microscòpica. Teixit ossi immadur o primari. És el primer a formar-se durant el desenvolupament fetal i la reparació òssia. Conté osteòcits desordenats i la matriu òssia està menys mineralitzada que en el madur. Les fibres col·làgenes no tenen una orientació definida. Teixit ossi madur o secundari. És el cridat a substituir al primari, i es caracteritza per una major mineralització de la matriu òssia. A més els osteòcits són menys nombrosos i amatents regularment entre unes laminil·les on les fibres col·làgenes, ara si, tenen una orientació paral·lela.
Vegeu també Os Osteoclast Osteoblast Osteòcit Ossificació Homeòstasi del calci
Categoria:Teixit connectiu